Cada any, amb l’arribada del bon temps, les muntanyes d’Andorra recuperen una de les tradicions ramaderes més antigues dels Pirineus: la transhumància. Es tracta del desplaçament estacional dels ramats des de les valls fins a les pastures d’alta muntanya, on els animals passen els mesos d’estiu aprofitant l’herba fresca i les temperatures més suaus.
La transhumància és molt més que un simple desplaçament de bestiar.
Aquesta pràctica també contribueix a la conservació del paisatge. El pasturatge ajuda a controlar el creixement de la vegetació, manté oberts els prats alpins, afavoreix la biodiversitat i redueix l’acumulació de matèria vegetal, fet que pot disminuir el risc d’incendis forestals.
La transhumància forma part del patrimoni cultural dels Pirineus i continua tenint un paper rellevant a Andorra, on la ramaderia extensiva contribueix tant a la gestió sostenible del territori com a la preservació d’oficis i tradicions ancestrals.
En indrets com Setúria, aquesta activitat encara es viu amb actes populars que permeten apropar-la a la ciutadania i recordar la importància que ha tingut històricament en la vida del Principat.