Només surt a compte venir a viure a Andorra si ets milionari?
Només surt a compte venir a viure a Andorra si ets milionari? Ricard Poy Cada vegada que un youtuber, esportista o empresari anuncia que trasllada la seva residència a Andorra, es repeteix la mateixa pregunta: és un país només per a milionaris? La resposta és més complexa del que sembla. El sistema fiscal andorrà continua sent molt més atractiu que l’espanyol, però el fort encariment de l’habitatge i del cost de la vida ha fet que avui el gran beneficiari sigui qui té ingressos molt elevats. Des del 2010, Andorra va deixar de ser considerada un paradís fiscal, però manté una de les fiscalitats més competitives d’Europa. L’IRPF és del 0% fins als 24.000 euros, del 5% entre 24.000 i 40.000 euros i només arriba al 10% a partir d’aquesta xifra. A això cal sumar-hi un IGI del 4,5%, molt inferior al 21% de l’IVA espanyol. La diferència amb Espanya és enorme. Mentre l’IRPF espanyol pot arribar fins al 47% per a les rendes més altes, a Andorra el tipus màxim és del 10%. És aquesta distància la que ha convertit el Principat en una destinació habitual per a creadors de contingut, esportistes d’elit i grans patrimonis. Les xifres són molt eloqüents. Segons càlculs de Finect, una persona que ingressi 2 milions d’euros anuals pot arribar a estalviar prop de 700.000 euros en impostos respecte a si tributés a Espanya. Amb uns ingressos de 200.000 euros, l’estalvi encara supera els 64.000 euros anuals. Per això no és casualitat que personalitats com El Rubius, TheGrefg, Joan Mir, Maverick Viñales, Aleix Espargaró, Judit Mascó o, anys enrere, Arantxa Sánchez Vicario, hagin fixat la seva residència al Principat. I els salaris normals? Sobre el paper, fins i tot una persona que cobri 40.000 euros anuals també pagaria molt menys IRPF a Andorra. L’estalvi fiscal podria acostar-se als 10.000 euros l’any. Tanmateix, aquesta diferència s’ha anat reduint a la pràctica per l’explosió del mercat immobiliari andorrà. El preu dels pisos, tant de compra com de lloguer, s’ha disparat durant els darrers anys fins a nivells molt superiors als de la majoria de ciutats espanyoles. Avui és habitual trobar habitatges de compra per sobre dels 8.000 euros per metre quadrat, mentre que els lloguers també es mantenen entre els més elevats del sud d’Europa. Aquest sobrecost absorbeix una part important dels avantatges fiscals per a les persones amb ingressos mitjans. En canvi, per als patrimonis elevats, l’estalvi en impostos continua sent tan gran que compensa àmpliament el cost de l’habitatge. Per això, la resposta és clara: Andorra no és exclusivament un país per a milionaris, però sí que és entre els grans patrimonis on la seva fiscalitat continua marcant una diferència realment extraordinària. Per a un assalariat amb ingressos normals, la decisió ja no depèn només dels impostos, sinó també de si pot assumir un dels mercats immobiliaris més cars d’Europa. No hi ha comentaris
La gran cita empresarial del Pirineu alerta sobre els canvis que redefiniran l’economia
La gran cita empresarial del Pirineu alerta sobre els canvis que redefiniran l’economia R.H. La 37a Trobada Empresarial del Pirineu ha reunit experts i empresaris per analitzar els reptes que marcaran el futur de les organitzacions. La geopolítica, la intel·ligència artificial i la incertesa global han centrat bona part del debat La presidenta de la trobada ha destacat que les aportacions dels diferents experts han ajudat els participants a sortir de la rutina del dia a dia empresarial i a plantejar-se qüestions que fins ara potser no s’havien formulat. Segons ha explicat, més enllà d’aportar respostes, les jornades han servit per generar noves preguntes i revisar algunes certeses que es donaven per fetes. La geopolítica, cada cop més present en les empreses Pujol també ha subratllat el pes creixent de la geopolítica en la presa de decisions empresarials. En aquest sentit, ha remarcat que els conflictes internacionals, els canvis en les relacions comercials i les tensions globals tenen cada vegada més impacte en l’activitat de les empreses. «La geopolítica entra cada vegada més a les nostres empreses, i per això, és important entendre què està passant al món.», ha assenyalat. La Presidenta de la Trobada Empresarial al Pirineu, Montse Pujol, durant la cloenda. FOTO: ANA. La intel·ligència artificial i el paper de les persones Durant la seva intervenció, la presidenta ha fet referència també a la intel·ligència artificial, una de les qüestions més presents al llarg de les jornades. Tot i la rellevància de les noves tecnologies, ha recordat que darrere de qualsevol procés de transformació continuen havent-hi les persones. «Fa dies que parlem d’intel·ligència artificial, però també hem parlat que darrere de la IA hi ha persones«, ha destacat. Segons ha afirmat, les eines evolucionen constantment, però aspectes com el criteri, la capacitat de decisió i l’actitud continuen depenent de les persones. Per això, ha advertit del risc d’acomodar-se en un context de canvis accelerats. El senador i ex primer ministre d’Itàlia, Matteo Renzi, durant el seu discurs. FOTO: ANA. Marxar amb més preguntes per afrontar el futur En el tram final de la seva intervenció, ha assegurat que els assistents marxen de la trobada amb «millors preguntes» i amb noves reflexions que hauran de traduir-se en decisions concretes dins les seves organitzacions. «Durant uns dies hem après i debatut, però ara això s’acaba. Dilluns cadascú tornarà a la seva acció i serà allà on aquestes reflexions tindran sentit«, ha conclòs. Amb aquest missatge, Montse Pujol ha tancat una edició marcada per l’anàlisi dels canvis geopolítics, tecnològics i econòmics que estan redefinint l’escenari global, fent una crida als empresaris a convertir les idees compartides durant les jornades en accions capaces de generar valor i oportunitats. No hi ha comentaris
