Un mirador a 2.572 metres divideix la Massana: atractiu turístic o cal preservar la muntanya?
Un mirador a 2.572 metres divideix la Massana: atractiu turístic o cal preservar la muntanya? Redacció El mirador escènic de l’Alt de la Capa serà un espai amb vistes panoràmiques de 360 graus, pensat per contemplar el paisatge, observar els estels i acollir activitats culturals i turístiques. El projecte se situarà a 2.572 metres d’altitud, dins del domini esquiable d’Arinsal, i combinarà les funcions de mirador i escenari. El comú de la Massana ha adjudicat les obres per 892.148,54 euros i defensa que l’emplaçament ja està alterat per les instal·lacions de l’estació. Segons la corporació, la intervenció permetrà embellir el cim i crear un nou atractiu turístic integrat en l’entorn. Un nou atractiu o una construcció innecessària? La iniciativa ha obert un conflicte entre l’aposta comunal per ampliar l’oferta turística i els que defensen que la muntanya s’ha de preservar sense noves construccions. El projecte genera el rebuig de sectors mediambientalistes, de la plataforma Salvem la Capa i de l’oposició d’Amb Seny, que qüestiona la ubicació escollida. La petició de Change.org per aturar la construcció ja ha superat les 4.300 signatures. Paral·lelament, Salvem la Capa ha creat el grup de WhatsApp «Defensem la Capa» per coordinar una concentració a la Massana contra el mirador. Amb Seny qüestiona el tràmit de consulta Amb Seny també ha reclamat la nul·litat del tràmit d’informació pública perquè considera que la documentació no s’havia fet accessible en els termes exigits per la normativa. El comú ha publicat aquest dimarts al web el projecte constructiu, l’estudi d’impacte ambiental i l’informe previ del Govern, després de la queixa de la minoria. La cònsol major, Eva Sansa, defensa que la consulta ha de permetre aclarir dubtes, intercanviar informació i recollir aportacions. També ha convidat els representants del moviment contrari al projecte a reunir-se amb la corporació per mantenir un diàleg respectuós i constructiu. El debat de l’Alt de la Capa va més enllà d’un mirador i confronta dues visions sobre com aprofitar el paisatge com a reclam turístic. Per al comú, la infraestructura és una oportunitat; per als detractors, el valor de la muntanya és precisament conservar-la sense aquesta intervenció. No hi ha comentaris
Les cinc millors coses que pots fer a Andorra aquesta tardor
Les cinc millors coses que pots fer a Andorra aquesta tardor Ricard Poy Els boscos que canvien de color, els bolets i la cuina de muntanya converteixen la tardor en una de les èpoques més atractives per descobrir Andorra. Abans que la neu transformi el paisatge, el país ofereix excursions, miradors i experiències termals que permeten omplir una escapada sense passar per les pistes d’esquí. La muntanya és el gran reclam, però no l’únic. Un dinar en una borda o una tarda a Caldea poden completar una jornada a l’aire lliure o salvar els plans quan arriba la pluja. Aquestes són cinc propostes per aprofitar la tardor a Andorra. Caminar entre els colors de la tardor Veure com els boscos passen del verd als tons grocs, ocres i vermellosos és un dels atractius d’aquests mesos. Les excursions es converteixen en una oportunitat per descobrir un paisatge que canvia a mesura que avança la temporada. La ruta dels Miradors de l’Obaga, a Andorra la Vella, combina camins forestals i vistes sobre la vall. El bosc d’avellaners del camí de la Palomera és un dels punts més suggeridors del recorregut, que cal adaptar a la preparació física i a les hores de llum disponibles. Fer un dinar de cuina andorrana en una borda Amb l’arribada del fred, la cuina de muntanya es converteix en un reclam per si mateixa. Seure en una borda després d’una excursió permet allargar l’experiència i descobrir el país a través de la seva gastronomia. El trinxat i l’escudella formen part dels