10 excursions fàcils perquè els nens gaudeixin de la natura a Andorra
10 excursions fàcils perquè els nens gaudeixin de la natura a Andorra J.P. Andorra és molt més que muntanyes per als excursionistes experimentats. Durant l’estiu, el Principat ofereix desenes de rutes fàcils, segures i plenes d’al·licients perquè els més petits gaudeixin de la natura sense grans esforços. Boscos encantats, cascades, llacs d’alta muntanya, camins gairebé plans i itineraris amb jocs converteixen el país en una destinació ideal per a les famílies. Aquesta és una selecció de deu excursions perfectes per fer amb nens aquest estiu. 1. Bosc d’Andy (Andorra la Vella) El Bosc d’Andy és probablement una de les millors opcions per iniciar els infants en el senderisme. Es tracta d’un recorregut circular d’uns 1,6 quilòmetres, pràcticament sense desnivell, que transcorre entre arbres i racons ombrívols. La ruta està protagonitzada per l’Andy, un dels tamarros d’Andorra, i incorpora diferents jocs, proves i elements interactius que converteixen la caminada en una aventura. És especialment recomanable per a famílies amb nens petits. 2. Ruta del Ferro (Ordino) La Ruta del Ferro combina natura, història i patrimoni. El camí és molt còmode, amb poc desnivell, i permet descobrir l’antiga activitat siderúrgica que durant segles va ser una de les principals fonts de riquesa d’Andorra. Al llarg del recorregut es poden veure escultures, antics canals, la Mina de Llorts i la Farga Rossell, fet que converteix l’excursió en una activitat educativa i divertida alhora. 3. Camí del Toll Bullidor (Canillo) Si hi ha una excursió que sorprèn els nens és aquesta. En pocs minuts de caminada s’arriba fins al Toll Bullidor, una espectacular cascada situada molt a prop del Santuari de Meritxell. El soroll de l’aigua, el petit pont de fusta i l’entorn boscós fan que sigui una de les rutes més fotogèniques i refrescants de l’estiu. És perfecta per fer una parada durant una jornada de visites. 4. Vall d’Incles La Vall d’Incles és una de les postals més conegudes d’Andorra. Els primers trams del camí són pràcticament plans i permeten caminar tranquil·lament al costat del riu. Durant l’excursió és habitual veure cavalls pasturant, vaques, papallones i una gran varietat de flora de muntanya. També hi ha diverses zones ideals per descansar o fer un pícnic en família. 5. Les rutes Macarulla Les Macarulles són itineraris especialment creats perquè caminar sigui un joc. Cada recorregut explica una història diferent i planteja reptes, enigmes i activitats relacionades amb els animals, les plantes i les llegendes dels Pirineus. Aquest format fa que els infants mantinguin l’interès durant tota l’excursió i converteix una simple caminada en una experiència molt més participativa. 6. La recerca dels Tamarros Més que una excursió concreta, és una activitat que es pot fer durant tota l’estada a Andorra. Els Tamarros són unes figures mitològiques amagades a les set parròquies del país. Les famílies poden recollir un mapa a qualsevol oficina de turisme i intentar localitzar-los tots. És una manera original de descobrir diferents indrets del Principat mentre els nens viuen una autèntica caça del tresor. 7. Bosc dels Menairons (Pal) Aquest itinerari transporta els visitants al món de les llegendes pirinenques. Els protagonistes són els menairons, uns éssers fantàstics molt presents a la tradició popular. El recorregut, d’uns 4 quilòmetres, està ple de jocs, figures de fusta, panells interactius i espais perquè els més petits vagin descobrint la història mentre caminen entre boscos de pi negre. 8. Rec del Solà (Andorra la Vella) El Rec del Solà és una de les passejades més agradables de la capital. El camí segueix un antic rec i ofereix unes magnífiques panoràmiques sobre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany. La poca dificultat del recorregut i les nombroses zones d’ombra fan que sigui una opció ideal fins i tot durant els dies més calorosos de l’estiu. 9. Camí del Gall (Canillo) Aquesta ruta forestal uneix Canillo amb Soldeu travessant boscos molt ben conservats. Al llarg del recorregut hi ha panells interpretatius que expliquen la flora, la fauna i els ecosistemes de la zona. És una excursió tranquil·la, molt agradable i perfecta perquè els nens aprenguin a identificar diferents espècies mentre gaudeixen de la natura. 10. Llacs de Tristaina (Ordino Arcalís) Per a famílies amb nens una mica més acostumats a caminar, els Llacs de Tristaina són una experiència difícil d’oblidar. L’itinerari presenta un desnivell moderat però és assequible i recompensa l’esforç amb alguns dels paisatges més espectaculars d’Andorra. Els tres llacs d’origen glacial, envoltats de cims que superen els 2.500 metres, ofereixen un escenari ideal per descansar, fer fotografies i descobrir l’alta muntanya d’una manera accessible. No hi ha comentaris
