L’obligació de saber català per renovar la residència a Andorra dispara els alumnes a un rècord històric
L’obligació de saber català per renovar la residència a Andorra dispara els alumnes a un rècord històric Redacció-ANA L’obligació d’acreditar coneixements de català per renovar els permisos de residència i treball ha disparat l’interès per aprendre la llengua i ha contribuït a portar els centres de català del Govern a unes xifres mai vistes. Durant el curs 2025-2026 es van registrar 22.413 usuaris, el rècord absolut en els trenta anys de funcionament dels centres. La xifra suposa més que duplicar els registres del curs anterior. El 2024-2025 havien utilitzat els diferents serveis 9.985 persones, de manera que en només un any s’han incorporat més de 12.000 usuaris. L’increment coincideix amb l’aplicació progressiva dels nous requisits lingüístics vinculats a immigració. El nivell A1 de català és necessari per a la primera renovació del permís de residència i treball, fet que ha convertit precisament aquest nivell en el que concentra més demanda. Dels 22.413 usuaris del curs 2025-2026, fins a 19.941 van optar per l’aprenentatge acompanyat, mentre que 1.672 van participar en cursos presencials i 800 van seguir formació virtual. Un any abans, l’autoaprenentatge havia registrat 7.586 participants, davant dels 1.599 dels cursos presencials i els 800 de la modalitat virtual. La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha destacat “l’augment significatiu” dels usuaris. Bonell ha defensat la necessitat de fer arribar a tota la població que existeixen diferents vies per adquirir els coneixements lingüístics necessaris. Precisament per absorbir una demanda que s’ha multiplicat, el Govern posa en marxa la campanya ‘Vine als centres de català i treu-ne tot el suc’, destinada a donar a conèixer alternatives a les classes tradicionals. “A banda de les classes presencials també pots aprendre la llengua de forma molt flexible, amb acompanyament guiat sense haver d’anar a classe”, ha explicat Sans. L’objectiu és evitar que les persones que no aconsegueixen plaça presencial abandonin l’aprenentatge i mostrar que poden assolir el mateix nivell mitjançant altres modalitats. “La fita és la mateixa, el que canvia és la fórmula”, ha remarcat. Actualment, els centres disposen de 23 professors i una plaça vacant, una plantilla que el Govern considera suficient per respondre a la demanda. Bonell ha recordat que inicialment hi havia només setze docents i ha admès les dificultats per trobar nous professionals, una problemàtica que també afecta Catalunya. Per aquest motiu, ha animat els joves a estudiar filologia catalana. No hi ha comentaris
L’independentisme català posa Andorra com a exemple: «Un estat plenament català és possible»
L’independentisme català posa Andorra com a exemple: «Un estat plenament català és possible» Redacció Andorra s’ha convertit en l’exemple utilitzat per Poble Lliure i La Forja per defensar que és possible l’existència d’un estat plenament català. Les dues organitzacions independentistes han aprofitat la celebració de la Diada Nacional del Principat, el 8 de setembre, per reivindicar la singularitat política i lingüística del país. En un missatge publicat a les xarxes socials, les dues formacions destaquen els lligams que uneixen Andorra amb la resta de territoris de parla catalana. «Història i llengua compartida ens demostren que un estat plenament català és possible», assenyalen. La referència a Andorra no és casual. El Principat té una característica única: és l’únic estat del món on el català és l’única llengua oficial. Per a Poble Lliure i La Forja, aquesta realitat permet demostrar que el català pot assumir totes les funcions pròpies d’una llengua d’estat. Les dues organitzacions presenten així el Principat com un referent polític i lingüístic dins de l’espai de parla catalana. Destaquen que el català és la llengua de les institucions i de l’administració andorranes i que disposa de l’estatus que comporta ser la llengua oficial d’un estat sobirà. La reivindicació s’emmarca en la visió política de Poble Lliure i La Forja, que defensen els Països Catalans com un espai nacional compartit més enllà de les fronteres administratives existents. es organitzacions han fet pública la reivindicació coincidint amb el 8 de setembre, quan Andorra celebra la festivitat de Nostra Senyora de Meritxell, patrona del país, i la seva Diada Nacional. La jornada concentra alguns dels principals actes institucionals, religiosos i populars del calendari andorrà i té una forta càrrega simbòlica per al Principat. Poble Lliure i La Forja han aprofitat precisament aquesta data per posar l’accent en la singularitat d’Andorra dins del domini lingüístic català. Per a les dues organitzacions independentistes, l’existència del Principat evidencia que el català pot funcionar com a única llengua oficial d’un estat, amb presència en les institucions, l’administració i el conjunt de l’estructura pública. No hi ha comentaris
