El llop torna a Andorra un segle després
Llop Ricard Poy El llop va ser una espècie habitual als Pirineus durant segles, incloent-hi el territori de l’actual Andorra. Va desaparèixer a causa de la caça intensiva. Un segle després de l’extinció al Principat, un exemplar ha estat detectat. A Andorra, com a la resta de la serralada pirinenca, el llop va acabar desapareixent com a espècie resident durant la primera meitat del segle XX. Les darreres cites regulars es remunten a les primeres dècades del segle passat, quan encara es considerava una amenaça per als ramats. Durant dècades, la presència del llop als Pirineus va ser pràcticament inexistent. No va ser fins als anys 1990 i especialment a partir dels 2000 que alguns exemplars procedents principalment de les poblacions italianes que s’havien expandit pels Alps francesos van començar a recolonitzar de manera natural diverses zones de França i, posteriorment, de Catalunya. Les deteccions actuals al conjunt del Pirineu formen part d’aquest procés de recuperació natural de l’espècie a Europa occidental. En la majoria dels casos es tracta d’exemplars en dispersió que recorren grans distàncies a la recerca de nous territoris. La presència d’un llop a Andorra ha estat detectada gràcies a una càmera de fototrampeig instal·lada a la Vall del Madriu-Perafita-Claror en el marc d’un estudi científic de seguiment del gat fer. El dispositiu, col·locat per una entitat externa amb autorització del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, va captar les imatges el mes de setembre de l’any passat. Es tracta de la primera vegada que es disposa d’imatges en format vídeo d’un llop al Principat. Segons el ministeri, es tracta d’una observació puntual i aïllada, sense cap incidència associada, que s’emmarca en el procés natural d’expansió de l’espècie al conjunt del Pirineu. La detecció s’ha produït en el marc dels treballs habituals de seguiment de fauna que es duen a terme en aquesta vall. Aquest tipus de controls requereixen mantenir durant llargs períodes una xarxa de càmeres a la muntanya per obtenir informació fiable sobre la presència i l’evolució de diferents espècies salvatges. Hi ha una quinzena de punts de control per detectar animals com s’ha fet amb l’ós En els darrers anys, el llop ha estat detectat de manera cada cop més freqüent en territoris propers, especialment a Catalunya i a França, fet que ha portat les autoritats andorranes a reforçar-ne el seguiment. Actualment, la zona disposa d’una quinzena de punts de control sistemàtics amb càmeres de fototrampeig, als quals s’afegeix una major presència sobre el terreny del cos de Banders i de la Unitat de Fauna. El ministeri assegura que manté una vigilància rigorosa de la situació d’acord amb criteris tècnics i científics, i en coordinació amb els territoris veïns. Paral·lelament, el Govern disposa de mecanismes de prevenció, monitoratge i compensació per actuar en cas que es produeixin afectacions al bestia No hi ha comentaris
Per què ja no et podràs banyar en alguns dels llacs més espectaculars d’Andorra?
Per què ja no et podràs banyar en alguns dels llacs més espectaculars d’Andorra? Redacció Els excursionistes podran continuar visitant els estanys del Comapedrosa, però ja no els podran utilitzar com a espais de bany recreatiu. La mesura busca reduir l’impacte humà sobre un entorn especialment sensible Cada vegada són més els espais naturals protegits que limiten el bany en estanys i llacs d’alta muntanya per garantir la conservació d’uns ecosistemes especialment delicats. En aquesta línia, el Parc Natural de les Valls del Comapedrosa ha decidit reforçar la protecció dels seus llacs amb una nova regulació. Els principals llacs i estanys del Parc Natural de les Valls del Comapedrosa són: Estany de les Truites, Estany Negre, Basses de l’Estany Negre, Estanys Forcats, Estanys de Montmantell i el Pla de l’Estany. El nou Pla Rector del parc incorpora la prohibició explícita del bany als estanys situats dins de l’espai natural. Tot i això, la normativa permet que els visitants s’apropin a la riba o es refresquin puntualment, sempre que no es faci un ús recreatiu de l’aigua. L’objectiu és preservar tant la qualitat dels llacs com les espècies que depenen d’aquests entorns d’alta muntanya. Una tendència cada cop més habitual als Pirineus La decisió adoptada al Comapedrosa no és una excepció. Diversos espais protegits