Al Principat, el protagonisme correspon a la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra i un dels grans símbols de la identitat del país.
A Macedònia del Nord, en canvi, el 8 de setembre té un origen polític i molt més recent: recorda el referèndum del 1991 que va permetre al país separar-se de Iugoslàvia i avançar cap a la independència.
La celebració andorrana té les seves arrels en la profunda devoció que històricament ha existit al país per la Mare de Déu de Meritxell.
Un moment determinant es va produir el 24 d’octubre de 1873, quan el Consell General va proclamar oficialment la Mare de Déu de Meritxell com a patrona de les Valls d’Andorra.
El reconeixement religiós encara trigaria unes dècades.
El 1913, el bisbe i copríncep Joan Benlloch va sol·licitar que el patronatge fos reconegut canònicament.
La petició va ser acceptada l’any següent pel papa Pius X.
El Consell va establir que el 8 de setembre fos la Festa Nacional de les Valls, coincidint amb la festivitat de Meritxell
D’aquesta manera, el 1914 marca l’inici de la celebració oficial del 8 de setembre com a festa nacional andorrana.
Un altre moment especialment important va arribar el 8 de setembre de 1921, amb la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Meritxell.
La jornada també va quedar marcada per la interpretació oficial d’El Gran Carlemany, que es convertiria en l’himne nacional d’Andorra.
Més d’un segle després, el Dia de Meritxell manté aquesta doble dimensió. És una celebració religiosa, però també una de les principals jornades institucionals i populars del Principat.
La mateixa data té un significat completament diferent a uns 1.800 quilòmetres d’Andorra. Per a Macedònia del Nord, el 8 de setembre és el Dia de la Independència.
Cal retrocedir fins al 8 de setembre de 1991, quan l’aleshores República Socialista de Macedònia va celebrar un referèndum enmig del procés de desintegració de Iugoslàvia.
Els ciutadans van ser cridats a decidir sobre la constitució d’un estat sobirà i independent.
El resultat va ser contundent: més del 95% dels votants van donar suport a la independència, mentre que la participació es va situar al voltant del 76%.
La consulta va obrir el procés que va permetre abandonar Iugoslàvia i consolidar Macedònia com un estat independent.