Andorra no és l’únic país que celebra la Diada Nacional el 8 de setembre: quin és l’altre?
Andorra no és l’únic país que celebra la Diada Nacional el 8 de setembre: quin és l’altre? Ricard Poy El 8 de setembre és una data assenyalada tant a Andorra com a Macedònia del Nord. Els dos estats europeus comparteixen aquest dia com una jornada de màxima significació nacional, encara que les raons que expliquen la celebració són totalment diferents. Al Principat, el protagonisme correspon a la Mare de Déu de Meritxell, patrona d’Andorra i un dels grans símbols de la identitat del país. A Macedònia del Nord, en canvi, el 8 de setembre té un origen polític i molt més recent: recorda el referèndum del 1991 que va permetre al país separar-se de Iugoslàvia i avançar cap a la independència. La celebració andorrana té les seves arrels en la profunda devoció que històricament ha existit al país per la Mare de Déu de Meritxell. Un moment determinant es va produir el 24 d’octubre de 1873, quan el Consell General va proclamar oficialment la Mare de Déu de Meritxell com a patrona de les Valls d’Andorra. El reconeixement religiós encara trigaria unes dècades. El 1913, el bisbe i copríncep Joan Benlloch va sol·licitar que el patronatge fos reconegut canònicament. La petició va ser acceptada l’any següent pel papa Pius X. El Consell va establir que el 8 de setembre fos la Festa Nacional de les Valls, coincidint amb la festivitat de Meritxell D’aquesta manera, el 1914 marca l’inici de la celebració oficial del 8 de setembre com a festa nacional andorrana. Un altre moment especialment important va arribar el 8 de setembre de 1921, amb la coronació canònica de la imatge de la Mare de Déu de Meritxell. La jornada també va quedar marcada per la interpretació oficial d’El Gran Carlemany, que es convertiria en l’himne nacional d’Andorra. Més d’un segle després, el Dia de Meritxell manté aquesta doble dimensió. És una celebració religiosa, però també una de les principals jornades institucionals i populars del Principat. La mateixa data té un significat completament diferent a uns 1.800 quilòmetres d’Andorra. Per a Macedònia del Nord, el 8 de setembre és el Dia de la Independència. Cal retrocedir fins al 8 de setembre de 1991, quan l’aleshores República Socialista de Macedònia va celebrar un referèndum enmig del procés de desintegració de Iugoslàvia. Els ciutadans van ser cridats a decidir sobre la constitució d’un estat sobirà i independent. El resultat va ser contundent: més del 95% dels votants van donar suport a la independència, mentre que la participació es va situar al voltant del 76%. La consulta va obrir el procés que va permetre abandonar Iugoslàvia i consolidar Macedònia com un estat independent. No hi ha comentaris
Cinc curiositats d’Andorra que fins i tot molts residents desconeixen
Cinc curiositats d’Andorra que fins i tot molts residents desconeixen Redacció Andorra és un dels països més petits del món, però acumula algunes particularitats difícils de trobar en qualsevol altre estat. Algunes estan relacionades amb la seva geografia i d’altres amb una història institucional que es remunta segles enrere. Aquestes són cinc curiositats d’Andorra que probablement molts residents desconeixen. Dins del Principat d’Andorra hi ha realitats força desconegudes també per a la gent que hi viu, però són realment curioses. Més del 90% d’Andorra és natura La sensació que Andorra està molt urbanitzada pot ser enganyosa. Més del 90% dels 468 quilòmetres quadrats del país està format per muntanyes, boscos, rius, llacs i prats, mentre que només prop del 4% del territori està edificat. La població i bona part de l’activitat econòmica es concentren, per tant, en una fracció mínima del país, principalment als fons de vall. A més, Andorra té més de 65 pics que superen els 2.000 metres d’altitud. Un de cada deu metres quadrats del país és Patrimoni de la Humanitat Una altra dada excepcional és que aproximadament el 10% de tota la superfície d’Andorra està declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. Es tracta de la vall del Madriu-Perafita-Claror, un paisatge cultural de