dels Pirineus han introduït en els darrers anys mesures similars per reduir l’impacte humà sobre els llacs de muntanya. Els especialistes recorden que productes tan habituals com les cremes solars, els repel·lents d’insectes o alguns cosmètics poden acabar contaminant l’aigua. A més, l’entrada continuada de banyistes pot alterar els sediments del fons, augmentar la terbolesa i afectar espècies especialment sensibles que viuen en aquests ecosistemes. La preocupació no rau tant en l’acció puntual d’un excursionista com en l’efecte acumulatiu que provoca la presència de milers de persones repetint el mateix comportament al llarg de cada temporada estival. Restriccions també per a les mascotes Les noves normes no afecten només els visitants. Els gossos també hauran de respectar limitacions específiques dins del parc. D’una banda, hauran de circular sempre lligats i, de l’altra, tampoc podran accedir a l’aigua dels llacs per refrescar-se o banyar-se. Segons els responsables de l’espai natural, la mesura pretén reduir les interferències sobre la fauna salvatge. La presència d’animals dins de l’aigua o corrent lliurement pot alterar els hàbits d’aus, amfibis i altres espècies pròpies dels ambients d’alta muntanya. Per aquest motiu, els llacs del Comapedrosa deixen de ser espais aptes per al bany, tant per a les persones com per als seus animals de companyia. Protegir uns ecosistemes únics Darrere d’aquestes limitacions hi ha una idea clara: els llacs d’alta muntanya són ecosistemes molt diferents d’una platja o d’un embassament. Es tracta d’espais naturals amb unes condicions ambientals molt específiques, on qualsevol alteració pot tenir conseqüències importants sobre la flora i la fauna que hi habiten. Amb aquesta regulació, el Comapedrosa busca mantenir l’equilibri ecològic d’uns indrets que destaquen per la seva riquesa natural. La mesura pot sorprendre alguns visitants acostumats a refrescar-se en aquests paratges, però segueix una línia de gestió cada vegada més present als espais protegits del Pirineu i d’altres zones de muntanya d’Europa. La filosofia és clara: visitar els llacs, admirar-ne el paisatge i gaudir de l’entorn continua sent possible; utilitzar-los com a zones de bany, en canvi, cada vegada ho serà menys. No hi ha comentaris
Les 5 rutes senderistes d’Andorra que has de fer almenys una vegada a la vida
Les 5 rutes senderistes d’Andorra que has de fer almenys una vegada a la vida R.H. Andorra amaga alguns dels paisatges més espectaculars dels Pirineus. Des del sostre del país, el Comapedrosa, fins als llacs glacials de Tristaina o la vall del Madriu, declarada Patrimoni Mundial, aquestes cinc rutes permeten descobrir la millor cara de la natura andorrana Les carreteres es van buidant lentament. Els últims excursionistes desapareixen cap a les valls. El soroll s’apaga. I el país entra en una altra dimensió. Una Andorra més silenciosa, més freda i molt més autèntica. Molts viatgers hi arriben després d’hores caminant entre boscos, rius i estanys glacials. Però la recompensa no és només el paisatge. És aquell instant concret en què les llums s’apaguen i el cel comença a omplir-se d’estrelles. Andorra és una destinació privilegiada per als amants del senderisme. Les seves muntanyes ofereixen itineraris espectaculars que permeten descobrir llacs glacials, valls protegides i alguns dels cims més emblemàtics dels Pirineus. A continuació, presentem cinc de les rutes més recomanables, amb informació pràctica sobre el punt d’inici, la distància i el temps aproximat de recorregut. El Pic de Comapedrosa, el sostre d’Andorra L’ascensió al Pic de Comapedrosa és una de les excursions més emblemàtiques del país. La ruta comença a l’aparcament de Prat Sobirà, a Arinsal. El recorregut d’anada i tornada és d’uns 13 quilòmetres i acumula aproximadament 1.350 metres de desnivell positiu. El temps necessari per completar-la varia en funció de la preparació física. Els senderistes més experimentats poden assolir el cim i tornar en unes cinc o sis hores, mentre que la majoria d’excursionistes necessiten entre sis i set hores. Si es fa a un ritme tranquil, amb aturades per descansar o fer fotografies, la ruta pot allargar-se fins a les vuit hores. Durant el camí, els excursionistes passen pel refugi de Comapedrosa i travessen boscos i paisatges alpins d’una gran bellesa. El recorregut permet observar torrents de muntanya, zones de pi