Les piscines naturals més boniques per refrescar-se a Andorra
Les piscines naturals més boniques per refrescar-se a Andorra Ricard Poy Quan arriba l’estiu i les temperatures pugen, molts visitants busquen un lloc on refrescar-se en plena natura. Tot i que Andorra no disposa de grans zones de bany com altres destinacions, sí que ofereix nombrosos rius, cascades i gorgs on és possible remullar-se els peus o gaudir de l’aigua freda de la muntanya després d’una excursió. Un dels espais més coneguts és el riu Pollós, a Sant Julià de Lòria. El recorregut fins a aquest indret és molt senzill i es pot completar en uns 20 minuts a peu. Al llarg del riu hi ha diverses petites basses naturals formades entre les roques, ideals per descansar i refrescar-se. Una altra opció molt popular és el Camí del Toll Bullidor, a Canillo. Des del centre de la parròquia s’hi arriba caminant en aproximadament 30 minuts. La protagonista és una espectacular cascada que crea una zona d’aigua fresca on molts excursionistes s’aturen per combatre la calor. Al Parc Natural de la Vall de Sorteny, a Ordino, diversos torrents formen petits gorgs i basses naturals. Des de l’aparcament principal només cal caminar entre 15 i 30 minuts per arribar a alguns dels punts més accessibles, envoltats d’un dels paisatges més ben conservats del Principat. Els amants de les excursions també poden apropar-se al riu Madriu, a la vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni Mundial de la UNESCO. En poc més d’una hora de caminada des d’Escaldes-Engordany s’arriba a diversos trams del riu on l’aigua cristal·lina convida a fer una pausa i refrescar-se. Una altra alternativa és la zona del Comapedrosa, a la Massana. Tot i que l’ascens fins als estanys requereix entre 2 i 3 hores, els torrents que baixen de la muntanya ofereixen diversos racons on remullar-se durant el recorregut. Cal tenir present, però, que a Andorra el bany recreatiu està restringit o prohibit en alguns espais naturals protegits, especialment als estanys d’alta muntanya, per preservar la qualitat de l’aigua i els ecosistemes. En aquests casos sí que està permès apropar-se a la riba o refrescar-se puntualment, però no utilitzar-los com si fossin una piscina. Precisament aquesta és una de les singularitats del país: més que buscar grans zones de bany, l’experiència consisteix a descobrir petits racons amagats entre boscos, rius i cascades, on l’aigua baixa directament de les muntanyes i ofereix una sensació de frescor difícil de trobar en altres destinacions dels Pirineus. No hi ha comentaris
Les ovelles ‘envaeixen’ Andorra
Les ovelles ‘envaeixen’ Andorra Redacció Cada estiu, prop de 1.500 ovelles pugen a les muntanyes andorranes de la Massana per aprofitar les pastures d’altura. Durant aquest recorregut, aproximadament 300 exemplars travessen el nucli urbà, oferint una estampa poc habitual que recorda els orígens agrícoles i ramaders del país. Cada any, amb l’arribada del bon temps, les muntanyes d’Andorra recuperen una de les tradicions ramaderes més antigues dels Pirineus: la transhumància. Es tracta del desplaçament estacional dels ramats des de les valls fins a les pastures d’alta muntanya, on els animals passen els mesos d’estiu aprofitant l’herba fresca i les temperatures més suaus. Una de les imatges més espectaculars d’aquesta pràctica es pot veure a la Massana, on centenars d’ovelles travessen el centre de la parròquia camí dels prats de muntanya. El pas del ramat per l’avinguda Sant Antoni i l’avinguda del Ravell s’ha convertit en una escena molt seguida tant pels veïns com pels visitants, que poden contemplar de ben a prop una tradició que encara continua viva. La transhumància és molt més que un simple desplaçament de