Quan es podrà tornar a viure a l’edifici cremat de la Querola d’Andorra? El promotor apunta a la primavera del 2028
Quan es podrà tornar a viure a l’edifici cremat de la Querola d’Andorra? El promotor apunta a la primavera del 2028 Redacció Tornar a viure a l’edifici cremat de la Querola d’Ordino la primavera del 2028. Aquest és l’horitzó que es planteja el promotor del complex, Jordi Cerqueda, que calcula un termini de 18 mesos per recuperar els habitatges afectats per l’incendi. Cerqueda insisteix que encara és aviat per fixar un calendari definitiu, però expressa la voluntat de retornar al conjunt l’aspecte i les condicions que tenia abans del foc. L’objectiu és reconstruir els espais malmesos mantenint la qualitat del projecte original. “Creiem que en un termini de 18 mesos es pot tornar a posar la flor com estava el dia abans de l’incendi”, afirma el promotor. Una previsió que situa el possible retorn dels inquilins a la primavera del 2028, tot i que algunes parts podrien necessitar més temps. Només una quarta part dels habitatges afectats La zona residencial ha estat la més castigada per les flames, però, segons els responsables del projecte, només una quarta part dels habitatges s’han vist afectats. L’abast dels danys deixa oberta la possibilitat de recuperar el conjunt sense haver de refer-lo íntegrament. El predomini del ciment i el ferro en l’estructura és un dels factors que poden facilitar la reconstrucció. La fusta s’utilitzava com a revestiment interior, fet que, segons expliquen, permetria conservar gairebé tota l’estructura. Aquesta distinció és determinant per afrontar les obres: recuperar els interiors malmesos amb una estructura aprofitable pot facilitar el procés. Amb tot, Cerqueda manté la prudència sobre els terminis. Les zones comunes podrien funcionar abans El promotor adverteix que alguna de les parts afectades podria no estar completament acabada d’aquí a 18 mesos. Això, però, no impediria avançar en la recuperació d’altres espais del complex. Les zones comunes i els espais de circulació podrien tornar a estar operatius abans, segons la previsió exposada per Cerqueda. La recuperació es planteja, per tant, amb ritmes diferents segons l’estat de cada zona. Pel que fa als pisos, la voluntat és respectar el treball fet en cadascun. “La intenció és tornar-los a recuperar amb la mateixa qualitat i estàndard”, assegura el promotor, que recorda que els habitatges es van dissenyar de manera molt personalitzada. Reconstruir un projecte de vint anys Ateliers Jean Nouvel també ha expressat la voluntat de reconstruir les zones malmeses i donar continuïtat a una obra que acumula prop de vint anys de desenvolupament. “Vint anys de feina no desapareixen entre les flames”, ha reivindicat l’estudi. La Querola d’Ordino, dissenyada per Jean Nouvel amb la participació de Josep Ribas i Jordi Sala, està formada per set edificis i 51 habitatges. Els volums revestits de pissarra són un dels trets més recognoscibles del conjunt. Ara, la prioritat és recuperar els habitatges afectats i fer possible que tornin a ser ocupats. La primavera del 2028 és l’objectiu inicial, pendent que l’evolució dels treballs permeti confirmar-lo. No hi ha comentaris
Recel cap el Govern d’Andorra per no haver tombat cap renovació de residència pel requisit del català
Recel cap el Govern d’Andorra per no haver tombat cap renovació de residència pel requisit del català Redacció Ni una sola renovació de residència i treball ha estat denegada a Andorra per no acreditar el nivell A1 de català. Una dada que ha generat recel sobre com està aplicant el Govern una de les mesures més importants de la nova política lingüística: exigir uns coneixements mínims de català per poder renovar determinats permisos d’immigració. El requisit no és una recomanació. Des del 26 d’abril del 2026, acreditar el nivell A1 de català és una de les condicions previstes per obtenir la primera renovació de determinats permisos de residència. La mateixa documentació oficial d’Immigració inclou el justificant del nivell A1 entre els documents necessaris per tramitar aquestes renovacions. Per això sorprèn especialment que, mesos després de l’entrada en vigor de l’exigència, el Govern no hagi denegat cap renovació per falta de coneixements de català. La dada ha estat confirmada públicament per la ministra de Cultura i ha portat Concòrdia a demanar explicacions a l’Executiu. Si és obligatori, per què no hi ha cap denegació? Aquesta és la qüestió que queda ara sobre la taula. La consellera general Maria Àngels Aché ha entrat una pregunta parlamentària per saber quantes persones han sol·licitat fins ara una primera