Des de 190 euros fins a més d’un milió: això costa convertir-se en resident a Andorra el 2026
Ricard Poy
Convertir-se en resident a Andorra el 2026 pot costar des de poc més de 190 euros fins a superar àmpliament el milió d’euros, segons la via escollida. El Principat ofereix diferents tipus de residència i cadascun té requisits econòmics molt diferents.
La fórmula més accessible és la residència i treball per compte d’altri. En aquest cas cal disposar d’un contracte de treball amb una empresa andorrana, entrar dins de la quota d’immigració disponible i acreditar un domicili al país.
La taxa inicial d’immigració és de 190,96 euros, a la qual s’han d’afegir les despeses d’habitatge i documentació.
Per tant, un treballador assalariat no necessita fer una gran inversió per convertir-se en resident: el principal obstacle econòmic és, en realitat, trobar un habitatge que pugui pagar.
A més, els nous permisos estan subjectes al sistema de quotes i, en els casos previstos, caldrà acreditar l’A1 de català en la primera renovació i l’A2 en la segona.
Una segona possibilitat és establir-se com a treballador per compte propi. Per als empresaris que ho fan mitjançant inversió estrangera cal constituir una societat andorrana, tenir-hi una participació superior al 34%, formar part del seu òrgan d’administració i exercir-ne efectivament la direcció.
El canvi important del 2026 és econòmic. El Govern ha establert per als nous permisos per compte propi vinculats a inversió estrangera una aportació de 50.000 euros a fons perdut.
És a dir, uns diners que, a diferència d’un dipòsit recuperable, no es recuperen. La quota d’aquest any és de només 200 autoritzacions, 150 de les quals corresponen a inversió estrangera, 30 a professionals liberals i 20 a metges.
A l’altre extrem hi ha la residència sense activitat lucrativa, coneguda habitualment com a residència passiva. És la via pensada per a persones amb patrimoni suficient que volen viure a Andorra sense treballar-hi.
Des del 2026, el llistó és considerablement més alt: els nous residents passius han d’assumir una inversió mínima total d’un milió d’euros i una aportació de 50.000 euros a fons perdut per al titular, més 12.000 euros per cada persona al seu càrrec.
A això s’afegeix una taxa inicial d’immigració de 3.000 euros per a la residència sense treball.
Així, una persona sola que opti per aquesta modalitat necessita mobilitzar més d’un milió d’euros entre inversió, aportació obligatòria i taxes, encara que cal diferenciar la inversió —que continua formant part del seu patrimoni— dels diners entregats a fons perdut.
Existeix també la figura del nòmada digital, destinada a persones que poden desenvolupar la seva feina sense una ubicació física concreta gràcies a les telecomunicacions. En aquest cas no s’exigeix la milionària inversió del resident passiu, però sí una resolució favorable del ministeri d’Economia, mitjans econòmics suficients, habitatge i una assegurança de malaltia i incapacitat.
El nòmada digital ha de convertir Andorra en la seva residència principal i efectiva durant un mínim de 90 dies cada any. L’autorització inicial té una durada de dos anys i posteriorment pot renovar-se.
També existeixen modalitats específiques per a professionals amb projecció internacional, esportistes, científics o persones vinculades a la cultura, sotmeses a requisits propis i a contingents molt reduïts.