Andorra legalitza el cànnabis medicinal: entre el potencial negoci i possibles riscos
Andorra legalitza el cànnabis medicinal: entre el potencial negoci i possibles riscos Redacció Andorra ha iniciat el camí per permetre el cultiu de cànnabis amb finalitats medicinals, una decisió que pot obrir la porta a una nova activitat econòmica, però que també comporta riscos que obligaran a establir controls estrictes. No es tracta de legalitzar el consum recreatiu de marihuana, sinó de crear una indústria regulada destinada als usos medicinals, farmacèutics i industrials. Les plantacions hauran de ser exclusivament en interiors i sota estrictes mesures de seguretat. El principal atractiu és econòmic. Andorra disposa de molt poc terreny agrícola i difícilment pot competir amb altres països en produccions extensives. El cànnabis medicinal, en canvi, permet obtenir potencialment un producte d’alt valor afegit en una superfície relativament reduïda, una característica que encaixa especialment amb les limitacions territorials del Principat. El negoci, a més, pot anar molt més enllà del simple cultiu. Al seu voltant es podria desenvolupar tota una cadena de valor. Amb instal·lacions indoor tecnificades, laboratoris d’extracció de cannabinoides, empreses biotecnològiques, centres d’R+D, laboratoris de control de qualitat i companyies dedicades a l’envasament, la seguretat, la logística i l’exportació. La gran oportunitat per a Andorra no estaria, per tant, en convertir-se en un gran productor internacional, perquè difícilment podria competir en volum i costos amb altres països. El possible nínxol andorrà seria produir poc, però amb molt valor, transformant la planta en extractes, principis actius o productes destinats a la indústria farmacèutica. Aquesta especialització també podria permetre atraure inversió i generar ocupació qualificada. A més dels agricultors, una indústria d’aquest tipus pot necessitar enginyers agrònoms, biòlegs, químics, farmacèutics, investigadors, tècnics de laboratori, especialistes en cultiu indoor i professionals de control de qualitat o comerç internacional. També podria representar una alternativa per al sector primari andorrà, tradicionalment condicionat per la poca disponibilitat de terreny. La intenció és que els pagesos puguin participar en aquesta nova activitat i que el negoci no quedi exclusivament en mans de grans inversors. Portugal ja ha desenvolupat una indústria orientada a la producció i exportació de cànnabis medicinal, mentre que Canadà compta amb una cadena que inclou cultiu, processament, investigació i producció de derivats. El potencial, però, arriba acompanyat de riscos. Un dels principals és la desviació de part de la producció legal cap al mercat negre. El precedent de Macedònia del Nord és especialment significatiu. Després de legalitzar el cànnabis medicinal el 2016, es van concedir llicències a desenes d’empreses, però posteriorment es van detectar importants irregularitats. El 2020 van ser robades més de dues tones de cànnabis dels magatzems de productors autoritzats i el 2022 la policia va intervenir prop d’1,5 tones de cànnabis no declarat en les instal·lacions d’un productor legal. Al Canadà també s’han detectat casos en què, segons les autoritats, persones vinculades a activitats criminals haurien intentat utilitzar autoritzacions de cultiu medicinal per donar cobertura a produccions destinades al mercat il·legal. Això evidencia la necessitat que Andorra implanti una traçabilitat estricta de les plantes, inventaris, videovigilància i controls sobre la producció i el seu destí final. Un altre possible efecte és la normalització social del cànnabis, encara que en aquest cas les comparacions s’han de fer amb prudència. Al Canadà, on també es va legalitzar el consum recreatiu el 2018, el percentatge de població que declarava haver consumit cànnabis durant l’últim any va passar del 22% el 2018 al 27% el 2022, tot i que els investigadors remarquen que la tendència ascendent ja havia començat abans de la legalització. No hi ha comentaris
Andorra té 468 km², però quants es poden urbanitzar? La resposta sorprèn
