a resposta del facultatiu va ser no només negar-s’hi, sinó que va enfadar-se amb la jove i increpar-la tot censurant la seva petició. La noia només volia que es respectés el dret que la gent d’Andorra sigui atesa a Andorra en l’única llengua oficial d’Andorra: el català.
La víctima va transmetre el cas a Cultura Activa, l’associació que promou i defensa l’idioma oficial del Principat. El col·lectiu omple el formulari de queixa, explicant els fets provats.
Aquesta pràctica és habitual perquè, si els denunciants fan directament amb el seu nom la queixa, s’exposen a represàlies.
Govern acaba responent que ja s’ha posat en contacte amb el metge. El facultatiu hauria dit que ara té bona predisposició per aprendre el català.
No hi ha sanció. Aquest és un dels 45 casos denunciats per incomplir la llei que defensa l’ús del català al Principat.
De 45 casos no hi ha ni una sola sanció. Una quinzena s’han resolt com el cas del metge. Amb el compromís de solucionar-ho. La resta són expedients en tramitació.
Des de dos col·lectius de promoció de la llengua catalana a Andorra es coincideix en el diagnòstic. La llei del català s’utilitza com una eina de cara a la galeria per fer veure que s’estan implementant mecanismes per frenar la caiguda en picat de l’ús del català al Principat.
La realitat, però, és que una llei que no sanciona té un efecte ínfim.
Hi ha centenars d’exemples als carrers d’Andorra d’incompliment flagrant de la llei. Immobiliàries, restaurants, bars, oficines, hotels… En gairebé tots els sectors hi ha casos de retolació, publicitat o qualsevol altre element en altres idiomes.
I la situació en aquest camp és infinitament millor que el punt realment negre i aparentment sense solució.
En la immensa majoria dels establiments d’Andorra l’atenció és en castellà. I està tan generalitzat que no té ni sentit queixar-se.
La noia només volia que es respectés el dret que la gent d’Andorra sigui atesa a Andorra en l’única llengua oficial d’Andorra: el català.
3 respostes
Es una pena. Govern dona molta pena. Han obert la veda i nomes entra gente sudamericana. Que no es per racisme, es una realitat
Com tots els polítics, dictaminen lleis que queden molt bé de cara a la galeria, però que després ningú acompleix i ells no fan res per fer-les acomplir.
Si als servidors públics, en aquest cas un metge i amb la importància que té la salut, se li exigís un nivell de català adequat a l’hora de contractar-lo, això no passaria.
Què passaria si una padrina o un padrí, entrés a urgències i només parlés en català per poder expressar millor la seva dolència? Deixarien que es morís allà mateix?
Anem pel pedregar. Jo em nego a canviar de llengua. Si no m’entenen m’espero a que algú ho faci o marxo. Calen sancions, és la única manera.