plats tradicionals vinculats als mesos freds. Buscar una carta amb receptes andorranes és una bona manera de donar protagonisme al dinar i convertir-lo en una de les parades de l’escapada. Sortir a buscar bolets Buscar bolets afegeix un al·licient a les passejades pel bosc. La sortida permet descobrir varietats, observar el terreny i entendre fins a quin punt les pluges i les temperatures condicionen la temporada. Fer el recorregut amb una persona experta ajuda a reconèixer les espècies: només s’han de collir per consumir les que es puguin identificar amb certesa. Per als qui prefereixen gaudir-ne sense omplir el cistell, els plats amb bolets són una altra manera de tastar la tardor. Contemplar les valls des del Roc del Quer El mirador del Roc del Quer, a Canillo, ofereix una de les perspectives més espectaculars del paisatge andorrà. La passarel·la té 20 metres de llargada, dels quals 12 estan suspesos sobre el buit, amb la sensació d’avançar per damunt de la vall. A la tardor, els canvis de color afegeixen interès a les panoràmiques. És una proposta per aturar-se, contemplar les muntanyes i fotografiar-les en una època en què el paisatge pren un aspecte diferent del de l’estiu i l’hivern. Acabar la jornada amb un bany a Caldea Després de caminar, una tarda a Caldea permet completar el dia amb una experiència termal. El centre disposa de propostes per a parelles i famílies, i és també una alternativa quan el temps obliga a abandonar els plans a l’exterior. Combinar una excursió al matí amb unes hores de banys a la tarda permet reunir dos dels atractius d’Andorra en una mateixa jornada: la muntanya i el descans. No hi ha comentaris
Creand i Hi Arribarem apropen la muntanya a les persones amb mobilitat reduïda
Creand i Hi Arribarem apropen la muntanya a les persones amb mobilitat reduïda Redacció-ANA Creand Fundació i l’associació Hi Arribarem han signat un acord de col·laboració per facilitar l’accés a la muntanya a les persones amb discapacitat o mobilitat reduïda d’Andorra. L’acord permetrà a l’entitat disposar d’una nova furgoneta de gran capacitat, l’adquisició de la qual serà finançada íntegrament per Creand Fundació. El vehicle servirà per transportar tant els participants com el material necessari per organitzar activitats esportives i de lleure en entorns naturals del Principat. La nova furgoneta permetrà a Hi Arribarem incrementar el nombre de persones que poden participar en les sortides que organitza durant l’hivern i l’estiu. L’entitat també podrà millorar la logística de les activitats i augmentar-ne la freqüència, superant una de les limitacions que tenia fins ara per desenvolupar la seva tasca. Les iniciatives de Hi Arribarem compten amb la implicació de voluntaris, familiars i col·laboradors i busquen garantir que les persones amb discapacitat puguin gaudir de la muntanya i de les activitats de lleure. L’objectiu és afavorir la inclusió social i millorar el benestar físic i emocional dels participants, alhora que es facilita un accés més equitatiu als espais naturals. Una primera col·laboració entre Creand i Hi Arribarem La directora de Creand Fundació, Francesca Ros, ha fet entrega del vehicle al president de Hi Arribarem, Joan Rossell. Ros ha destacat “l’alt retorn social” d’aquesta primera col·laboració amb l’associació i la seva vinculació amb els valors d’inclusió, accessibilitat i sostenibilitat de la fundació. Per la seva banda, Joan Rossell ha remarcat que el suport permet superar una limitació important que condicionava fins ara l’activitat de l’entitat. La nova furgoneta permetrà, per tant, portar més persones amb discapacitat a la muntanya i multiplicar les activitats que Hi Arribarem desenvolupa al llarg de l’any a Andorra. No hi ha comentaris
Andorra, el paradís dels bolets: se’n poden trobar a gairebé tot el país
