La cruel ironia de la Querola d’Andorra: 22 dies després de l’incendi que la va destrossar guanya tres premis d’arquitectura a Nova York
La cruel ironia de la Querola d’Andorra: 22 dies després de l’incendi que la va destrossar guanya tres premis d’arquitectura a Nova York Redacció-ANA Només 22 dies després de l’incendi que va destruir parcialment el complex d’apartaments de luxe de la Querola d’Ordino, l’edifici acaba de rebre tres premis internacionals d’arquitectura als Estats Units. La paradoxa és difícil de superar: mentre a Andorra els promotors treballen per avaluar els danys del foc i preparar la reconstrucció, a Nova York un jurat internacional reconeix l’excel·lència arquitectònica d’un conjunt residencial que encara intenta recuperar-se de les flames. El complex, dissenyat pel prestigiós arquitecte francès Jean Nouvel, juntament amb Ribas & Ribas Arquitectes i Jordi Sala, ha aconseguit un ple als NY Architecture Awards 2026. S’havia presentat en tres categories i ha obtingut tres guardons. Una situació insòlita: un edifici que acaba de patir un incendi devastador és reconegut internacionalment com un dels projectes residencials més destacats de l’any. Dos premis d’or i un de plata La Querola ha obtingut dos guardons Gold Winner i un Silver Winner, que reconeixen diferents aspectes del projecte arquitectònic. El primer premi d’or correspon a la categoria Residential Architecture – Sustainable and Eco-Friendly Homes, que distingeix l’eficiència energètica, la sostenibilitat i la integració de l’edifici en l’entorn natural de la vall d’Ordino. El segon or ha arribat en la categoria Residential Architecture – Urban Residential Design, que valora el disseny dels espais, la qualitat arquitectònica i la integració del conjunt residencial. Finalment, el premi de plata en la categoria Residential Architecture – Luxury Residences reconeix els materials, els acabats i el concepte d’habitatge d’alta gamma. Entre els elements més característics de la Querola destaca la seva singular façana de pissarra, una de les senyes d’identitat del projecte de Jean Nouvel. Els premis arriben mentre es prepara la reconstrucció La coincidència temporal és especialment sorprenent. L’incendi del 22 de setembre va provocar danys importants al complex residencial, especialment en una part dels habitatges, i va obligar a posar en marxa els treballs d’avaluació i recuperació de l’edifici. El promotor Jordi Cerqueda ja havia avançat que la reconstrucció podria requerir aproximadament 18 mesos, amb l’objectiu que els residents puguin tornar als seus habitatges durant la primavera del 2028. Ara, enmig d’aquest procés, arriben tres reconeixements internacionals que premien precisament la qualitat del conjunt arquitectònic que s’haurà de restaurar. ls impulsors consideren que els guardons posen de manifest «el valor incalculable de la proposta arquitectònica i la seva integració exemplar en el paisatge d’Ordino». Jean Nouvel i la Querola acumulen reconeixements internacionals Els premis de Nova York se sumen a altres distincions que el projecte ha acumulat en el circuit internacional d’arquitectura. La Querola també ha estat seleccionada als Dezeen Awards 2026 i ha figurat entre els finalistes dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme. Per als promotors, el triple reconeixement arriba en un moment especialment delicat, quan tots els esforços se centren a preparar la reconstrucció després de l’incendi. Consideren que aquesta fita «projecta amb força el nom d’Ordino i d’Andorra arreu del món» i que «deixa constància, més que mai, de l’excel·lència d’un projecte concebut per perdurar i de la determinació absoluta de continuar endavant amb la mateixa il·lusió i passió del primer dia». La Querola viu així una de les paradoxes arquitectòniques més singulars d’Andorra: mentre els seus promotors calculen com reconstruir els habitatges afectats pel foc, un jurat internacional acaba de premiar tres vegades l’edifici que volen recuperar. No hi ha comentaris
200 manifestants a la Seu contra l’arribada dels ‘expulsats’ d’Andorra que dispara els lloguers