Arriben els exàmens obligatoris de català per als immigrants que vulguin continuar vivint a Andorra
Arriben els exàmens obligatoris de català per als immigrants que vulguin continuar vivint a Andorra Redacció Aquest divendres fins a 150 candidats s’examinen per aconseguir el diploma oficial del nivell A1, el més bàsic de català. Una part important dels aspirants necessita aquesta acreditació precisament per poder complir el requisit lingüístic vinculat a la renovació de l’autorització per continuar residint i treballant al Principat. Es tracta d’un nivell inicial que no presenta una dificultat elevada per a la gran majoria dels candidats. El director de Política Lingüística, Joan Sans, ha explicat que en l’anterior convocatòria van superar la prova el 95% dels 250 aspirants. Sans considera que assolir l’A1 és relativament senzill per a una persona acabada d’arribar al país si segueix els recursos d’aprenentatge disponibles. «És un nivell que per a una persona que acaba d’arribar al país, assistint a un centre de català i fent l’aprenentatge guiat, és molt senzill», ha manifestat. L’examen consta de diferents proves per comprovar les competències bàsiques dels aspirants. S’avaluen la comprensió oral i lectora, així com l’expressió i la interacció escrita i oral. Entre els candidats hi ha situacions molt diverses. Alguns necessiten acreditar oficialment uns coneixements que ja tenien, mentre que d’altres han començat a estudiar català després d’arribar a Andorra. Entre els nouvinguts, n’hi ha que asseguren que intenten parlar català sempre que poden per avançar més ràpidament en l’aprenentatge. La percepció sobre la dificultat de l’examen també varia. Alguns aspirants consideren més assequible la prova oral, mentre que altres reconeixen que l’examen els resulta complicat. Els resultats de les proves d’aquest divendres es publicaran el 15 de setembre al web del ministeri de Cultura. Els candidats que siguin declarats aptes podran sol·licitar posteriorment el diploma oficial de català que acredita el nivell A1. Paral·lelament, aquesta setmana s’ha mantingut oberta la inscripció als cursos presencials de català, que enguany ofereixen 700 places. A diferència de l’any passat, quan les places es van esgotar durant les primeres hores, aquesta convocatòria ha registrat una demanda més tranquil·la i encara quedaven places disponibles abans del tancament de les inscripcions. No hi ha comentaris
Es preveu que Andorra passarà de 3.500 a 7.000 residents argentins en només tres anys
Es preveu que Andorra passarà de 3.500 a 7.000 residents argentins en només tres anys Redacció La comunitat argentina continua guanyant pes a Andorra i podria experimentar un creixement important durant els pròxims anys. El president d’Argentinos en Andorra, Marcelo Ponce, calcula que actualment hi ha uns 3.500 argentins residents al Principat, una xifra que podria arribar a duplicar-se en un termini de només dos o tres anys. La presència és encara més elevada durant els mesos d’hivern, coincidint amb l’arribada dels treballadors de temporada. En aquest període, el nombre d’argentins que es troben al país s’acosta als 7.000. De fet, els argentins constitueixen la nacionalitat amb més presència entre els treballadors temporers. Aquest augment també posa sobre la taula alguns dels problemes que afronten les persones que arriben al Principat per treballar. Un dels principals és l’accés a l’habitatge, especialment en un mercat amb una oferta limitada i uns preus elevats. Des d’Argentinos en Andorra consideren que una de les claus és actuar abans que els treballadors arribin al país. L’objectiu és que coneguin prèviament tant les exigències administratives com la realitat econòmica que es