Andorra, el paradís dels bolets: se’n poden trobar a gairebé tot el país Redacció Andorra és un autèntic paradís per als amants dels bolets. La gran extensió de boscos, l’altitud, la diversitat de vegetació i les condicions climàtiques del Pirineu permeten trobar-ne una gran varietat a pràcticament tot el territori del Principat. Amb l’arribada de la tardor, els boscos andorrans es converteixen en un dels escenaris predilectes dels boletaires. Tot i que algunes espècies poden aparèixer en altres moments de l’any, és especialment entre setembre i novembre quan les condicions acostumen a ser més favorables i els cistells comencen a omplir-se. La combinació de pluges, humitat, temperatures moderades i grans superfícies forestals explica aquesta riquesa micològica. Els boscos de coníferes, les zones de pi roig i pi negre, les clarianes i els espais de vegetació caducifòlia ofereixen hàbitats diferents per a nombroses espècies. Amb l’arribada de la tardor, els boscos andorrans es converteixen en un dels escenaris predilectes dels boletaires. Tot i que algunes espècies poden aparèixer en altres moments de l’any. És especialment entre setembre i novembre quan les condicions acostumen a ser més favorables i els cistells comencen a omplir-se. La combinació de pluges, humitat, temperatures moderades i grans superfícies forestals explica aquesta riquesa micològica. Els boscos de coníferes, les zones de pi roig i pi negre, les clarianes i els espais de vegetació caducifòlia ofereixen hàbitats diferents per a nombroses espècies. Els rovellons són especialment habituals en zones de pins, mentre que altres varietats prefereixen clarianes, prats o boscos més humits. Aquesta diversitat d’hàbitats fa possible que en un territori de només 468 quilòmetres quadrats existeixi una notable riquesa micològica. Els bolets també tenen un paper destacat en la gastronomia tradicional andorrana. Durant la tardor passen a ser protagonistes de moltes cartes i receptes de temporada. Plats com la sopa de carreroles, els arrossos amb bolets, la carn amb rovellons, el conill amb moixernons, les mandonguilles amb carreroles o llenegues i les truites de bolets formen part d’una cuina estretament vinculada als productes de muntanya. Amb l’arribada de les pluges de finals d’estiu i de la tardor, per tant, gairebé qualsevol gran zona boscosa d’Andorra pot convertir-se en territori boletaire, fent del Principat un petit paradís pirinenc per sortir amb el cistell. No hi ha comentaris
Canillo i Ordino creen un parc natural gegant que elevarà al 31% el territori protegit a Andorra
Canillo i Ordino creen un parc natural gegant que elevarà al 31% el territori protegit a Andorra Redacció-ANA Andorra està a punt d’assolir una fita històrica en la protecció del territori: més del 30% del país quedarà inclòs dins d’espais naturals protegits. Això serà possible amb la creació del nou Parc Natural Nacional de les Valls de Canillo i Ordino, el primer parc natural nacional del Principat. El projecte de llei que ha de fer possible el nou espai s’ha presentat aquest dijous i preveu protegir 8.834 hectàrees repartides entre les parròquies de Canillo i Ordino. Amb aquesta incorporació, Andorra passarà a tenir el 30,94% del seu territori preservat a través de parcs naturals, una xifra que Govern i els comuns consideren especialment significativa. El ministre de Medi Ambient, Guillem Casal, ha destacat que el projecte permet culminar, vuit anys després de l’aprovació de la llei que regula aquests espais, la creació del primer parc natural d’àmbit nacional. La cònsol major d’Ordino, Maria del Mar Coma, ha qualificat de «fita històrica» que el país superi el llindar del 30% de territori protegit. Ordino ja va apostar fa 25 anys per aquesta política amb la creació del parc natural de Sorteny, que quedarà integrat dins del nou gran espai. Canillo, per la seva banda, aportarà una part molt important de les hectàrees que formaran el