bestiar. Durant segles ha estat essencial per a l’economia de les famílies ramaderes andorranes, ja que permet optimitzar els recursos naturals. A l’estiu, els ramats pasturen als prats d’alta muntanya, mentre que a l’hivern tornen a les zones més baixes, on les condicions climàtiques són més favorables. Aquesta pràctica també contribueix a la conservació del paisatge. El pasturatge ajuda a controlar el creixement de la vegetació, manté oberts els prats alpins, afavoreix la biodiversitat i redueix l’acumulació de matèria vegetal, fet que pot disminuir el risc d’incendis forestals. La transhumància forma part del patrimoni cultural dels Pirineus i continua tenint un paper rellevant a Andorra, on la ramaderia extensiva contribueix tant a la gestió sostenible del territori com a la preservació d’oficis i tradicions ancestrals. En indrets com Setúria, aquesta activitat encara es viu amb actes populars que permeten apropar-la a la ciutadania i recordar la importància que ha tingut històricament en la vida del Principat. No hi ha comentaris
Les 72 misterioses màscares que han aparegut al llac d’Engolasters d’Andorra
Les 72 misterioses màscares que han aparegut al llac d’Engolasters d’Andorra Redacció Les 72 màscares que formen l’exposició són les grans protagonistes d»Els guardians del llac’. Repartides al llarg de 500 metres del Camí del Mig del llac d’Engolasters, aquestes figures d’argila emergeixen entre els arbres i la vegetació inspirades en la llegenda segons la qual les aigües del llac amaguen una antiga població engolida. Cadascuna és diferent i transmet una emoció pròpia, amb l’objectiu d’integrar-se de manera natural en el paisatge fins que el pas del temps, el vent i la pluja les acabin retornant al seu entorn. Aquest és el fil conductor de l’exposició efímera d’art ambiental que el Comú d’Encamp ha inaugurat aquest dijous i que es podrà visitar entre l’1 de juliol i el 30 de setembre. Després de presentar les figures, el conseller de Cultura, Infància i Joventut, Joan Sans, ha destacat que la mostra és «carregada d’emocions» i que convida els visitants a descobrir, al llarg d’un recorregut de 500 metres, aquests guardians inspirats en la llegenda del llac d’Engolasters. També ha felicitat l’artista per una proposta que ha qualificat de «molt màgica», ja que cada peça és única i ha estat elaborada exclusivament amb elements naturals. L’escultora Pilar Montécino ha explicat que ha dedicat prop de tres mesos a crear les 72 màscares que integren la instal·lació. Amb la voluntat que l’obra s’integrés plenament en el paisatge, ha utilitzat materials naturals com el cafè o el te matxa en pols. L’artista també ha remarcat que cadascuna de les màscares transmet una emoció diferent, convertint cada figura en una peça única. L’exposició estableix un diàleg entre l’art i la natura mitjançant una intervenció integrada al bosc que recupera una de les llegendes més conegudes d’Engolasters, segons la qual les aigües del llac amaguen una antiga població engolida. El recorregut inclou tres panells interpretatius que expliquen tant el projecte artístic com el context de la llegenda. Per garantir la conservació de les obres durant els mesos que romandran exposades, el Comú d’Encamp demana als visitants que no manipulin les màscares ni els arbres on s’han instal·lat. La proposta també té un component molt personal. Pilar Montécino va viure durant més de deu anys a la zona del llac d’Engolasters, un entorn que recorria diàriament i que ha inspirat aquesta creació. Segons explica, els guardians representen presències ancestrals que sempre han habitat aquest indret i que ella només ha volgut fer visibles. Les peces han estat concebudes perquè evolucionin de manera natural amb el pas del temps fins a reintegrar-se completament al paisatge. No hi ha comentaris
Les cascades més espectaculars per visitar a l’estiu a Andorra