trobaran. «Assistim més a la problemàtica que a la prevenció. Nosaltres volem anar a la prevenció. Quan el treballador ja és al país, ja anem tard», explica en una entrevista a RNA Ponce. L’associació defensa que disposar d’informació correcta abans de viatjar permetria reduir problemes relacionats amb la documentació, els permisos, el reagrupament familiar o l’allotjament, i contribuiria també a evitar situacions extremes com els anomenats pisos pastera. Un altre dels fronts és la proliferació d’informació incorrecta o incompleta sobre els requisits necessaris per instal·lar-se i treballar al Principat. Tot i que combatre aquesta desinformació no és estrictament una de les funcions de l’entitat, l’associació intenta orientar les persones que es plantegen traslladar-se a Andorra. En aquest context, Ponce assenyala també l’ús de ChatGPT com una possible font de confusió quan es consulta informació administrativa. «Ara tenim un gran enemic, el ChatGPT. Si tu i jo fem la mateixa pregunta des dels nostres telèfons, les respostes canviaran», afirma. Entre les informacions que poden quedar fora de les respostes hi ha requisits relacionats amb l’entrada a l’espai europeu o la necessitat de disposar d’un allotjament acreditat per poder accedir a determinats permisos. Malgrat aquestes dificultats, Ponce valora positivament els avenços dels darrers anys per reduir les situacions d’irregularitat entre els treballadors que arriben al país, inclosa la implantació del sistema Entry/Exit. No hi ha comentaris
De la intel·ligència artificial al golf: Creand apropa la gent gran a un món que canvia
De la intel·ligència artificial al golf: Creand apropa la gent gran a un món que canvia Redacció Creand Fundació posarà en marxa aquest mes de setembre una nova edició del programa Viu en gran, destinat a les persones de més de 60 anys. La programació, que es desenvoluparà fins al desembre, inclou més d’una trentena d’activitats relacionades amb la formació, les noves tecnologies, la cultura, l’esport i el benestar. Les propostes tindran lloc principalment a L’espai, el centre social d’activitats i formació que Creand Fundació té al carrer Josep Viladomat, 17, 1r, d’Escaldes-Engordany. Una part important de les novetats d’aquesta temporada està vinculada a les noves tecnologies. Els participants podran aprendre a navegar per internet de manera segura, disposaran d’eines per identificar i combatre la desinformació a la xarxa i tindran l’oportunitat d’introduir-se en l’ús de la intel·ligència artificial. També s’ha programat una experiència de realitat virtual que permetrà fer un particular viatge pel Modernisme. Aquestes novetats se sumen als cursos habituals d’informàtica, entre els quals hi ha formacions per gestionar fitxers i documents en plataformes virtuals, exercitar la memòria mitjançant eines informàtiques o introduir-se en el disseny gràfic i en el muntatge i l’edició de vídeos. L’oferta va, però, molt més enllà de la tecnologia. El programa incorpora una formació en educació emocional, cursos d’idiomes i diverses activitats a l’aire lliure. Entre aquestes últimes destaquen les classes de golf, les rutes de senderisme i les visites guiades al Santuari de Meritxell i a les esglésies de Sant Julià de Lòria. La música també tindrà protagonisme amb el concert Musicals d’ara i de sempre: de Broadway als Pirineus, dirigit pel pianista i compositor andorrà Kic Barroc. La proposta farà un recorregut per alguns dels musicals més destacats del segle XX. Durant l’últim trimestre del 2026 també s’oferiran diferents conferències relacionades amb la salut i el benestar. S’abordaran qüestions com la cura dels ronyons, la prevenció i actuació davant d’emergències, l’autocura per evitar la cronificació de determinades malalties i l’alimentació cardiovascular. La programació es completarà amb una nova sessió d’educació financera, destinada a proporcionar coneixements per entendre millor el funcionament de les finances personals. La directora de Creand Fundació, Francesca Ros, explica que les noves activitats es decideixen tenint en compte tant les demandes dels usuaris de L’espai com les tendències socials. Destaca la incorporació de tallers sobre seguretat a internet, desinformació i intel·ligència artificial, amb l’objectiu de facilitar eines per afrontar els nous riscos i canvis tecnològics. Les inscripcions per participar en les activitats de Viu en gran s’obriran el dimecres 9 de setembre a les 9 hores i es podran formalitzar trucant al 868 025. Les places per a les activitats presencials són limitades i s’assignaran segons l’ordre d’inscripció. No hi ha comentaris
