Skip to main content

Andorra Ara

Comunitat

El castellà supera el català i ja és la llengua més utilitzada a les llars i entre els amics a Andorra

Classe de català / NA
Classe de català.
Redacció-ANA
El castellà és la llengua més utilitzada a Andorra tant en l'àmbit familiar com en les relacions entre amics. El 38,8% de la població parla habitualment castellà a casa, davant del 31,9% que utilitza el català. La diferència també es manté en les relacions d'amistat, en què el 38,2% fa servir el castellà, mentre que el 34,7% es comunica en català. Són dues de les principals conclusions de l'enquesta «Coneixements i usos lingüístics de la població d'Andorra. Situació actual i evolució 1995-2026», presentada aquest dilluns per Andorra Recerca + Innovació (AR+I).

Les dades constaten que el castellà té més presència que el català en dos dels espais més importants de la vida quotidiana: la família i els amics. El català, tot i ser l’única llengua oficial del Principat, queda en segona posició en aquests dos àmbits, en un context marcat per l’augment de la població d’origen estranger i, especialment, de residents castellanoparlants.

La diferència és de 6,9 punts percentuals a les llars i de 3,5 punts en les relacions entre amics. El castellà també és la llengua inicial més habitual entre els residents, amb un 46,9%, mentre que el català se situa en el 38,9%.

El castellà també és la llengua més coneguda

El predomini del castellà en les relacions personals coincideix amb una diferència important en el nivell de coneixement de les dues llengües. L’enquesta revela que el castellà obté una puntuació de 9,4 sobre 10, mentre que el català es queda en 7,9.

A més, l’evolució és divergent. El coneixement del català ha retrocedit del 8,3 al 7,9 respecte del 2022, mentre que el castellà ha passat del 9,3 al 9,4. L’indicador té en compte quatre capacitats: entendre, parlar, llegir i escriure cada llengua.

L’estudi també mostra que el 43,7% dels residents identifica el castellà com a llengua pròpia, davant del 46,8% que considera que ho és el català. En aquest apartat, la llengua oficial recupera la primera posició, tot i que el castellà manté una presència molt elevada.

Centre de català a Encamp / SFGA
Centre de català a Encamp / SFGA.

El català guanya terreny en la transmissió de pares a fills

Una de les dades que el Govern considera positives és que el català és la llengua preferent en la transmissió de pares a fills, amb un 56,7%, dotze punts per sobre del castellà.

Aquesta situació contrasta amb el predomini del castellà en el conjunt de les relacions familiars i evidencia que els comportaments lingüístics varien segons el tipus de relació.

El català també conserva una posició destacada en determinats àmbits professionals. És la llengua més utilitzada en les relacions laborals externes, especialment en l’atenció als usuaris, mentre que el castellà predomina en les comunicacions internes entre treballadors.

L’enquesta detecta, a més, un augment de l’ús del català en l’atenció mèdica i als grans magatzems. En canvi, retrocedeix a la restauració, el transport públic, les botigues, els pubs, les discoteques i les perruqueries. En el cas dels restaurants, la davallada és de quatre punts respecte del 2022.

Anunci de suport al català / Xarxes
Anunci de suport al català / Xarxes.

La immigració castellanoparlant, un factor determinant

El coordinador del grup de sociologia d’AR+I, Joan Micó, ha vinculat una part important dels resultats als canvis demogràfics que ha experimentat Andorra durant els darrers anys.

L’augment del pes dels residents d’altres nacionalitats, especialment dels castellanoparlants, juntament amb l’envelliment de la població i la disminució relativa dels grups més joves, contribueix a explicar l’evolució dels indicadors.

Cal recordar que han arribat milers de sud-americans en els darrers anys. La immigració del Principat ja prové de Sud-Amèrica gairebé de forma exclussiva.

Micó ha matisat, però, que els nivells actuals de coneixement del català continuen sent superiors als registrats en altres etapes de forta immigració, com les dels anys 1998 i 2004.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *