Des de fa més d’una dècada, Andorra s’ha convertit en una de les destinacions preferides de molts esportistes professionals. El fenomen va molt més enllà dels impostos i respon a una combinació de factors que difícilment es troben reunits en un altre lloc d’Europa.
El primer és l’entorn natural. El país està envoltat de muntanyes, boscos i centenars de quilòmetres de carreteres i camins ideals per entrenar. Per a ciclistes, corredors de muntanya, esquiadors o triatletes, Andorra és pràcticament un gimnàs a l’aire lliure.
La segona gran raó és l’altitud. Bona part del territori es troba entre els 1.000 i els 2.000 metres sobre el nivell del mar. Aquestes condicions permeten entrenar amb una menor disponibilitat d’oxigen, fet que estimula la producció de glòbuls vermells i millora el rendiment físic. És el mateix principi que utilitzen molts centres d’alt rendiment d’arreu del món.
Proximitat. A diferència d’altres destinacions de muntanya, a Andorra es pot entrenar a gran altitud i tornar a casa en pocs minuts. No cal viure en un centre esportiu aïllat. Tot el país funciona com una instal·lació esportiva permanent.
També hi ha el factor salut. La qualitat de l’aire és elevada i la densitat de població és baixa. Molts esportistes valoren especialment poder entrenar sense grans aglomeracions i amb aire pur.
Un altre element important és la seguretat. Andorra registra tradicionalment índexs de criminalitat molt baixos, una característica especialment apreciada per persones amb projecció internacional. En ser habitualment persones amb un elevat patrimoni, aquest és un factor que pesa molt a l’hora d’escollir lloc de residència. Tant per ells com les seves famílies.
L’anonimat també hi té un paper destacat. Tot i la presència de nombroses estrelles de l’esport, el país manté una cultura de respecte per la privacitat. És habitual veure esportistes passejant, comprant o entrenant sense l’atenció constant que rebrien en altres llocs.
Finalment, hi ha la fiscalitat. Andorra disposa d’una pressió fiscal inferior a la de molts països europeus. Aquest factor és rellevant, especialment per a esportistes que desenvolupen carreres internacionals i que gestionen ingressos elevats.
Tot i això, la majoria coincideix a assenyalar que la fiscalitat és només una part de l’equació i que el principal atractiu continua sent la qualitat de vida. Per als youtubers o creadors de contingut segurament és un factor determinant, però no tant per als esportistes, que per la seva activitat internacional podrien establir-se en països amb fiscalitats encara més baixes o fins i tot inexistents.
La llista d’esportistes que han triat Andorra és cada vegada més llarga. El ciclisme és probablement l’esport més representat.
Entre els noms més coneguts hi trobem Egan Bernal, Julian Alaphilippe, Enric Mas, Marc Soler, David Gaudu, Carlos Rodríguez, Mattias Skjelmose, Sepp Kuss, Chris Froome, Remco Evenepoel, João Almeida, Adam Yates, Simon Yates, Tao Geoghegan Hart, Esteban Chaves, Marc Hirschi i Michael Woods.
També hi han residit o hi resideixen figures destacades del motociclisme com Maverick Viñales, Aleix Espargaró, Àlex Rins, Jorge Martín, Joan Mir i Pol Espargaró.
En altres disciplines apareixen noms com Kilian Jornet, considerat una de les grans figures mundials de les curses de muntanya; els tennistes Albert Ramos i David Goffin; o esportistes vinculats al triatló i als esports de resistència.