La fórmula ja funciona en la funció pública, on existeix un pla que acumula aportacions mensuals per generar una prestació complementària quan el treballador es jubila.
Aquest estalvi permet cobrar un complement compatible amb la pensió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de manera que el beneficiari disposa de dues fonts d’ingressos.
La normativa fixa una aportació ordinària del 3% del salari brut per part de l’Administració i un altre 3% per part del treballador que participa en el pla.
Les aportacions dels empleats són voluntàries en els termes previstos per la llei, mentre que les que corresponen a l’Administració són obligatòries.
Els diners s’integren en un fons de pensions destinat a finançar les prestacions futures dels partícips.
És, per tant, un mecanisme d’estalvi durant la vida laboral que complementa la jubilació pública quan arriba el moment de retirar-se.
En empreses públiques com FEDA també existeixen plans de jubilació amb aportacions de l’entitat i dels treballadors, encara que les condicions difereixen de les de la funció pública.
Segons els seus comptes del 2024, els empleats incorporats a partir de l’1 de gener del 2001 participen en un fons gestionat per una empresa externa.
En aquest pla, FEDA aporta un 4% del salari i el treballador hi contribueix amb un altre 4%, destinat a constituir un estalvi per a la jubilació.
El precedent mostra que els plans vinculats a l’ocupador ja formen part de les condicions laborals d’una part del sector públic andorrà.
Estendre aquesta fórmula al sector privat permetria ampliar l’accés a un complement de pensió construït al llarg dels anys de treball.
Jordana planteja que diverses empreses d’un mateix sector podrien agrupar els seus treballadors en un pla compartit per facilitar-ne la implantació.
Aquest segon pilar es diferencia dels productes que cada persona pot contractar individualment amb bancs o asseguradores, que corresponen al tercer pilar.
La finalitat seria millorar la taxa de substitució, és a dir, la proporció dels ingressos laborals que es conserva després de jubilar-se.
El debat arriba mentre Demòcrates defensa una reforma gradual del sistema davant la jubilació de la generació del baby-boom.
Jordana veu difícil culminar-la aquesta legislatura i reclama un acord polític ampli per adaptar el sistema a l’esperança de vida.
La proposta presentada preveu modificar progressivament el factor de conversió, un element clau en el càlcul de la pensió, mentre els plans d’empresa queden com un debat pendent.