Andorra té 468 km², però quants es poden urbanitzar? La resposta sorprèn
Ricard Poy
Andorra té 468 quilòmetres quadrats de superfície, però aquesta dada pot resultar enganyosa a l’hora d’entendre l’espai del qual disposa realment el país. La realitat és que la immensa majoria del territori és muntanya i només una petita part concentra els nuclis urbans, les carreteres i bona part de l’activitat econòmica.
Una referència especialment il·lustrativa és la classificació històrica dels plans d’ordenació parroquials recollida per l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra. Les dades situaven en només 10,43 km² el sòl urbà, és a dir, aproximadament el 2,23% de tot el territori nacional. A aquesta superfície s’afegien uns 34,72 km² de sòl urbanitzable, un altre 7,42%. En conjunt, per tant, al voltant del 90% d’Andorra estava classificat com a sòl no urbanitzable.
Això no significa que només un 2% del país sigui físicament habitable ni que tot el sòl urbanitzable pugui acabar construït. La mateixa legislació andorrana diferencia clarament entre sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, i els terrenys urbanitzables necessiten el desenvolupament dels corresponents plans abans de convertir-se en sòl urbà consolidat.
La particular orografia del Principat explica bona part d’aquesta situació. Valls estretes, fortes pendents, muntanyes, boscos, rius i zones d’alta muntanya deixen relativament poc espai per concentrar habitatges i infraestructures.
El contrast és encara més espectacular tenint en compte que Andorra ja ha superat els 90.000 residents. Això significa que una població equivalent a la d’una ciutat mitjana es distribueix oficialment sobre 468 km², però en la pràctica es concentra majoritàriament en una franja territorial molt més reduïda.
La gran concentració es produeix sobretot a la vall central formada per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i al llarg dels principals eixos viaris que comuniquen Sant Julià de Lòria, Encamp, La Massana, Ordino i Canillo.
Aquesta limitació geogràfica ajuda també a entendre un dels grans problemes actuals del país: la pressió sobre l’habitatge i el sòl disponible. Quan augmenta ràpidament la població, la demanda no es reparteix uniformement pels 468 km², sinó que es concentra en les zones on realment és viable viure i construir.
Per això, la densitat oficial d’Andorra explica només una part de la realitat. Si es calculés la població exclusivament sobre les zones urbanes i efectivament habitades, apareixeria una Andorra molt més densament poblada del que suggereixen les dimensions totals del país.
El repte dels pròxims anys serà precisament decidir quant més pot créixer Andorra sense ocupar progressivament les valls i vessants que encara queden lliures, i com compatibilitzar la necessitat de nous habitatges amb la preservació d’un paisatge de muntanya que constitueix un dels principals patrimonis del Principat.