El pla d’Andorra: dependre menys del turisme i reinventar l’economia
Ricard Poy
La 37a Trobada Empresarial al Pirineu ha situat el futur econòmic d'Andorra al centre del debat. Innovació, intel·ligència artificial, obertura econòmica i diversificació han marcat una jornada en què institucions i empresaris han reflexionat sobre els reptes i oportunitats de les pròximes dècades
Andorra afronta una etapa decisiva per definir el seu model de desenvolupament de les pròximes dècades. En un context global marcat per la transformació tecnològica, la irrupció de la intel·ligència artificial i els canvis en els fluxos econòmics internacionals, el Principat aposta per diversificar la seva economia sense renunciar als sectors que han sustentat la seva prosperitat durant anys.
Aquesta va ser una de les principals conclusions que van emergir durant la 37a Trobada Empresarial al Pirineu, celebrada a la Seu d’Urgell sota el lema «El nou mapa econòmic mundial: Quin camí prenem?». Tant les reflexions sobre la intel·ligència artificial com les intervencions institucionals van coincidir en una idea: el futur passa per la innovació, el coneixement i la capacitat d’adaptació.
El cap de Govern, Xavier Espot, va defensar que l’obertura econòmica iniciada fa més d’una dècada continua sent una aposta estratègica imprescindible. Segons va remarcar, Andorra no pot dependre exclusivament dels sectors tradicionals com el comerç, el turisme o les finances, sinó que ha d’atraure noves activitats econòmiques capaces de generar valor afegit i ocupació qualificada.
Aquesta transformació no implica abandonar el turisme, sinó evolucionar-lo. El sector continua sent un dels principals motors econòmics del país, però cada vegada més orientat cap a experiències vinculades a la natura, l’esport, el benestar i la qualitat. Les rutes de muntanya, el patrimoni natural, els esdeveniments esportius internacionals i l’oferta de serveis premium formen part d’una estratègia destinada a atraure visitants amb un major impacte econòmic i un model més sostenible.Andorra no pot dependre exclusivament dels sectors tradicionals com el comerç, el turisme o les finances
La tecnologia com a motor de la nova economia
La tecnologia apareix com un dels grans aliats d’aquest procés. Durant la trobada, l’expert en innovació Josep Maria Ganyet va defensar que la denominada intel·ligència artificial és, en realitat, una eina construïda a partir del coneixement acumulat de milions de persones. Lluny de substituir completament els humans, va apuntar que les feines repetitives seran les més automatitzades, mentre que la creativitat, la capacitat d’adaptació i la presa de decisions continuaran sent competències essencialment humanes.
L’executiu s’ha fixat com a meta que la inversió en innovació arribi a representar el 7% del producte interior brut en el termini d’una dècada
Aquest escenari obre oportunitats també per a Andorra. La creació d’un ecosistema innovador capaç d’atraure empreses tecnològiques, emprenedors i talent internacional és un dels objectius que el Govern considera prioritaris. De fet, l’executiu s’ha fixat com a meta que la inversió en innovació arribi a representar el 7% del producte interior brut en el termini d’una dècada.
La presència de diverses empreses emergents a la trobada va servir per exemplificar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Des de sistemes d’anàlisi esportiva basats en visió artificial fins a sensors intel·ligents per reduir el malbaratament alimentari, eines per combatre la desinformació digital o projectes de robotització agrícola, totes aquestes iniciatives comparteixen un mateix denominador comú: la innovació com a motor de competitivitat.
Diversificar sense renunciar al turisme
Andorra aspira a aprofitar aquesta onada tecnològica per consolidar-se com un país capaç d’oferir oportunitats tant als sectors tradicionals com als emergents. L’acord d’associació amb la Unió Europea, actualment en el centre del debat polític i econòmic, és vist per molts actors com una eina que podria facilitar aquesta obertura i ampliar les oportunitats de creixement.
Al mateix temps, el turisme continua sent una peça fonamental de l’economia andorrana. El repte consisteix a fer-lo evolucionar cap a un model de més qualitat, menys estacional i amb més valor afegit. La natura, els esports de muntanya, el benestar i les experiències exclusives apareixen com alguns dels principals eixos d’aquest nou posicionament.
Els reptes d’un creixement sostenible
Tanmateix, aquest procés també planteja reptes importants. L’accés a l’habitatge, la pressió demogràfica o la necessitat de preservar els recursos naturals són qüestions que condicionaran el desenvolupament futur del país. Espot va insistir que seria un error atribuir aquests problemes exclusivament a l’obertura econòmica i va defensar la necessitat d’abordar-los des d’una perspectiva global.
El cap de Govern va recordar que «l’obertura va ser una bona decisió«, tot reconeixent que encara no s’han assolit tots els objectius inicials. Per aquest motiu, considera necessari continuar impulsant la innovació, l’atracció d’inversió i la creació de noves oportunitats econòmiques.
El gran repte d’Andorra consisteix ara a trobar l’equilibri entre prosperitat, sostenibilitat i qualitat de vida. Un equilibri que passa per continuar reforçant el turisme, però també per generar noves activitats econòmiques vinculades a la tecnologia, la innovació i el coneixement. En un món cada vegada més competitiu, la capacitat d’anticipar els canvis pot acabar determinant el lloc que ocuparà el Principat en el mapa econòmic del futur.