Andorra té 468 km², però quants es poden urbanitzar? La resposta sorprèn Ricard Poy Andorra té 468 quilòmetres quadrats de superfície, però aquesta dada pot resultar enganyosa a l’hora d’entendre l’espai del qual disposa realment el país. La realitat és que la immensa majoria del territori és muntanya i només una petita part concentra els nuclis urbans, les carreteres i bona part de l’activitat econòmica. Una referència especialment il·lustrativa és la classificació històrica dels plans d’ordenació parroquials recollida per l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra. Les dades situaven en només 10,43 km² el sòl urbà, és a dir, aproximadament el 2,23% de tot el territori nacional. A aquesta superfície s’afegien uns 34,72 km² de sòl urbanitzable, un altre 7,42%. En conjunt, per tant, al voltant del 90% d’Andorra estava classificat com a sòl no urbanitzable. Això no significa que només un 2% del país sigui físicament habitable ni que tot el sòl urbanitzable pugui acabar construït. La mateixa legislació andorrana diferencia clarament entre sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, i els terrenys urbanitzables necessiten el desenvolupament dels corresponents plans abans de convertir-se en sòl urbà consolidat. La particular orografia del Principat explica bona part d’aquesta situació. Valls estretes, fortes pendents, muntanyes, boscos, rius i zones d’alta muntanya deixen relativament poc espai per concentrar habitatges i infraestructures. El contrast és encara més espectacular tenint en compte que Andorra ja ha superat els 90.000 residents. Això significa que una població equivalent a la d’una ciutat mitjana es distribueix oficialment sobre 468 km², però en la pràctica es concentra majoritàriament en una franja territorial molt més reduïda. La gran concentració es produeix sobretot a la vall central formada per Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i al llarg dels principals eixos viaris que comuniquen Sant Julià de Lòria, Encamp, La Massana, Ordino i Canillo. Aquesta limitació geogràfica ajuda també a entendre un dels grans problemes actuals del país: la pressió sobre l’habitatge i el sòl disponible. Quan augmenta ràpidament la població, la demanda no es reparteix uniformement pels 468 km², sinó que es concentra en les zones on realment és viable viure i construir. Per això, la densitat oficial d’Andorra explica només una part de la realitat. Si es calculés la població exclusivament sobre les zones urbanes i efectivament habitades, apareixeria una Andorra molt més densament poblada del que suggereixen les dimensions totals del país. El repte dels pròxims anys serà precisament decidir quant més pot créixer Andorra sense ocupar progressivament les valls i vessants que encara queden lliures, i com compatibilitzar la necessitat de nous habitatges amb la preservació d’un paisatge de muntanya que constitueix un dels principals patrimonis del Principat. No hi ha comentaris
Ni els pisos pels núvols frenen Andorra: per què continua atraient residents i inversors estrangers?
economia J.P. Andorra viu des de fa anys una aparent contradicció: l’habitatge és cada vegada més car, però el país continua guanyant població i atraient residents i inversors estrangers. El preu dels pisos s’ha convertit en una de les principals preocupacions del Principat, especialment per als treballadors amb salaris mitjans. Tot i això, l’encariment no ha frenat el creixement demogràfic. Andorra ja ha superat els 90.000 residents i manté una tendència ascendent. Una de les explicacions és el mercat laboral, que continua necessitant mà d’obra estrangera en sectors com l’hostaleria, el comerç, la construcció, els serveis o les professions especialitzades. Però l’atractiu d’Andorra va molt més enllà de trobar-hi feina. Un dels grans reclams continua sent la fiscalitat, especialment per a persones amb rendes elevades, empresaris, professionals liberals i emprenedors. L’IRPF té un tipus màxim del 10%, mentre que els primers 24.000 euros de renda general estan exempts i entre 24.000 i 40.000 euros s’aplica una bonificació que deixa un tipus efectiu del 5% en aquest tram. L’IGI, l’equivalent andorrà de l’IVA, té un tipus general del 4,5%, molt inferior al dels països veïns. Aquesta diferència fiscal pot compensar, especialment per a les rendes més altes, una part important del sobrecost de l’habitatge. Per als inversors també pesa la seguretat jurídica i política d’un petit Estat