Per què Andorra s’ha convertit en un paradís per als amants de la bicicleta?
Per què Andorra s’ha convertit en un paradís per als amants de la bicicleta? J.P. Andorra s’ha consolidat durant els darrers anys com un dels grans referents del ciclisme als Pirineus i al sud d’Europa. La combinació de ports de muntanya exigents, carreteres en bon estat, paisatges espectaculars i una llarga tradició vinculada a aquest esport han convertit el Principat en una destinació de primer nivell tant per a professionals com per a aficionats. No és casualitat que nombrosos ciclistes d’elit hagin escollit Andorra com a lloc de residència. Els desnivells acumulats, l’altitud i la varietat de recorreguts permeten realitzar entrenaments d’alt nivell sense haver de recórrer grans distàncies. Ports com Arcalís, la Comella, Beixalís, Coll d’Ordino o Collada de Beixalís són coneguts internacionalment i formen part habitual de les rutes dels amants de la bicicleta. Més enllà de la competició, el país també ha apostat per consolidar-se com una destinació turística vinculada al ciclisme. Cada any milers de visitants arriben al Principat per gaudir de rutes de carretera, itineraris de muntanya i experiències esportives en plena natura. Aquest tipus de turisme genera activitat econòmica i contribueix a desestacionalitzar les visites, especialment durant la primavera i l’estiu. Aquesta aposta va acompanyada d’un esforç constant per reforçar la seguretat viària. Les institucions andorranes impulsen periòdicament campanyes de conscienciació destinades tant als conductors com als ciclistes per fomentar el respecte mutu i reduir el risc d’accidents. L’objectiu és garantir que tots els usuaris de la carretera comparteixin l’espai amb seguretat i responsabilitat. La convivència és especialment important en un territori on la bicicleta forma part del dia a dia. Per aquest motiu es treballa per millorar la sensibilització, reforçar la senyalització i impulsar infraestructures adaptades a la mobilitat sostenible. El desenvolupament de nous carrils bici i la promoció de bones pràctiques són algunes de les mesures que es despleguen per protegir els ciclistes. La marca «Andorra Territori Ciclista» resumeix aquesta estratègia. No es tracta només d’atraure visitants, sinó també de consolidar una cultura de respecte a la carretera que permeti compatibilitzar el trànsit quotidià amb la presència creixent de bicicletes.«El respecte va sobre rodes» és el nou eslògan de la campanya anual «Andorra territori ciclista». Així ho ha desvetllat el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné. Aquesta iniciativa, dirigida a la ciutadania, té com a objectiu que el país esdevingui cada vegada més un referent en seguretat viària i convivència. «La campanya no busca assenyalar culpables, sinó que conductors i ciclistes entenguin millor la realitat de l’altre. La seguretat comença quan som capaços de posar-nos cadascú al lloc de l’altre», ha apuntat Forné. «La bicicleta ja forma part del paisatge i de la vida quotidiana d’Andorra. Aquesta realitat ens obliga a continuar promovent una convivència exemplar entre tots els usuaris de la via pública, ja que Andorra no deixa de ser el territori ciclista», ha destacat Forné. Amb una xarxa de carreteres de muntanya única, esdeveniments internacionals, serveis especialitzats i una aposta clara per la seguretat, Andorra continua reforçant la seva posició com un dels millors llocs d’Europa per descobrir els Pirineus damunt d’una bicicleta. No hi ha comentaris
Vols pescar a Andorra? Això és el que necessites saber abans d’agafar la canya
Vols pescar a Andorra? Això és el que necessites saber abans d’agafar la canya J.P. Andorrans, residents i turistes poden practicar la pesca al Principat, però és obligatori disposar de la llicència corresponent. Descobreix també quins són els tres millors indrets per intentar capturar una truita A Andorra poden pescar tant els andorrans, com els residents i també les persones que venen de fora del país, sempre que disposin de la llicència corresponent. La normativa estableix que és obligatori portar la llicència de pesca per practicar aquesta activitat, independentment de si el pescador és resident o no resident. Quina llicència cal Andorrans i residents: han d’obtenir la llicència de pesca de temporada, que permet pescar durant tota la temporada a les aigües autoritzades del Principat No residents (turistes o visitants): poden obtenir una llicència de pesca per a estrangers, així com permisos turístics de curta