parc. El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha definit el projecte com una «aposta valenta» que permetrà reforçar la protecció i la gestió del territori. A més, el nou parc buscarà establir continuïtat amb altres espais naturals protegits dels països veïns i crear un corredor de protecció als Pirineus. El parc es dividirà en quatre tipus de zones: d’ús moderat, restringit, de reserva i d’ús especial. En funció de cada zona es permetran activitats com l’agricultura, la ramaderia extensiva, la caça, la pesca o determinats usos recreatius compatibles amb la conservació. En canvi, quedaran excloses actuacions com la construcció de noves carreteres, infraestructures energètiques o estacions d’esquí. La gestió serà compartida entre el Govern i els comuns de Canillo i Ordino mitjançant una junta rectora de vuit membres. També hi haurà una direcció compartida, un consell consultiu amb participació de la societat civil i una secretaria tècnica. Un any després de l’entrada en vigor de la llei haurà d’estar aprovat el pla rector, que concretarà les zonificacions i els usos autoritzats. Aquest document tindrà inicialment una vigència de sis anys i haurà d’anar adaptant-se a les necessitats de l’espai. El projecte també tindrà un sistema de finançament estable, amb una aportació inicial del Govern de 100.000 euros. A més, l’executiu aportarà com a mínim 440.000 euros anuals, equivalents a 50 euros per hectàrea protegida. Els comuns també hi contribuiran i la futura fundació podrà captar subvencions, donacions i fons nacionals o internacionals. Amb la creació del parc de Canillo i Ordino, gairebé una de cada tres hectàrees d’Andorra quedarà dins d’un espai natural protegit, consolidant la preservació del territori com una de les grans apostes del país. No hi ha comentaris
Andorra aposta per la pesca com a reclam turístic i repobla rius i llacs amb truites autòctones
Andorra aposta per la pesca com a reclam turístic i repobla rius i llacs amb truites autòctones Redacció Andorra vol potenciar la pesca als rius i llacs del país a través de la repoblació de truites i, especialment, de la recuperació i l’increment de la fauna autòctona. Amb aquest objectiu, FEDA i la Federació Andorrana de Caça i Pesca (Facip) han renovat per als pròxims tres anys el conveni de col·laboració que mantenen per impulsar aquestes actuacions. Un dels principals eixos de l’acord és continuar promovent les repoblacions de truita als rius i llacs del Principat, alhora que es fomenta la pràctica de la pesca i el coneixement de les normes que regulen aquesta activitat. Les actuacions també busquen reforçar la presència d’espècies autòctones, especialment la truita fario, en els ecosistemes aquàtics andorrans. La renovació del conveni s’ha formalitzat a les oficines de FEDA, amb la participació del president de la Facip, Josep Maria Cabanes, i de la directora general de FEDA, Sílvia Calvó. Cabanes ha remarcat la importància de mantenir aquesta col·laboració, especialment perquè FEDA gestiona part dels llacs d’alta muntanya del país i el llac d’Engolasters. El president de la federació ha fet un balanç molt positiu de la primera etapa de l’acord i ha assegurat que “el resultat després dels cinc primers anys de conveni és més que excel·lent”. La renovació permetrà donar continuïtat a les actuacions desenvolupades fins ara. “Ens permetrà continuar repoblant les truites tant als llacs com als rius”, ha destacat Cabanes. Per la seva banda, Sílvia Calvó ha emmarcat la iniciativa en el compromís de FEDA amb la protecció del medi natural. “FEDA intentem estar sempre al costat dels temes importants de país, com és el cas de la preservació de la flora i la fauna d’Andorra. Amb aquest acord, aportem per millorar, per exemple, la població de les truites als nostres rius”, ha assenyalat. A Andorra, la pesca es practica principalment als rius de muntanya i als nombrosos estanys d’alta