europeu que utilitza l’euro i manté una elevada estabilitat institucional. A això s’hi suma la seguretat ciutadana, un dels factors que molts nous residents valoren especialment a l’hora de traslladar la família Andorra ofereix també un entorn natural privilegiat, amb muntanya, esquí i activitats esportives a pocs minuts de qualsevol nucli urbà. La proximitat amb Espanya i França permet, al mateix temps, mantenir connexions ràpides amb mercats molt més grans. La millora de les telecomunicacions i l’expansió del teletreball han fet possible que professionals que abans necessitaven viure en una gran ciutat puguin establir-se al Principat. Aquest fenomen és especialment visible entre empresaris digitals, creadors de contingut, esportistes i professionals amb ingressos elevats. Per a aquests perfils, pagar més per un habitatge pot ser assumible si el conjunt de fiscalitat, seguretat i qualitat de vida resulta favorable. També existeix un component purament inversor: la forta demanda i l’escassetat de sòl han reforçat durant els últims anys la percepció de l’immobiliari andorrà com un actiu amb potencial de revalorització. El problema és que aquest atractiu exterior contribueix, al mateix temps, a incrementar la pressió sobre un mercat immobiliari ja molt tensionat. Es crea així una paradoxa: els mateixos factors que fan Andorra atractiva poden contribuir a fer-la menys accessible per als residents amb ingressos mitjans i baixos. La diferència és especialment evident entre els nous residents amb elevada capacitat adquisitiva i els treballadors que arriben al país per ocupar llocs de feina menys remunerats. Per als primers, l’habitatge representa un cost elevat però assumible; per als segons, pot convertir-se en el principal obstacle per establir-se al Principat. Aquesta situació explica també que alguns treballadors optin per residir a la Seu d’Urgell i desplaçar-se diàriament a Andorra. El gran interrogant és fins a quin punt el país podrà mantenir aquest model si els preus immobiliaris continuen creixent més ràpidament que els salaris. No hi ha comentaris
L’aeroport d’Andorra-la Seu està funcionant o continua sent testimonial?
L’aeroport d’Andorra-la Seu està funcionant o continua sent testimonial? R.H. L’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell continua sent una infraestructura petita si es compara amb els grans aeroports comercials, però les dades del 2026 confirmen que cada vegada és més difícil qualificar-lo simplement de testimonial. Entre el gener i el maig del 2026, l’aeroport va registrar 8.228 passatgers, un 5,9% més que durant el mateix període de l’any anterior. El creixement és encara més important pel que fa a l’activitat aeronàutica: es van comptabilitzar 2.798 operacions, un 25,1% més que el 2025. La tendència dona continuïtat al rècord assolit durant el 2025, quan van passar per la infraestructura 19.160 passatgers, un 18% més que els 16.188 del 2024. Aquell any també es van registrar 6.187 operacions, un 15% més. El canvi respecte de fa només uns anys és important. El 2023 l’aeroport havia tingut només 9.380 passatgers, de manera que en dos anys pràcticament va duplicar el nombre d’usuaris. Una part essencial d’aquest creixement s’explica per les dues connexions regulars impulsades pel Govern d’Andorra i operades per Air Nostrum: Madrid i Palma de Mallorca, amb dues freqüències setmanals. Durant la temporada d’hivern 2025-2026, entre desembre i abril, la connexió amb Palma va transportar 6.690 passatgers, davant dels 6.039 del mateix període de la temporada anterior. Això representa un increment del 10,8%. El moment de màxima demanda va arribar al febrer, en plena temporada d’esquí, quan els avions de la ruta de Palma van registrar una mitjana d’entre 52 i 56 passatgers per vol. Les dades globals del 2026 indiquen, per tant, que el creixement no s’ha aturat després del rècord del 2025. Fins al maig hi havia un 5,9% més de passatgers i un 25,1% més d’operacions que un any abans. El repte ara és donar un segon salt: passar de dues connexions regulars amb ciutats espanyoles a disposar també de vols internacionals. I aquí apareix París com un dels projectes més importants. El Govern fa temps que treballa amb la possibilitat d’incorporar la capital francesa, una connexió especialment