Les cascades més espectaculars per visitar a l’estiu a Andorra J.P. L’estiu és una de les millors èpoques per descobrir les cascades d’Andorra. El desglaç de la neu acumulada durant l’hivern i les pluges de primavera fan que molts torrents baixin amb força, creant alguns dels paisatges més espectaculars del Principat. A més, moltes d’aquestes cascades són accessibles mitjançant excursions senzilles aptes per a bona part dels visitants. Una de les més conegudes és la Cascada de les Moles, situada a la parròquia de Canillo. Es troba molt a prop de la carretera general i és visible des de diversos punts. Per arribar-hi només cal seguir el camí que surt de la zona del poble de Molleres, en una passejada curta i apta per a famílies. Una altra de les més impressionants és la Cascada del Riu de Montaup, també a Canillo. El salt d’aigua es troba en una vall d’alta muntanya envoltada de boscos i pastures. L’accés es fa des del coll d’Ordino o des de la carretera de Montaup mitjançant una excursió de dificultat moderada. Al cor de la vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada patrimoni mundial per la UNESCO, es poden trobar diversos salts d’aigua de gran bellesa. Un dels més visitats és el que baixa prop del camí que uneix Engolasters amb Entremesaigües. La ruta permet combinar patrimoni natural i cultural en una mateixa excursió. La cascada del Riu Pollós, a Sant Julià de Lòria, és una altra de les joies naturals del país. Es troba molt a prop de la carretera de la Rabassa i es pot observar des d’un mirador habilitat específicament per als visitants. L’accés és molt fàcil i no requereix pràcticament caminar. A la parròquia d’Ordino, la zona de la vall de Sorteny amaga diversos salts d’aigua formats pels torrents que baixen dels cims més alts del país. Des de l’aparcament del parc natural surten diferents itineraris que permeten arribar-hi en menys d’una hora. Els excursionistes més experimentats poden apropar-se fins a la zona del Comapedrosa, a la Massana, on diversos torrents formen cascades espectaculars durant els mesos d’estiu. El camí cap al refugi del Comapedrosa ofereix nombroses panoràmiques d’aquests salts d’aigua. ambé destaca la cascada situada prop de l’estany de la Nou, a Ordino, una zona menys coneguda però molt apreciada pels amants de la natura i la fotografia. Visitar aquestes cascades és una manera excel·lent de combatre la calor estival, descobrir racons poc coneguts i gaudir d’alguns dels paisatges més espectaculars dels Pirineus. Moltes d’elles es poden combinar amb rutes senderistes, pícnics familiars o visites als pobles de muntanya que les envolten, convertint-les en una de les activitats més atractives de l’estiu andorrà. No hi ha comentaris
Andorra recupera 100 anys després un dels animals més espectaculars de l’alta muntanya
Andorra recupera 100 anys després un dels animals més espectaculars de l’alta muntanya Ricard Poy Durant segles, la cabra salvatge va formar part del paisatge habitual dels Pirineus. Àgil, resistent i perfectament adaptada als terrenys més abruptes, era una de les grans protagonistes de les muntanyes que avui atreuen milers de visitants cada any. La pressió humana i la caça intensiva van provocar-ne la desaparició de bona part de la serralada. Ara, més d’un segle després, aquesta emblemàtica espècie torna a deixar-se veure a Andorra, convertint-se en una de les històries de recuperació de fauna més esperançadores dels darrers anys. Per als amants de la natura, el retorn de la cabra salvatge és una notícia especialment rellevant. No només perquè representa la recuperació d’una peça important de l’ecosistema pirinenc, sinó també perquè ofereix als excursionistes l’oportunitat de contemplar un dels animals més espectaculars de l’alta muntanya europea. Reintroducció que travessa fronteres La història moderna de la cabra salvatge als Pirineus va començar l’any 2014, quan França va impulsar un ambiciós projecte de reintroducció. Els primers exemplars van ser alliberats als Pirineus francesos amb l’objectiu de recuperar una espècie desapareguda de la serralada. Un any més tard, el projecte es va ampliar a la Vall d’Aran, des d’on els animals van continuar expandint-se de forma natural. Amb el pas dels anys, els exemplars han anat colonitzant noves zones fins a arribar al territori andorrà. Segons els Banders, la primera observació confirmada al Principat es va produir l’any 2015, quan es va detectar un mascle i una femella. Posteriorment, s’han registrat noves observacions els anys 2021, 2022 i 2025, una evolució que confirma que la presència de l’espècie és cada vegada més habitual. On es poden observar? Les zones on s’han detectat més exemplars són el Parc Natural del Comapedrosa, el