200 manifestants a la Seu contra l’arribada dels ‘expulsats’ d’Andorra que dispara els lloguers Redacció Andorra està disparant els preus dels lloguers a la Seu d’Urgell fins a situar-los a nivells propis de capitals de província. Aquesta és la denúncia del Sindicat d’Habitatge de l’Alt Urgell, que responsabilitza les polítiques immobiliàries del Principat de traslladar la crisi de l’habitatge a l’altra banda de la frontera. L’entitat alerta que cada vegada més persones que treballen a Andorra però no poden pagar-hi un pis es traslladen a la Seu d’Urgell, fet que incrementa la demanda i encareix els habitatges per als residents de la comarca. La denúncia s’ha fet durant una manifestació que ha reunit unes 200 persones aquest dijous al vespre a la plaça dels Oms de la Seu d’Urgell. La protesta, convocada per Pirineu Viu, el Sindicat de Llogateres i la Confederació Sindical d’Habitatge de Catalunya (COSHAC), s’ha celebrat sota el lema «El Pirineu no està en venda». Els lloguers de la Seu arriben a preus de capital de província Marc Claramunt, representant del Sindicat d’Habitatge de l’Alt Urgell, ha assenyalat directament Andorra com un dels principals responsables de l’encariment del mercat immobiliari de la comarca. Segons Claramunt, les polítiques andorranes «fan molta pressió immobiliària, i molta gent que no pot viure a Andorra o hi treballa ve a viure aquí». El sindicalista denuncia que aquesta situació està provocant que els lloguers a la Seu d’Urgell i altres municipis de l’Alt Urgell s’estiguin «inflant» fins a assolir «nivells de capital de província». La paradoxa és que una ciutat de dimensions reduïdes com la Seu d’Urgell acaba suportant una pressió immobiliària que, segons el sindicat, no es correspon amb les característiques del seu mercat local. La demanda procedent d’Andorra competeix directament amb la dels residents de la comarca, que veuen com cada vegada resulta més difícil trobar un habitatge a un preu assequible. La crisi immobiliària d’Andorra traspassa la frontera El portaveu de Pirineu Viu, Arnau Corberó, ha advertit que la situació de l’habitatge al Pirineu continua empitjorant. Ha recordat que fa dos anys ja es va organitzar una gran manifestació a la Seu d’Urgell, que va reunir unes 2.000 persones, sense que des d’aleshores s’hagi produït una millora significativa. «La situació no millora, només empitjora», ha afirmat Corberó, que considera que els preus continuen augmentant no perquè els habitatges siguin millors, sinó per l’encariment del sòl i la pressió de diferents activitats econòmiques. El representant de Pirineu Viu ha explicat que el problema presenta característiques diferents segons la comarca. A la Cerdanya, l’encariment està vinculat principalment a les segones residències; a l’Alt Urgell, al mercat immobiliari andorrà, i al Pallars, a la proliferació dels habitatges turístics. Per als convocants, totes aquestes situacions tenen un denominador comú: l’habitatge s’ha convertit en un negoci que dificulta l’accés a un dret bàsic. Reclamen abaixar els lloguers i limitar l’especulació Els manifestants han reclamat una reducció general i dràstica dels preus dels lloguers, l’ampliació del parc públic d’habitatges i la implantació de contractes indefinits. També defensen mesures contra els pisos buits i les compres especulatives, així com l’aplicació de l’IVA als habitatges d’ús turístic, que consideren una activitat econòmica. Durant la concentració s’han exhibit pancartes amb missatges com «No falta habitatge, sobren rendistes» i «Cap a la vaga general 11-N». Tallen durant deu minuts la carretera que porta a Andorra La manifestació ha acabat amb una acció de protesta en un dels principals accessos al Principat. Una part dels participants s’ha desplaçat fins a la rotonda d’Andorra, situada a la confluència de les carreteres N-260 i N-145, on han tallat la circulació durant uns deu minuts. L’acció ha servit per visibilitzar una reivindicació que cada vegada pren més força entre els col·lectius d’habitatge de la comarca: la crisi immobiliària andorrana no s’atura a la frontera i les seves conseqüències també les pateixen els residents de la Seu d’Urgell i de l’Alt Urgell. No hi ha comentaris
Per què dos veïns d’un mateix edifici d’Andorra poden pagar 800 i 2.000 euros de lloguer pel mateix tipus de pis?
Per què dos veïns d’un mateix edifici d’Andorra poden pagar 800 i 2.000 euros de lloguer pel mateix tipus de pis? J.P. Viure al mateix edifici, tenir un pis de dimensions pràcticament idèntiques i pagar 1.200 euros de diferència cada mes. És una realitat del mercat immobiliari d’Andorra, on dos veïns poden tenir lloguers radicalment diferents sense que hi hagi grans diferències entre els habitatges. La clau no és tant el pis com la data en què es va signar el contracte. La congelació dels lloguers, introduïda el 2019, ha provocat que una part dels residents continuïn pagant imports molt inferiors als que exigeix actualment el mercat. Així, un habitatge de dues habitacions que es va llogar fa anys per 800 euros pot tenir avui un preu de 2.000 o 2.100 euros si torna a sortir al mercat. Dos mercats de lloguer dins del mateix edifici Aquesta situació ha creat una divisió entre els inquilins que disposen de contractes antics protegits i els que han hagut de buscar habitatge recentment. Els primers mantenen preus relativament assequibles, mentre que els segons s’enfronten a un mercat amb una oferta escassa i preus disparats. La diferència pot superar el 150% entre dos habitatges equivalents. I no és un fenomen exclusiu dels pisos de dimensions reduïdes. A Andorra la Vella, els habitatges de tres habitacions poden arribar als 2.900 euros mensuals. La data del contracte determina el preu La situació també genera una paradoxa: molts residents amb contractes antics no es poden permetre canviar de pis, encara que les seves necessitats familiars hagin evolucionat. Abandonar un habitatge protegit significa exposar-se a preus que poden duplicar o triplicar el lloguer anterior. Per als nous residents i els joves que volen emancipar-se, el problema és encara més greu. Amb salaris nets que en molts casos ronden els 1.550 euros, fins i tot un estudi de 1.000 euros mensuals pot resultar inassumible.La futura descongelació dels contractes afegeix incertesa a aquest escenari. El gran interrogant és què passarà quan els habitatges protegits comencin a adaptar-se progressivament a les noves condicions del mercat.Andorra conviu així amb dos mercats de lloguer completament diferents: el dels que van arribar a temps i el dels que ara busquen un lloc on viure. No hi ha comentaris
Canillo desafia el criteri del Govern d’Andorra i autoritza tres xalets prop de Sant Joan de Caselles
‘Guerra’ entre administracions: Canillo autoritza tres xalets a tocar de l’església de Sant Joan de Caselles contra el criteri de Govern Redacció El Comú de Canillo ha decidit tirar pel dret i autoritzar la construcció de tres xalets unifamiliars a tocar de l’església de Sant Joan de Caselles, malgrat que el Govern havia recomanat que no s’edifiqués en aquesta zona. Una decisió que posa sobre la taula un nou xoc entre administracions per la protecció urbanística d’un dels monuments més emblemàtics de la parròquia. La construcció dels tres habitatges forma part de les modificacions introduïdes pel Comú en el Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial (POUP). L’element més controvertit és precisament la decisió de permetre noves edificacions a Sant Joan de Caselles tot i les reticències expressades des de l’Executiu. El cònsol major de Canillo, Jordi Alcobé, ha explicat que el Comú ha estudiat la nova normativa i considera que existeix marge per desenvolupar aquests habitatges sense entrar en conflicte amb el pla de protecció de l’església. Segons Alcobé, s’havia informat la corporació que es podia plantejar una construcció de tipus xalet al costat del xalet Pellicer. A partir d’aquesta possibilitat, el Comú ha optat per facilitar la construcció de tres edificacions. El cònsol ha remarcat, però, una particularitat important: els tres xalets hauran de tenir obligatòriament caràcter provisional. La decisió evidencia, en qualsevol cas, les diferències de criteri entre les dues administracions. Govern recomanava no construir-hi, mentre que Canillo considera que les edificacions poden encaixar en la normativa i ha decidit autoritzar-les. A