interessant tant pel mercat turístic francès com per les possibilitats d’enllaç internacional que ofereixen els aeroports parisencs. L’objectiu estratègic seria que Andorra pogués disposar de connexions amb dos grans hubs europeus, Madrid i París, mentre Palma mantindria un perfil diferent, molt vinculat al turisme i als desplaçaments entre les Balears i el Principat. L’aeroport també està preparant el terreny per assumir més activitat. Durant el 2026 està prevista la construcció de nou hangars sobre una superfície de 7.200 metres quadrats, davant l’elevada demanda d’espai per a aviació privada i general. Està prevista la implantació del control aeri, un canvi important per incrementar la capacitat i la seguretat de les operacions. També s’ha licitat el projecte d’un vertiport que permetrà en el futur operar aeronaus elèctriques d’enlairament vertical —els anomenats eVTOL— i drons de càrrega. Per tant, les xifres encara són modestes en termes absoluts, especialment si es comparen amb qualsevol aeroport turístic convencional, però la tendència és inequívocament ascendent. Passar dels 9.380 passatgers del 2023 als 19.160 del 2025, i començar el 2026 amb un nou creixement del 5,9%, mostra que l’aeroport està trobant progressivament el seu mercat. No hi ha comentaris
El preu dels pisos a Andorra és dues vegades i mitjà el de la Seu d’Urgell
El preu dels pisos a Andorra és dues vegades i mitjà el de la Seu d’Urgell Ricard Poy La diferència en el preu de l’habitatge entre Andorra i la Seu d’Urgell és enorme i ajuda a entendre per què cada vegada més persones que treballen al Principat opten per establir la seva residència a l’altra banda de la frontera. Si es tenen en compte els preus reals de les compravendes i no els imports anunciats als portals immobiliaris, adquirir un pis a Andorra costa aproximadament 2,4 vegades més que fer-ho a la capital de l’Alt Urgell. Les últimes dades disponibles a Andorra, corresponents al segon trimestre del 2026, situen el preu mitjà del metre quadrat dels pisos venuts al voltant dels 4.600 euros. El valor es manté pràcticament estable respecte del mateix període de l’any anterior. A la Seu d’Urgell, en canvi, les darreres dades de compravendes registrades situen el preu mitjà al voltant dels 1.885 euros per metre quadrat. La comparació deixa una diferència de més de 2.700 euros per cada metre quadrat d’habitatge. Dit d’una altra manera, per cada euro que costa de mitjana un metre quadrat a la Seu, a Andorra se’n paguen aproximadament 2,4. La diferència es fa encara més evident quan es trasllada a les dimensions habituals d’un habitatge. Un pis de 80 metres quadrats, aplicant els preus mitjans de les operacions, tindria un valor aproximat de 151.000 euros a la Seu d’Urgell. El mateix pis de 80 metres quadrats a Andorra arribaria a uns 368.000 euros. La diferència seria, per tant, d’uns 217.000 euros per un habitatge de la mateixa superfície. En un pis de 100 metres quadrats, la distància augmentaria encara més: uns 188.500 euros a la Seu davant dels 460.000 euros a Andorra. Aquest enorme diferencial immobiliari és un dels factors que converteixen la capital de l’Alt Urgell en una alternativa residencial per a persones que mantenen la seva feina al Principat. La distància entre la Seu i la frontera permet treballar a Andorra i continuar residint a Catalunya, amb un cost d’accés a la propietat considerablement inferior. El fenomen té, però, conseqüències sobre el mercat immobiliari de la Seu. L’arribada de població vinculada laboralment a Andorra incrementa la demanda en una ciutat amb una oferta d’habitatges limitada. No hi ha comentaris
Pal i Arinsal, a un pas d’estar connectades per pistes per poder esquiar entre els dos sectors
