Dins del Principat d’Andorra hi ha realitats força desconegudes també per a la gent que hi viu, però són realment curioses.
La sensació que Andorra està molt urbanitzada pot ser enganyosa. Més del 90% dels 468 quilòmetres quadrats del país està format per muntanyes, boscos, rius, llacs i prats, mentre que només prop del 4% del territori està edificat.
La població i bona part de l’activitat econòmica es concentren, per tant, en una fracció mínima del país, principalment als fons de vall. A més, Andorra té més de 65 pics que superen els 2.000 metres d’altitud.
Una altra dada excepcional és que aproximadament el 10% de tota la superfície d’Andorra està declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO.
Es tracta de la vall del Madriu-Perafita-Claror, un paisatge cultural de més de 4.200 hectàrees que conserva bordes, camins, pastures i vestigis de l’activitat siderúrgica.
És una proporció extraordinària: aproximadament un de cada deu metres quadrats del Principat forma part d’un espai reconegut mundialment per la UNESCO.
Tot i tenir només 468 quilòmetres quadrats, el territori andorrà concentra més de 80 llacs i estanys, majoritàriament d’origen glacial.
Alguns es troben en zones d’alta muntanya relativament poc freqüentades. L’estany d’Engolasters és una excepció: amb unes 7 hectàrees, és un dels més accessibles i l’únic dels grans llacs andorrans situat per sota dels 2.000 metres. Les seves aigües han tingut, a més, un paper important en la producció hidroelèctrica del país.
El Consell General té els seus orígens en el Consell de la Terra, creat el 1419, fet que situa la institució parlamentària andorrana entre les més antigues d’Europa amb continuïtat històrica.
Encara avui és també un dels parlaments més petits: només compta amb 28 consellers generals. Durant més de tres segles, la seva seu va ser la Casa de la Vall, abans del trasllat al nou edifici del Consell General l’any 2011.
La grandalla, considerada la flor nacional d’Andorra, té sis pètals blancs i tradicionalment s’han relacionat amb les sis parròquies històriques del país. Però actualment Andorra en té set. L’explicació es troba en el 1978, quan Escaldes-Engordany es va separar d’Andorra la Vella i es va convertir en la setena parròquia.
La divisió administrativa va canviar, però la grandalla va continuar tenint sis pètals i s’ha convertit així en un petit recordatori natural de l’antiga organització territorial del Principat.