El gran repte d’Andorra: 7 mesures per mantenir el català com a llengua de comunicació
R.P.
El català és l'única llengua oficial d'Andorra i un dels principals trets d'identitat del país. Tanmateix, mantenir-lo com a llengua habitual de comunicació és cada vegada més complicat. En els últims quatre anys, la població ha crescut d'uns 80.000 a prop de 90.000 habitants, i bona part dels nous residents provenen de països sud-americans on el castellà és la llengua materna. Aquesta realitat ha fet que, en molts comerços, restaurants i serveis, el castellà s'hagi convertit en la llengua més utilitzada en l'atenció al públic.
Per evitar aquesta tendència, el Govern i altres institucions han impulsat diverses iniciatives per reforçar la presència del català.
1. Exigir un nivell mínim de català als nous residents
La principal novetat dels darrers anys és l’obligació que determinats residents acreditin uns coneixements bàsics de català per poder renovar el permís de residència. La mesura pretén que qualsevol persona que decideixi establir-se a Andorra faci un esforç d’integració lingüística.
No es tracta d’exigir un nivell elevat, sinó que els residents siguin capaços d’entendre i mantenir converses senzilles en la llengua oficial. L’objectiu és que el català sigui una eina de cohesió i no quedi relegat només a l’administració o a l’escola.
2. Multiplicar els cursos gratuïts de català
El Govern ha incrementat de manera notable l’oferta de cursos gratuïts de català destinats als nous residents i als treballadors dels sectors amb més contacte amb el públic. Les places disponibles han crescut i també s’han ampliat els horaris per facilitar-hi l’accés.
Cada any són milers les persones que s’hi inscriuen per aprendre la llengua o millorar-ne el nivell. L’objectiu és que el desconeixement del català deixi de ser un obstacle tant per integrar-se al país com per trobar una feina.
3. Impulsar l’ús del català en el comerç i l’hostaleria
El comerç és un dels àmbits on més es percep el canvi demogràfic. Molts treballadors tenen el castellà com a llengua materna i, de manera espontània, és l’idioma que utilitzen amb els clients.
Per aquest motiu s’han impulsat campanyes perquè els establiments iniciïn sempre la conversa en català i mantinguin aquesta llengua mentre el client la faci servir. També es fomenta que els rètols, les cartes, els menús i la informació comercial siguin en català.
4. Reforçar les inspeccions i el compliment de la normativa
El Govern també ha intensificat les inspeccions per comprovar que es compleix la legislació lingüística. Les revisions afecten especialment la retolació dels establiments, la informació obligatòria al consumidor i altres aspectes previstos a la normativa.
L’objectiu no és únicament sancionar, sinó sobretot garantir que el català tingui una presència visible als carrers i que qualsevol ciutadà pugui ser atès en la llengua oficial si així ho desitja.
5. Donar exemple des de les institucions.
L’administració continua utilitzant el català com a llengua habitual en tots els tràmits, documents oficials, comunicacions i campanyes institucionals. Aquesta presència constant contribueix a reforçar el seu paper com a llengua comuna del país.
A més, moltes activitats culturals, programes educatius i iniciatives de promoció lingüística tenen com a objectiu prestigiar l’ús del català entre les noves generacions i entre les persones que acaben d’arribar a Andorra.
6. Impulsar els grups de conversa en català
Aprendre una llengua no depèn només de les classes, sinó també de poder-la practicar en situacions reals. Per aquest motiu, el Govern, els comuns i diverses entitats organitzen grups de conversa on els nous residents poden parlar català en un ambient distès i sense por d’equivocar-se.
Aquestes trobades permeten guanyar fluïdesa, ampliar vocabulari i, sobretot, agafar confiança per utilitzar el català en el dia a dia. Alhora, també faciliten que persones de procedències molt diverses estableixin vincles i coneguin millor la societat andorrana.
7. Fer del català una llengua de prestigi i una eina d’integració
Les institucions també treballen perquè el català sigui percebut no només com una obligació legal, sinó com una oportunitat. El missatge que es vol transmetre és que conèixer la llengua oficial facilita la integració, millora les opcions laborals i permet participar més plenament en la vida social i cultural del país.
Aquesta estratègia busca reforçar el prestigi social del català i fer entendre als nous residents que aprendre’l és una mostra de respecte cap al país que els acull.