nord d’Ordino i la zona de Siscaró. Es tracta d’espais caracteritzats per grans pendents, parets rocoses i amplis sectors d’alta muntanya, precisament els hàbitats preferits per aquesta espècie. Tot i això, veure una cabra salvatge continua sent una experiència excepcional. Els animals acostumen a mantenir-se allunyats de les zones més freqüentades i solen ser més actius a primera hora del matí o al capvespre. Per als excursionistes, una bona pràctica és portar prismàtics i observar les carenes, els vessants rocosos i les tarteres. Moltes vegades, la seva silueta es confon amb les mateixes roques, fet que converteix cada observació en una petita recompensa per als amants de la natura. Un animal perfectament adaptat a Andorra Els especialistes coincideixen que Andorra ofereix unes condicions gairebé ideals perquè la cabra salvatge continuï expandint-se. Les seves peülles actuen com una autèntica eina d’escalada natural. Gràcies a la seva estructura, l’animal és capaç de desplaçar-se amb sorprenent facilitat per terrenys escarpats, penya-segats i superfícies rocoses on altres espècies tindrien moltes dificultats. Aquesta extraordinària adaptació fa que pugui aprofitar espais pràcticament inaccessibles per a altres herbívors, reduint la competència pels recursos naturals. Convivència amb l’isard Una de les qüestions que més preocupava els biòlegs era la possible competència amb l’isard, probablement l’espècie més emblemàtica de la fauna andorrana. Els estudis realitzats fins ara indiquen, però, que totes dues espècies poden conviure sense problemes importants. Tot i compartir alguns espais, presenten comportaments diferents i utilitzen recursos alimentaris complementaris. Això permet que la presència de la cabra salvatge no representi una amenaça directa per a les poblacions d’isards, que continuen sent una de les grans joies de la biodiversitat del Principat. Atractiu per al turisme de natura El retorn de la cabra salvatge també aporta un valor afegit al turisme sostenible. Cada vegada hi ha més visitants interessats en l’observació de fauna salvatge, una activitat que combina senderisme, fotografia i educació ambiental. En molts països europeus, la possibilitat de veure animals en llibertat s’ha convertit en un important reclam turístic. A Andorra, on la natura és un dels principals atractius, la presència d’espècies com l’isard, la marmota, el gall fer, l’os bru o ara la cabra salvatge contribueix a reforçar aquesta oferta. Per als visitants, la millor recomanació és observar els animals des de la distància, evitar molestar-los i no abandonar mai els itineraris senyalitzats. No hi ha comentaris
Rutes senderistes d’Andorra per fer en menys de 2 hores
Rutes senderistes d’Andorra per fer en menys de 2 hores Ricard Poy No totes les excursions a Andorra requereixen una jornada sencera de caminada ni una gran preparació física. El Principat disposa de nombroses rutes senderistes que es poden completar en menys de dues hores i que permeten descobrir paisatges espectaculars sense necessitat d’afrontar grans desnivells. Una de les opcions més conegudes és el Camí del Gall, a Canillo. Es tracta d’un recorregut relativament senzill que travessa boscos i ofereix bones vistes de la vall. El trajecte es pot adaptar segons el temps disponible i és ideal per fer amb nens. També destaca el recorregut fins al Mirador del Roc del Quer, una de les atraccions més visitades d’Andorra. Tot i que molts visitants hi arriben en vehicle, els camins de la zona permeten fer petites excursions amb panoràmiques espectaculars sobre les muntanyes i els pobles de l’entorn. A La Massana, el Camí Ral és una altra alternativa molt accessible. Aquesta antiga via de comunicació entre pobles conserva part del seu encant tradicional i permet descobrir racons tranquils envoltats de natura. Els amants dels boscos poden optar per alguna de les rutes de la Vall d’Incles, a Canillo. Diversos itineraris curts segueixen el curs dels rius i travessen prats i zones forestals amb un desnivell moderat. Una altra proposta molt apreciada és el camí que porta fins al Pont Tibetà de Canillo des de diferents punts de la vall. Encara que el pont és l’element més conegut, els senders dels voltants ofereixen passejades agradables i aptes per a molts perfils de