Ordino, capital del foc: les falles i la Flama del Canigó protagonitzaran un juny històric
Ordino, capital del foc: les falles i la Flama del Canigó protagonitzaran un juny històric R.P. Les falles, la crema del Mai i la participació rècord de joves marcaran una de les celebracions més espectaculars de l’any La festa parroquial de Sant Pere d’Ordino mobilitzarà enguany prop de 200 persones implicades en l’organització i desenvolupament dels actes, una xifra superior a la d’edicions anteriors. La festivitat, que tindrà lloc els dies 28 i 29 de juny, combinarà música, dansa, foc i activitats populars amb una participació ciutadana creixent. «Tenim aproximadament un centenar de fallaires, una quarantena de fallaires de llum, una seixantena de fallaires de foc, una vintena de dansaires, una dotzena de músics i una vintena de col·laboradors«, ha detallat aquest dilluns el representant de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino, Ferran Mata, durant la presentació de la programació. Segons ha explicat, el nombre de participants ha augmentat respecte d’altres anys, especialment pel que fa als més joves. «Cada any els fallaires de llum creixen perquè tenim més infants i joves que s’apunten a la festa», ha afirmat. Comença el 28 de juny La festa arrencarà el diumenge 28 de juny al migdia amb la plantada del Mai, acompanyada d’activitats populars i la tradicional dansa del Mai, oberta a la participació del poble. Al vespre prendran protagonisme les falles, amb les actuacions dels fallaires de llum i de foc, el recorregut pels carrers del poble fins al Prat de Vilella i la crema de la falla tradicional i l’encesa del Mai. La programació inclou també la costellada popular, prevista per al diumenge a les 20.30 hores a la plaça del Prat del Call, amb unes 500 racions disponibles a un preu de sis euros, així com la missa de Sant Pere al Serrat, dilluns 29 de juny, seguida d’un aperitiu popular. Durant la presentació, la consellera d’educació, cultura, joventut i benestar social, Mònica Armengol, ha reivindicat el valor de les festes parroquials com a expressió de la identitat col·lectiva i de cohesió comunitària. «Són expressions de la nostra cultura que ens ajuden a fer arrels i a fer comunitat», ha remarcat. El 23 de juny, la Flama del Canigó En paral·lel, Ordino també es convertirà enguany en protagonista dels actes vinculats a la cultura popular catalana amb la recepció de la Flama del Canigó, ja que el 2026 és la parròquia amfitriona d’aquesta tradició. Segons ha explicat la consellera de comunicació i sistemes d’informació, participació ciutadana i associacionisme, Meritxell Rabadà, la flama arribarà al comú el pròxim 23 de juny a les 12 del migdia i serà traslladada posteriorment pel jovent de la Comissió de Festes d’Ordino fins a Andorra la Vella. Tot i que els detalls de l’acte es concretaran més endavant, Rabadà ha remarcat que la rebuda de la flama servirà per reforçar el vincle d’Ordino amb les tradicions de foc i amb la participació del jovent. No hi ha comentaris
Carrers de pedra, muntanyes i silenci: els pobles més màgics d’Andorra
Entre boscos, muntanyes i carrers medievals, aquests pobles expliquen la història de l’Andorra tradicional.
Les bordes andorranes: de pallers a restaurants
Les bordes andorranes: de pallers a restaurants Jaume Nascudes per guardar bestiar, fenc i eines agrícoles, moltes bordes andorranes han trobat una segona vida gràcies al turisme. Avui són alguns dels restaurants més emblemàtics del país i una finestra oberta a l’Andorra rural de fa un segle Durant segles, les bordes van formar part del paisatge quotidià d’Andorra. Aquestes construccions de pedra i fusta eren essencials per a la supervivència de moltes famílies de muntanya. Servien principalment per guardar fenc, eines agrícoles i bestiar durant els mesos més durs de l’any. Situades sovint allunyades dels nuclis urbans, permetien aprofitar els prats d’alta muntanya i assegurar aliment per als animals durant l’hivern. Eren edificis funcionals. No estaven pensats per rebre visitants. Ni tampoc per convertir-se en restaurants. Però amb la transformació econòmica d’Andorra a partir dels anys seixanta, moltes d’aquestes construccions van començar una segona vida. L’arribada del turisme va canviar completament el país. L’agricultura i la ramaderia van anar perdent pes davant del comerç, els serveis i les activitats vinculades als visitants. Moltes bordes van quedar en desús. I va ser llavors quan algunes famílies van veure una oportunitat. . Aquells antics edificis de pedra conservaven un encant difícil de trobar en les noves construccions. Bigues de fusta originals, murs gruixuts, xemeneies i una arquitectura perfectament integrada al paisatge pirinenc. A poc a poc, diverses bordes es van transformar en restaurants especialitzats en cuina de muntanya. L’objectiu era oferir alguna cosa més que menjar. Volien oferir una experiència. Menjar dins una antiga borda significava entrar en contacte amb una part de la història d’Andorra. Una llarga llista Amb els anys, moltes d’aquestes bordes s’han convertit en autèntiques institucions gastronòmiques del país. Entre les més conegudes hi trobem la Borda Estevet, la Borda Pairal 1630, la Borda Vella, la Borda de l’Avi, la Borda Raubert, la Borda Xixerella, la Borda de l’Hortó, la Borda de les Pubilles, la Borda del Tremat, la Borda d’Erts, la Borda Molí dels Fanals, la Borda de l’Arena, la Borda Hereu 1693, la Jou la Borda, la Borda Patxeta, la Borda del Rector, la Borda Major 5, la Borda de Conangle, la Borda del Pi i la Borda de la Coma. Algunes mantenen una estètica molt fidel a les construccions originals. Altres han incorporat elements contemporanis, però sense perdre l’essència de les antigues cases de muntanya. La gastronomia també ha evolucionat. Refugi de la cuina tradicional Si antigament les bordes estaven vinculades a la producció agrícola, avui moltes són espais on es reivindica la cuina tradicional andorrana. Escudella, trinxat, carns a la brasa, cargols, bolets, embotits i productes de proximitat continuen ocupant un lloc destacat a les cartes. Entrar en una borda és, en certa manera, viatjar a una època en què el país vivia principalment del camp, del bestiar i dels recursos de la muntanya. Per això, avui les bordes representen molt més que restaurants. Són una de les connexions més visibles entre l’Andorra rural de fa cent anys i el país modern que rep milions de visitants cada any. No hi ha comentaris