muntanya, amb la truita fario com l’espècie més característica, tot i que també hi ha truita arc iris i salmó de font. Entre els punts més coneguts hi ha Engolasters, Tristaina, Pessons, Juclà, l’Angonella, Ensagents, el Cubil i l’Estanyó, a més dels rius Gran Valira, Valira del Nord, Valira d’Orient, Incles, Erts i Sorteny. La temporada 2026 als rius va del 4 d’abril a l’11 d’octubre, amb algunes excepcions. Als llacs i estanys d’alta muntanya, la temporada s’estén del 6 de juny a l’1 de novembre, coincidint amb els mesos de millor accessibilitat. Una de les grans excepcions és Engolasters, on es pot pescar del 14 de març al 15 de novembre, fet que el converteix en un dels indrets amb una temporada més llarga. També destaca el Gran Valira, amb un acotat sense mort obert del 14 de març al 15 de novembre. Andorra combina la pesca tradicional amb captura amb una aposta cada vegada més important per la pesca sense mort, en què els exemplars han de ser retornats vius a l’aigua. En molts d’aquests acotats sense mort només està autoritzat l’esquer artificial amb un únic ham sense arpó o amb l’arpó aixafat, i és obligatori utilitzar salabret. En les zones lliures es poden conservar exemplars respectant les talles mínimes i els límits de captures, que varien segons el tram i el tipus d’acotat. Aquesta xarxa de rius i estanys permet a Andorra oferir pesca de muntanya en entorns naturals d’alta muntanya durant bona part de la primavera, l’estiu i la tardor, un recurs amb potencial també com a atractiu turístic. No hi ha comentaris
Com 150 ovelles poden convertir-se en una arma eficaç per prevenir incendis a Andorra
Com 150 ovelles poden convertir-se en una arma eficaç per prevenir incendis a Andorra Redacció Un ramat d’unes 150 ovelles podria convertir-se en una nova eina per reduir el risc d’incendis forestals a Ordino. El comú estudia recuperar la pastura tradicional per mantenir sota control la vegetació en aquells punts de la muntanya on resulta difícil treballar amb maquinària i on les vaques i els cavalls tenen problemes per arribar. La idea parteix d’un principi senzill: les ovelles, mentre pasturen, eliminen herba, matolls i altra vegetació que, quan s’asseca, pot actuar com a combustible i facilitar la propagació d’un incendi. La seva presència permetria mantenir més net el sotabosc i reduir progressivament la càrrega vegetal de determinades zones forestals. El cònsol menor d’Ordino, Eduard Betriu, explica que el projecte permetria recuperar una funció que durant dècades havien desenvolupat de manera natural els grans ramats que recorrien les muntanyes andorranes. La desaparició progressiva d’aquesta activitat ha afavorit que en alguns indrets la vegetació guanyi densitat. Fa aproximadament 40 anys, segons Betriu, a Andorra hi havia entre 30.000 i 40.000 ovelles. La reducció dràstica del nombre de caps de bestiar ha fet desaparèixer també bona part de la feina de manteniment del territori que aquests animals feien simplement pasturant. Ara, el comú vol estudiar si aquesta antiga pràctica ramadera pot recuperar-se amb una finalitat també vinculada a la prevenció dels incendis. La proposta consistiria a agrupar els petits ramats que encara tenen algunes explotacions de la parròquia fins a arribar a un conjunt d’aproximadament 150 ovelles. Els animals serien conduïts especialment cap als sectors més complicats de la muntanya. Actualment, les vaques i els cavalls ja contribueixen a mantenir les pastures, però tenen una limitació important. Hi ha zones molt dretes o inclinades on el bestiar de gran format no pot moure’s amb seguretat. És precisament en aquests terrenys on les ovelles podrien resultar especialment eficaces. D’aquesta manera, els animals podrien actuar com una mena de “desbrossadores naturals”, arribant a punts on una actuació mecànica és més difícil i costosa i consumint la vegetació abans que s’acumuli. L’objectiu