Recel cap el Govern d’Andorra per no haver tombat cap renovació de residència pel requisit del català
Redacció
Ni una sola renovació de residència i treball ha estat denegada a Andorra per no acreditar el nivell A1 de català. Una dada que ha generat recel sobre com està aplicant el Govern una de les mesures més importants de la nova política lingüística: exigir uns coneixements mínims de català per poder renovar determinats permisos d’immigració.
El requisit no és una recomanació. Des del 26 d’abril del 2026, acreditar el nivell A1 de català és una de les condicions previstes per obtenir la primera renovació de determinats permisos de residència.
La mateixa documentació oficial d’Immigració inclou el justificant del nivell A1 entre els documents necessaris per tramitar aquestes renovacions.
Per això sorprèn especialment que, mesos després de l’entrada en vigor de l’exigència, el Govern no hagi denegat cap renovació per falta de coneixements de català.
La dada ha estat confirmada públicament per la ministra de Cultura i ha portat Concòrdia a demanar explicacions a l’Executiu.
Si és obligatori, per què no hi ha cap denegació?
Aquesta és la qüestió que queda ara sobre la taula. La consellera general Maria Àngels Aché ha entrat una pregunta parlamentària per saber quantes persones han sol·licitat fins ara una primera renovació subjecta al requisit de l’A1.
Però la dada realment important serà saber quantes d’aquestes persones no disposaven de l’acreditació lingüística quan van presentar la sol·licitud.
Perquè les zero denegacions poden tenir una explicació molt senzilla: que totes les persones obligades a acreditar l’A1 hagin complert el requisit.
Però si hi ha sol·licitants que no disposaven de l’acreditació i, tot i això, han aconseguit renovar el permís, caldrà explicar quin criteri està aplicant Immigració i com encaixa amb el que estableix la legislació.
Si és obligatori, per què no hi ha cap denegació?
Aquesta és la qüestió que queda ara sobre la taula. La consellera general Maria Àngels Aché ha entrat una pregunta parlamentària per saber quantes persones han sol·licitat fins ara una primera renovació subjecta al requisit de l’A1.
Però la dada realment important serà saber quantes d’aquestes persones no disposaven de l’acreditació lingüística quan van presentar la sol·licitud.
Perquè les zero denegacions poden tenir una explicació molt senzilla: que totes les persones obligades a acreditar l’A1 hagin complert el requisit.
Però si hi ha sol·licitants que no disposaven de l’acreditació i, tot i això, han aconseguit renovar el permís, caldrà explicar quin criteri està aplicant Immigració i com encaixa amb el que estableix la legislació.
El zero que necessita una explicació
La polèmica, per tant, no neix del fet que s’hagin denegat permisos de residència, sinó exactament del contrari: no se n’ha denegat cap.
En una mesura que afecta milers de residents potencials i que converteix per primera vegada el coneixement mínim del català en una condició vinculada a determinades renovacions.
El zero desperta inevitablement preguntes sobre el grau real de compliment.
Ara serà la resposta parlamentària del Govern la que haurà d’aclarir si no hi ha hagut denegacions perquè tots els residents afectats han acreditat correctament l’A1 o si existeixen expedients en què s’ha pogut renovar sense complir inicialment el requisit.