durada, habitualment d’un o diversos dies. A més, en determinades zones regulades, com alguns acotats de pesca, també és necessari disposar d’un permís específic d’acotat, independentment de la llicència general. Una afició molt arrelada La pesca té una tradició important a Andorra. De fet, la gran majoria de les llicències de temporada les tramiten andorrans i residents, que representen més del 90% dels titulars. La modalitat més practicada és la pesca de la truita, sovint sota la fórmula de captura i conservació o de captura i solta. El podi dels indrets de pesca 1. Llac d’Engolasters El llac d’Engolasters és probablement l’indret més popular per a la pesca recreativa a Andorra. Situat a uns 1.600 metres d’altitud i amb un accés relativament senzill, és especialment apreciat pels pescadors que busquen una jornada tranquil·la sense haver de fer llargues caminades. Les espècies més habituals són la truita comuna i la truita arc de Sant Martí. S’hi practica sobretot la pesca amb esquer artificial, la pesca amb mosca i el spinning lleuger. Les primeres hores del matí i el capvespre acostumen a ser els moments més productius. 2. Riu Valira del Nord Per als aficionats a la pesca fluvial, el Valira del Nord és una de les millors opcions del país. Les seves aigües fredes i oxigenades ofereixen un hàbitat excel·lent per a la truita. Aquí domina clarament la pesca amb mosca, especialment en els trams més naturals entre Ordino i La Massana. També es practica la pesca amb nimfes i petits esquers artificials. La dificultat tècnica és superior a la dels llacs, fet que el converteix en un destí molt apreciat pels pescadors experimentats. La temporada acostuma a començar a la primavera i s’allarga fins a la tardor, amb regulacions específiques segons la zona i les espècies. 3. Estanys de Tristaina Els estanys de Tristaina, situats a més de 2.200 metres d’altitud, ofereixen una de les experiències de pesca més espectaculars dels Pirineus. L’entorn d’alta muntanya, envoltat de pics i paisatges alpins, és un atractiu afegit. Les principals captures són les truites comunes i algunes varietats introduïdes. La modalitat més habitual és la pesca amb mosca seca durant l’estiu, encara que també funciona molt bé el spinning ultralleuger. Cal tenir en compte que la temporada és curta a causa de la neu i les baixes temperatures. Quina és la modalitat més practicada a Andorra? La pesca de la truita és, amb diferència, la més popular del país. La normativa andorrana fomenta la pesca sostenible i en molts trams s’aplica la captura i solta. Les modalitats que tenen més seguidors són la pesca amb mosca (la més tècnica i valorada), spinning lleuger amb culleretes i petits peixos artificial i la pesca tradicional amb esquer natural, en zones on està permesa. La temporada acostuma a començar a la primavera i s’allarga fins a la tardor, amb regulacions específiques segons la zona i les espècies. No hi ha comentaris
Arinsal apagarà els llums per contemplar galàxies i nebuloses
Arinsal apagarà els llums per contemplar galàxies i nebuloses J.P. L’acció s’emmarca en el Festival d’Astronomia Comapedrosa, que convertirà la parròquia en un gran observatori a cel obert durant tres nits El IV Festival d’Astronomia Comapedrosa reprèn les activitats aquest cap de setmana, del 12 al 14 de juny, després d’una primera jornada inaugural. L’esdeveniment, que enguany amplia el seu calendari, està organitzat per les empreses Mizar Xperience, per la part catalana, i Storytelling, per la part andorrana, amb un enfocament transversal de ciència i natura. Un dels eixos principals de la programació és l’apagada de llums públiques al nucli d’Arinsal per tal de garantir la màxima foscor possible durant les sessions. Aquesta mesura permetrà als assistents contemplar objectes del cel profund, com galàxies i nebuloses, a través de telescopis gestionats per especialistes amb una dilatada experiència en la matèria. Reserva Starlight L’esdeveniment referma la doble certificació com a Destí Turístic i Reserva Starlight de la Massana, un prestigiós reconeixement que només tenen una vintena de regions al món. L’astrònom Aleix Roig assenyala el valor d’aquesta protecció de l’entorn del Comapedrosa gràcies a la implantació progressiva de llums respectuoses amb l’ambient i altres mesures que s’han anat executant al llarg dels anys. El vessant pedagògic del festival s’articula adaptant els diferents llenguatges científics segons els perfils d’edat, des de la divulgació més adulta i especialitzada fins a tallers infantils. Altres atractius Tanmateix, el sector de la restauració d’Arinsal s’ha integrat en el programa oferint menús i tapes de gastronomia estel·lar de temàtica còsmica. L’accés a les observacions guiades i a les rutes de constel·lacions mitjançant la inscripció web facilitarà l’obtenció d’avantatges i descomptes en elsestabliments adherits. Les previsions meteorològiques per a les pròximes jornades apunten a una estabilitat atmosfèrica inusual per a l’època, fet que garantirà unes condicions idònies de visibilitat. Aquesta quarta edició serveix també com a preparació per a l’eclipsi solar del 12 d’agost de 2026, un esdeveniment històric per al qual la parròquia ja planifica accions. No hi ha comentaris
Els set Tamarros: la gimcana familiar per als turistes d’Andorra
Els set Tamarros: la gimcana familiar per als turistes d’Andorra Ricard Poy Inspirats en una antiga llegenda dels Pirineus, els set Tamarros s’han convertit en una de les activitats familiars més populars d’Andorra. La gimcana convida grans i petits a recórrer les set parròquies a la recerca d’aquests éssers màgics amagats entre boscos i muntanyes Hi ha poques iniciatives turístiques que hagin connectat tan bé amb les famílies com la dels Tamarros. Repartits per les set parròquies d’Andorra, aquests personatges fantàstics s’han convertit en un dels atractius més populars del país, especialment entre els infants. La proposta és senzilla: trobar els set Tamarros amagats en diferents punts del territori. Però darrere d’aquesta idea hi ha molt més que una simple recerca d’escultures. Una llegenda nascuda als Pirineus Els Tamarros formen part de la mitologia popular andorrana. Segons les llegendes dels Pirineus, es tracta de petits éssers màgics que habiten als boscos i protegeixen la natura. Durant generacions, les històries sobre aquestes criatures van passar de pares a fills com a part de la tradició oral de les muntanyes. L’any 2018, Andorra Turisme va decidir recuperar aquesta figura llegendària i convertir-la en una experiència turística familiar. El projecte consistia a instal·lar una escultura de Tamarro a cadascuna de les set parròquies del país i crear una ruta perquè els visitants les poguessin descobrir. Set parròquies, set personatges Cada Tamarro té nom propi, una personalitat diferenciada i un entorn específic. Alguns es troben en boscos, altres a prop de camins de muntanya o en zones accessibles per a tota la família. La idea era animar els visitants a recórrer diferents indrets del país mentre descobrien espais naturals sovint poc coneguts. Per participar-hi, només cal obtenir el passaport dels Tamarros, disponible a les oficines de turisme. Cada vegada que es localitza una de les figures, els participants poden segellar el passaport mitjançant un sistema instal·lat al costat de l’escultura. L’objectiu és completar la col·lecció dels set segells. Una gimcana que ha seduït milers de famílies Aquesta mecànica, inspirada en les gimcanes i les rutes familiars, ha tingut una gran acceptació entre els visitants. Moltes famílies aprofiten un cap de setmana o unes vacances per intentar trobar els set Tamarros, convertint la descoberta del territori en un joc. L’èxit de la iniciativa ha estat notable. Des de la seva creació, desenes de milers de persones han participat en la recerca dels Tamarros. Andorra Turisme ha indicat en diverses ocasions que l’activitat s’ha consolidat com una de les més populars entre el públic familiar i que cada any milers de passaports són segellats pels visitants. Més enllà del component lúdic, el projecte també té una vocació educativa. Les rutes permeten acostar els infants a la natura, fomentar les excursions a peu i descobrir la biodiversitat dels boscos andorrans. Un atractiu que reparteix el turisme pel país A diferència d’altres atractius turístics, els Tamarros no es concentren en un únic espai. Obligen els visitants a moure’s per tot el país. Això contribueix a distribuir el turisme entre les diferents parròquies i a donar visibilitat a indrets que sovint queden fora dels circuits tradicionals. El seu èxit demostra que, de vegades, les idees més senzilles són les que funcionen millor. Una llegenda dels Pirineus, set escultures repartides per les muntanyes i una mica d’esperit aventurer han estat suficients per crear una de les activitats familiars més populars d’Andorra. No hi ha comentaris
El vertigen que enganxa: així és creuar el Pont Tibetà de Canillo
