Skip to main content

Andorra Ara

Natura
Un ós jove captat per una càmera nocturna / Banders
Un ós jove captat per una càmera nocturna / Banders.

Hi ha ossos a Andorra? Quantes vegades entren al país i per què són tan difícils de veure

Redacció
El 90% del territori d'Andorra és verge, una proporció extraordinària d'espais naturals en un país situat al cor dels Pirineus. Boscos, muntanyes, valls i pastures ocupen la immensa majoria del Principat i ofereixen un entorn potencialment favorable per a la fauna salvatge. Tot i això, les incursions d'ossos a Andorra es poden comptar amb els dits de les mans: habitualment se'n detecten entre cinc i vuit a l'any, segons les dades recents del Govern.

La presència d’aquests grans mamífers és, per tant, molt més excepcional del que podria semblar en un territori amb una extensió tan important d’espais naturals. Els ossos habiten diferents zones dels Pirineus i ocasionalment entren en territori andorrà, però les deteccions continuen sent escasses.

El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, ha explicat que durant el 2025 es van registrar entre set i vuit incursions d’ossos, mentre que fins a finals d’octubre del 2026 les deteccions se situaven entre cinc i sis, encara pendents de completar les darreres anàlisis.

Aquestes xifres mostren que la presència d’ossos al Principat és puntual i no constitueix, segons les dades disponibles, un fenomen habitual.

Per què hi ha tan poques incursions d’ossos a Andorra?

Que el 90% del territori sigui verge no significa necessàriament que hi hagi una població estable d’ossos. La presència d’aquests animals depèn de factors com la distribució de les poblacions pirinenques, els corredors naturals que utilitzen per desplaçar-se, la disponibilitat d’aliment i les condicions dels hàbitats.

Els ossos poden recórrer grans distàncies i travessar diferents territoris sense establir-s’hi permanentment.

Per això, una incursió no equival a la presència d’un os resident a Andorra, ni tampoc implica necessàriament que diferents deteccions corresponguin a animals diferents.

El Govern manté un seguiment de les incursions mitjançant la gestió de proximitat i les anàlisis que permeten confirmar-ne la presència. Aquest control és especialment important per conèixer els moviments de la fauna salvatge i prevenir possibles conflictes amb les activitats ramaderes.

Petjada d'ós que permet avaluar el tamany de l'animal / Banders
Petjada d'ós que permet avaluar el tamany de l'animal / Banders.

La convivència entre els ossos i la ramaderia

La presència ocasional d’ossos també posa de manifest la importància de gestionar adequadament la convivència entre la fauna salvatge i la ramaderia de muntanya.

La ramaderia és considerada un sector estratègic per al Principat, precisament perquè una part molt important del territori està formada per espais naturals que necessiten una gestió continuada.

L’activitat ramadera contribueix al manteniment de les pastures, a la conservació del paisatge i a la continuïtat d’una activitat tradicional estretament vinculada a la identitat andorrana.

El ministre Guillem Casal ha defensat la necessitat de garantir el futur del sector i facilitar el relleu generacional, un dels grans reptes de les explotacions ramaderes.

En aquest sentit, el Govern ha incrementat més d’un 44% les ajudes directes a la ramaderia i ha impulsat canvis legislatius i normatius per facilitar la continuïtat de les explotacions.

L’objectiu és evitar que l’activitat ramadera desaparegui progressivament d’un territori on té una funció econòmica, ambiental i social.

Un ós a Andorra / Banders
Un ós a Andorra / Banders.

Un territori natural que necessita vigilància

La gran extensió de territori natural també obliga Andorra a mantenir mecanismes de vigilància sobre la fauna i la salut animal.

A banda del seguiment dels ossos, el Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia manté controls veterinaris davant possibles malalties que puguin afectar el bestiar.

Un dels virus sotmesos a vigilància és el Shamonda, sobre el qual el Govern ha explicat que es fa un seguiment diari a través dels serveis veterinaris de l’Administració.

En les declaracions efectuades a finals d’octubre del 2026, Casal va assegurar que no s’havia detectat cap simptomatologia relacionada amb aquest virus a Andorra.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *