L’Administració espanyola considera que l’empresa va cometre una infracció molt greu de la normativa del joc. Tot i que el nom de David Cánovas, conegut com a TheGrefg, no apareix a la resolució pública, les dades de la campanya coincideixen amb el sorteig que va promocionar el creador de contingut.
La iniciativa es va desenvolupar durant les festes de Nadal del 2024 i va finalitzar el 6 de gener del 2025. Per participar-hi, els interessats havien de comprar un fons de pantalla digital pel preu d’un euro. Cada compra donava dret a una participació en el sorteig del vehicle.
El sistema va permetre vendre 376.850 participacions, amb una recaptació de 376.850 euros. El premi era un Tesla Model S Plaid propietat del mateix youtuber, que havia explicat que el cotxe li havia costat prop de 120.000 euros. En el moment de la rifa, el vehicle estava valorat en més de 75.000 euros.
El problema legal era que, segons les autoritats espanyoles, la venda dels fons de pantalla constituïa en realitat una rifa encoberta, una activitat que requeria una autorització específica que l’empresa no havia obtingut.
EBR Management SLU va defensar que es tractava d’una campanya publicitària i no d’una activitat de joc. El Ministeri de Consum, però, va rebutjar aquesta interpretació i va concloure que l’operació s’havia desenvolupat sense el permís obligatori.
La multa de 750.000 euros equival aproximadament al doble dels diners recaptats amb les participacions. Segons la informació publicada per El País, es tracta de la sanció més elevada coneguda a Espanya en una actuació d’aquestes característiques vinculada a un influencer.
La controvèrsia arriba després d’un altre episodi que va situar TheGrefg al centre de l’actualitat andorrana. El 2024, la seva societat immobiliària Grefito va protagonitzar un conflicte judicial amb una llogatera de 80 anys d’un edifici d’Escaldes-Engordany.
L’empresa havia comprat l’immoble el 2020 i havia deixat de renovar diversos contractes. La dona va denunciar que les obres efectuades a l’edifici havien deixat el seu habitatge en condicions inhabitables.
La societat va sol·licitar-ne el desnonament, però la resolució judicial va ser favorable a la llogatera. El cas va provocar una important polèmica a Andorra sobre la protecció dels arrendataris i els drets dels propietaris.