La presència d’aquests grans mamífers és, per tant, molt més excepcional del que podria semblar en un territori amb una extensió tan important d’espais naturals. Els ossos habiten diferents zones dels Pirineus i ocasionalment entren en territori andorrà, però les deteccions continuen sent escasses.
El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha explicat que durant el 2025 es van registrar entre set i vuit incursions d’ossos, mentre que fins a finals d’octubre del 2026 les deteccions se situaven entre cinc i sis, encara pendents de completar les darreres anàlisis.
Aquestes xifres mostren que la presència d’ossos al Principat és puntual i no constitueix, segons les dades disponibles, un fenomen habitual.
Que el 90% del territori sigui verge no significa necessàriament que hi hagi una població estable d’ossos. La presència d’aquests animals depèn de factors com la distribució de les poblacions pirinenques, els corredors naturals que utilitzen per desplaçar-se, la disponibilitat d’aliment i les condicions dels hàbitats.
Els ossos poden recórrer grans distàncies i travessar diferents territoris sense establir-s’hi permanentment.
Per això, una incursió no equival a la presència d’un os resident a Andorra, ni tampoc implica necessàriament que diferents deteccions corresponguin a animals diferents.
El Govern manté un seguiment de les incursions mitjançant la gestió de proximitat i les anàlisis que permeten confirmar-ne la presència. Aquest control és especialment important per conèixer els moviments de la fauna salvatge i prevenir possibles conflictes amb les activitats ramaderes.
La presència ocasional d’ossos també posa de manifest la importància de gestionar adequadament la convivència entre la fauna salvatge i la ramaderia de muntanya.
La ramaderia és considerada un sector estratègic per al Principat, precisament perquè una part molt important del territori està formada per espais naturals que necessiten una gestió continuada.
L’activitat ramadera contribueix al manteniment de les pastures, a la conservació del paisatge i a la continuïtat d’una activitat tradicional estretament vinculada a la identitat andorrana.
El ministre Guillem Casal ha defensat la necessitat de garantir el futur del sector i facilitar el relleu generacional, un dels grans reptes de les explotacions ramaderes.
En aquest sentit, el Govern ha incrementat més d’un 44% les ajudes directes a la ramaderia i ha impulsat canvis legislatius i normatius per facilitar la continuïtat de les explotacions.
L’objectiu és evitar que l’activitat ramadera desaparegui progressivament d’un territori on té una funció econòmica, ambiental i social.
La gran extensió de territori natural també obliga Andorra a mantenir mecanismes de vigilància sobre la fauna i la salut animal.
A banda del seguiment dels ossos, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia manté controls veterinaris davant possibles malalties que puguin afectar el bestiar.
Un dels virus sotmesos a vigilància és el Shamonda, sobre el qual el Govern ha explicat que es fa un seguiment diari a través dels serveis veterinaris de l’Administració.
En les declaracions efectuades a finals d’octubre del 2026, Casal va assegurar que no s’havia detectat cap simptomatologia relacionada amb aquest virus a Andorra.