negre i l’Estany Negre, un dels punts més espectaculars de l’itinerari. A mesura que es guanya altitud, la vegetació desapareix i deixa pas a un entorn rocós d’alta muntanya. Des del cim, situat a 2.942 metres, s’obtenen vistes espectaculars sobre Andorra, Catalunya i França. És una excursió recomanada per a senderistes amb una bona preparació física. Sorteny, la vall de les flors La vall de Sorteny ofereix una experiència molt diferent. La ruta més popular comença a l’aparcament del parc natural, a la parròquia d’Ordino. L’itinerari fins al refugi de Sorteny i tornada té aproximadament 5 quilòmetres i un desnivell positiu proper als 300 metres. Es tracta d’una excursió accessible que es pot completar en una hora i mitja si es camina a bon ritme. La majoria de visitants hi dediquen unes dues hores, mentre que les famílies amb infants solen invertir-hi entre dues hores i dues hores i mitja. Aquest recorregut destaca per la seva facilitat i pel seu enorme valor natural. Durant la primavera i l’estiu, els prats s’omplen de flors i és possible observar una gran diversitat d’espècies vegetals. El camí transcorre entre rierols, prats alpins i petits boscos de muntanya. També és freqüent veure marmotes, isards o diverses espècies d’ocells. Les rutes estan molt ben senyalitzades i permeten adaptar l’excursió al nivell de cada visitant. És una destinació perfecta tant per a famílies com per a excursionistes experimentats. Els estanys de Tristaina, una ruta per a tots els públics La ruta dels Estanys de Tristaina és una de les més conegudes del Principat. El punt de partida se situa al sector de la Coma del Forat, a la zona d’Ordino Arcalís. L’itinerari circular té una longitud aproximada de 4,5 quilòmetres i acumula un desnivell positiu d’uns 220 metres. Els senderistes acostumats a caminar poden completar-la en una hora i mitja, mentre que la majoria de visitants necessiten unes dues hores. Les famílies i les persones que vulguin gaudir de l’entorn amb calma solen invertir-hi prop de dues hores i mitja. El recorregut permet visitar tres llacs glacials d’una gran bellesa paisatgística. Les aigües transparents dels estanys reflecteixen els cims que els envolten i creen algunes de les imatges més espectaculars d’Andorra. Durant bona part del trajecte es camina per prats d’alta muntanya amb àmplies vistes sobre la vall d’Arcalís. La combinació de llacs, roques i pastures converteix aquesta ruta en una de les més fotografiades del país. És una excursió ideal per iniciar-se en el senderisme de muntanya. La Vall del Madriu, patrimoni mundial de la UNESCO La travessa per la Parc Natural de la Vall del Madriu-Perafita-Claror permet descobrir un dels espais més singulars del país. L’itinerari més habitual comença a la zona d’Engolasters, a Escaldes-Engordany. La ruta fins al refugi de Fontverd i tornada suma uns 12 quilòmetres i requereix superar aproximadament 650 metres de desnivell positiu. Els senderistes més acostumats a la muntanya poden completar-la en unes quatre hores. La majoria de persones hi dediquen entre quatre i cinc hores, mentre que un ritme més relaxat amb diverses aturades pot allargar l’excursió fins a les sis hores. Aquest recorregut travessa camins tradicionals, bordes històriques i paisatges pràcticament intactes. Els excursionistes avancen entre boscos de pi i avet, rius d’aigua cristal·lina i extenses zones de pastura. La vall és un dels millors exemples del patrimoni natural i cultural andorrà. L’absència de carreteres contribueix a crear una sensació única de tranquil·litat i aïllament. Caminar-hi és una oportunitat excepcional per descobrir l’Andorra més autèntica. El Pic de Casamanya, la gran panoràmica del país La ruta al Pic de Casamanya és una de les més populars entre els senderistes. L’excursió s’inicia al coll d’Ordino, a la carretera que uneix Ordino i Canillo. El recorregut d’anada i tornada és d’uns 8 quilòmetres i presenta un desnivell positiu proper als 700 metres. Els excursionistes més experimentats poden completar l’ascensió en unes tres hores i mitja. El temps habitual és d’entre quatre i cinc hores, mentre que les persones que prefereixen avançar sense presses solen necessitar unes cinc hores. L’ascensió transcorre principalment per àmplies carenes
El paradís amagat d’Andorra que sembla tret d’una postal dels Alps