més de 4.200 hectàrees que conserva bordes, camins, pastures i vestigis de l’activitat siderúrgica. És una proporció extraordinària: aproximadament un de cada deu metres quadrats del Principat forma part d’un espai reconegut mundialment per la UNESCO. Andorra té més de 80 llacs i estanys Tot i tenir només 468 quilòmetres quadrats, el territori andorrà concentra més de 80 llacs i estanys, majoritàriament d’origen glacial. Alguns es troben en zones d’alta muntanya relativament poc freqüentades. L’estany d’Engolasters és una excepció: amb unes 7 hectàrees, és un dels més accessibles i l’únic dels grans llacs andorrans situat per sota dels 2.000 metres. Les seves aigües han tingut, a més, un paper important en la producció hidroelèctrica del país. Andorra conserva un dels parlaments més antics d’Europa El Consell General té els seus orígens en el Consell de la Terra, creat el 1419, fet que situa la institució parlamentària andorrana entre les més antigues d’Europa amb continuïtat històrica. Encara avui és també un dels parlaments més petits: només compta amb 28 consellers generals. Durant més de tres segles, la seva seu va ser la Casa de la Vall, abans del trasllat al nou edifici del Consell General l’any 2011. La flor nacional encara recorda una Andorra de sis parròquies La grandalla, considerada la flor nacional d’Andorra, té sis pètals blancs i tradicionalment s’han relacionat amb les sis parròquies històriques del país. Però actualment Andorra en té set. L’explicació es troba en el 1978, quan Escaldes-Engordany es va separar d’Andorra la Vella i es va convertir en la setena parròquia. La divisió administrativa va canviar, però la grandalla va continuar tenint sis pètals i s’ha convertit així en un petit recordatori natural de l’antiga organització territorial del Principat. No hi ha comentaris
Andorra es converteix en capital de la sardana en un gran agermanament amb Catalunya
Andorra es converteix en capital de la sardana en un gran agermanament amb Catalunya Redacció Andorra es convertirà aquest cap de setmana en una de les capitals de la sardana, amb centenars de dansaires i aficionats procedents principalment de Catalunya reunits a Encamp en una celebració que reforça els estrets vincles culturals entre els dos territoris. La plaça dels Arínsols serà els dies 29 i 30 d’agost l’epicentre d’una gran trobada de cultura popular amb la 37a edició de l’Aplec de la Sardana i el 31è Concurs de Colles Sardanistes. La llarga trajectòria dels dos esdeveniments ha convertit Encamp en un punt de referència del món sardanista i en un lloc de trobada habitual entre dansaires andorrans i catalans. La celebració va més enllà de la competició. La sardana actuarà novament com un element d’unió entre Andorra i Catalunya, dos territoris que comparteixen llengua, història i bona part de les seves tradicions culturals. Aquest agermanament quedarà especialment visible en la procedència de les colles que es desplaçaran fins al Principat. Hi participaran 10 agrupacions procedents de diferents punts de Catalunya, entre els quals Lleida, Ponts, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Valls, Vilanova de Bellpuig i Bellvís. La festa començarà dissabte a les 17 hores amb una exhibició dels Castellers d’Andorra, que permetrà reunir en un mateix escenari dues de les expressions més representatives de la cultura popular catalana: els castells i la sardana. A partir de les 18 hores arribarà el Concurs de Colles Sardanistes, amb participants de diferents edats i categories. En veteranes competiran Enèrgica, Encara hi som, Geltrunenca, Fonts de Valldans, Grup Sardanista Balàfia, Continuïtat i Flors d’Estiu. En la categoria de colles grans hi participaran Xalem i Amunt i Crits, mentre que La Guineu Saltirona ho farà en la categoria alevina. El programa inclourà sardanes de lluïment, una sardana revessa, una de punts lliures i una altra de germanor. Precisament aquesta última simbolitzarà l’esperit d’un esdeveniment que durant dècades ha servit per acostar encara més les comunitats culturals d’Andorra i Catalunya. La música anirà a càrrec de la Cobla La Flama de Farners, que