Allau per aprendre català a Andorra davant l’obligació per renovar la residència
Allau per aprendre català a Andorra davant l’obligació per renovar la residència Redacció El Ministeri de Cultura posarà en marxa la setmana vinent una nova convocatòria de cursos de català, que oferirà un total de 700 places. Tot apunta que les inscripcions tindran una demanda elevada, especialment en els nivells més bàsics, coincidint amb l’entrada en vigor, a partir de l’octubre, dels nous requisits lingüístics vinculats a la renovació de determinats permisos de residència. L’interès per aprendre la llengua oficial d’Andorra s’ha disparat durant l’últim any. Les dades dels serveis de català reflecteixen que s’ha passat dels 10.000 usuaris registrats el 2025 als 22.400 del 2026. Això representa un espectacular creixement del 124% en només dotze mesos. L’augment és encara més evident en les modalitats d’aprenentatge guiat, en què els alumnes disposen de l’acompanyament d’un professor durant el procés. Aquest servei comptabilitzava aproximadament 7.000 usuaris l’any passat i enguany ja arriba als 19.940, gairebé el triple. L’evolució és més moderada en els cursos convencionals. Els cursos presencials acumulen uns 1.680 usuaris, mentre que les modalitats virtuals se situen al voltant dels 800. Des de Cultura, segons recull ATV, però, remarquen que aquestes dades fan referència al nombre d’usos dels serveis i no necessàriament a persones diferents. Així, un mateix alumne que utilitza un recurs diverses vegades durant una setmana queda comptabilitzat en cadascuna de les ocasions. L’Àrea de Llengua Catalana valora positivament l’increment de l’interès i considera que els nous requisits poden actuar com un impuls perquè molts residents comencin a familiaritzar-se amb l’idioma. Eva Royo, de l’Àrea de Llengua Catalana, explica que fins ara hi havia persones que arribaven al país i ajornaven l’aprenentatge perquè no tenien cap termini concret. La nova normativa, en canvi, les obliga a fer aquest primer pas. Segons Royo, una part d’aquests alumnes decideix després continuar estudiant en comprovar que el català els resulta útil i que disposen de recursos gratuïts per aprendre’l. La nova convocatòria de 700 places arriba, per tant, en un moment de màxima demanda. L’expectativa és que la pressió sigui especialment important en els nivells inicials, ja que són els que poden concentrar bona part dels residents que necessitaran acreditar uns coneixements mínims de català per complir amb les noves exigències. No hi ha comentaris
Polèmica a l’hospital d’Andorra: un metge increpa una pacient que volia explicar els símptomes en català
Polèmica a l’hospital d’Andorra: un metge increpa una pacient que volia explicar els símptomes en català Redacció Una jove va ingressar a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell. Durant la seva estada va ser atesa per un metge sud-americà que treballa habitualment al centre hospitalari. Es va adreçar al facultatiu en català. La petició responia simplement a la voluntat de poder comunicar-se amb el professional sanitari en català, l’única llengua oficial d’Andorra. a resposta del facultatiu va ser no només negar-s’hi, sinó que va enfadar-se amb la jove i increpar-la tot censurant la seva petició. La noia només volia que es respectés el dret que la gent d’Andorra sigui atesa a Andorra en l’única llengua oficial d’Andorra: el català. La víctima va transmetre el cas a Cultura Activa, l’associació que promou i defensa l’idioma oficial del Principat. El col·lectiu omple el formulari de queixa, explicant els fets provats. Aquesta pràctica és habitual perquè, si els denunciants fan directament amb el seu nom la queixa, s’exposen a represàlies. Govern acaba responent que ja s’ha posat en contacte amb el metge. El facultatiu hauria dit que ara té bona predisposició per aprendre el català. No hi ha sanció. Aquest és un dels 45 casos denunciats per incomplir la llei que defensa l’ús del català al Principat. De 45 casos no hi ha ni una sola sanció. Una quinzena s’han resolt com el cas del metge. Amb el compromís de solucionar-ho. La resta