Per aconseguir-ho, el consell d’administració de Camprabassa contractarà una empresa especialitzada que tindrà com a missió localitzar i captar possibles inversors interessats a participar en el futur de Naturland.
La primera aportació que es busca se situa al voltant dels 4 milions d’euros, una quantitat destinada a afrontar una de les actuacions inicials previstes en el nou pla d’inversions del parc.
El projecte global és, però, molt més ambiciós. El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha explicat que es treballa amb un pla d’inversions que ronda els 20 milions d’euros.
Aquesta quantitat no s’hauria de desemborsar immediatament, sinó que les diferents actuacions s’anirien executant progressivament durant els anys que resten de concessió, que són aproximadament 30.
La primera gran inversió prevista tindria un cost de 4 milions d’euros i escaig, i és precisament aquí on la corporació espera que pugui entrar capital privat.
Trobar els inversors, però, no serà necessàriament un procés ràpid. Cairat, segons ha explicat a ATV, evita fixar terminis i admet que una operació d’aquestes característiques requereix temps i diferents passos previs.
L’entrada de nous inversors podria comportar també una reestructuració de la societat, tant des del punt de vista patrimonial com pel que fa al deute acumulat.
La situació financera continua sent un dels grans reptes de Naturland. Actualment, el parc arrossega un deute d’uns 14 milions d’euros, aproximadament la meitat dels quals correspon a compromisos amb entitats bancàries.
Malgrat aquesta càrrega, el Comú de Sant Julià de Lòria manté la seva aposta per la continuïtat de la instal·lació i descarta, ara per ara, l’opció de tancar-la.
Un eventual tancament tampoc resultaria econòmicament senzill, ja que s’estima que posar fi a l’activitat de Naturland tindria un cost aproximat de 16 milions d’euros.
La captació de capital privat es converteix així en una de les peces principals del pla per transformar el model econòmic del parc. L’objectiu final és reduir progressivament la dependència dels recursos públics i aconseguir que Naturland sigui autosuficient en uns cinc anys.