visitants. A Ordino, diversos itineraris de curta durada permeten descobrir alguns dels paisatges més ben conservats del país. Les rutes combinen boscos, bordes tradicionals i miradors naturals amb vistes privilegiades. Per als qui busquen una experiència relaxada, els camins que envolten el llac d’Engolasters, a Escaldes-Engordany, són una aposta segura. El recorregut és pràcticament planer i permet gaudir de l’aigua, el bosc i la tranquil·litat de l’entorn. Aquestes excursions tenen un avantatge important: permeten apropar-se a la natura andorrana sense necessitat d’un gran esforç físic ni d’equipament especialitzat. A més, moltes d’elles es poden realitzar durant bona part de l’any, especialment a la primavera, l’estiu i la tardor, quan les condicions meteorològiques són més favorables. Andorra és coneguda pels seus grans cims i les rutes d’alta muntanya, però també ofereix opcions per a aquells que simplement volen caminar una estona i gaudir del paisatge. En menys de dues hores és possible descobrir boscos, rius, miradors i pobles amb encant que mostren una altra cara del Principat. Una manera perfecta de connectar amb la natura i aprofitar al màxim una escapada al cor dels Pirineus. No hi ha comentaris
El llop torna a Andorra un segle després
Llop Ricard Poy El llop va ser una espècie habitual als Pirineus durant segles, incloent-hi el territori de l’actual Andorra. Va desaparèixer a causa de la caça intensiva. Un segle després de l’extinció al Principat, un exemplar ha estat detectat. A Andorra, com a la resta de la serralada pirinenca, el llop va acabar desapareixent com a espècie resident durant la primera meitat del segle XX. Les darreres cites regulars es remunten a les primeres dècades del segle passat, quan encara es considerava una amenaça per als ramats. Durant dècades, la presència del llop als Pirineus va ser pràcticament inexistent. No va ser fins als anys 1990 i especialment a partir dels 2000 que alguns exemplars procedents principalment de les poblacions italianes que s’havien expandit pels Alps francesos van començar a recolonitzar de manera natural diverses zones de França i, posteriorment, de Catalunya. Les deteccions actuals al conjunt del Pirineu formen part d’aquest procés de recuperació natural de l’espècie a Europa occidental. En la majoria dels casos es tracta d’exemplars en dispersió que recorren grans distàncies a la recerca de nous territoris. La presència d’un llop a Andorra ha estat detectada gràcies a una càmera de fototrampeig instal·lada a la Vall del Madriu-Perafita-Claror en el marc d’un estudi científic de seguiment del gat fer. El dispositiu, col·locat per una entitat externa amb autorització del Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, va captar les imatges el mes de setembre de l’any passat. Es tracta de la primera vegada que es disposa d’imatges en format vídeo d’un llop al Principat. Segons el ministeri, es tracta d’una observació puntual i aïllada, sense cap incidència associada, que s’emmarca en el procés natural d’expansió de l’espècie al conjunt del Pirineu. La detecció s’ha produït en el marc dels treballs habituals de seguiment de fauna que es duen a terme en aquesta vall. Aquest tipus de controls requereixen mantenir durant llargs períodes una xarxa de càmeres a la muntanya per obtenir informació fiable sobre la presència i l’evolució de diferents espècies salvatges. Hi ha una quinzena de punts de control per detectar animals com s’ha fet amb l’ós En els darrers anys, el llop ha estat detectat de manera cada cop més freqüent en territoris propers, especialment a Catalunya i a França, fet que ha portat les autoritats andorranes a reforçar-ne el seguiment. Actualment, la zona disposa d’una quinzena de punts de control sistemàtics amb càmeres de fototrampeig, als quals s’afegeix una major presència sobre el terreny del cos de Banders i de la Unitat de Fauna. El ministeri assegura que manté una vigilància rigorosa de la situació d’acord amb criteris tècnics i científics, i en coordinació amb els territoris veïns. Paral·lelament, el Govern disposa de mecanismes de prevenció, monitoratge i compensació per actuar en cas que es produeixin afectacions al bestia No hi ha comentaris
Per què ja no et podràs banyar en alguns dels llacs més espectaculars d’Andorra?
