El pla d’Andorra està funcionant: canviar el turisme d’un sol dia de compres al d’experiències i pernoctacions
J.P.
Les dades del juliol del 2026 poden semblar negatives a primera vista. Andorra va rebre 883.406 visitants, un 4,5% menys que un any abans. Però darrere d’aquesta caiguda hi ha dues tendències que encaixen gairebé exactament amb el model turístic que el país fa anys que intenta construir. Andorra vol dependre menys dels mercats de proximitat d’Espanya i França i captar més persones procedents d’altres països. I, sobretot, vol que una proporció cada vegada més elevada dels visitants dormi al Principat en lloc de pujar i baixar el mateix dia.
Les xifres actuals indiquen que aquesta transformació comença a ser molt visible. Al juliol, 403.322 persones van ser turistes, és a dir, van passar almenys una nit a Andorra. Representen ja el 45,7% de tots els visitants.
Els excursionistes —els que entren i marxen el mateix dia— encara són majoria, amb 480.084 persones i un 54,3%, però la distància entre els dos grups s’ha reduït enormement.
Per entendre la magnitud del canvi cal mirar enrere. L’any 2006, Andorra va rebre 10,74 milions de visitants, però només 2,23 milions eren turistes. Els altres 8,51 milions eren excursionistes.
Això significa que aproximadament el 79% dels visitants no passava ni una nit a Andorra i només un 21% pernoctava. Era, essencialment, un país de visites d’un dia.
La transformació és considerable: fa vint anys aproximadament vuit de cada deu visitants marxaven sense dormir al país; aquest juliol són poc més de cinc de cada deu.
I la tendència del darrer any encara és més clara: els turistes han crescut un 5,4% mentre els excursionistes han caigut un 11,5%
Una de les explicacions principals és que Andorra ha deixat de vendre’s gairebé exclusivament com una destinació de compres i esquí.
Durant dècades, el diferencial de preus atreia especialment visitants de Catalunya i el sud de França. El model era molt senzill: arribar al matí, comprar, dinar i tornar a casa a la tarda.
Les dades històriques ho reflecteixen perfectament. El 2018, el 88% dels excursionistes afirmava que les compres eren el principal motiu de la visita. Entre els turistes que dormien al país, en canvi, només ho assenyalava el 39%; tenien molt més pes la natura, la cultura, els esdeveniments i l’esport.
Per aconseguir que el visitant dormi a Andorra cal, per tant, donar-li motius per quedar-s’hi després de tancar les botigues.
I aquesta és probablement una de les transformacions més importants que ha experimentat l’oferta turística del país.
Les inversions realitzades durant els últims anys han multiplicat les activitats que requereixen temps. El Pont Tibetà de Canillo, el Mirador del Roc del Quer, les rutes de muntanya, els llacs, els parcs naturals, el ciclisme, les activitats de les estacions a l’estiu o les experiències d’aventura permeten construir una estada de dos, tres o més dies.
Andorra ha passat així de vendre principalment productes a vendre també experiències.
A això s’afegeixen Caldea, la gastronomia, el comerç, l’oferta hotelera i una agenda cada vegada més àmplia d’esdeveniments esportius i culturals.
Competicions internacionals de ciclisme, BTT, trail, esquí i altres disciplines tenen un doble efecte: generen pernoctacions directament i projecten imatges d’Andorra en mercats als quals difícilment arribaria només amb el tradicional reclam comercial.
La segona tendència del juliol és igualment significativa. Els visitants procedents d’Espanya disminueixen un 3,3% i els de França un 7,8%, mentre que els procedents d’altres països augmenten un 4,3%.
No significa que Espanya i França hagin deixat de ser fonamentals. Continuaran sent, per proximitat geogràfica, els grans mercats naturals d’Andorra.
El canvi consisteix a reduir-ne progressivament la dependència.
Captar britànics, belgues, neerlandesos, alemanys, italians o visitants d’altres mercats té, a més, una conseqüència lógica: com més lluny viu el turista, menys probable és que vingui només a passar el dia.
Aquí apareix el canvi conceptual més important. Durant molts anys, l’èxit turístic es mesurava gairebé exclusivament preguntant quants visitants havien entrat a Andorra.
Ara aquesta xifra explica només una part de la història.
El mateix Govern ha defensat la necessitat d’atraure perfils de més poder adquisitiu, modular els fluxos i incidir especialment sobre els excursionistes per la pressió que provoquen sobre la mobilitat.
Un excursionista ocupa carreteres, aparcaments i espai públic, però la seva capacitat de generar activitat econòmica està limitada a unes hores.
Un turista pot pagar dues o tres nits d’hotel, diversos àpats, activitats, entrades, transport, compres i serveis.
El pla per disparar el ‘turisme de qualitat’ (en termes econòmics) està funcionant.