dissabte a les 22 hores protagonitzarà també una audició de sardanes de set tirades. Diumenge, la plaça tornarà a omplir-se de música i dansaires a partir de les 11 hores. A La Flama de Farners s’hi afegirà la Jovenívola de Sabadell, amb un nou repertori de sardanes de set tirades. La festa tindrà també un component popular i gastronòmic amb una paellada a les 14 hores, amb tiquets a un preu simbòlic de 2 euros. A les 16.30 hores es reprendran les ballades amb les dues cobles abans de posar punt final a un cap de setmana dedicat íntegrament a aquesta tradició. En cas de pluja, les activitats es traslladaran a la Sala de Festes del Complex Esportiu i Sociocultural d’Encamp. L’Aplec de la Sardana i el concurs són impulsats pel Comú d’Encamp amb la col·laboració de diferents entitats i federacions sardanistes catalanes. No hi ha comentaris
El Roc de les Bruixes de Canillo: gravats a Andorra de fa milers d’anys envoltats de misteri
El Roc de les Bruixes de Canillo: gravats a Andorra de fa milers d’anys envoltats de misteri J.P. A les muntanyes de Canillo s’amaga un dels indrets arqueològics més enigmàtics d’Andorra: el Roc de les Bruixes. Un conjunt de gravats sobre la roca que permet endinsar-se en un passat de milers d’anys i que durant generacions ha estat envoltat de llegendes. El jaciment es troba a la zona de Prats, en un entorn de muntanya que contribueix a alimentar el misteri que l’acompanya. Sobre la superfície rocosa es poden observar diferents representacions gravades en èpoques diverses. Entre les figures hi ha formes humanes, línies, símbols i altres representacions difícils d’interpretar. Alguns dels gravats més antics s’han relacionat amb la prehistòria, mentre que altres corresponen a períodes històrics molt posteriors. Això significa que el Roc de les Bruixes no és el resultat d’un únic moment, sinó un espai utilitzat i modificat durant un llarg període de temps. El seu nom, però, no procedeix d’una certesa arqueològica, sinó de la tradició popular. Durant segles, els habitants de la zona van intentar explicar aquelles estranyes marques que apareixien sobre la pedra. La llegenda les va acabar relacionant amb les bruixes i amb suposades reunions i rituals nocturns. Segons les històries transmeses oralment, les marques serien el rastre deixat per aquelles trobades sobrenaturals. La realitat arqueològica és probablement menys fantàstica, però encara conserva nombrosos interrogants. No sempre és possible determinar amb exactitud què representaven alguns símbols ni per què van ser gravats precisament en aquest indret. Aquest desconeixement és precisament un dels elements que fan especialment atractiu el jaciment. El Roc de les Bruixes permet imaginar com vivien i com interpretaven el món les comunitats que van habitar aquestes valls molt abans de l’Andorra actual. També mostra com, quan es va perdre el significat original dels gravats, la cultura popular va crear les seves pròpies explicacions. Arqueologia i llegenda van acabar així fusionades en una mateixa història. Per als visitants, és una oportunitat de descobrir una Andorra molt diferent de la dels comerços, les pistes d’esquí i els grans atractius turístics. És també una mostra que les muntanyes del Principat amaguen testimonis humans que es remunten a milers d’anys. El Roc de les Bruixes de Canillo continua sent avui un dels millors exemples de la combinació entre patrimoni, història i llegendes populars d’Andorra. Un lloc on les pedres expliquen una història molt antiga, encara que alguns dels seus secrets continuïn sense tenir una resposta definitiva. No hi ha comentaris
Tres pobles màgics d’Andorra per visitar a l’agost: carrers de pedra, muntanyes i silenci