El pla d’Andorra: dependre menys del turisme i reinventar l’economia
El pla d’Andorra: dependre menys del turisme i reinventar l’economia Ricard Poy La 37a Trobada Empresarial al Pirineu ha situat el futur econòmic d’Andorra al centre del debat. Innovació, intel·ligència artificial, obertura econòmica i diversificació han marcat una jornada en què institucions i empresaris han reflexionat sobre els reptes i oportunitats de les pròximes dècades Andorra afronta una etapa decisiva per definir el seu model de desenvolupament de les pròximes dècades. En un context global marcat per la transformació tecnològica, la irrupció de la intel·ligència artificial i els canvis en els fluxos econòmics internacionals, el Principat aposta per diversificar la seva economia sense renunciar als sectors que han sustentat la seva prosperitat durant anys. Aquesta va ser una de les principals conclusions que van emergir durant la 37a Trobada Empresarial al Pirineu, celebrada a la Seu d’Urgell sota el lema «El nou mapa econòmic mundial: Quin camí prenem?». Tant les reflexions sobre la intel·ligència artificial com les intervencions institucionals van coincidir en una idea: el futur passa per la innovació, el coneixement i la capacitat d’adaptació. El cap de Govern, Xavier Espot, va defensar que l’obertura econòmica iniciada fa més d’una dècada continua sent una aposta estratègica imprescindible. Segons va remarcar, Andorra no pot dependre exclusivament dels sectors tradicionals com el comerç, el turisme o les finances, sinó que ha d’atraure noves activitats econòmiques capaces de generar valor afegit i ocupació qualificada. Andorra no pot dependre exclusivament dels sectors tradicionals com el comerç, el turisme o les finances Aquesta transformació no implica abandonar el turisme, sinó evolucionar-lo. El sector continua sent un dels principals motors econòmics del país, però cada vegada més orientat cap a experiències vinculades a la natura, l’esport, el benestar i la qualitat. Les rutes de muntanya, el patrimoni natural, els esdeveniments esportius internacionals i l’oferta de serveis premium formen part d’una estratègia destinada a atraure visitants amb un major impacte econòmic i un model més sostenible. La tecnologia com a motor de la nova economia La tecnologia apareix com un dels grans aliats d’aquest procés. Durant la trobada, l’expert en innovació Josep Maria Ganyet va defensar que la denominada intel·ligència artificial és, en realitat, una eina construïda a partir del coneixement acumulat de milions de persones. Lluny de substituir completament els humans, va apuntar que les feines repetitives seran les més automatitzades, mentre que la creativitat, la capacitat d’adaptació i la presa de decisions continuaran sent competències essencialment humanes. L’executiu s’ha fixat com a meta que la inversió en innovació arribi a representar el 7% del producte interior brut en el termini d’una dècada Aquest escenari obre oportunitats també per a Andorra. La creació d’un ecosistema innovador capaç d’atraure empreses tecnològiques, emprenedors i talent internacional és un dels objectius que el Govern considera prioritaris. De fet, l’executiu s’ha fixat com a meta que la inversió en innovació arribi a representar el 7% del producte interior brut en el termini d’una dècada. La presència de diverses empreses emergents a la trobada va servir per exemplificar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies. Des de sistemes d’anàlisi esportiva basats en visió artificial fins a sensors intel·ligents per reduir el malbaratament alimentari, eines per combatre la desinformació digital o projectes de robotització agrícola, totes aquestes iniciatives comparteixen un mateix denominador comú: la innovació com a motor de competitivitat. Diversificar sense renunciar al turisme Andorra aspira a aprofitar aquesta onada tecnològica per consolidar-se com un país capaç d’oferir oportunitats tant als sectors tradicionals com als emergents. L’acord d’associació amb la Unió Europea, actualment en el centre del debat polític i econòmic, és vist per molts actors com una eina que podria facilitar aquesta obertura i ampliar les oportunitats de creixement. Al mateix temps, el turisme continua sent una peça fonamental de l’economia andorrana. El repte consisteix a fer-lo evolucionar cap a un model de més qualitat, menys estacional i amb més valor afegit. La natura, els esports de muntanya, el benestar i les experiències exclusives apareixen com alguns dels principals eixos d’aquest nou posicionament. Els reptes d’un creixement sostenible Tanmateix, aquest procés també planteja reptes importants. L’accés a l’habitatge, la pressió demogràfica o la necessitat de preservar els recursos naturals són qüestions que condicionaran el desenvolupament futur del país. Espot va insistir que seria un error atribuir aquests problemes exclusivament a l’obertura econòmica i va defensar la necessitat d’abordar-los des d’una perspectiva global. El cap de Govern va recordar que «l’obertura va ser una bona decisió«, tot reconeixent que encara no s’han assolit tots els objectius inicials. Per aquest motiu, considera necessari continuar impulsant la innovació, l’atracció d’inversió i la creació de noves oportunitats econòmiques. El gran repte d’Andorra consisteix ara a trobar l’equilibri entre prosperitat, sostenibilitat i qualitat de vida. Un equilibri que passa per continuar reforçant el turisme, però també per generar noves activitats econòmiques vinculades a la tecnologia, la innovació i el coneixement. En un món cada vegada més competitiu, la capacitat d’anticipar els canvis pot acabar determinant el lloc que ocuparà el Principat en el mapa econòmic del futur. No hi ha comentaris