no és només reduir el risc d’incendi. Mantenir espais forestals menys densos també pot contribuir a recuperar pastures, afavorir la biodiversitat i crear un paisatge més resilient davant del foc. La iniciativa, però, encara està en fase d’estudi. El principal obstacle és que un ramat d’aquestes dimensions necessita una gestió permanent. No es tracta simplement de deixar les ovelles a la muntanya, sinó de controlar per on passen i què mengen. Per això seria necessària la figura d’un pastor que dirigís els moviments del ramat. Un dels objectius seria evitar que les ovelles baixessin als fons de vall i consumissin l’herba reservada a les vaques i els cavalls. El comú està treballant aquesta qüestió amb les taules de ramaderia i els pagesos per trobar un equilibri entre les necessitats de les diferents explotacions i els objectius de gestió forestal. Segons Betriu, el sector ramader veu favorablement la proposta, tot i que trobar una persona disposada a assumir les funcions de pastor és ara mateix un dels principals reptes. Per aquest motiu, abans de posar en marxa un ramat de 150 ovelles, la corporació es planteja començar amb una prova de dimensions més reduïdes amb animals de ramaders de la parròquia. Si funciona, Ordino podria recuperar una pràctica tradicional que durant generacions havia contribuït a mantenir obertes i netes les muntanyes. No hi ha comentaris
Les cinc rutes de muntanya fàcils d’Andorra amb paisatges espectaculars
Les cinc rutes de muntanya fàcils d’Andorra amb paisatges espectaculars Ricard Poy Andorra permet descobrir paisatges d’alta muntanya espectaculars sense necessitat de ser un excursionista experimentat. Aquestes cinc rutes són especialment adequades per a l’estiu i combinen recorreguts assequibles amb llacs, boscos, rius i panoràmiques del Pirineu. Aquestes són les propostes per aquells que volen fer senderisme sense grans esforços i trobar veritables joies de la natura pel camí. Camí de les Pardines – Estany d’Engolasters Una de les opcions més senzilles és el Camí de les Pardines, que comença a la carretera dels Cortals d’Encamp, poc abans del quilòmetre 3 de la CS-220, i acaba a l’estany d’Engolasters. Són 3,46 quilòmetres, amb només 30 metres de desnivell positiu, per un camí ample i de dificultat fàcil. Durant el trajecte es passa per petits jardins botànics, ponts, un túnel, un salt d’aigua i un mirador sobre els pics de Llevant, Torralleda i Pala Alta. El premi final és arribar a l’estany d’Engolasters, un dels llacs més coneguts d’Andorra. Camí de l’Obac de la vall d’Incles La vall d’Incles, a Canillo, ofereix una altra caminada ideal per a persones poc habituades a la muntanya. El camí surt de l’entrada de la vall, a prop dels apartaments Déu Sol, i arriba fins al pont de la Baladosa. Té uns 2,94 quilòmetres i només 53 metres de desnivell, per la qual cosa està catalogat com a fàcil. La ruta acompanya bona part del temps el riu d’Incles, entre boscos de pi negre, bordes tradicionals i petits ponts. També hi ha plafons que expliquen antics oficis relacionats amb la ramaderia, la pesca, l’agricultura i el contraban. Estany Primer de Pessons Una mica més exigent físicament, però encara catalogada com a fàcil, és la pujada a l’estany Primer de Pessons. La ruta comença a l’aparcament de Grandvalira Grau Roig, a la zona del Cubil, i recorre aproximadament 1,5 quilòmetres, amb uns 200 metres de desnivell. El sender s’endinsa inicialment al bosc i no presenta dificultats tècniques. En sortir dels arbres apareix l’estany Primer amb el circ glacial de Pessons al darrere, una de les imatges més espectaculars de l’alta muntanya andorrana. Es pot vorejar el llac fins arribar a la Borda de Pessons. Canya de la Rabassa – Pla de Sorteny El Parc Natural de la Vall de Sorteny, a Ordino, també disposa d’una ruta fàcil perfecta per descobrir la riquesa natural del país. L’itinerari comença a l’aparcament