Tres pobles màgics d’Andorra per visitar a l’agost: carrers de pedra, muntanyes i silenci J.P. Cases de pedra, esglésies romàniques i paisatges espectaculars; entre boscos, muntanyes i carrers medievals, aquests pobles expliquen la història de l’Andorra tradicional Andorra encara conserva petits pobles que semblen amagats entre les muntanyes. Llocs on el ritme és més lent, les cases continuen sent de pedra i fusta i el paisatge domina completament sobre qualsevol altra cosa. Són nuclis petits, sovint ignorats pels visitants que es queden a les grans avingudes comercials, però que expliquen molt millor l’Andorr. Aquests són tres pobles petits d’Andorra que són una autèntica joia per descobrir. Bixessarri, el poble amagat entre boscos Hi ha pobles que transmeten tranquil·litat només arribar-hi. I Bixessarri és exactament això. Situat a la parròquia de Sant Julià de Lòria, aquest petit nucli està envoltat completament de bosc i travessat per un riu que dona al poble una sensació constant de calma. Les cases tradicionals de pedra continuen dominant el paisatge i l’entorn és especialment espectacular durant la tardor i l’hivern. Durant molts anys va quedar relativament apartat dels grans desenvolupaments urbanístics d’Andorra. I precisament això és avui el seu gran encant. Passejar-hi és descobrir una Andorra molt més silenciosa i autèntica. A més, la carretera que hi porta és una de les preferides pels ciclistes i motoristes per les vistes i la tranquil·litat de la zona. Llorts, alta muntanya i història del ferro A la parròquia d’Ordino hi ha alguns dels paisatges més espectaculars del país. I Llorts és probablement un dels pobles que millor representa aquesta Andorra alpina. Petit, envoltat de muntanyes enormes i amb un aire molt més salvatge que altres zones del país, Llorts té també una gran importància històrica. Durant segles va estar vinculat a la indústria del ferro, una activitat clau per a l’economia andorrana antiga. La gran referència és la Mina de Llorts, una antiga mina visitable que recorda l’època en què el ferro marcava la vida de moltes famílies del país. Pal, el poble que sembla congelat en el temps Si hi ha un poble andorrà que dona la sensació d’haver quedat intacte durant segles és Pal. Petit, silenciós i absolutament pirinenc, conserva una de les millors col·leccions de cases tradicionals del país. Els carrers estrets, les teulades de pissarra i els murs de pedra creen una atmosfera molt especial, especialment quan hi ha neu. El gran símbol del poble és l’Església de Sant Climent de Pal, una joia del romànic construïda entre els segles XI i XII. El seu campanar llombard és un dels més reconeixibles d’Andorra i representa perfectament l’arquitectura tradicional dels Pirineus. Durant molts hiverns, Pal quedava pràcticament aïllat per la neu. I aquesta situació ha ajudat a preservar una autenticitat que avui costa molt trobar És un dels millors llocs per entendre com era l’Andorra rural abans del boom turístic i comercial. Un petit poble de muntanya on el paisatge continua marcant el ritme de vida. No hi ha comentaris
Tamarro: el «Bigfoot» d’Andorra
El Tamarro: el «Bigfoot» d’Andorra En els darrers anys, Andorra ha recuperat aquesta llegenda com a part del seu patrimoni cultural. Diverses parròquies amaguen escultures del Tamarro, i tant els visitants com els habitants poden participar en una divertida recerca per trobar-les totes. Aquesta iniciativa converteix una antiga història popular en una experiència turística i familiar. El tamarro té presència en el dia a dia d’Andorra com a un dels símbols més característics del Principat. Un signa evident és que el tamarro és la mascota del Futbol Club Andorra. Encara avui, ningú no sap si el Tamarro existeix realment o si és només fruit de la imaginació. Però, mentre hi hagi boscos profunds i muntanyes envoltades de boira, sempre hi haurà qui mirarà entre els arbres amb l’esperança de descobrir, encara que sigui per un instant, el llegendari «Bigfoot» d’Andorra. El guardià de les muntanyes del Principat. Un fet paradigmàtic és que la figura del tamarro pot ser absolutament diferent, segons qui decideixi traspassar la llegenda a imatges. Ningú oficialment l’ha vist mai. Cadascú pot posar al seu cap la imatge que més el convenci. No hi ha comentaris
El gran repte d’Andorra: 7 mesures per mantenir el català com a llengua de comunicació
