La idea parteix d’un principi senzill: les ovelles, mentre pasturen, eliminen herba, matolls i altra vegetació que, quan s’asseca, pot actuar com a combustible i facilitar la propagació d’un incendi. La seva presència permetria mantenir més net el sotabosc i reduir progressivament la càrrega vegetal de determinades zones forestals.
El cònsol menor d’Ordino, Eduard Betriu, explica que el projecte permetria recuperar una funció que durant dècades havien desenvolupat de manera natural els grans ramats que recorrien les muntanyes andorranes. La desaparició progressiva d’aquesta activitat ha afavorit que en alguns indrets la vegetació guanyi densitat.
Fa aproximadament 40 anys, segons Betriu, a Andorra hi havia entre 30.000 i 40.000 ovelles. La reducció dràstica del nombre de caps de bestiar ha fet desaparèixer també bona part de la feina de manteniment del territori que aquests animals feien simplement pasturant.
Ara, el comú vol estudiar si aquesta antiga pràctica ramadera pot recuperar-se amb una finalitat també vinculada a la prevenció dels incendis.
La proposta consistiria a agrupar els petits ramats que encara tenen algunes explotacions de la parròquia fins a arribar a un conjunt d’aproximadament 150 ovelles. Els animals serien conduïts especialment cap als sectors més complicats de la muntanya.
Actualment, les vaques i els cavalls ja contribueixen a mantenir les pastures, però tenen una limitació important. Hi ha zones molt dretes o inclinades on el bestiar de gran format no pot moure’s amb seguretat. És precisament en aquests terrenys on les ovelles podrien resultar especialment eficaces.
D’aquesta manera, els animals podrien actuar com una mena de “desbrossadores naturals”, arribant a punts on una actuació mecànica és més difícil i costosa i consumint la vegetació abans que s’acumuli.
L’objectiu no és només reduir el risc d’incendi. Mantenir espais forestals menys densos també pot contribuir a recuperar pastures, afavorir la biodiversitat i crear un paisatge més resilient davant del foc.
La iniciativa, però, encara està en fase d’estudi. El principal obstacle és que un ramat d’aquestes dimensions necessita una gestió permanent. No es tracta simplement de deixar les ovelles a la muntanya, sinó de controlar per on passen i què mengen.
Per això seria necessària la figura d’un pastor que dirigís els moviments del ramat. Un dels objectius seria evitar que les ovelles baixessin als fons de vall i consumissin l’herba reservada a les vaques i els cavalls.
El comú està treballant aquesta qüestió amb les taules de ramaderia i els pagesos per trobar un equilibri entre les necessitats de les diferents explotacions i els objectius de gestió forestal.
Segons Betriu, el sector ramader veu favorablement la proposta, tot i que trobar una persona disposada a assumir les funcions de pastor és ara mateix un dels principals reptes.
Per aquest motiu, abans de posar en marxa un ramat de 150 ovelles, la corporació es planteja començar amb una prova de dimensions més reduïdes amb animals de ramaders de la parròquia.
Si funciona, Ordino podria recuperar una pràctica tradicional que durant generacions havia contribuït a mantenir obertes i netes les muntanyes.