Per què ja no et podràs banyar en alguns dels llacs més espectaculars d’Andorra? Redacció Els excursionistes podran continuar visitant els estanys del Comapedrosa, però ja no els podran utilitzar com a espais de bany recreatiu. La mesura busca reduir l’impacte humà sobre un entorn especialment sensible Cada vegada són més els espais naturals protegits que limiten el bany en estanys i llacs d’alta muntanya per garantir la conservació d’uns ecosistemes especialment delicats. En aquesta línia, el Parc Natural de les Valls del Comapedrosa ha decidit reforçar la protecció dels seus llacs amb una nova regulació. Els principals llacs i estanys del Parc Natural de les Valls del Comapedrosa són: Estany de les Truites, Estany Negre, Basses de l’Estany Negre, Estanys Forcats, Estanys de Montmantell i el Pla de l’Estany. El nou Pla Rector del parc incorpora la prohibició explícita del bany als estanys situats dins de l’espai natural. Tot i això, la normativa permet que els visitants s’apropin a la riba o es refresquin puntualment, sempre que no es faci un ús recreatiu de l’aigua. L’objectiu és preservar tant la qualitat dels llacs com les espècies que depenen d’aquests entorns d’alta muntanya. Una tendència cada cop més habitual als Pirineus La decisió adoptada al Comapedrosa no és una excepció. Diversos espais protegits dels Pirineus han introduït en els darrers anys mesures similars per reduir l’impacte humà sobre els llacs de muntanya. Els especialistes recorden que productes tan habituals com les cremes solars, els repel·lents d’insectes o alguns cosmètics poden acabar contaminant l’aigua. A més, l’entrada continuada de banyistes pot alterar els sediments del fons, augmentar la terbolesa i afectar espècies especialment sensibles que viuen en aquests ecosistemes. La preocupació no rau tant en l’acció puntual d’un excursionista com en l’efecte acumulatiu que provoca la presència de milers de persones repetint el mateix comportament al llarg de cada temporada estival. Restriccions també per a les mascotes Les noves normes no afecten només els visitants. Els gossos també hauran de respectar limitacions específiques dins del parc. D’una banda, hauran de circular sempre lligats i, de l’altra, tampoc podran accedir a l’aigua dels llacs per refrescar-se o banyar-se. Segons els responsables de l’espai natural, la mesura pretén reduir les interferències sobre la fauna salvatge. La presència d’animals dins de l’aigua o corrent lliurement pot alterar els hàbits d’aus, amfibis i altres espècies pròpies dels ambients d’alta muntanya. Per aquest motiu, els llacs del Comapedrosa deixen de ser espais aptes per al bany, tant per a les persones com per als seus animals de companyia. Protegir uns ecosistemes únics Darrere d’aquestes limitacions hi ha una idea clara: els llacs d’alta muntanya són ecosistemes molt diferents d’una platja o d’un embassament. Es tracta d’espais naturals amb unes condicions ambientals molt específiques, on qualsevol alteració pot tenir conseqüències importants sobre la flora i la fauna que hi habiten. Amb aquesta regulació, el Comapedrosa busca mantenir l’equilibri ecològic d’uns indrets que destaquen per la seva riquesa natural. La mesura pot sorprendre alguns visitants acostumats a refrescar-se en aquests paratges, però segueix una línia de gestió cada vegada més present als espais protegits del Pirineu i d’altres zones de muntanya d’Europa. La filosofia és clara: visitar els llacs, admirar-ne el paisatge i gaudir de l’entorn continua sent possible; utilitzar-los com a zones de bany, en canvi, cada vegada ho serà menys. No hi ha comentaris
Les 5 rutes senderistes d’Andorra que has de fer almenys una vegada a la vida
Les 5 rutes senderistes d’Andorra que has de fer almenys una vegada a la vida R.H. Andorra amaga alguns dels paisatges més espectaculars dels Pirineus. Des del sostre del país, el Comapedrosa, fins als llacs glacials de Tristaina o la vall del Madriu, declarada Patrimoni Mundial, aquestes cinc rutes permeten descobrir la millor cara de la natura andorrana Les carreteres es van buidant lentament. Els últims excursionistes desapareixen cap a les valls. El soroll s’apaga. I el país entra en una altra dimensió. Una Andorra més silenciosa, més freda i molt més autèntica. Molts viatgers hi arriben després d’hores caminant entre boscos, rius i estanys glacials. Però la recompensa no és només el paisatge. És aquell instant concret en què les llums s’apaguen i el cel comença a omplir-se d’estrelles. Andorra és una destinació privilegiada per als amants del senderisme. Les seves muntanyes ofereixen itineraris espectaculars que permeten descobrir llacs glacials, valls protegides i alguns dels cims més emblemàtics dels Pirineus. A continuació, presentem cinc de les rutes més recomanables, amb informació pràctica sobre el punt d’inici, la distància i el temps aproximat de recorregut. El Pic de Comapedrosa, el sostre d’Andorra L’ascensió al Pic de Comapedrosa és una de les excursions més emblemàtiques