Per a què servirà la planta de biometà de més de 10 milions que Govern vol instal·lar a Andorra?
Redacció
Convertir les restes de menjar i altres residus orgànics en energia aprofitable a Andorra. Aquesta és, de manera simplificada, la funció de la planta de biometanització que el Govern estudia implantar al país i que requeriria una inversió de més de deu milions d’euros.
La instal·lació permetria tractar la matèria orgànica recollida selectivament i aprofitar el metà que es genera durant la seva descomposició. En lloc de considerar aquest gas simplement com un residu, es podria recuperar i utilitzar com a font d’energia.
El projecte plantejat pel Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia preveu que aquest metà pugui servir per alimentar les centrals de cogeneració, que produeixen energia a partir d’un combustible.
D’aquesta manera, una part de les deixalles generades al país passaria a convertir-se en un recurs energètic, alhora que es reduiria la quantitat de matèria orgànica que Andorra ha d’enviar a l’exterior per ser tractada.
Govern ja disposa d’estudis tècnics i ara analitza quin model de planta seria més adequat i si la infraestructura podria incorporar-se a les futures inversions de Ctrasa.
El principal problema és la dimensió d’Andorra.
El ministre Guillem Casal admet que «no hi ha moltes plantes al món dissenyades per a una quantitat tan petita» de residus com la que podria generar el Principat.
Actualment, Andorra recull selectivament entre 1.000 i 1.200 tones anuals de matèria orgànica, però l’objectiu és incrementar progressivament aquesta quantitat fins a poder arribar a unes 10.000 tones.
Tot i semblar un volum considerable per al país, Casal remarca que internacionalment és una quantitat «ínfima» i «irrisòria» per a una infraestructura d’aquestes característiques.
Per aquest motiu, una de les possibilitats que s’estudia és importar residus orgànics de territoris veïns.
La planta podria donar així servei no només a Andorra, sinó també a zones pròximes, aconseguint el volum necessari per fer viable econòmicament la instal·lació.
La inversió prevista no és menor. El ministre situa el cost de la planta en més de deu milions d’euros, tot i que recorda que l’actual sistema d’exportació de residus també comporta costos econòmics i mediambientals.
Actualment, aproximadament el 70% dels residus d’Andorra s’exporten, perquè el país no disposa de la dimensió, la tecnologia o la capacitat necessàries per tractar determinades deixalles.
Paral·lelament, Andorra també rep alguns residus procedents de la Cerdanya i l’Alt Urgell.
La futura planta exigiria, a més, una recollida molt rigorosa de la matèria orgànica. Restes de vidre, plàstic, envasos, paper o cartró poden dificultar-ne el tractament.
«Hem de tenir una matèria orgànica pura», insisteix Casal, que considera imprescindible evitar aquests materials impropis perquè els residus siguin més fàcils i econòmics de gestionar.
Això obligaria a reforçar tant la implicació dels comuns, responsables de la recollida, com la conscienciació de ciutadans i empreses a l’hora de separar correctament les deixalles.
Govern ja ha convocat un concurs per gestionar la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva.
Està plantejat perquè pugui assumir un volum creixent durant els pròxims anys.
Si finalment es construeix, la planta permetria, per tant, transformar una part dels residus orgànics d’Andorra en energia, reduir-ne l’exportació i aprofitar el metà que genera la seva descomposició.
Tot i que la seva viabilitat dependrà de disposar de prou matèria orgànica per justificar una inversió superior als deu milions d’euros.