El gran repte d’Andorra: 7 mesures per mantenir el català com a llengua de comunicació R.P. El català és l’única llengua oficial d’Andorra i un dels principals trets d’identitat del país. Tanmateix, mantenir-lo com a llengua habitual de comunicació és cada vegada més complicat. En els últims quatre anys, la població ha crescut d’uns 80.000 a prop de 90.000 habitants, i bona part dels nous residents provenen de països sud-americans on el castellà és la llengua materna. Aquesta realitat ha fet que, en molts comerços, restaurants i serveis, el castellà s’hagi convertit en la llengua més utilitzada en l’atenció al públic. Per evitar aquesta tendència, el Govern i altres institucions han impulsat diverses iniciatives per reforçar la presència del català. 1. Exigir un nivell mínim de català als nous residents La principal novetat dels darrers anys és l’obligació que determinats residents acreditin uns coneixements bàsics de català per poder renovar el permís de residència. La mesura pretén que qualsevol persona que decideixi establir-se a Andorra faci un esforç d’integració lingüística. No es tracta d’exigir un nivell elevat, sinó que els residents siguin capaços d’entendre i mantenir converses senzilles en la llengua oficial. L’objectiu és que el català sigui una eina de cohesió i no quedi relegat només a l’administració o a l’escola. 2. Multiplicar els cursos gratuïts de català El Govern ha incrementat de manera notable l’oferta de cursos gratuïts de català destinats als nous residents i als treballadors dels sectors amb més contacte amb el públic. Les places disponibles han crescut i també s’han ampliat els horaris per facilitar-hi l’accés. Cada any són milers les persones que s’hi inscriuen per aprendre la llengua o millorar-ne el nivell. L’objectiu és que el desconeixement del català deixi de ser un obstacle tant per integrar-se al país com per trobar una feina. 3. Impulsar l’ús del català en el comerç i l’hostaleria El comerç és un dels àmbits on més es percep el canvi demogràfic. Molts treballadors tenen el castellà com a llengua materna i, de manera espontània, és l’idioma que utilitzen amb els clients. Per aquest motiu s’han impulsat campanyes perquè els establiments iniciïn sempre la conversa en català i mantinguin aquesta llengua mentre el client la faci servir. També es fomenta que els rètols, les cartes, els menús i la informació comercial siguin en català. 4. Reforçar les inspeccions i el compliment de la normativa El Govern també ha intensificat les inspeccions per comprovar que es compleix la legislació lingüística. Les revisions afecten especialment la retolació dels establiments, la informació obligatòria al consumidor i altres aspectes previstos a la normativa. L’objectiu no és únicament sancionar, sinó sobretot garantir que el català tingui una presència visible als carrers i que qualsevol ciutadà pugui ser atès en la llengua oficial si així ho desitja. 5. Donar exemple des de les institucions. L’administració continua utilitzant el català com a llengua habitual en tots els tràmits, documents oficials, comunicacions i campanyes institucionals. Aquesta presència constant contribueix a reforçar el seu paper com a llengua comuna del país. A més, moltes activitats culturals, programes educatius i iniciatives de promoció lingüística tenen com a objectiu prestigiar l’ús del català entre les noves generacions i entre les persones que acaben d’arribar a Andorra. 6. Impulsar els grups de conversa en català Aprendre una llengua no depèn només de les classes, sinó també de poder-la practicar en situacions reals. Per aquest motiu, el Govern, els comuns i diverses entitats organitzen grups de conversa on els nous residents poden parlar català en un ambient distès i sense por d’equivocar-se. Aquestes trobades permeten guanyar fluïdesa, ampliar vocabulari i, sobretot, agafar confiança per utilitzar el català en el dia a dia. Alhora, també faciliten que persones de procedències molt diverses estableixin vincles i coneguin millor la societat andorrana. 7. Fer del català una llengua de prestigi i una eina d’integració Les institucions també treballen perquè el català sigui percebut no només com una obligació legal, sinó com una oportunitat. El missatge que es vol transmetre és que conèixer la llengua oficial facilita la integració, millora les opcions laborals i permet participar més plenament en la vida social i cultural del país. Aquesta estratègia busca reforçar el prestigi social del català i fer entendre als nous residents que aprendre’l és una mostra de respecte cap al país que els acull. No hi ha comentaris