són expedients en tramitació. Des de dos col·lectius de promoció de la llengua catalana a Andorra es coincideix en el diagnòstic. La llei del català s’utilitza com una eina de cara a la galeria per fer veure que s’estan implementant mecanismes per frenar la caiguda en picat de l’ús del català al Principat. La realitat, però, és que una llei que no sanciona té un efecte ínfim. Hi ha centenars d’exemples als carrers d’Andorra d’incompliment flagrant de la llei. Immobiliàries, restaurants, bars, oficines, hotels… En gairebé tots els sectors hi ha casos de retolació, publicitat o qualsevol altre element en altres idiomes. I la situació en aquest camp és infinitament millor que el punt realment negre i aparentment sense solució. En la immensa majoria dels establiments d’Andorra l’atenció és en castellà. I està tan generalitzat que no té ni sentit queixar-se. La noia només volia que es respectés el dret que la gent d’Andorra sigui atesa a Andorra en l’única llengua oficial d’Andorra: el català. No hi ha comentaris
Allau de crítiques a Pedro Sánchez per anar de vacances a Andorra en plena crisi de Ceuta
Allau de crítiques a Pedro Sánchez per anar de vacances a Andorra en plena crisi de Ceuta Ricard Poy La decisió de Pedro Sánchez de reprendre les vacances a Andorra en plena crisi de Ceuta ha desencadenat una nova onada de crítiques a Espanya. La polèmica no se centra tant en el fet que el president espanyol passi uns dies al Principat com en el moment escollit per fer-ho, quan la situació a la ciutat autònoma continua generant tensió política, social i migratòria. Segons les informacions publicades aquest dimecres, Sánchez té previst viatjar amb la seva esposa, Begoña Gómez, a Soldeu, on s’allotjarien al Sport Hotel Hermitage & Spa, un establiment de cinc estrelles gran luxe. L’estada s’allargaria fins al diumenge 30 d’agost. El que ha alimentat especialment els retrets és que el viatge arriba només unes 48 hores després que Sánchez reprengués l’activitat institucional i presidís el Consell de Seguretat Nacional convocat per abordar la situació de Ceuta. El Govern espanyol ha acabat declarant la crisi com una qüestió d’interès per a la seguretat nacional i ha establert un comandament únic, encapçalat pel ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, per coordinar l’actuació dels diferents ministeris. La decisió arriba gairebé un mes després de l’inici de la crisi, un retard que ja havia provocat fortes crítiques de l’oposició abans que es conegués el nou desplaçament del president a Andorra. El Partit Popular havia acusat l’Executiu d’haver esperat pràcticament fins al final de les vacances de Sánchez per adoptar mesures extraordinàries. La portaveu popular Ester Muñoz va parlar d’una «sensació de deserció» i d’un Govern «absent» durant bona part de la crisi. El retorn de Sánchez a Andorra ha reforçat aquest argument entre els seus detractors: després de tornar a la Moncloa, reunir els òrgans de seguretat i anunciar noves mesures, el president reprèn gairebé immediatament el descans estival. Les crítiques no provenen únicament de l’àmbit polític. Diversos mitjans espanyols han presentat aquest dimecres el viatge a Andorra posant precisament l’accent en el contrast entre les vacances del president i la situació que continua vivint Ceuta. A la ciutat autònoma, mentrestant, persisteix la tensió. S’han registrat protestes per la gestió de la crisi i existeixen retrets entre ciutadans per la resposta que consideren tardana del Govern central. La situació política s’ha complicat encara més per les contradiccions dins del mateix Executiu sobre la informació disponible abans de l’entrada massiva de migrants. La ministra de Defensa, Margarita Robles, ha defensat que el CNI havia alertat de l’augment de la pressió migratòria, mentre que Interior i la Delegació del Govern han negat haver rebut un informe d’aquestes característiques. Aquest context fa que la imatge de Sánchez marxant cap a Andorra s’hagi convertit en un nou element de confrontació política. El Principat, i concretament Soldeu, torna a ser el destí escollit per Sánchez i Begoña Gómez per completar el descans estival, però aquesta vegada el viatge s’ha convertit inevitablement en part del debat polític espanyol. No hi ha comentaris
Està funcionant l’aposta d’Andorra d’exigir català als immigrants per continuar vivint al país?