renovació subjecta al requisit de l’A1. Però la dada realment important serà saber quantes d’aquestes persones no disposaven de l’acreditació lingüística quan van presentar la sol·licitud. Perquè les zero denegacions poden tenir una explicació molt senzilla: que totes les persones obligades a acreditar l’A1 hagin complert el requisit. Però si hi ha sol·licitants que no disposaven de l’acreditació i, tot i això, han aconseguit renovar el permís, caldrà explicar quin criteri està aplicant Immigració i com encaixa amb el que estableix la legislació. Si és obligatori, per què no hi ha cap denegació? Aquesta és la qüestió que queda ara sobre la taula. La consellera general Maria Àngels Aché ha entrat una pregunta parlamentària per saber quantes persones han sol·licitat fins ara una primera renovació subjecta al requisit de l’A1. Però la dada realment important serà saber quantes d’aquestes persones no disposaven de l’acreditació lingüística quan van presentar la sol·licitud. Perquè les zero denegacions poden tenir una explicació molt senzilla: que totes les persones obligades a acreditar l’A1 hagin complert el requisit. Però si hi ha sol·licitants que no disposaven de l’acreditació i, tot i això, han aconseguit renovar el permís, caldrà explicar quin criteri està aplicant Immigració i com encaixa amb el que estableix la legislació. El zero que necessita una explicació La polèmica, per tant, no neix del fet que s’hagin denegat permisos de residència, sinó exactament del contrari: no se n’ha denegat cap. En una mesura que afecta milers de residents potencials i que converteix per primera vegada el coneixement mínim del català en una condició vinculada a determinades renovacions. El zero desperta inevitablement preguntes sobre el grau real de compliment. Ara serà la resposta parlamentària del Govern la que haurà d’aclarir si no hi ha hagut denegacions perquè tots els residents afectats han acreditat correctament l’A1 o si existeixen expedients en què s’ha pogut renovar sense complir inicialment el requisit. No hi ha comentaris
Jean Nouvel assegura que la Querola d’Ordino es reconstruirà després de l’incendi
Jean Nouvel assegura que la Querola d’Ordino es reconstruirà després de l’incendi Redacció El despatx de Jean Nouvel assegura que les parts de la Querola d’Ordino afectades per l’incendi es reconstruiran. L’equip de l’arquitecte ha reiterat el compromís de recuperar el conjunt residencial després del foc de la setmana passada, amb un missatge contundent: «Vint anys de feina no desapareixen entre les flames». En un comunicat, Ateliers Jean Nouvel defensa que l’incendi «no ha destruït el projecte ni la voluntat de completar-lo». Segons la valoració que recull el document, els danys afecten aproximadament entre un 40% i un 50% del conjunt de la urbanització. La reconstrucció de la Querola començarà amb una avaluació dels danys El pas següent serà obrir una etapa de treball tècnic i pericial per determinar l’abast exacte dels desperfectes. Aquesta anàlisi permetrà definir les actuacions necessàries per reconstruir les parts afectades. Els promotors asseguren que treballaran amb totes les parts implicades per recuperar el conjunt al més aviat possible, tot i que el comunicat no concreta un calendari d’obres. El despatx també es compromet a mantenir informats els clients i la ciutadania sobre l’evolució dels treballs i les diferents fases de la reconstrucció. Jean Nouvel defensa la continuïtat del projecte a Andorra El missatge de l’equip de Nouvel enviat a RTVA posa l’accent en la continuïtat de la Querola malgrat els danys provocats pel foc. Els vint anys de feina acumulats en el desenvolupament del projecte són un dels arguments amb què referma la voluntat de completar-lo. La reconstrucció quedarà definida a partir de les conclusions dels treballs tècnics i pericials, que han de precisar les intervencions que necessita el conjunt residencial d’Ordino. Agraïment als bombers i als equips d’emergència Els promotors han agraït especialment la intervenció dels Bombers d’Andorra i de la Generalitat de Catalunya. Destaquen que van treballar en condicions especialment complexes i que la seva actuació va evitar que les flames s’estenguessin al bosc i als edificis pròxims. El reconeixement també inclou la Policia, la Creu Roja, Protecció Civil i el Servei de Circulació d’Ordino, així com les entitats, empreses i persones que van contribuir al dispositiu de seguretat i extinció. Finalment, Jean Nouvel i el seu equip han expressat el seu agraïment per les mostres de suport i solidaritat rebudes després de l’incendi. No hi ha comentaris
Per què Andorra és el país més segur d’Europa?
