Actualment, els ingressos fiscals representen aproximadament 28 euros de cada 100 euros que es generen al país, una xifra que, segons ha explicat el ministre a ATV, s’explica perquè l’economia és més gran i hi ha més contribuents, no perquè cada ciutadà pagui més impostos.
El primer gran motor és l’IRPF de les rendes més altes. Lladós ha remarcat que els contribuents amb ingressos superiors als 200.000 euros anuals ja aporten més de la meitat de tota la recaptació de l’IRPF, fet que converteix l’arribada de grans patrimonis i professionals amb elevats ingressos en una font d’ingressos molt important per a les arques públiques.
El segon factor és la fiscalitat vinculada al mercat immobiliari. Les plusvàlues derivades de la compra i venda d’habitatges, especialment les operacions a curt termini, així com la tributació que afecta els no residents, han incrementat notablement els ingressos de l’Estat coincidint amb el fort dinamisme que viu el sector.
Finalment, el tercer element és l’augment de la recaptació de l’impost de societats i de l’IGI. En el cas de l’impost de societats, Lladós ha destacat l’efecte de l’establiment del tipus mínim efectiu del 3%, que garanteix que les empreses amb beneficis contribueixin sempre. Al mateix temps, el creixement de l’activitat econòmica també s’ha traduït en una major recaptació de l’IGI.
Segons el titular de Finances, aquesta tendència encara es podria mantenir durant els pròxims anys, tot i que amb un ritme més moderat. El Govern considera que mentre el sector immobiliari continuï generant activitat i Andorra segueixi atraient contribuents amb rendes elevades, els ingressos fiscals poden continuar augmentant sense necessitat d’incrementar els tipus impositius generals.
En aquest sentit, Lladós ha defensat que la política fiscal del Govern passa per concentrar la recaptació en mesures específiques, com la tributació dels no residents en operacions immobiliàries, les plusvàlues a curt termini o les rendes més altes, en lloc d’apujar els impostos de manera indiscriminada a tota la població.
Pel que fa al pressupost del 2027, el ministre ha avançat que mantindrà les grans línies dels darrers exercicis, amb l’habitatge, la sanitat, l’educació i la finalització de les principals infraestructures com a prioritats, malgrat que es tracti d’un any electoral.