de la Canya de la Rabassa i recorre gairebé 5 quilòmetres, amb uns 225 metres de desnivell, en aproximadament dues hores. El camí segueix trams del riu, travessa boscos i permet arribar al Pla de Sorteny i passar per la Borda de Sorteny. Un dels grans atractius és el jardí botànic, amb unes 300 espècies de plantes autòctones, a més de la possibilitat d’observar fauna pròpia del Pirineu. Roca de l’Home Dret Per a qui busca una excursió molt curta però amb un final curiós, una bona alternativa és la Roca de l’Home Dret, també a la vall d’Incles. El recorregut té només 1,28 quilòmetres i uns 214 metres de desnivell, i està considerat de dificultat fàcil. Des de la vall, el camí puja fins al Pla de Bordetes, travessa un bosc de pi negre i acaba davant de la Roca de l’Home Dret, una enorme pedra que sembla mantenir-se en equilibri. Durant l’excursió també es poden observar diferents espècies d’ocells i gaudir d’una magnífica perspectiva de la vall d’origen glacial. No hi ha comentaris
Andorra, un dels millors llocs del món per veure l’eclipsi: tot el que has de saber abans de venir
Andorra, un dels millors llocs del món per veure l’eclipsi: tot el que has de saber abans de venir Ricard Poy Andorra es prepara per viure aquest dimecres 12 d’agost un dels fenòmens astronòmics més espectaculars dels últims anys. L’eclipsi solar serà total en una franja de la península Ibèrica, però al Principat es podrà contemplar com un eclipsi parcial extraordinàriament pròxim a la totalitat. A Andorra la Vella, la Lluna arribarà a ocultar aproximadament el 99% del disc solar, concretament un 99,01%, de manera que el país es converteix en un punt especialment atractiu per a aquells que vulguin desplaçar-se per observar el fenomen. L’eclipsi començarà a Andorra la Vella cap a les 19.33 hores i arribarà al seu punt màxim aproximadament a les 20.27 hores. En aquell moment, el Sol estarà molt baix sobre l’horitzó, a només uns 5 graus d’altura, un factor que caldrà tenir molt present a l’hora d’escollir el lloc d’observació. Per tant, serà especialment recomanable buscar un indret elevat i amb l’horitzó occidental sense muntanyes, edificis o altres obstacles que puguin impedir veure el Sol durant els moments decisius. L’eclipsi solar del 12 d’agost del 2026 només serà total dins d’una franja relativament estreta del planeta, coneguda com a franja de totalitat. Segons la NASA i l’ESA, aquesta franja travessarà una petita zona del nord de Rússia, Groenlàndia, l’oest d’Islàndia, l’oceà Atlàntic, bona part de la meitat nord d’Espanya i un petit extrem del nord-est de Portugal. La diferència és purament geogràfica. La Lluna projecta sobre la Terra una ombra central molt estreta, anomenada umbra. Només els llocs pels quals passa aquesta ombra veuen com la Lluna tapa el 100% del disc solar. Andorra queda just fora d’aquesta franja de totalitat, molt a prop del seu límit. Per això, des del Principat la Lluna passarà gairebé exactament per davant del Sol, però la geometria no serà prou perfecta perquè el cobreixi completament. El resultat serà espectacular: a Andorra la Vella l’ocultació serà d’aproximadament el 99%. Però aquest 1% que queda descobert és fonamental. Encara que visualment sembli una diferència mínima respecte del 100%, astronòmicament són dos fenòmens molt diferents. Amb el 100%, desapareix completament la superfície brillant del Sol, es fa una foscor molt notable i es pot observar la corona solar. Amb el 99%, continua quedant una petita franja del Sol visible i no es pot mirar directament sense ulleres homologades en cap moment. Precisament, a només dos dies de l’eclipsi s’ha produït una alerta important relacionada amb les ulleres de protecció. Les autoritats de consum espanyoles han ordenat la retirada del mercat de sis models d’ulleres destinades a observar l’eclipsi després de detectar problemes amb els seus filtres. Els productes