Les excavacions al Roc de l’Àliga, a Sant Julià de Lòria, han descobert noves estructures defensives que reforcen la possibilitat que aquest indret acollís la fortificació medieval.
Si la identificació s’acabés confirmant, Andorra podria recuperar un espai vinculat als orígens de la seva identitat política i convertir-lo en un nou atractiu cultural i turístic.
La història de Bragafolls es remunta a finals del segle X, quan el comte Borrell II d’Urgell hauria ordenat construir una fortificació per consolidar el seu domini sobre les Valls d’Andorra.
El castell representava l’expansió del poder feudal sobre unes comunitats que mantenien formes pròpies d’organització i una considerable autonomia.
La fortificació va quedar sota la responsabilitat de Sendred, ardiaca d’Urgell i batlle comtal de les Valls. Però els habitants d’Andorra no van acceptar passivament aquella imposició.
Segons la documentació medieval, els andorrans es van organitzar, van assetjar el castell i el van prendre, en un episodi que acabaria adquirint una importància extraordinària en la història del país.
L’anomenat «afer de Bragafolls», recollit en un document de l’any 1005, és considerat un dels primers testimonis de resistència col·lectiva dels andorrans davant d’un poder exterior. Alguns historiadors hi veuen fins i tot un antecedent de la voluntat d’autogovern que caracteritzaria posteriorment el Principat.
La transcendència d’aquella revolta va molt més enllà d’un enfrontament militar. Demostra que, fa més de mil anys, les comunitats de les Valls ja disposaven d’una capacitat d’organització suficient per actuar conjuntament davant d’una amenaça.
Malgrat la seva rellevància històrica, la ubicació exacta del castell ha continuat sent un enigma durant segles. Les referències documentals dels anys 1048 i 1071 situen el topònim a l’entorn de Sant Julià, entre Nagol i Aixirivall, però no permeten identificar amb certesa les restes de la fortificació.
Ara, les excavacions impulsades pel Departament de Patrimoni Cultural han permès retirar més de 60 metres cúbics de runa i descobrir progressivament les estructures del jaciment del Roc de l’Àliga.
Els treballs han aportat nous indicis sobre el caràcter defensiu del recinte, una característica que encaixaria amb la funció del desaparegut castell de Bragafolls.
Les intervencions anteriors ja havien identificat elements compatibles amb una torre, una muralla i un fossat.
La campanya actual, que ha arribat pràcticament a la meitat, s’havia concentrat inicialment a la part més elevada del turó.
Tanmateix, la poca estratigrafia conservada ha portat els arqueòlegs a ampliar els treballs cap als espais exteriors de la torre i el mur corregut.
Aquesta ampliació ha permès deixar gairebé completament al descobert un camí que travessa el vessant a mitja altura, identificat durant la campanya del 2025. La seva disposició pot ajudar a entendre com s’organitzava el conjunt i quina funció tenien les diferents estructures.
El principal obstacle continua sent l’escassetat de materials arqueològics que permetin datar el recinte.
Sense aquestes evidències, els investigadors encara no poden determinar amb precisió quan es va construir, durant quant temps va estar ocupat ni si correspon efectivament a Bragafolls.
La confirmació que el Roc de l’Àliga és el castell de Bragafolls obriria una oportunitat per ampliar l’oferta de turisme cultural d’Andorra, especialment a Sant Julià de Lòria.
El jaciment podria convertir-se, si les condicions de conservació i seguretat ho permetessin, en un espai arqueològic visitable, amb itineraris senyalitzats, plafons explicatius i recursos digitals que permetessin reconstruir virtualment l’aspecte de l’antiga fortificació.
Una altra possibilitat seria impulsar visites guiades i rutes històriques que connectessin Bragafolls amb altres elements del patrimoni medieval de la parròquia, com Sant Serni de Nagol, i expliquessin els orígens de l’organització política andorrana.
La singularitat del castell no seria únicament arquitectònica. El seu principal atractiu seria poder explicar, sobre el mateix terreny, una revolta protagonitzada pels habitants d’Andorra fa més de mil anys, un relat històric amb potencial per interessar tant els residents com els visitants.
La intervenció està dirigida conjuntament pel Departament de Patrimoni Cultural i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, amb el suport del Comú de Sant Julià de Lòria. Els treballs s’allargaran fins a l’11 de novembre.