La llegenda de les dones d’aigua: les misterioses fades dels estanys d’Andorra
La llegenda de les dones d’aigua: les misterioses fades dels estanys d’Andorra Ricard Poy Entre les nombroses llegendes que han sobreviscut als Pirineus, una de les més fascinants és la de les dones d’aigua, uns éssers màgics que, segons la tradició popular, habitaven els estanys i les fonts més amagades de les muntanyes d’Andorra. La llegenda explica que aquestes dones tenien una bellesa extraordinària. Vestien de blanc, portaven els cabells llargs i brillants i només es deixaven veure a l’alba o al capvespre, quan la boira cobria els llacs d’alta muntanya. Es deia que vivien sota les aigües cristal·lines dels estanys i que sortien a pentinar-se a la riba amb pintes d’or o de plata. Qui tenia la fortuna de veure-les quedava meravellat per la seva bellesa, però també corria el risc de quedar-ne encantat per sempre. Les dones d’aigua eren considerades protectores de la natura. Vetllaven perquè ningú malmetés els boscos, les fonts o els llacs, i castigaven aquells que actuaven amb avarícia o irrespecte envers la muntanya. En algunes versions de la llegenda, una d’aquestes fades s’enamorava d’un pastor. Acceptava viure amb ell amb una única condició: que mai revelés el seu origen ni la tractés amb menyspreu. Quan l’home trencava la promesa, la dona desapareixia per sempre, tornant al seu estany i deixant enrere el marit i els fills. Aquest relat, amb variants, també apareix en altres indrets dels Pirineus catalans, però a Andorra ha passat de generació en generació com una mostra del respecte que els habitants sentien per la natura. Encara avui hi ha excursionistes que expliquen que alguns estanys desprenen una atmosfera gairebé màgica quan el sol surt o es pon. No és estrany que aquests paisatges inspiressin històries plenes de misteri. Més enllà de la fantasia, la llegenda de les dones d’aigua recorda la importància de conviure en harmonia amb el medi natural. És una de les tradicions orals més belles del patrimoni pirinenc i continua captivant tant els andorrans com els visitants que s’endinsen pels camins de l’alta muntanya. No hi ha comentaris
Els ‘tresors’ millor guardats de la Casa de la Vall
Els ‘tresors’ millor guardats de la Casa de la Vall R.H. La recent rehabilitació de la Casa de la Vall no només ha permès recuperar l’edifici que durant més de tres segles va ser la seu del Consell General. També ha servit per posar en valor «tresors» artístics i patrimonials que avui formen part dels principals atractius de la visita El primer són les espectaculars pintures murals descobertes durant els treballs de restauració. Aquestes obres havien quedat ocultes sota capes de revestiments acumulades al llarg dels segles i mostren escenes religioses i decoracions de gran valor històric.El segon: el retaule de la capella. Una peça artística vinculada a la tradició religiosa andorrana que ha recuperat bona part de la seva esplendor gràcies a les tasques de conservació efectuades durant la reforma. El tercer dels «tresors» correspon a les diverses pintures sobre tela conservades a l’edifici. Aquestes obres permeten comprendre millor la riquesa artística i cultural que va caracteritzar les antigues cases senyorials dels Pirineus.Finalment, el quart i probablement més emblemàtic dels «tresors» és l’Armari de les Set Claus. Aquesta peça simbolitza la unió de les set parròquies andorranes i durant segles va custodiar els documents més importants del país. Per obrir-lo era necessària la presència de les claus que guardava cadascuna de les parròquies. La recuperació d’aquests «tresors» ha convertit la renovada Casa de la Vall en molt més que un edifici històric. La reforma permet descobrir una part essencial de la història institucional, artística i cultural d’Andorra, al mateix temps