Per què Andorra és el país més segur d’Europa? Ricard Poy Andorra encapçala la classificació europea de seguretat del 2026 amb una puntuació de 84,8 sobre 100. El Principat destaca per la poca preocupació que generen els robatoris, les agressions i altres delictes quotidians, però també per una sensació de tranquil·litat que es manté quan es fa de nit. El país registra un índex de criminalitat de 15,2 punts, el més baix d’Europa en aquesta classificació. És una xifra que reflecteix fins a quin punt les persones consultades perceben Andorra com un lloc segur per viure-hi o visitar-lo. La por de patir un robatori al domicili és molt baixa. També ho és la preocupació pels furts en vehicles o per la possibilitat de ser atracat al carrer. Són situacions que condicionen els hàbits quotidians en molts llocs, però que a Andorra generen una inquietud menor. La seguretat no s’acaba quan es fa fosc Un dels aspectes més destacats és la confiança a l’hora de caminar sol de nit. La sensació de protecció continua sent molt alta després de la posta de sol, igual que durant el dia. Aquesta percepció té conseqüències concretes en la manera de viure el país. Tornar a casa a peu, desplaçar-se sense companyia o passejar al vespre són activitats que les persones consultades associen a un risc baix. També reben valoracions molt baixes els problemes vinculats al vandalisme i als delictes violents. La preocupació per patir una agressió o un atac és reduïda, un altre element que ajuda a explicar la puntuació global d’Andorra. El resultat destaca encara més quan es compara amb els països veïns. Espanya obté 62,4 punts en seguretat i França, 44,2, lluny dels 84,8 punts del Principat. Andorra també queda per davant d’altres països europeus amb una forta reputació de seguretat, com Islàndia, Suïssa i Finlàndia. Un factor important per als visitants La seguretat és un atribut que va més enllà de les estadístiques. Per a qui visita Andorra, poder moure’s amb tranquil·litat pels carrers, les zones comercials o els nuclis turístics forma part de l’experiència del viatge. Per als residents, aquesta confiança es manifesta en gestos més habituals: sortir a passejar, tornar de la feina o fer activitats al vespre sense que la por a la delinqüència sigui una preocupació constant. La posició d’Andorra, però, no vol dir que els delictes siguin inexistents. Tampoc no significa que els 15,2 punts siguin una taxa de denúncies policials. La classificació mesura principalment la percepció de la seguretat i de la criminalitat. És precisament en aquesta percepció on el Principat sobresurt: poca preocupació pels robatoris, una valoració molt baixa de la violència i una sensació de protecció elevada tant de dia com de nit. La suma d’aquests factors situa Andorra al capdavant de la seguretat a Europa. No hi ha comentaris
Tres famosos que potser no sabies que eren d’Andorra
Tres famosos que potser no sabies que eren d’Andorra Ricard Poy Hi ha tres noms amb projecció en àmbits completament diferents que comparteixen un origen que bona part del públic probablement desconeix: Andorra. Un empresari pioner de les criptomonedes, un dels creadors de contingut futbolístic més populars d’Espanya i una professional que ha treballat en algunes de les grans produccions del cinema europeu. Alexis Sirkia, Spursito i Laia Ateca representen tres trajectòries desenvolupades principalment lluny del Principat, però amb fortes arrels andorranes. Alexis Sirkia, de créixer a Andorra a convertir-se en pioner de les criptomonedes Alexis Sirkia va créixer a Andorra en una família d’origen finlandès molt coneguda al Principat. Enginyer de formació, va passar per sectors com l’aeronàutica i l’espacial abans d’endinsar-se en el món de les criptomonedes. Va ser cofundador de GSR, una de les empreses pioneres en market making d’actius digitals, i posteriorment ha estat al capdavant de Yellow, projecte centrat en infraestructures blockchain i finances descentralitzades. Fa anys que desenvolupa la seva vida professional fora d’Andorra i el 2020 constava com a establert a Tailàndia. Spursito, l’andorrà que va triomfar a YouTube i la Kings League Darrere del nom de Spursito hi ha Martí Miras Nadal, nascut a Andorra el 31 de maig de 1997 i traslladat a Barcelona quan encara era jove. Va començar a fer-se conegut amb vídeos sobre FIFA i futbol i ha acabat construint una comunitat milionària entre YouTube i Twitch. La seva popularitat