Està funcionant l’aposta d’Andorra d’exigir català als immigrants per continuar vivint al país? R.H. Andorra va assumir un risc quan va decidir vincular la renovació dels permisos de residència i treball al coneixement del català. En una economia que necessita importar milers de treballadors, especialment en sectors amb dificultats per trobar personal, introduir una nova exigència podia convertir-se en un obstacle per atreure mà d’obra. La pregunta, ara que la mesura comença a tenir efectes, és si aquell temor s’està confirmant o si, al contrari, obligar a aprendre català està aconseguint que els nouvinguts s’integrin lingüísticament sense provocar un problema laboral important. La normativa estableix que els permisos afectats han d’acreditar un nivell A1 en la primera renovació i un A2 en la segona. En determinats permisos concedits anteriorment s’ha aplicat un règim transitori basat en itineraris formatius. El plantejament és important perquè transforma completament la relació del nouvingut amb la llengua. Abans, una persona podia arribar a Andorra, treballar-hi durant anys i desenvolupar bona part de la seva vida quotidiana en castellà, francès, portuguès o altres llengües sense necessitat real d’aprendre català. Ara existeix un incentiu molt més contundent: si es vol consolidar la residència al país, cal avançar en el coneixement de la llengua oficial. Les primeres dades indiquen que aquesta pressió està tenint efectes. En la convocatòria d’exàmens de gener del 2026 hi va haver 930 inscrits, gairebé 200 més que el gener del 2024. I els nivells que més van créixer van ser precisament els relacionats amb els nous requisits: els inscrits a l’A1 van augmentar un 88% i els de l’A2, un 80%. La tendència ha continuat. A la segona convocatòria del 2026 es va assolir un nou rècord de 1.020 inscrits, davant dels 859 de la convocatòria anterior. Només l’A1 va concentrar 254 candidats i l’A2, 168. La demanda ha estat suficient perquè el Govern hagi programat fins i tot una convocatòria extraordinària de l’A1 per al 4 de setembre, amb 150 places, dirigida específicament a residents i fronterers que necessiten acreditar el català per renovar el permís. Per tant, si un dels objectius de la llei era aconseguir que els immigrants aprenguessin català, les primeres dades apunten que la mesura està funcionant: mai tanta gent havia tingut un incentiu administratiu tan directe per estudiar-lo i acreditar-lo. Una altra qüestió és si això es traduirà en un major ús real del català al carrer, als comerços i als llocs de treball. Aprovar un nivell A1 significa acreditar uns coneixements molt bàsics; no garanteix que aquella persona adopti el català com a llengua habitual. Precisament per això existeix un segon esglaó. En la següent renovació s’exigeix l’A2, de manera que el sistema intenta evitar que l’aprenentatge es limiti a superar una única prova elemental. El Govern també ha reforçat l’oferta formativa. Els cursos públics són gratuïts, s’ofereixen des de l’A1 fins al C2 i existeixen modalitats intensives i extensives en diferents parròquies. L’altra gran incògnita és el mercat laboral. El risc de la reforma era que un treballador estranger pogués pensar que, si havia d’aprendre obligatòriament una llengua per continuar al país, li resultava més fàcil buscar feina en un altre territori. De moment, però, no hi ha prou evidència per afirmar que el requisit lingüístic estigui provocant una fugida significativa de treballadors. I aquest és un matís important: l’augment d’inscripcions demostra que la gent està estudiant català, però encara és aviat per concloure definitivament que la reforma no tindrà efectes sobre l’atracció o la retenció de mà d’obra. També cal tenir en compte que l’exigència inicial és limitada. Un A1 no implica dominar el català. Es demana que una persona que vol continuar residint al país sigui capaç d’entendre i utilitzar expressions quotidianes molt bàsiques. El debat de fons és, per tant, fins on pot arribar Andorra en l’exigència lingüística sense perjudicar una economia