tocar d’un dels monuments més emblemàtics La ubicació converteix la modificació urbanística en especialment sensible. Sant Joan de Caselles és un dels elements patrimonials més reconeguts de Canillo i qualsevol nova construcció al seu entorn està condicionada per la protecció paisatgística i patrimonial de la zona. Precisament per això, la decisió del Comú d’obrir la porta als tres xalets, encara que siguin provisionals, situa el desenvolupament urbanístic de l’entorn de l’església en el centre del debat. Plaques solars prohibides al nucli antic Les modificacions del POUP van més enllà de Sant Joan de Caselles. El Comú també ha decidit prohibir la instal·lació de plaques solars al nucli antic i impedir que es col·loquin en parets verticals amb l’objectiu de preservar l’estètica tradicional. El nou planejament fixa igualment en 11,5 metres l’altura màxima de totes les construccions de la parròquia. En la mateixa sessió, la corporació ha donat llum verda a la compra de 20 nous parquímetres, amb una inversió de 95.000 euros. Però és la decisió sobre Sant Joan de Caselles la que obre el principal front: Canillo permetrà construir tres xalets en un indret on Govern havia recomanat no fer-ho, evidenciant que les dues administracions no comparteixen el mateix criteri sobre fins on es pot arribar en el desenvolupament urbanístic de l’entorn del monument. No hi ha comentaris
Quan es podrà tornar a viure a l’edifici cremat de la Querola d’Andorra? El promotor apunta a la primavera del 2028
Quan es podrà tornar a viure a l’edifici cremat de la Querola d’Andorra? El promotor apunta a la primavera del 2028 Redacció Tornar a viure a l’edifici cremat de la Querola d’Ordino la primavera del 2028. Aquest és l’horitzó que es planteja el promotor del complex, Jordi Cerqueda, que calcula un termini de 18 mesos per recuperar els habitatges afectats per l’incendi. Cerqueda insisteix que encara és aviat per fixar un calendari definitiu, però expressa la voluntat de retornar al conjunt l’aspecte i les condicions que tenia abans del foc. L’objectiu és reconstruir els espais malmesos mantenint la qualitat del projecte original. “Creiem que en un termini de 18 mesos es pot tornar a posar la flor com estava el dia abans de l’incendi”, afirma el promotor. Una previsió que situa el possible retorn dels inquilins a la primavera del 2028, tot i que algunes parts podrien necessitar més temps. Només una quarta part dels habitatges afectats La zona residencial ha estat la més castigada per les flames, però, segons els responsables del projecte, només una quarta part dels habitatges s’han vist afectats. L’abast dels danys deixa oberta la possibilitat de recuperar el conjunt sense haver de refer-lo íntegrament. El predomini del ciment i el ferro en l’estructura és un dels factors que poden facilitar la reconstrucció. La fusta s’utilitzava com a revestiment interior, fet que, segons expliquen, permetria conservar gairebé tota l’estructura. Aquesta distinció és determinant per afrontar les obres: recuperar els interiors malmesos amb una estructura aprofitable pot facilitar el procés. Amb tot, Cerqueda manté la prudència sobre els terminis. Les zones comunes podrien funcionar abans El promotor adverteix que alguna de les parts afectades podria no estar completament acabada d’aquí a 18 mesos. Això, però, no impediria avançar en la recuperació d’altres espais del complex. Les zones comunes i els espais de circulació podrien tornar a estar operatius abans, segons la previsió exposada per Cerqueda. La recuperació es planteja, per tant, amb ritmes diferents segons l’estat de cada zona. Pel que fa als pisos, la voluntat és respectar el treball fet en cadascun. “La intenció és tornar-los a recuperar amb la mateixa qualitat i estàndard”, assegura el promotor, que recorda que els habitatges es van dissenyar de manera molt personalitzada. Reconstruir un projecte de vint anys Ateliers Jean Nouvel també ha expressat la voluntat de reconstruir les zones malmeses i donar continuïtat a una obra que acumula prop de vint anys de desenvolupament. “Vint anys de feina no desapareixen entre les flames”, ha reivindicat l’estudi. La Querola d’Ordino, dissenyada per Jean Nouvel amb la participació de Josep Ribas i Jordi Sala, està formada per set edificis i 51 habitatges. Els volums revestits de pissarra són un dels trets més recognoscibles del conjunt. Ara, la prioritat és recuperar els habitatges afectats i fer possible que tornin a ser ocupats. La primavera del 2028 és l’objectiu inicial, pendent que l’evolució dels treballs permeti confirmar-lo. No hi ha comentaris
