L’independentisme català posa Andorra com a exemple: «Un estat plenament català és possible»
Redacció
Andorra s’ha convertit en l’exemple utilitzat per Poble Lliure i La Forja per defensar que és possible l’existència d’un estat plenament català. Les dues organitzacions independentistes han aprofitat la celebració de la Diada Nacional del Principat, el 8 de setembre, per reivindicar la singularitat política i lingüística del país.
En un missatge publicat a les xarxes socials, les dues formacions destaquen els lligams que uneixen Andorra amb la resta de territoris de parla catalana. «Història i llengua compartida ens demostren que un estat plenament català és possible», assenyalen.
La referència a Andorra no és casual. El Principat té una característica única: és l’únic estat del món on el català és l’única llengua oficial. Per a Poble Lliure i La Forja, aquesta realitat permet demostrar que el català pot assumir totes les funcions pròpies d’una llengua d’estat.
Les dues organitzacions presenten així el Principat com un referent polític i lingüístic dins de l’espai de parla catalana.
Destaquen que el català és la llengua de les institucions i de l’administració andorranes i que disposa de l’estatus que comporta ser la llengua oficial d’un estat sobirà.
La reivindicació s’emmarca en la visió política de Poble Lliure i La Forja, que defensen els Països Catalans com un espai nacional compartit més enllà de les fronteres administratives existents.
es organitzacions han fet pública la reivindicació coincidint amb el 8 de setembre, quan Andorra celebra la festivitat de Nostra Senyora de Meritxell, patrona del país, i la seva Diada Nacional.
La jornada concentra alguns dels principals actes institucionals, religiosos i populars del calendari andorrà i té una forta càrrega simbòlica per al Principat.
Poble Lliure i La Forja han aprofitat precisament aquesta data per posar l’accent en la singularitat d’Andorra dins del domini lingüístic català.
Per a les dues organitzacions independentistes, l’existència del Principat evidencia que el català pot funcionar com a única llengua oficial d’un estat, amb presència en les institucions, l’administració i el conjunt de l’estructura pública.