Pal i Arinsal, a un pas d’estar connectades per pistes per poder esquiar entre els dos sectors Redacció La futura unió esquiable entre Pal i Arinsal permetrà passar d’un sector a l’altre directament per les pistes, sense haver de dependre del telefèric que actualment connecta les dues zones. El projecte busca convertir els dos sectors en un domini físicament continu per als esquiadors. Actualment, Pal i Arinsal ja estan comunicats mitjançant el telefèric que enllaça la zona de Setúria, a Pal, amb Port Negre, a Arinsal. La futura actuació, però, pretén fer un pas més i crear una connexió que es pugui completar amb els esquís posats. Un dels punts fonamentals del projecte és precisament Port Negre. La renovació del telecadira d’aquesta zona, que arriba fins als 2.493 metres d’altitud, va representar un primer pas per acostar el domini d’Arinsal al vessant que permetrà enllaçar-lo amb Pal. A partir d’aquesta zona s’ha plantejat desenvolupar noves pistes i instal·lacions que permetin dirigir els esquiadors cap a Setúria i el Coll de la Botella, ja dins del sector de Pal. La connexió requerirà adaptar el terreny, habilitar nous traçats i disposar dels remuntadors necessaris perquè el recorregut pugui fer-se en els dos sentits. El Comú de la Massana considera que els primers estudis realitzats ofereixen resultats favorables i permeten ser optimistes sobre una de les actuacions més importants previstes per al futur de l’estació. Un dels punts clau per fer realitat la unió és garantir que hi hagi prou recursos hídrics per assegurar la producció de neu a les noves pistes que permetrien enllaçar els dos sectors. Amb aquest objectiu s’han instal·lat aforadors de neu a Pal per analitzar les condicions i determinar la disponibilitat d’aigua. Segons el Comú, les dades recollides fins ara són positives. Els estudis sobre els recursos hídrics s’hauran de traslladar ara al ministeri de Medi Ambient, que serà l’encarregat d’avaluar-los i determinar finalment si la connexió esquiable és viable des del punt de vista ambiental. Per tant, segons recull ATV, el projecte encara necessita el vistiplau de Medi Ambient, però des de la Massana es veu amb optimisme la possibilitat que pugui continuar avançant. Un dels punts fonamentals del projecte és precisament Port Negre. La renovació del telecadira d’aquesta zona, que arriba fins als 2.493 metres d’altitud, va representar un primer pas per acostar el domini d’Arinsal al vessant que permetrà enllaçar-lo amb Pal. A partir d’aquesta zona s’ha plantejat desenvolupar noves pistes i instal·lacions que permetin dirigir els esquiadors cap a Setúria i el Coll de la Botella, ja dins del sector de Pal. La connexió requerirà adaptar el terreny, habilitar nous traçats i disposar dels remuntadors necessaris perquè el recorregut pugui fer-se en els dos sentits. La configuració de la connexió tindria com a eix el recorregut Arinsal – Port Negre – Setúria/Coll de la Botella – Pal, creant un corredor esquiable entre els dos vessants de la muntanya. Un esquiador podria començar la jornada a Arinsal, arribar fins a Port Negre, continuar per les noves pistes fins al sector de Pal i després fer el recorregut invers mitjançant pistes i remuntadors. La transformació seria important perquè permetria que Pal Arinsal funcionés a la pràctica com una única gran estació, en lloc de dos sectors separats geogràficament i comunicats principalment a través d’un telefèric. La unió també permetria ampliar el nombre de pistes i quilòmetres disponibles i reforçaria l’atractiu de Pal Arinsal dins de l’oferta d’esquí d’Andorra. No hi ha comentaris
Naturland busca inversors que aportin d’entrada més de 4 milions d’euros
Naturland busca inversors que aportin d’entrada més de 4 milions d’euros Redacció El parc Naturland d’Andorra busca inversors privats disposats a aportar, d’entrada, més de 4 milions d’euros per impulsar una nova etapa del projecte i avançar cap a la seva viabilitat econòmica. El Comú de Sant Julià de Lòria vol incorporar capital privat amb l’objectiu que el parc pugui arribar a ser autosuficient en un termini aproximat de cinc anys. Per aconseguir-ho, el consell d’administració de Camprabassa contractarà una empresa especialitzada que tindrà com a missió localitzar i captar possibles inversors interessats a participar en el futur de Naturland. La primera aportació que es busca se situa al voltant dels 4 milions d’euros, una quantitat destinada a afrontar una de les actuacions inicials previstes en el nou pla d’inversions del parc. El projecte global és, però, molt més ambiciós. El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha explicat que es treballa amb un pla d’inversions que ronda els 20 milions d’euros. Aquesta quantitat no s’hauria de desemborsar immediatament, sinó que les diferents actuacions s’anirien executant progressivament durant els anys que resten