Recel cap el Govern d’Andorra per no haver tombat cap renovació de residència pel requisit del català
Recel cap el Govern d’Andorra per no haver tombat cap renovació de residència pel requisit del català Redacció Ni una sola renovació de residència i treball ha estat denegada a Andorra per no acreditar el nivell A1 de català. Una dada que ha generat recel sobre com està aplicant el Govern una de les mesures més importants de la nova política lingüística: exigir uns coneixements mínims de català per poder renovar determinats permisos d’immigració. El requisit no és una recomanació. Des del 26 d’abril del 2026, acreditar el nivell A1 de català és una de les condicions previstes per obtenir la primera renovació de determinats permisos de residència. La mateixa documentació oficial d’Immigració inclou el justificant del nivell A1 entre els documents necessaris per tramitar aquestes renovacions. Per això sorprèn especialment que, mesos després de l’entrada en vigor de l’exigència, el Govern no hagi denegat cap renovació per falta de coneixements de català. La dada ha estat confirmada públicament per la ministra de Cultura i ha portat Concòrdia a demanar explicacions a l’Executiu. Si és obligatori, per què no hi ha cap denegació? Aquesta és la qüestió que queda ara sobre la taula. La consellera general Maria Àngels Aché ha entrat una pregunta parlamentària per saber quantes persones han sol·licitat fins ara una primera renovació subjecta al requisit de l’A1. Però la dada realment important serà saber quantes d’aquestes persones no disposaven de l’acreditació lingüística quan van presentar la sol·licitud. Perquè les zero denegacions poden tenir una explicació molt senzilla: que totes les persones obligades a acreditar l’A1 hagin complert el requisit. Però si hi ha sol·licitants que no disposaven de l’acreditació i, tot i això, han aconseguit renovar el permís, caldrà explicar quin criteri està aplicant Immigració i com encaixa amb el que estableix la legislació. Si és obligatori, per què no hi ha cap denegació? Aquesta és la qüestió que queda ara sobre la taula. La consellera general Maria Àngels Aché ha entrat una pregunta parlamentària per saber quantes persones han sol·licitat fins ara una primera renovació subjecta al requisit de l’A1. Però la dada realment important serà saber quantes d’aquestes persones no disposaven de l’acreditació lingüística quan van presentar la sol·licitud. Perquè les zero denegacions poden tenir una explicació molt senzilla: que totes les persones obligades a acreditar l’A1 hagin complert el requisit. Però si hi ha sol·licitants que no disposaven de l’acreditació i, tot i això, han aconseguit renovar el permís, caldrà explicar quin criteri està aplicant Immigració i com encaixa amb el que estableix la legislació. El zero que necessita una explicació La polèmica, per tant, no neix del fet que s’hagin denegat permisos de residència, sinó exactament del contrari: no se n’ha denegat cap. En una mesura que afecta milers de residents potencials i que converteix per primera vegada el coneixement mínim del català en una condició vinculada a determinades renovacions. El zero desperta inevitablement preguntes sobre el grau real de compliment. Ara serà la resposta parlamentària del Govern la que haurà d’aclarir si no hi ha hagut denegacions perquè tots els residents afectats han acreditat correctament l’A1 o si existeixen expedients en què s’ha pogut renovar sense complir inicialment el requisit. No hi ha comentaris
Jean Nouvel assegura que la Querola d’Ordino es reconstruirà després de l’incendi
Jean Nouvel assegura que la Querola d’Ordino es reconstruirà després de l’incendi Redacció El despatx de Jean Nouvel assegura que les parts de la Querola d’Ordino afectades per l’incendi es reconstruiran. L’equip de l’arquitecte ha reiterat el compromís de recuperar el conjunt residencial després del foc de la setmana passada, amb un missatge contundent: «Vint anys de feina no desapareixen entre les flames». En un comunicat, Ateliers Jean Nouvel defensa que l’incendi «no ha destruït el projecte ni la voluntat de completar-lo». Segons la valoració que recull el document, els danys afecten aproximadament entre un 40% i un 50% del conjunt de la urbanització. La reconstrucció de la Querola començarà amb una avaluació dels danys El pas següent serà obrir una etapa de treball tècnic i pericial per determinar l’abast exacte dels desperfectes. Aquesta anàlisi permetrà definir les actuacions necessàries per reconstruir les parts afectades. Els promotors asseguren que treballaran amb totes les parts implicades per recuperar el conjunt al més aviat possible, tot i que el comunicat no concreta un calendari d’obres. El despatx també es compromet a mantenir informats els clients i la ciutadania sobre l’evolució dels treballs i les diferents fases de la reconstrucció. Jean Nouvel defensa la continuïtat del projecte a Andorra El missatge de l’equip de Nouvel enviat a RTVA posa l’accent en la continuïtat de la Querola malgrat els danys provocats pel foc. Els vint anys de feina acumulats en el desenvolupament del projecte són un dels arguments amb què referma la voluntat de completar-lo. La reconstrucció quedarà definida a partir de les conclusions dels treballs tècnics i pericials, que han de precisar les intervencions que necessita el conjunt residencial d’Ordino. Agraïment als bombers i als equips d’emergència Els promotors han agraït especialment la intervenció dels Bombers d’Andorra i de la Generalitat de Catalunya. Destaquen que van treballar en condicions especialment complexes i que la seva actuació va evitar que les flames s’estenguessin al bosc i als edificis pròxims. El reconeixement també inclou la Policia, la Creu Roja, Protecció Civil i el Servei de Circulació d’Ordino, així com les entitats, empreses i persones que van contribuir al dispositiu de seguretat i extinció. Finalment, Jean Nouvel i el seu equip han expressat el seu agraïment per les mostres de suport i solidaritat rebudes després de l’incendi. No hi ha comentaris
Per què Andorra és el país més segur d’Europa?
Per què Andorra és el país més segur d’Europa? Ricard Poy Andorra encapçala la classificació europea de seguretat del 2026 amb una puntuació de 84,8 sobre 100. El Principat destaca per la poca preocupació que generen els robatoris, les agressions i altres delictes quotidians, però també per una sensació de tranquil·litat que es manté quan es fa de nit. El país registra un índex de criminalitat de 15,2 punts, el més baix d’Europa en aquesta classificació. És una xifra que reflecteix fins a quin punt les persones consultades perceben Andorra com un lloc segur per viure-hi o visitar-lo. La por de patir un robatori al domicili és molt baixa. També ho és la preocupació pels furts en vehicles o per la possibilitat de ser atracat al carrer. Són situacions que condicionen els hàbits quotidians en molts llocs, però que a Andorra generen una inquietud menor. La seguretat no s’acaba quan es fa fosc Un dels aspectes més destacats és la confiança a l’hora de caminar sol de nit. La sensació de protecció continua sent molt alta després de la posta de sol, igual que durant el dia. Aquesta percepció té conseqüències concretes en la manera de viure el país. Tornar a casa a peu, desplaçar-se sense companyia o passejar al vespre són activitats que les persones consultades associen a un risc baix. També reben valoracions molt baixes els problemes vinculats al vandalisme i als delictes violents. La preocupació per patir una agressió o un atac és reduïda, un altre element que ajuda a explicar la puntuació global d’Andorra. El resultat destaca encara més quan es compara amb els països veïns. Espanya obté 62,4 punts en seguretat i França, 44,2, lluny dels 84,8 punts del Principat. Andorra també queda per davant d’altres països europeus amb una forta reputació de seguretat, com Islàndia, Suïssa i Finlàndia. Un factor important per als visitants La seguretat és un atribut que va més enllà de les estadístiques. Per a qui visita Andorra, poder moure’s amb tranquil·litat pels carrers, les zones comercials o els nuclis turístics forma part de l’experiència del viatge. Per als residents, aquesta confiança es manifesta en gestos més habituals: sortir a passejar, tornar de la feina o fer activitats al vespre sense que la por a la delinqüència sigui una preocupació constant. La posició d’Andorra, però, no vol dir que els delictes siguin inexistents. Tampoc no significa que els 15,2 punts siguin una taxa de denúncies policials. La classificació mesura principalment la percepció de la seguretat i de la criminalitat. És precisament en aquesta percepció on el Principat sobresurt: poca preocupació pels robatoris, una valoració molt baixa de la violència i una sensació de protecció elevada tant de dia com de nit. La suma d’aquests factors situa Andorra al capdavant de la seguretat a Europa. No hi ha comentaris
Tres famosos que potser no sabies que eren d’Andorra
Tres famosos que potser no sabies que eren d’Andorra Ricard Poy Hi ha tres noms amb projecció en àmbits completament diferents que comparteixen un origen que bona part del públic probablement desconeix: Andorra. Un empresari pioner de les criptomonedes, un dels creadors de contingut futbolístic més populars d’Espanya i una professional que ha treballat en algunes de les grans produccions del cinema europeu. Alexis Sirkia, Spursito i Laia Ateca representen tres trajectòries desenvolupades principalment lluny del Principat, però amb fortes arrels andorranes. Alexis Sirkia, de créixer a Andorra a convertir-se en pioner de les criptomonedes Alexis Sirkia va créixer a Andorra en una família d’origen finlandès molt coneguda al Principat. Enginyer de formació, va passar per sectors com l’aeronàutica i l’espacial abans d’endinsar-se en el món de les criptomonedes. Va ser cofundador de GSR, una de les empreses pioneres en market making d’actius digitals, i posteriorment ha estat al capdavant de Yellow, projecte centrat en infraestructures blockchain i finances descentralitzades. Fa anys que desenvolupa la seva vida professional fora d’Andorra i el 2020 constava com a establert a Tailàndia. Spursito, l’andorrà que va triomfar a YouTube i la Kings League Darrere del nom de Spursito hi ha Martí Miras Nadal, nascut a Andorra el 31 de maig de 1997 i traslladat a Barcelona quan encara era jove. Va començar a fer-se conegut amb vídeos sobre FIFA i futbol i ha acabat construint una comunitat milionària entre YouTube i Twitch. La seva popularitat va fer un altre salt amb la Kings League de Gerard Piqué, on presideix el Rayo de Barcelona, i les seves aparicions en programes com La Revuelta. És probablement un dels millors exemples d’una personalitat nascuda al Principat que bona part del seu públic identifica molt més amb l’ecosistema digital espanyol que amb Andorra. Laia Ateca, d’Andorra a treballar amb Woody Allen, Rosalía i Madonna Molt menys coneguda pel gran públic, però amb una trajectòria internacional extraordinària darrere de les càmeres, hi ha Laia Ateca, nascuda a Andorra el 1985. Formada en direcció artística a l’ESCAC, va començar professionalment al departament d’art de Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, i posteriorment ha treballat amb cineastes com Paco Plaza, Carlos Vermut, Leticia Dolera i Oliver Laxe. També ha participat en videoclips de figures com Madonna, Rosalía i The Chemical Brothers. Entre els seus treballs més destacats hi ha Sirât, en què va assumir el disseny de producció, una feina que li ha valgut reconeixements com el Gaudí, el Goya i el Premi del Cinema Europeu al millor disseny de producció. No hi ha comentaris
