Les bordes andorranes: de pallers a restaurants
R.H.
Nascudes per guardar bestiar, fenc i eines agrícoles, moltes bordes andorranes han trobat una segona vida gràcies al turisme. Avui són alguns dels restaurants més emblemàtics del país i una finestra oberta a l’Andorra rural de fa un segle
Durant segles, les bordes van formar part del paisatge quotidià d’Andorra. Aquestes construccions de pedra i fusta eren essencials per a la supervivència de moltes famílies de muntanya. Servien principalment per guardar fenc, eines agrícoles i bestiar durant els mesos més durs de l’any. Situades sovint allunyades dels nuclis urbans, permetien aprofitar els prats d’alta muntanya i assegurar aliment per als animals durant l’hivern.
Eren edificis funcionals. No estaven pensats per rebre visitants. Ni tampoc per convertir-se en restaurants.
Però amb la transformació econòmica d’Andorra a partir dels anys seixanta, moltes d’aquestes construccions van començar una segona vida.
L’arribada del turisme va canviar completament el país. L’agricultura i la ramaderia van anar perdent pes davant del comerç, els serveis i les activitats vinculades als visitants. Moltes bordes van quedar en desús. I va ser llavors quan algunes famílies van veure una oportunitat.
.
Aquells antics edificis de pedra conservaven un encant difícil de trobar en les noves construccions. Bigues de fusta originals, murs gruixuts, xemeneies i una arquitectura perfectament integrada al paisatge pirinenc.
A poc a poc, diverses bordes es van transformar en restaurants especialitzats en cuina de muntanya.
L’objectiu era oferir alguna cosa més que menjar.
Volien oferir una experiència.
Menjar dins una antiga borda significava entrar en contacte amb una part de la història d’Andorra.
Una llarga llista
Amb els anys, moltes d’aquestes bordes s’han convertit en autèntiques institucions gastronòmiques del país.
Entre les més conegudes hi trobem la Borda Estevet, la Borda Pairal 1630, la Borda Vella, la Borda de l’Avi, la Borda Raubert, la Borda Xixerella, la Borda de l’Hortó, la Borda de les Pubilles, la Borda del Tremat, la Borda d’Erts, la Borda Molí dels Fanals, la Borda de l’Arena, la Borda Hereu 1693, la Jou la Borda, la Borda Patxeta, la Borda del Rector, la Borda Major 5, la Borda de Conangle, la Borda del Pi i la Borda de la Coma.
Algunes mantenen una estètica molt fidel a les construccions originals. Altres han incorporat elements contemporanis, però sense perdre l’essència de les antigues cases de muntanya.
La gastronomia també ha evolucionat.
Refugi de la cuina tradicional
Si antigament les bordes estaven vinculades a la producció agrícola, avui moltes són espais on es reivindica la cuina tradicional andorrana. Escudella, trinxat, carns a la brasa, cargols, bolets, embotits i productes de proximitat continuen ocupant un lloc destacat a les cartes.
Entrar en una borda és, en certa manera, viatjar a una època en què el país vivia principalment del camp, del bestiar i dels recursos de la muntanya.
Per això, avui les bordes representen molt més que restaurants.
Són una de les connexions més visibles entre l’Andorra rural de fa cent anys i el país modern que rep milions de visitants cada any.
