La Comissió de coordinació i desenvolupament de l’estratègia nacional de la biodiversitat d’Andorra (Cenba) ha emès aquest dijous un informe favorable que declara l’interès nacional del futur Parc natural nacional de les valls de Canillo i Ordino, un tràmit imprescindible previst per la legislació per continuar amb la seva aprovació definitiva.
Amb aquest pronunciament favorable, el projecte entra ara en la recta final. El següent pas serà l’aprovació de la llei de declaració del parc per part del Consell General. Un cop aprovada, es constituiran els òrgans de governança i s’elaborarà el Pla rector, que definirà els criteris de gestió, conservació i ús d’aquest gran espai natural.
La tramitació arriba després que el període d’informació pública es tanqués sense rebre cap al·legació i un cop formalitzat l’acord dels comuns de Canillo i Ordino, un fet que posa de manifest l’ampli consens institucional al voltant del projecte.
La dimensió del futur parc convertirà aquesta iniciativa en una de les actuacions més importants de les darreres dècades en matèria de conservació ambiental.
Els 88,35 km² protegits inclouen alguns dels espais amb més valor ecològic, paisatgístic i hídric d’Andorra.
La seva creació també farà créixer de manera significativa la superfície protegida del país. Amb el nou parc, Andorra passarà de tenir protegits 144,81 km², és a dir, el 29,74% del territori nacional, consolidant així els compromisos adquirits en la preservació de la biodiversitat i del patrimoni natural.
A més de la protecció dels ecosistemes, el nou parc reforçarà la connexió ecològica amb altres espais protegits dels Pirineus i completarà la xarxa d’espais naturals del Principat, formada actualment pel Parc natural de la vall de Sorteny, el Parc natural comunal de les valls del Comapedrosa i la vall del Madriu-Perafita-Claror, declarada Patrimoni Mundial.
El futur parc protegirà alguns dels ecosistemes més importants del Principat, tant per la seva riquesa ecològica com pel seu valor paisatgístic i hídric.
Entre els espais més emblemàtics que quedaran sota aquesta figura de protecció hi ha l’estany de Juclà, el llac natural més gran d’Andorra.
Els meandres de les basses del Siscaró, un dels paisatges humits més singulars del país; el bosc madur del Coll d’Ordino, considerat un dels boscos millor conservats del Pirineu andorrà; les zones d’alta muntanya on encara es reprodueix la perdiu blanca, una espècie molt sensible als efectes del canvi climàtic, i la flora calcícola de Sorteny, reconeguda per la seva elevada diversitat botànica.