Andorra Ara

Natura
Ovelles travessant la Massana / E.C.
Ovelles travessant la Massana. E.C.

Les ovelles ‘envaeixen’ Andorra

Redacció
Cada estiu, prop de 1.500 ovelles pugen a les muntanyes andorranes de la Massana per aprofitar les pastures d'altura. Durant aquest recorregut, aproximadament 300 exemplars travessen el nucli urbà, oferint una estampa poc habitual que recorda els orígens agrícoles i ramaders del país.

Cada any, amb l’arribada del bon temps, les muntanyes d’Andorra recuperen una de les tradicions ramaderes més antigues dels Pirineus: la transhumància. Es tracta del desplaçament estacional dels ramats des de les valls fins a les pastures d’alta muntanya, on els animals passen els mesos d’estiu aprofitant l’herba fresca i les temperatures més suaus.

Una de les imatges més espectaculars d’aquesta pràctica es pot veure a la Massana, on centenars d’ovelles travessen el centre de la parròquia camí dels prats de muntanya. El pas del ramat per l’avinguda Sant Antoni i l’avinguda del Ravell s’ha convertit en una escena molt seguida tant pels veïns com pels visitants, que poden contemplar de ben a prop una tradició que encara continua viva.
 
La transhumància és molt més que un simple desplaçament de bestiar.
 
Durant segles ha estat essencial per a l’economia de les famílies ramaderes andorranes, ja que permet optimitzar els recursos naturals. A l’estiu, els ramats pasturen als prats d’alta muntanya, mentre que a l’hivern tornen a les zones més baixes, on les condicions climàtiques són més favorables.
Ovelles travessant la Massana / E.C.
Ovelles travessant la Massana / E.C..

Aquesta pràctica també contribueix a la conservació del paisatge. El pasturatge ajuda a controlar el creixement de la vegetació, manté oberts els prats alpins, afavoreix la biodiversitat i redueix l’acumulació de matèria vegetal, fet que pot disminuir el risc d’incendis forestals.

La transhumància forma part del patrimoni cultural dels Pirineus i continua tenint un paper rellevant a Andorra, on la ramaderia extensiva contribueix tant a la gestió sostenible del territori com a la preservació d’oficis i tradicions ancestrals.

En indrets com Setúria, aquesta activitat encara es viu amb actes populars que permeten apropar-la a la ciutadania i recordar la importància que ha tingut històricament en la vida del Principat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *