A Andorra poden pescar tant els andorrans, com els residents i també les persones que venen de fora del país, sempre que disposin de la llicència corresponent. La normativa estableix que és obligatori portar la llicència de pesca per practicar aquesta activitat, independentment de si el pescador és resident o no resident.
Andorrans i residents: han d’obtenir la llicència de pesca de temporada, que permet pescar durant tota la temporada a les aigües autoritzades del Principat
No residents (turistes o visitants): poden obtenir una llicència de pesca per a estrangers, així com permisos turístics de curta durada, habitualment d’un o diversos dies.
A més, en determinades zones regulades, com alguns acotats de pesca, també és necessari disposar d’un permís específic d’acotat, independentment de la llicència general.
La pesca té una tradició important a Andorra. De fet, la gran majoria de les llicències de temporada les tramiten andorrans i residents, que representen més del 90% dels titulars. La modalitat més practicada és la pesca de la truita, sovint sota la fórmula de captura i conservació o de captura i solta.
1. Llac d’Engolasters
El llac d’Engolasters és probablement l’indret més popular per a la pesca recreativa a Andorra. Situat a uns 1.600 metres d’altitud i amb un accés relativament senzill, és especialment apreciat pels pescadors que busquen una jornada tranquil·la sense haver de fer llargues caminades.
Les espècies més habituals són la truita comuna i la truita arc de Sant Martí. S’hi practica sobretot la pesca amb esquer artificial, la pesca amb mosca i el spinning lleuger. Les primeres hores del matí i el capvespre acostumen a ser els moments més productius.
2. Riu Valira del Nord
Per als aficionats a la pesca fluvial, el Valira del Nord és una de les millors opcions del país. Les seves aigües fredes i oxigenades ofereixen un hàbitat excel·lent per a la truita.
Aquí domina clarament la pesca amb mosca, especialment en els trams més naturals entre Ordino i La Massana. També es practica la pesca amb nimfes i petits esquers artificials. La dificultat tècnica és superior a la dels llacs, fet que el converteix en un destí molt apreciat pels pescadors experimentats.
La temporada acostuma a començar a la primavera i s’allarga fins a la tardor, amb regulacions específiques segons la zona i les espècies.
3. Estanys de Tristaina
Els estanys de Tristaina, situats a més de 2.200 metres d’altitud, ofereixen una de les experiències de pesca més espectaculars dels Pirineus. L’entorn d’alta muntanya, envoltat de pics i paisatges alpins, és un atractiu afegit.
Les principals captures són les truites comunes i algunes varietats introduïdes. La modalitat més habitual és la pesca amb mosca seca durant l’estiu, encara que també funciona molt bé el spinning ultralleuger. Cal tenir en compte que la temporada és curta a causa de la neu i les baixes temperatures.
La pesca de la truita és, amb diferència, la més popular del país. La normativa andorrana fomenta la pesca sostenible i en molts trams s’aplica la captura i solta. Les modalitats que tenen més seguidors són la pesca amb mosca (la més tècnica i valorada), spinning lleuger amb culleretes i petits peixos artificial i la pesca tradicional amb esquer natural, en zones on està permesa.
La temporada acostuma a començar a la primavera i s’allarga fins a la tardor, amb regulacions específiques segons la zona i les espècies.