de concessió, que són aproximadament 30. La primera gran inversió prevista tindria un cost de 4 milions d’euros i escaig, i és precisament aquí on la corporació espera que pugui entrar capital privat. Trobar els inversors, però, no serà necessàriament un procés ràpid. Cairat, segons ha explicat a ATV, evita fixar terminis i admet que una operació d’aquestes característiques requereix temps i diferents passos previs. L’entrada de nous inversors podria comportar també una reestructuració de la societat, tant des del punt de vista patrimonial com pel que fa al deute acumulat. La situació financera continua sent un dels grans reptes de Naturland. Actualment, el parc arrossega un deute d’uns 14 milions d’euros, aproximadament la meitat dels quals correspon a compromisos amb entitats bancàries. Malgrat aquesta càrrega, el Comú de Sant Julià de Lòria manté la seva aposta per la continuïtat de la instal·lació i descarta, ara per ara, l’opció de tancar-la. Un eventual tancament tampoc resultaria econòmicament senzill, ja que s’estima que posar fi a l’activitat de Naturland tindria un cost aproximat de 16 milions d’euros. La captació de capital privat es converteix així en una de les peces principals del pla per transformar el model econòmic del parc. L’objectiu final és reduir progressivament la dependència dels recursos públics i aconseguir que Naturland sigui autosuficient en uns cinc anys. No hi ha comentaris
Quants residus alimentaris genera un ciutadà d’Andorra cada any? La xifra sorprèn
Quants residus alimentaris genera un ciutadà d’Andorra cada any? La xifra sorprèn Redacció Cada ciutadà d’Andorra genera de mitjana gairebé un centenar (98,4) de quilos de residus alimentaris a l’any, dels quals 18,1 quilos corresponen directament a menjar que encara es podria consumir. Les dades del 2025 mostren, a més, que el malbaratament alimentari, lluny de reduir-se, ha tornat a augmentar al Principat. L’objectiu fixat per la Llei d’economia circular (LEC) és reduir el malbaratament alimentari un 50% de cara al 2030. Per aconseguir-ho, s’han posat en marxa diferents iniciatives tant en l’àmbit comercial com en la restauració col·lectiva. Entre les mesures hi ha l’obligació que determinats centres educatius, hospitalaris i sociosanitaris elaborin inventaris del menjar que acaben descartant. Les dades mostren un malbaratament de 28,8 quilos diaris per escola durant el període 2023-2024, mentre que al centre hospitalari va ser d’11,1 quilos al dia el 2024 i als centres sociosanitaris, de 10,7 quilos diaris. Una altra de les actuacions se centra en els supermercats i establiments comercials, que han d’habilitar espais específics per als aliments amb la data de caducitat o de consum preferent propera, així com per als productes amb imperfeccions que continuen sent aptes per al consum. Aquesta iniciativa va permetre vendre durant el 2025 un total de 285.478 unitats que, en cas contrari, haurien pogut acabar convertides en residus. Segons les dades dels mateixos centres comercials, el nivell d’aprofitament d’aquests productes se situa entre el 46% i el 90%. Malgrat aquestes mesures, les últimes xifres indiquen que Andorra encara té un repte important per davant: cada habitant genera gairebé 100 quilos de residus alimentaris anuals i llença més de 18 quilos de menjar que encara seria perfectament consumible. No hi ha comentaris
Per què part dels treballadors de la construcció d’Andorra no poden fer vacances aquest agost
Per què part dels treballadors de la construcció d’Andorra no poden fer vacances aquest agost Redacció El boom de la construcció a Andorra està canviant fins i tot una de les tradicions més arrelades del sector: les vacances d’agost. Durant molts anys, l’arribada del 15 d’agost era pràcticament sinònim d’aturada general de les obres, però aquesta imatge és cada vegada menys habitual al Principat. El gran volum de feina que acumula el sector ha portat moltes empreses a modificar els calendaris laborals. Algunes continuen tancant durant la segona quinzena del mes, però d’altres han optat per reduir el període de vacances o, directament, per mantenir les obres en marxa durant tot l’agost. En aquests casos, són els treballadors els que fan vacances per torns. D’aquesta manera, segons recull ATV, una part de la plantilla