Andorra vol canviar la manera de viure la muntanya: ja no es tracta només de fer cims
J.P.
Descobrir la muntanya des d'una mirada més pausada i conscient. Aquest és l'objectiu del programa 'Cita als cims: desig de refugi, desig de muntanya', una iniciativa que ha convidat els excursionistes a anar més enllà de la pràctica esportiva i a reflexionar sobre la convivència entre les persones i els ecosistemes d'alta muntanya, posant en valor tant la seva extraordinària riquesa com la seva fragilitat.
La proposta s’ha desenvolupat durant els mesos de juny i juliol als quatre refugis guardats d’Andorra —Sorteny, Juclà, Comapedrosa i l’Illa—, que aquest dimecres ha acollit la darrera de les trobades.
Impulsada per Andorra Recerca i Innovació (AR+I) amb el suport del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, l’activitat forma part del projecte europeu POCTEFA DESIR, que promou un model de desenvolupament sostenible dels refugis de muntanya a tot el Pirineu.
La iniciativa planteja una experiència immersiva que combina natura, cultura i emoció perquè els participants estableixin una connexió més profunda amb l’entorn natural.
L’objectiu és entendre la muntanya no només com un espai d’oci o d’activitat física, sinó també com un patrimoni viu que cal respectar i preservar.
Cada vetllada començava amb un tast gastronòmic elaborat amb productes d’Andorra, una proposta que servia per reforçar el vincle entre els refugis i el territori i obrir un espai de conversa sobre els usos de la muntanya i els desafiaments ambientals que afronten les zones d’alta muntanya.
Posteriorment, la coordinadora d’Aula d’AR+I, Montse Brugulat, conduïa una experiència artística amb projeccions audiovisuals, paisatges sonors i la lectura de poemes i textos d’autors vinculats a Andorra, convertint els refugis en un espai de contemplació i reflexió.
Més d’una setantena de persones han participat en aquesta iniciativa, que busca fomentar una manera més responsable de visitar la muntanya i sensibilitzar sobre la necessitat de protegir els ecosistemes pirinencs. El projecte es desenvolupa amb la col·laboració d’una desena d’entitats d’Andorra, Catalunya, Aragó, Navarra, la Vall d’Aran i França dedicades a la conservació i divulgació del patrimoni natural dels Pirineus.