El vertigen que enganxa: així és creuar el Pont Tibetà de Canillo Ricard Poy Creuar els seus 603 metres sobre el buit amb la possibilitat afegida de saltar-hi fent puenting s’ha convertit en una de les experiències més espectaculars i virals dels Pirineus Quan arribes al Pont Tibetà de Canillo hi ha un moment molt concret en què gairebé tothom fa el mateix: s’atura abans de posar-hi el primer peu. No importa quants vídeos hagis vist abans. Ni quantes fotos hagin inundat Instagram o TikTok. Quan tens davant els 603 metres de passarel·la suspesa i veus els més de 158 metres de buit sota teu, el cervell entén immediatament que allò no és una simple atracció turística. És una experiència física. El pont es mou lleugerament des del primer pas. No és exagerat, però suficient perquè el cos recordi constantment que està penjat al mig de la muntanya. Notes la vibració metàl·lica sota les botes, escoltes el vent colpejant els cables i mires cap avall mentre la vall del Riu s’obre completament sota els peus. I és aquí on apareix la sensació que ha convertit el pont en un fenomen: aquella barreja estranya entre por i fascinació. Hi ha persones que avancen rient nerviosament. D’altres caminen enganxades a la barana. Alguns són incapaços de mirar avall. Perquè quan ho fas, el vertigen és molt real. Els arbres semblen diminuts. Les persones desapareixen. I durant uns segons tens la sensació absurda però molt humana d’estar caminant sobre el no-res. Més de 94.000 visitants ja han provat l’atracció que ha revolucionat el turisme d’aventura a Andorra amb vistes al buit i salts extrems. El gran encert del projecte ha estat precisament aquest: entendre que el turisme actual no busca només veure coses. Busca sentir-les. Quan el comú de Canillo va anunciar el projecte molts el van considerar una aposta excessiva. Una infraestructura de més de 4 milions d’euros penjada al mig de la muntanya semblava un risc enorme per un país petit com Andorra. Però el resultat ha estat espectacular. Des de la inauguració el 2022, el Pont Tibetà s’ha convertit en una de les atraccions més visitades del país i probablement en la proposta turística més diferent i impactant de tot el Pirineu. No hi ha res semblant a la serralada pirinenca amb aquest nivell de dimensió, exposició al buit i sensació d’adrenalina accessible per a qualsevol visitant. Només durant el 2025, el pont va rebre més de 94.000 visitants, malgrat diversos tancaments provocats pel mal temps, i va continuar augmentant ingressos i activitat turística a la parròquia. I les expectatives continuen creixent. El comú està ampliant paquets turístics, activitats vinculades al pont i noves experiències d’aventura perquè l’atracció funcioni com un gran motor turístic durant pràcticament tot l’any. Però si creuar el pont ja provoca adrenalina, hi ha una experiència que porta tot això a un altre nivell: el “puenting”. Perquè sí. Des del Pont Tibetà també pots literalment llançar-te al buit. I aquí la sensació canvia completament. Una cosa és caminar intentant controlar el vertigen. L’altra és arribar a la plataforma de salt, mirar directament avall i entendre que en segons et tiraràs cap al buit amb només una corda subjectant-te. Els qui ho han provat expliquen gairebé el mateix. El pitjor moment no és el salt. És just abans. Quan el monitor fa el compte enrere i el cervell entra en pànic. Perquè sota teu no hi ha referències visuals. Només aire, muntanya i una caiguda brutal oberta davant dels ulls. El cos intenta resistir-se de manera instintiva. Però acabes saltant igualment. I en aquell instant arriba la descàrrega absoluta d’adrenalina. Durant els primers segons desapareix completament la sensació de pes. El vent et colpeja violentament la cara, la vall puja cap a tu a una velocitat absurda i el cos entra en una barreja de terror i eufòria difícil d’explicar. Molts criden. D’altres es queden completament muts. Però pràcticament tothom acaba rient quan la corda frena la caiguda. I precisament això és el que ha convertit el Pont Tibetà en un èxit tan gran: és una atracció turística que es recorda físicament. No és només una fotografia bonica. És una experiència que el cos nota. Comparat amb altres ponts tibetans europeus, com el famós Sky Bridge 721 de la República Txeca, el de Canillo destaca especialment per l’entorn natural. Aquí no només travesses una estructura gegant. Travesses el buit envoltat completament per les muntanyes dels Pirineus. I això fa que molta gent surti amb la mateixa sensació: la d’haver fet una cosa completament irracional… però impossible d’oblidar. No hi ha comentaris