extraordinàriament dependent de la immigració. Les primeres dades ofereixen, però, un senyal favorable: davant l’obligació d’escollir entre aprendre un català bàsic o renunciar a consolidar el permís, centenars de residents estan optant per aprendre’l. Això permet començar a valorar el risc assumit per Andorra des d’una perspectiva diferent. Potser exigir català no està expulsant els nouvinguts, sinó aconseguint que persones que probablement no l’haurien estudiat mai facin ara el primer pas per incorporar-lo a la seva vida quotidiana. La prova definitiva arribarà durant els pròxims anys, quan es pugui comprovar quants permisos es deneguen per no acreditar la llengua, quants treballadors marxen per aquest motiu i, sobretot, si l’augment espectacular d’alumnes i examinands es converteix finalment en més català parlat al carrer. No hi ha comentaris
TikTok tomba el compte de mig milió de seguidors del catalanòfob Creper de la Rotonda d’Andorra la Vella
TikTok tomba el compte de mig milió de seguidors del catalanòfob Creper de la Rotonda d’Andorra la Vella Ricard Poy TikTok ha eliminat el compte de la Creperia de la Rotonda d’Andorra la Vella, que acumulava prop de mig milió de seguidors, després que el seu propietari, Ahmed Agharbi El Bachiri, s’hagi vist envoltat en els darrers temps de diverses polèmiques per les seves declaracions a les xarxes socials. El conegut com a Creper de la Rotonda ha protagonitzat especialment controvèrsies relacionades amb el català. Tot i ser andorrà i tenir el negoci a Andorra la Vella, en diversos vídeos ha manifestat que no li agrada la llengua oficial del Principat i ha utilitzat expressions despectives contra els catalans, als quals s’ha referit com a “catalufos”. Les seves manifestacions han provocat una forta reacció a les xarxes, especialment perquè el català és l’única llengua oficial d’Andorra i perquè una part important de la seva popularitat s’ha construït precisament des d’un establiment situat al centre de la capital andorrana. Les polèmiques, però, no s’han limitat a la qüestió lingüística. El Creper també va generar controvèrsia per un acte amb Miguel Martínez Velasco, vinculat a Vox, en què van aparèixer amb polseres amb la bandera espanyola i es van sentir proclames com “Viva España”. Algunes de les seves intervencions sobre la immigració també han estat fortament criticades. Entre les expressions que han generat més rebuig hi ha comentaris contra els magribins a Espanya, amb referències com “fuera moros de España”. A aquesta successió de controvèrsies s’hi han afegit les seves declaracions sobre Pedro Sánchez i la crisi migratòria de Ceuta, un altre dels assumptes polítics espanyols que ha abordat a través de les xarxes. Enmig d’aquest historial de polèmiques, TikTok ha tombat ara el seu compte principal, que s’havia convertit en una potent plataforma de promoció del negoci i que fregava els 500.000 seguidors. El Creper ha reaccionat amb indignació a la decisió i ha anunciat que no pensa abandonar la plataforma. De fet, ja ha posat en marxa un nou canal de TikTok des del qual explica als seus seguidors què ha passat. En el vídeo assegura que vol començar de nou i recuperar al més aviat possible la comunitat que havia aconseguit reunir al compte eliminat. Per aquest motiu, està fent una crida directa als seus seguidors perquè se subscriguin al nou perfil i comparteixin els seus vídeos per accelerar el creixement del canal. El propietari de la Creperia de la Rotonda confia així a reconstruir una audiència de centenars de milers de persones després del cop que representa perdre un perfil que havia convertit en un dels seus principals altaveus. La cancel·lació arriba, per tant, després d’una etapa marcada per una elevada exposició pública i per una successió de polèmiques sobre el català, la immigració i la política espanyola. Ara caldrà veure si el nou compte aconsegueix repetir l’èxit de l’anterior i si TikTok manté definitivament la decisió respecte al perfil que acumulava prop de mig milió de seguidors. No hi ha comentaris