que posa en valor un dels símbols més importants del país i un dels espais vinculats al parlamentarisme més antics del món.La Casa de la Vall és un dels edificis més emblemàtics d’Andorra i un símbol de la seva història política. Va ser construïda l’any 1580 per la família Busquets com una casa pairal fortificada. L’any 1702, el Consell General la va adquirir per convertir-la en la seu de les institucions andorranes. Durant més de 300 anys va acollir les sessions del parlament i bona part de l’activitat administrativa del país. La seva importància va més enllà de l’arquitectura, ja que està vinculada a una de les tradicions parlamentàries més antigues d’Europa. El Consell General, creat l’any 1419, és una de les institucions representatives més antigues encara en funcionament. L’any 2011, el parlament es va traslladar al nou edifici del Consell General. Després d’una profunda restauració culminada entre 2025 i 2026, la Casa de la Vall ha recuperat el seu esplendor original. Actualment és un dels monuments més visitats d’Andorra i una peça clau del patrimoni nacional. No hi ha comentaris
Ordino, capital del foc: les falles i la Flama del Canigó protagonitzaran un juny històric
Ordino, capital del foc: les falles i la Flama del Canigó protagonitzaran un juny històric R.P. Les falles, la crema del Mai i la participació rècord de joves marcaran una de les celebracions més espectaculars de l’any La festa parroquial de Sant Pere d’Ordino mobilitzarà enguany prop de 200 persones implicades en l’organització i desenvolupament dels actes, una xifra superior a la d’edicions anteriors. La festivitat, que tindrà lloc els dies 28 i 29 de juny, combinarà música, dansa, foc i activitats populars amb una participació ciutadana creixent. «Tenim aproximadament un centenar de fallaires, una quarantena de fallaires de llum, una seixantena de fallaires de foc, una vintena de dansaires, una dotzena de músics i una vintena de col·laboradors«, ha detallat aquest dilluns el representant de l’Associació de Cultura Popular d’Ordino, Ferran Mata, durant la presentació de la programació. Segons ha explicat, el nombre de participants ha augmentat respecte d’altres anys, especialment pel que fa als més joves. «Cada any els fallaires de llum creixen perquè tenim més infants i joves que s’apunten a la festa», ha afirmat. Comença el 28 de juny La festa arrencarà el diumenge 28 de juny al migdia amb la plantada del Mai, acompanyada d’activitats populars i la tradicional dansa del Mai, oberta a la participació del poble. Al vespre prendran protagonisme les falles, amb les actuacions dels fallaires de llum i de foc, el recorregut pels carrers del poble fins al Prat de Vilella i la crema de la falla tradicional i l’encesa del Mai. La programació inclou també la costellada popular, prevista per al diumenge a les 20.30 hores a la plaça del Prat del Call, amb unes 500 racions disponibles a un preu de sis euros, així com la missa de Sant Pere al Serrat, dilluns 29 de juny, seguida d’un aperitiu popular. Durant la presentació, la consellera d’educació, cultura, joventut i benestar social, Mònica Armengol, ha reivindicat el valor de les festes parroquials com a expressió de la identitat col·lectiva i de cohesió comunitària. «Són expressions de la nostra cultura que ens ajuden a fer arrels i a fer comunitat», ha remarcat. El 23 de juny, la Flama del Canigó En paral·lel, Ordino també es convertirà enguany en protagonista dels actes vinculats a la cultura popular catalana amb la recepció de la Flama del Canigó, ja que el 2026 és la parròquia amfitriona d’aquesta tradició. Segons ha explicat la consellera de comunicació i sistemes d’informació, participació ciutadana i associacionisme, Meritxell Rabadà, la flama arribarà al comú el pròxim 23 de juny a les 12 del migdia i serà traslladada posteriorment pel jovent de la Comissió de Festes d’Ordino fins a Andorra la Vella. Tot i que els detalls de l’acte es concretaran més endavant, Rabadà ha remarcat que la rebuda de la flama servirà per reforçar el vincle d’Ordino amb les tradicions de foc i amb la participació del jovent. No hi ha comentaris