Un dels principals eixos de l’acord és continuar promovent les repoblacions de truita als rius i llacs del Principat, alhora que es fomenta la pràctica de la pesca i el coneixement de les normes que regulen aquesta activitat. Les actuacions també busquen reforçar la presència d’espècies autòctones, especialment la truita fario, en els ecosistemes aquàtics andorrans.
La renovació del conveni s’ha formalitzat a les oficines de FEDA, amb la participació del president de la Facip, Josep Maria Cabanes, i de la directora general de FEDA, Sílvia Calvó.
Cabanes ha remarcat la importància de mantenir aquesta col·laboració, especialment perquè FEDA gestiona part dels llacs d’alta muntanya del país i el llac d’Engolasters. El president de la federació ha fet un balanç molt positiu de la primera etapa de l’acord i ha assegurat que “el resultat després dels cinc primers anys de conveni és més que excel·lent”.
La renovació permetrà donar continuïtat a les actuacions desenvolupades fins ara. “Ens permetrà continuar repoblant les truites tant als llacs com als rius”, ha destacat Cabanes.
Per la seva banda, Sílvia Calvó ha emmarcat la iniciativa en el compromís de FEDA amb la protecció del medi natural. “FEDA intentem estar sempre al costat dels temes importants de país, com és el cas de la preservació de la flora i la fauna d’Andorra. Amb aquest acord, aportem per millorar, per exemple, la població de les truites als nostres rius”, ha assenyalat.
A Andorra, la pesca es practica principalment als rius de muntanya i als nombrosos estanys d’alta muntanya, amb la truita fario com l’espècie més característica, tot i que també hi ha truita arc iris i salmó de font.
Entre els punts més coneguts hi ha Engolasters, Tristaina, Pessons, Juclà, l’Angonella, Ensagents, el Cubil i l’Estanyó, a més dels rius Gran Valira, Valira del Nord, Valira d’Orient, Incles, Erts i Sorteny.
La temporada 2026 als rius va del 4 d’abril a l’11 d’octubre, amb algunes excepcions.
Als llacs i estanys d’alta muntanya, la temporada s’estén del 6 de juny a l’1 de novembre, coincidint amb els mesos de millor accessibilitat.
Una de les grans excepcions és Engolasters, on es pot pescar del 14 de març al 15 de novembre, fet que el converteix en un dels indrets amb una temporada més llarga.
També destaca el Gran Valira, amb un acotat sense mort obert del 14 de març al 15 de novembre.
Andorra combina la pesca tradicional amb captura amb una aposta cada vegada més important per la pesca sense mort, en què els exemplars han de ser retornats vius a l’aigua.
En molts d’aquests acotats sense mort només està autoritzat l’esquer artificial amb un únic ham sense arpó o amb l’arpó aixafat, i és obligatori utilitzar salabret.
En les zones lliures es poden conservar exemplars respectant les talles mínimes i els límits de captures, que varien segons el tram i el tipus d’acotat.
Aquesta xarxa de rius i estanys permet a Andorra oferir pesca de muntanya en entorns naturals d’alta muntanya durant bona part de la primavera, l’estiu i la tardor, un recurs amb potencial també com a atractiu turístic.