El domini esquiable necessita personal per cobrir les àrees d’administració, explotació, restauració i escola d’esquí, entre altres serveis. La temporada començarà el 4 de desembre i acabarà el 4 d’abril, amb 122 dies d’activitat.
Però abans d’obrir les pistes, Grandvalira ha d’afrontar un problema que s’ha convertit en un dels principals obstacles per al funcionament de les estacions: trobar habitatge per als treballadors.
El director de màrqueting de Grandvalira, David Ledesma, ha reconegut que la crisi immobiliària ha obligat les estacions a assumir inversions milionàries que fins fa poc no eren necessàries.
La manca d’oferta al mercat de lloguer ha portat les empreses a entrar directament al mercat immobiliari per assegurar-se els allotjaments que necessiten.
El domini esquiable necessita personal per cobrir les àrees d’administració, explotació, restauració i escola d’esquí, entre altres serveis. La temporada començarà el 4 de desembre i acabarà el 4 d’abril, amb 122 dies d’activitat.
Però abans d’obrir les pistes, Grandvalira ha d’afrontar un problema que s’ha convertit en un dels principals obstacles per al funcionament de les estacions: trobar habitatge per als treballadors.
El director de màrqueting de Grandvalira, David Ledesma, ha reconegut que la crisi immobiliària ha obligat les estacions a assumir inversions milionàries que fins fa poc no eren necessàries.
La manca d’oferta al mercat de lloguer ha portat les empreses a entrar directament al mercat immobiliari per assegurar-se els allotjaments que necessiten.
La paradoxa és que Grandvalira ha de competir amb els turistes per aconseguir allotjament per als empleats que precisament han de garantir el funcionament de les pistes i l’atenció als visitants.
L’esforç econòmic és extraordinari. Les necessitats d’allotjament afecten prop de la meitat dels 2.900 treballadors, és a dir, al voltant de 1.400 persones, i la despesa destinada a resoldre aquest problema se situa, segons les estimacions disponibles, al voltant dels 3 milions d’euros.
Ledesma ha confirmat que l’impacte econòmic és de diversos milions d’euros, una nova partida pressupostària que les estacions no havien d’assumir anteriorment i que ara s’ha convertit en imprescindible.
«Sense aquestes inversions no podem operar», ha insistit el responsable de Grandvalira, que ha remarcat que els treballadors temporers són essencials per garantir el servei a les pistes.
La situació evidencia fins a quin punt la crisi de l’habitatge ha traspassat l’àmbit residencial per convertir-se també en un problema empresarial.
Una de les principals activitats econòmiques d’Andorra ha de dedicar milions d’euros a comprar i gestionar allotjaments per poder contractar els treballadors que necessita.
Grandvalira preveu disposar de 2.900 treballadors, una xifra lleugerament superior a la de la temporada passada. El personal es reparteix entre els diferents serveis necessaris per mantenir operatiu el domini esquiable, des dels remuntadors i el manteniment de les pistes fins a la restauració, les escoles d’esquí i les tasques administratives.
Garantir l’allotjament d’una part important d’aquesta plantilla s’ha convertit en un dels principals reptes organitzatius, especialment per la dificultat de trobar pisos disponibles a preus assumibles.
Pel que fa als tràmits migratoris, Ledesma ha explicat que la situació està més tranquil·la que la temporada passada, quan l’entrada en vigor del sistema Entry/Exit va generar complicacions. Els treballadors han estat informats de la necessitat de tornar als països d’origen per poder tramitar correctament la seva incorporació.
Una resposta
Potser si paguessin correctament als seus treballadors en relació amb els seus beneficis i el cost de vida a Andorra, no haurien de buscar treballadors fora del país, o almenys no tants. Però la realitat és que per molt que plorin els hi surt més a compte portar mà d’obra barata de l’estranger que apostar per treballadors locals. El primer de tot . . . fer beneficis i si a sobre queden com a uns perjudicats millor.
Pura hipocresia.