La Querola: vint anys per aixecar pisos de fins a 6,3 milions i un incendi els destrueix tres mesos després
La Querola: vint anys per aixecar pisos de fins a 6,3 milions i un incendi els destrueix tres mesos després Ricard Poy La Querola d’Ordino s’havia convertit en un dels grans símbols del luxe immobiliari a Andorra i en un dels complexos residencials més exclusius i cars del país. També havia esdevingut un particular paradís del luxe per a influencers espanyols residents al Principat, atrets per la privacitat, les grans dimensions dels habitatges i una ubicació privilegiada sobre la vall d’Ordino. Els 51 habitatges de La Querola es comercialitzaven aproximadament per preus d’entre 2,4 i 6,3 milions d’euros, amb valors que se situaven al voltant dels 8.000 i 9.000 euros per metre quadrat. Alguns dels pisos arribaven als 700 metres quadrats i el conjunt havia requerit una inversió global d’uns 130 milions d’euros, unes xifres que situaven la promoció entre les més exclusives del mercat immobiliari andorrà. La història de La Querola d’Ordino havia començat dues dècades abans, quan es va plantejar aixecar a la muntanya un dels projectes residencials més ambiciosos que s’havien concebut mai a Andorra. Els Ateliers Jean Nouvel situen l’inici del projecte l’any 2006, amb la voluntat de crear habitatges d’alt nivell que s’integressin completament en el paisatge d’Ordino. La proposta de Jean Nouvel, desenvolupada amb arquitectes del país, fugia de la imatge d’una urbanització convencional. L’arquitecte francès va imaginar una gran massa de pedra adherida a la muntanya, gairebé com un accident més de la topografia, amb habitatges oberts a les vistes de les valls d’Ordino. Un projecte que es va eternitzar La materialització de La Querola, però, va resultar molt més complicada del que s’havia previst. Les obres van acumular retards, problemes constructius i condicionants mediambientals, entre els quals la presència d’amfibis en una zona especialment sensible. El projecte va acabar necessitant prop de dues dècades de desenvolupament i catorze anys de construcció. La llarga espera va fer que el complex arribés a ser conegut popularment com la “Sagrada Família d’Ordino”. Amb el pas dels anys, el projecte va anar prenent forma fins a convertir-se en un conjunt de set edificis i 51 habitatges de luxe integrats a la muntanya. Els pisos, tots concebuts amb característiques singulars, tenien superfícies que podien anar aproximadament dels 300 als 700 metres quadrats. Els acabats, les dimensions, la privacitat i la ubicació van situar La Querola en el segment més exclusiu de l’habitatge andorrà. El camí fins a la culminació tampoc va estar exempt d’ensurts. Entre maig i juny del 2024, La Querola ja havia patit dos incendis que van obligar a intervenir els bombers. Presentada només tres mesos abans de l’incendi Després de tots els obstacles, el complex es va presentar oficialment el juny del 2026, gairebé vint anys després que comencés a gestar-se. Era la culminació d’un projecte excepcionalment llarg que estava ja molt a prop de poder ser ocupat. Però la matinada d’aquest 22 de setembre, només tres mesos després d’aquella presentació, la història de La Querola va donar un gir dramàtic. Els Bombers van rebre el primer avís a les 1.45 hores per un foc que afectava un dels blocs. Les flames es van estendre ràpidament pel conjunt i van acabar afectant greument els set edificis. El foc va afectar uns 10.000 metres quadrats d’habitatges i 12.000 d’aparcament, sense causar ferits perquè el complex encara no estava ocupat. Durant el dia, els bombers van haver de continuar treballant i utilitzar mitjans aeris després que alguns focus revifessin. Les causes de l’incendi continuen sota investigació. D’aquesta manera, un projecte que havia necessitat vint anys per convertir-se en realitat, 14 anys d’obres i una inversió d’uns 130 milions d’euros va quedar greument destruït en qüestió d’hores. Només tres mesos després de la seva presentació i just quan havia de començar una nova etapa com un dels complexos residencials més luxosos i singulars d’Andorra. No hi ha comentaris