Les plantacions hauran de ser exclusivament en interiors i sota estrictes mesures de seguretat.
El principal atractiu és econòmic. Andorra disposa de molt poc terreny agrícola i difícilment pot competir amb altres països en produccions extensives.
El cànnabis medicinal, en canvi, permet obtenir potencialment un producte d’alt valor afegit en una superfície relativament reduïda, una característica que encaixa especialment amb les limitacions territorials del Principat.
El negoci, a més, pot anar molt més enllà del simple cultiu. Al seu voltant es podria desenvolupar tota una cadena de valor.
Amb instal·lacions indoor tecnificades, laboratoris d’extracció de cannabinoides, empreses biotecnològiques, centres d’R+D, laboratoris de control de qualitat i companyies dedicades a l’envasament, la seguretat, la logística i l’exportació.
La gran oportunitat per a Andorra no estaria, per tant, en convertir-se en un gran productor internacional, perquè difícilment podria competir en volum i costos amb altres països.
El possible nínxol andorrà seria produir poc, però amb molt valor, transformant la planta en extractes, principis actius o productes destinats a la indústria farmacèutica.
Aquesta especialització també podria permetre atraure inversió i generar ocupació qualificada.
A més dels agricultors, una indústria d’aquest tipus pot necessitar enginyers agrònoms, biòlegs, químics, farmacèutics, investigadors, tècnics de laboratori, especialistes en cultiu indoor i professionals de control de qualitat o comerç internacional.
També podria representar una alternativa per al sector primari andorrà, tradicionalment condicionat per la poca disponibilitat de terreny.
La intenció és que els pagesos puguin participar en aquesta nova activitat i que el negoci no quedi exclusivament en mans de grans inversors.
Portugal ja ha desenvolupat una indústria orientada a la producció i exportació de cànnabis medicinal, mentre que Canadà compta amb una cadena que inclou cultiu, processament, investigació i producció de derivats.
El potencial, però, arriba acompanyat de riscos. Un dels principals és la desviació de part de la producció legal cap al mercat negre. El precedent de Macedònia del Nord és especialment significatiu.
Després de legalitzar el cànnabis medicinal el 2016, es van concedir llicències a desenes d’empreses, però posteriorment es van detectar importants irregularitats.
El 2020 van ser robades més de dues tones de cànnabis dels magatzems de productors autoritzats i el 2022 la policia va intervenir prop d’1,5 tones de cànnabis no declarat en les instal·lacions d’un productor legal.
Al Canadà també s’han detectat casos en què, segons les autoritats, persones vinculades a activitats criminals haurien intentat utilitzar autoritzacions de cultiu medicinal per donar cobertura a produccions destinades al mercat il·legal.
Això evidencia la necessitat que Andorra implanti una traçabilitat estricta de les plantes, inventaris, videovigilància i controls sobre la producció i el seu destí final.
Un altre possible efecte és la normalització social del cànnabis, encara que en aquest cas les comparacions s’han de fer amb prudència.
Al Canadà, on també es va legalitzar el consum recreatiu el 2018, el percentatge de població que declarava haver consumit cànnabis durant l’últim any va passar del 22% el 2018 al 27% el 2022, tot i que els investigadors remarquen que la tendència ascendent ja havia començat abans de la legalització.