La decisió ha provocat una polèmica entre l’organisme públic propietari dels immobles i l’alcalde de la població, Arnaud Diaz, que s’oposa a l’enderrocament perquè considera que eliminar habitatges agreujarà el declivi demogràfic del municipi.
La controvèrsia es produeix en una localitat situada a 1.450 metres d’altitud, en un entorn de muntanya amb unes condicions climàtiques exigents.
El director general de l’OPH de l’Arieja, Thierry Tourtoulou, ha explicat a La Dépêche du Midi que els habitatges han perdut completament el seu atractiu residencial.
«Amb el pas del temps, aquests habitatges han esdevingut impossibles de llogar. Hem passat de 20 pisos ocupats fa trenta anys a una desocupació total», ha assegurat Tourtoulou.
Segons el responsable de l’organisme públic, actualment no existeix cap demanda de lloguer social en aquesta zona d’altitud, una circumstància que fa inviable mantenir els edificis en les condicions actuals.
La situació contrasta amb la crisi de l’habitatge que viu Andorra, situada a pocs quilòmetres, on la manca de pisos disponibles i l’elevat preu dels lloguers constitueixen un dels principals problemes socials i econòmics.
Un dels arguments principals per justificar la demolició és l’elevat cost de recuperar els immobles. L’OPH calcula que rehabilitar els 21 habitatges exigiria una inversió de 3,5 milions d’euros, una quantitat que equival aproximadament a 167.000 euros per pis.
L’organisme considera difícil justificar aquesta despesa pública quan els habitatges estan completament buits i no hi ha sol·licituds per ocupar-los.
A més, el règim d’habitatge social francès imposa condicions específiques per adjudicar els pisos, fet que limita les possibilitats de destinar-los a altres perfils de residents.
L’alcalde de l’Hospitalet-près-l’Andorre, Arnaud Diaz, manté una posició contrària a l’enderrocament perquè considera que la desaparició dels pisos perjudicarà les possibilitats de recuperar població.
Per al responsable municipal, conservar habitatges és una qüestió estratègica per al futur d’una localitat que lluita contra la despoblació.
L’OPH, en canvi, defensa que mantenir 21 pisos sense cap demanda de lloguer no té justificació social ni econòmica, especialment quan la seva rehabilitació requeriria una inversió milionària.
El cas posa de manifest una paradoxa territorial: mentre Andorra pateix una greu escassetat d’habitatges i uns preus de lloguer molt elevats, a només 11 quilòmetres de la frontera francesa es planteja enderrocar un conjunt de 21 pisos perquè fa anys que ningú no els vol ocupar.
Una resposta
Arregleu la carretera per poder arribar cada día a la feina, netejeu be les carreteres i mes de un treballador de pas viuria allá, pero claro jo no soc politic