descansa mentre la resta continua treballant i l’empresa pot mantenir l’activitat sense haver d’aturar completament els projectes. Es tracta d’un canvi que no és nou. Diverses empreses expliquen que fa aproximadament quatre anys que van començar a adoptar aquest sistema i que l’experiència els ha demostrat que resulta més rendible que paralitzar totes les obres durant diverses setmanes. El motiu principal és l’elevada activitat que viu actualment la construcció andorrana. El volum de projectes obliga les empreses a mantenir el ritme de les obres, complir els terminis acordats i aprofitar al màxim els mesos amb unes condicions meteorològiques més favorables. l resultat és fàcilment visible als carrers. A diferència del que passava anys enrere, aquest agost no totes les grues i màquines quedaran aturades després del dia 15. En nombrosos punts del país, les obres continuaran funcionant amb relativa normalitat. Tot i això, l’aturada estival no ha desaparegut. Una part important de les constructores encara manté les vacances tradicionals d’agost, encara que en molts casos s’han escurçat. Si antigament era habitual que algunes empreses no reprenguessin l’activitat fins a principis de setembre, ara moltes concentren el descans en poc més d’una setmana. Algunes aturen les obres al voltant del 15 d’agost i preveuen tornar a treballar cap als dies 23 o 24. No hi ha comentaris
Catalunya lluita per obrir l’aeroport d’Andorra-la Seu a l’espai Schengen
Catalunya lluita per obrir l’aeroport d’Andorra-la Seu a l’espai Schengen Redacció Catalunya continua pressionant perquè l’aeroport d’Andorra-la Seu pugui operar plenament dins de l’espai Schengen, una reivindicació que s’arrossega des de fa més d’una dècada i que es considera clau per impulsar definitivament la infraestructura. L’objectiu és que l’aeroport disposi d’un punt fronterer Schengen, un requisit indispensable per poder operar vols procedents i amb destinació als països que formen part de la zona de lliure circulació europea. El director general d’Aeroports de Catalunya, Jordi Candela, assegura a ATV que l’aeroport ja està preparat des del punt de vista tècnic i operatiu. Segons explica, l’únic pas pendent és completar el procediment administratiu necessari perquè les autoritats competents autoritzin el punt fronterer i hi destinin els recursos humans necessaris per efectuar els controls quan siguin requerits. Es tracta d’una reivindicació que es remunta al 2015 i que, segons Candela, continua sent una de les grans prioritats per consolidar el creixement de l’aeroport. Tot i reconèixer que la mesura no serà una realitat a curt termini, es mostra optimista. «Portem més de deu anys reclamant aquesta possibilitat i els inputs que rebem indiquen que avancem en la bona direcció», assegura. Disposar d’un punt fronterer Schengen representaria un abans i un després per a l’aeroport. No només facilitaria l’obertura de noves rutes comercials, sinó que també permetria ampliar notablement el ventall de connexions disponibles i incrementar l’atractiu de la infraestructura per a les companyies aèries. A més, aquesta autorització també obriria la porta a establir connexions regulars amb helicòpter entre Andorra i l’aeroport, una opció que fa anys que es planteja per reduir encara més el temps d’accés al Principat i reforçar la connectivitat del país. Els vols dins de l’espai Schengen es caracteritzen perquè operen entre aeroports situats als 29 estats que formen part d’aquesta àrea de lliure circulació. Això permet que els passatgers no hagin de passar controls sistemàtics de passaports i que els tràmits siguin molt més àgils. En la pràctica, aquests vols funcionen gairebé com si fossin trajectes nacionals o regionals, ja que els viatgers només han de superar els controls habituals de seguretat de l’equipatge. Per contra, els vols procedents o destinats a països de fora de l’espai Schengen exigeixen controls fronterers complets, fet que incrementa els temps d’espera i les necessitats operatives dels aeroports. Precisament per això, aconseguir aquesta autorització és considerat un element estratègic per convertir l’aeroport d’Andorra-la Seu en una infraestructura molt més competitiva i amb capacitat per captar noves rutes i nous operadors aeris en els pròxims anys. No hi ha comentaris