afectats corresponen a les marques Lionstar, ECP Eye Care Professional, Pelispan, Homanaje, Orro i Opticalia. Les ordres de retirada s’han anat emetent entre el 29 de juliol i el 5 d’agost. El problema detectat és que els filtres presenten una transmitància inadequada i són excessivament foscos, cosa que pot impedir localitzar correctament el disc solar. Això pot provocar que l’usuari es tregui les ulleres momentàniament per buscar el Sol i exposi els ulls directament a la radiació. Les autoritats recorden que una observació inadequada pot provocar lesions greus i fins i tot irreversibles a la retina. Per aquest motiu, es recomana comprovar que les ulleres utilitzades compleixin la normativa ISO 12312-2:2015, disposin del marcatge CE i procedeixin de canals de venda fiables. No hi ha comentaris
El misteriós fenomen solar únic que converteix una muntanya d’Andorra en un calendari natural
El misteriós fenomen solar únic que converteix una muntanya d’Andorra en un calendari natural R.H. Un dels fenòmens solars més singulars dels Pirineus s’ha pogut contemplar durant dos dies consecutius a Andorra. Els primers rajos de sol van tornar a travessar dijous el forat natural del pic d’Arcalís, conegut també com la Muntanya Solar, en un espectacle que sorprèn per la precisió amb què coincideixen la llum, l’orografia de la muntanya i la posició de l’observador. Com succeeix cada 7 d’agost, a les 7.37 hores, el Sol va ser visible durant aproximadament tres minuts a través d’un gran forat format entre les roques del pic. L’alineació va permetre que els primers rajos de l’alba travessessin l’obertura natural i creessin una imatge que cada any atrau excursionistes, fotògrafs i curiosos fins a Ordino Arcalís. Aquest 2026, però, el fenomen va presentar una particularitat especial: les condicions astronòmiques van permetre contemplar-lo durant dues matinades consecutives. D’aquesta manera, després de l’alineació de dijous 7 d’agost, aquest divendres 8 d’agost es va produir una segona oportunitat. Cap a les 7.37 hores, els primers rajos de sol van tornar a travessar el forat natural del pic d’Arcalís, repetint un espectacle que habitualment està associat a una data molt concreta del calendari. El fenomen va ser redescobert en època contemporània per Bonaventura Adellach, que va estudiar durant anys la relació entre la muntanya, el Sol i els sistemes que haurien utilitzat els antics habitants dels Pirineus per mesurar el pas del temps. De fet, es considera que els antics pobladors de la zona ja coneixien aquest fenomen i que la muntanya podia tenir un caràcter especial o sagrat relacionat amb el culte al Sol. Els estudis d’Adellach vinculen el pic amb un antic calendari solar que hauria servit als pastors primitius per orientar-se en el transcurs de l’any. La singularitat de l’indret va inspirar també la construcció del Mirador Solar de Tristaina, inaugurat l’any 2021 al pic de Peyreguils, a 2.701 metres d’altitud. La gran estructura funciona com un rellotge solar i constitueix un homenatge a la història de la Muntanya Solar i als estudis de Bonaventura Adellach. El mirador està format per una esfera metàl·lica de 25 metres de diàmetre i 32 tones i ofereix una panoràmica de 360 graus sobre el circ glacial de Tristaina, Ordino Arcalís i les valls franceses d’Auzat. L’espectacle viscut dijous i divendres va tornar a posar de manifest la singular relació entre l’orografia del pic d’Arcalís i el moviment aparent del Sol. Durant només uns minuts, la llum va travessar amb precisió l’obertura de la muntanya, convertint aquest racó d’Andorra en una mena d’enorme calendari solar natural. Un fenomen que combina astronomia, paisatge i història i que continua sent, segles després que els antics habitants dels Pirineus poguessin haver-lo observat, un dels espectacles naturals més sorprenents que ofereixen les muntanyes andorranes. No hi ha comentaris