El nom d’una parròquia d’Andorra s’amaga sota les muntanyes
R.P.
La resposta es troba sota terra, en unes aigües termals que emergeixen a prop dels 70 graus després d’un viatge de milers d’anys a les profunditats dels Pirineus i que han marcat la història del país des de l’antiguitat
El nom d’Escaldes està directament relacionat amb les seves aigües termals, un dels fenòmens naturals més singulars d’Andorra. L’origen del topònim prové del terme llatí calidae, que significa “aigües calentes”, una referència clara a les nombroses fonts termals que brollen de manera natural a la zona des de fa milers d’anys. De fet, diversos estudis històrics indiquen que ja en època romana els primers pobladors s’establiren a Les Escaldes aprofitant la presència d’aquestes aigües calentes.
Inicialment es deia Les Caldes, però a mitjans del segle XIX es va fusionar amb l’article i va passar a ser Escaldes. Durant l’època romana, els primers pobladors es van assentar a Les Caldes per aprofitar l’aigua calenta a la zona coneguda com El Barri. A finals del segle XVIII i durant el segle XIX, van arribar visitants estrangers, principalment francesos, anglesos i espanyols, amb l’afany de descobrir paratges insòlits. Aquests van donar a conèixer Les Escaldes i les seves fonts d’aigües termals, proposant l’ús de les aigües per al termalisme.
A la zona s’han identificat trenta-dos fonts termals: trenta de privades i dos de comunals.
Aquest aprofitament arriba amb l’obertura, per part d’alguns escaldencs d’establiments turístics on els primers viatgers van poder gaudir de les propietats de les aigües sulfuroses. A mitjans del segle XX, la progressiva obertura dels hotels balnearis va propiciar un punt d’inflexió cap al sector terciari i una demanda creixent de la població per gaudir de l’aigua termal.
A la zona s’han identificat trenta-dos fonts termals: trenta de privades i dos de comunals. Totes brollen a temperatures entre els 17 °C i els 70 °C, depenent de la llargada del recorregut subterrani. Les més conegudes són la font del Roc del Metge i la que brolla a la part alta del Barri, més amunt del pont de la Tosca. Aquest pont ha esdevingut un símbol del poble i figura a l’escut de la parròquia.
L’origen de l’or transparent
La formació de les aigües termals està estretament relacionada amb la geologia de la serralada pirinenca. Quan la pluja o la neu es fonen, una part de l’aigua s’infiltra lentament a través de les esquerdes de les roques. Aquest recorregut subterrani pot arribar a centenars o fins i tot milers de metres de profunditat.
A mesura que descendeix, l’aigua entra en contacte amb zones cada vegada més càlides de l’interior de la Terra. La temperatura augmenta aproximadament entre 25 i 30 graus per cada quilòmetre de profunditat, un fenomen conegut com a gradient geotèrmic.
Durant aquest llarg viatge subterrani, l’aigua s’enriqueix amb minerals procedents de les roques que travessa. Quan troba una via de sortida, impulsada per la pressió natural del subsòl, torna a emergir a la superfície a temperatures molt superiors a les habituals.
Una de les fonts termals més calentes d’Europa
Una de les fonts més conegudes és l’escaldenca Font del Roc del Metge, considerada una de les fonts termals més calentes d’Europa. L’aigua hi emergeix entre 68 i 71 graus centígrads, rica en sofre, sodi i minerals. El seu nom prové d’un metge francès que va comprar els terrenys amb la intenció de construir-hi una casa, però va acabar abandonant el projecte davant la dificultat de perforar la roca. Anys després, el terreny va tornar a mans públiques i la font va conservar aquest nom. Actualment és un dels punts termals més emblemàtics del país i alimenta part del sistema termal que utilitza Caldea.
Les temperatures d’aquestes aigües oscil·len habitualment entre els 67 i els 71 graus
Escaldes-Engordany compta amb més d’una trentena de fonts termals repartides pel territori, moltes de les quals són privades o es troben integrades en edificis històrics i antics balnearis. Les temperatures d’aquestes aigües oscil·len habitualment entre els 67 i els 71 graus, fet que converteix les fonts escaldenques en algunes de les més càlides dels Pirineus. Durant segles, aquestes aigües es van utilitzar per rentar llana, escalfar habitatges, tractar molèsties físiques i alimentar els primers hotels-balneari que van donar fama internacional a la parròquia.
Benefici per a la salut
Els estudis indiquen que les aigües termals andorranes són riques en sofre, sodi i altres minerals que els confereixen propietats terapèutiques. Tot i que no substitueixen cap tractament mèdic, tradicionalment s’han associat a beneficis per a la pell, les articulacions i la relaxació muscular.
La calor de l’aigua afavoreix la dilatació dels vasos sanguinis i contribueix a millorar la circulació. També ajuda a relaxar la musculatura, reduir tensions acumulades i alleujar la sensació de cansament físic després de l’esforç.
Per aquest motiu, les aigües termals són especialment apreciades per esportistes, excursionistes i persones que practiquen activitats de muntanya. Després d’una jornada intensa als Pirineus, la immersió en aigua calenta ofereix una sensació de recuperació gairebé immediata.
Un altre dels beneficis més destacats és l’efecte sobre l’estrès. El contacte amb l’aigua calenta afavoreix la producció d’endorfines i genera una sensació de benestar que contribueix a reduir l’ansietat i millorar la qualitat del descans.