del país. La ruta comença a l’aparcament de Prat Sobirà, a Arinsal. El recorregut d’anada i tornada és d’uns 13 quilòmetres i acumula aproximadament 1.350 metres de desnivell positiu. El temps necessari per completar-la varia en funció de la preparació física. Els senderistes més experimentats poden assolir el cim i tornar en unes cinc o sis hores, mentre que la majoria d’excursionistes necessiten entre sis i set hores. Si es fa a un ritme tranquil, amb aturades per descansar o fer fotografies, la ruta pot allargar-se fins a les vuit hores. Durant el camí, els excursionistes passen pel refugi de Comapedrosa i travessen boscos i paisatges alpins d’una gran bellesa. El recorregut permet observar torrents de muntanya, zones de pi negre i l’Estany Negre, un dels punts més espectaculars de l’itinerari. A mesura que es guanya altitud, la vegetació desapareix i deixa pas a un entorn rocós d’alta muntanya. Des del cim, situat a 2.942 metres, s’obtenen vistes espectaculars sobre Andorra, Catalunya i França. És una excursió recomanada per a senderistes amb una bona preparació física. Sorteny, la vall de les flors La vall de Sorteny ofereix una experiència molt diferent. La ruta més popular comença a l’aparcament del parc natural, a la parròquia d’Ordino. L’itinerari fins al refugi de Sorteny i tornada té aproximadament 5 quilòmetres i un desnivell positiu proper als 300 metres. Es tracta d’una excursió accessible que es pot completar en una hora i mitja si es camina a bon ritme. La majoria de visitants hi dediquen unes dues hores, mentre que les famílies amb infants solen invertir-hi entre dues hores i dues hores i mitja. Aquest recorregut destaca per la seva facilitat i pel seu enorme valor natural. Durant la primavera i l’estiu, els prats s’omplen de flors i és possible observar una gran diversitat d’espècies vegetals. El camí transcorre entre rierols, prats alpins i petits boscos de muntanya. També és freqüent veure marmotes, isards o diverses espècies d’ocells. Les rutes estan molt ben senyalitzades i permeten adaptar l’excursió al nivell de cada visitant. És una destinació perfecta tant per a famílies com per a excursionistes experimentats. Els estanys de Tristaina, una ruta per a tots els públics La ruta dels Estanys de Tristaina és una de les més conegudes del Principat. El punt de partida se situa al sector de la Coma del Forat, a la zona d’Ordino Arcalís. L’itinerari circular té una longitud aproximada de 4,5 quilòmetres i acumula un desnivell positiu d’uns 220 metres. Els senderistes acostumats a caminar poden completar-la en una hora i mitja, mentre que la majoria de visitants necessiten unes dues hores. Les famílies i les persones que vulguin gaudir de l’entorn amb calma solen invertir-hi prop de dues hores i mitja. El recorregut permet visitar tres llacs glacials d’una gran bellesa paisatgística. Les aigües transparents dels estanys reflecteixen els cims que els envolten i creen algunes de les imatges més espectaculars d’Andorra. Durant bona part del trajecte es camina per prats d’alta muntanya amb àmplies vistes sobre la vall d’Arcalís. La combinació de llacs, roques i pastures converteix aquesta ruta en una de les més fotografiades del país. És una excursió ideal per iniciar-se en el senderisme de muntanya. La Vall del Madriu, patrimoni mundial de la UNESCO La travessa per la Parc Natural de la Vall del Madriu-Perafita-Claror permet descobrir un dels espais més singulars del país. L’itinerari més habitual comença a la zona d’Engolasters, a Escaldes-Engordany. La ruta fins al refugi de Fontverd i tornada suma uns 12 quilòmetres i requereix superar aproximadament 650 metres de desnivell positiu. Els senderistes més acostumats a la muntanya poden completar-la en unes quatre hores. La majoria de persones hi dediquen entre quatre i cinc hores, mentre que un ritme més relaxat amb diverses aturades pot allargar l’excursió fins a les sis hores. Aquest recorregut travessa camins tradicionals, bordes històriques i paisatges pràcticament intactes. Els excursionistes avancen entre boscos de pi i avet, rius d’aigua cristal·lina i extenses zones de pastura. La vall és un dels millors exemples del patrimoni natural i cultural andorrà. L’absència de carreteres contribueix a crear una sensació única de tranquil·litat i aïllament. Caminar-hi és una oportunitat excepcional per descobrir l’Andorra més autèntica. El Pic de Casamanya, la gran panoràmica del país La ruta al Pic de Casamanya és una de les més populars entre els senderistes. L’excursió s’inicia al coll d’Ordino, a la carretera que uneix Ordino i Canillo. El recorregut d’anada i tornada és d’uns 8 quilòmetres i presenta un desnivell positiu proper als 700 metres. Els excursionistes més experimentats poden completar l’ascensió en unes tres hores i mitja. El temps habitual és d’entre quatre i cinc hores, mentre que les persones que prefereixen avançar sense presses solen necessitar unes cinc hores. L’ascensió transcorre principalment per àmplies carenes