La congelació dels lloguers, introduïda el 2019, ha provocat que una part dels residents continuïn pagant imports molt inferiors als que exigeix actualment el mercat. Així, un habitatge de dues habitacions que es va llogar fa anys per 800 euros pot tenir avui un preu de 2.000 o 2.100 euros si torna a sortir al mercat.
Aquesta situació ha creat una divisió entre els inquilins que disposen de contractes antics protegits i els que han hagut de buscar habitatge recentment.
Els primers mantenen preus relativament assequibles, mentre que els segons s’enfronten a un mercat amb una oferta escassa i preus disparats.
La diferència pot superar el 150% entre dos habitatges equivalents. I no és un fenomen exclusiu dels pisos de dimensions reduïdes.
A Andorra la Vella, els habitatges de tres habitacions poden arribar als 2.900 euros mensuals.
La situació també genera una paradoxa: molts residents amb contractes antics no es poden permetre canviar de pis, encara que les seves necessitats familiars hagin evolucionat. Abandonar un habitatge protegit significa exposar-se a preus que poden duplicar o triplicar el lloguer anterior.