El paradís amagat d’Andorra que sembla tret d’una postal dels Alps Ricard Poy Tres estanys d’alta muntanya, aigües cristal·lines i una excursió assequible converteixen Tristaina en una de les joies naturals dels Pirineus L’itinerari comença a la zona de la Coma, a prop de l’estació d’Ordino Arcalís, i ascendeix suaument fins al primer dels llacs. A mesura que avança el recorregut, el paisatge esdevé més alpí i salvatge fins a arribar a l’Estany de Més Amunt, situat a més de 2.300 metres d’altitud i dominat pel majestuós pic de Tristaina. Els llacs es troben dins la Reserva de la Biosfera d’Ordino, reconeguda per la UNESCO des de l’any 2020. Aquest distintiu internacional posa en valor la riquesa ecològica de la zona, caracteritzada per una gran diversitat de flora i fauna pròpia dels ecosistemes de muntanya dels Pirineus. El mirador més fotografiat d’Andorra A més de l’interès paisatgístic, la zona compta amb altres atractius com el Mirador Solar de Tristaina, una plataforma circular situada a gran altitud que ofereix vistes de 360 graus sobre les muntanyes andorranes i que s’ha convertit en un dels punts més fotografiats del país. Durant els mesos d’estiu, quan la neu desapareix dels camins, els llacs de Tristaina atrauen milers de visitants que busquen gaudir de la natura, practicar senderisme o simplement contemplar un dels paisatges més icònics d’Andorra. La combinació d’aigües cristal·lines, cims escarpats i silenci de l’alta muntanya converteix aquest espai en una visita imprescindible per a qualsevol amant de la natura. No hi ha comentaris
Creand i Integra Pirineus ‘donen vida al Bosc’
Creand i Integra Pirineus ‘donen vida al Bosc’ R.P. Creand dona suport a un projecte de gestió forestal amb la Fundació Privada Integra Pirineus a Sant Joan Fumat Creand, a través de l’oficina comercial a la Seu d’Urgell, dona suport a un projecte de gestió forestal amb la Fundació Privada Integra Pirineus a l’enclavament del Grau, a Sant Joan Fumat, dins el municipi de Valls de Valira. La iniciativa, en el marc del programa «Donem vida al bosc», té com a objectiu crear una àrea de baixa càrrega de combustible per a la prevenció d’incendis a la finca del Grau, que s’estén al llarg d’1,20 hectàrees de paisatge forestal conformat per matoll (boix, argelaga i roser silvestre) i peus dispersos de pi roig i roure. L’actuació a la finca del Grau consta principalment de tasques de desbrossament selectiu de matoll, complementades amb treballs posteriors de preparació de la fusta procedent d’arbres ja tallats a més de l’eliminació manual de les restes vegetals generades. Suport de Creand Per a Urgell Escribà, directora de la Fundació Integra Pirineus, “el suport de Creand a la iniciativa garanteix l’ús social de la zona però sobretot ens permet continuar amb la nostra tasca de mantenir espais amb baixa càrrega de combustible vegetal que puguin canviar la virulència de possibles incendis i permetin una actuació efectiva dels mitjans d’extinció. La massa forestal al Pirineu ha crescut moltíssim en les darreres dècades arrel del despoblament, i el conseqüent abandonament de les feines tradicionals lligades a la ramaderia i l’agricultura, convertint actualment el nostre territori en una zona amb un alt risc de patir grans incendis”. L’actuació al Grau “és un bon exemple del model de banca compromesa de Creand, en què la implicació amb el territori i les persones que hi viuen va molt més enllà” Josep Vives, director de l’oficina de Creand a la Seu d’Urgell, ha posat en relleu que l’actuació al Grau “és un bon exemple del model de banca compromesa de Creand, en què la implicació amb el territori i les persones que hi viuen va molt més enllà”. Segons Vives, “la col·laboració amb la fundació Integra Pirineus expressa la nostra voluntat de ser presents de manera activa a la zona de l’Alt Urgell en particular i del Pirineu en general. Donem suport a les empreses i particulars en els seus projectes professionals i personals, però també volem ser part de la societat civil col·laborant en iniciatives com aquesta, en què l’impacte generat és doblement significatiu, tenint en compte que són persones en risc d’exclusió social les que duen a termes les intervencions de gestió forestal.” La Fundació Privada Integra Pirineus té per objecte contribuir a la inserció social i laboral de persones en situació de risc d’exclusió social, amb especial atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn de la salut mental. No hi ha comentaris