va fer un altre salt amb la Kings League de Gerard Piqué, on presideix el Rayo de Barcelona, i les seves aparicions en programes com La Revuelta. És probablement un dels millors exemples d’una personalitat nascuda al Principat que bona part del seu públic identifica molt més amb l’ecosistema digital espanyol que amb Andorra. Laia Ateca, d’Andorra a treballar amb Woody Allen, Rosalía i Madonna Molt menys coneguda pel gran públic, però amb una trajectòria internacional extraordinària darrere de les càmeres, hi ha Laia Ateca, nascuda a Andorra el 1985. Formada en direcció artística a l’ESCAC, va començar professionalment al departament d’art de Vicky Cristina Barcelona, de Woody Allen, i posteriorment ha treballat amb cineastes com Paco Plaza, Carlos Vermut, Leticia Dolera i Oliver Laxe. També ha participat en videoclips de figures com Madonna, Rosalía i The Chemical Brothers. Entre els seus treballs més destacats hi ha Sirât, en què va assumir el disseny de producció, una feina que li ha valgut reconeixements com el Gaudí, el Goya i el Premi del Cinema Europeu al millor disseny de producció. No hi ha comentaris
La Querola: vint anys per aixecar pisos de fins a 6,3 milions i un incendi els destrueix tres mesos després
La Querola: vint anys per aixecar pisos de fins a 6,3 milions i un incendi els destrueix tres mesos després Ricard Poy La Querola d’Ordino s’havia convertit en un dels grans símbols del luxe immobiliari a Andorra i en un dels complexos residencials més exclusius i cars del país. També havia esdevingut un particular paradís del luxe per a influencers espanyols residents al Principat, atrets per la privacitat, les grans dimensions dels habitatges i una ubicació privilegiada sobre la vall d’Ordino. Els 51 habitatges de La Querola es comercialitzaven aproximadament per preus d’entre 2,4 i 6,3 milions d’euros, amb valors que se situaven al voltant dels 8.000 i 9.000 euros per metre quadrat. Alguns dels pisos arribaven als 700 metres quadrats i el conjunt havia requerit una inversió global d’uns 130 milions d’euros, unes xifres que situaven la promoció entre les més exclusives del mercat immobiliari andorrà. La història de La Querola d’Ordino havia començat dues dècades abans, quan es va plantejar aixecar a la muntanya un dels projectes residencials més ambiciosos que s’havien concebut mai a Andorra. Els Ateliers Jean Nouvel situen l’inici del projecte l’any 2006, amb la voluntat de crear habitatges d’alt nivell que s’integressin completament en el paisatge d’Ordino. La proposta de Jean Nouvel, desenvolupada amb arquitectes del país, fugia de la imatge d’una urbanització convencional. L’arquitecte francès va imaginar una gran massa de pedra adherida a la muntanya, gairebé com un accident més de la topografia, amb habitatges oberts a les vistes de les valls d’Ordino. Un projecte que es va eternitzar La materialització de La Querola, però, va resultar molt més complicada del que s’havia previst. Les obres van acumular retards, problemes constructius i condicionants mediambientals, entre els quals la presència d’amfibis en una zona especialment sensible. El projecte va acabar necessitant prop de dues dècades de desenvolupament i catorze anys de construcció. La llarga espera va fer que el complex arribés a ser conegut popularment com la “Sagrada Família d’Ordino”. Amb el pas dels anys, el projecte va anar prenent forma fins a convertir-se en un conjunt de set edificis i 51 habitatges de luxe integrats a la muntanya. Els pisos, tots concebuts amb característiques singulars, tenien superfícies que podien anar aproximadament dels 300 als 700 metres quadrats. Els acabats, les dimensions, la privacitat i la ubicació van situar La Querola en el segment més exclusiu de l’habitatge andorrà. El camí fins a la culminació tampoc va estar exempt d’ensurts. Entre maig i juny del 2024, La Querola ja havia patit dos incendis que van obligar a intervenir els bombers. Presentada només tres mesos abans de l’incendi Després de tots els obstacles, el complex es va presentar oficialment el juny del 2026, gairebé vint anys després que comencés a gestar-se. Era la culminació d’un projecte excepcionalment llarg que estava ja molt a prop de poder ser ocupat. Però la matinada d’aquest 22 de setembre, només tres mesos després d’aquella presentació, la història de La Querola va donar un gir dramàtic. Els Bombers van rebre el primer avís a les 1.45 hores per un foc que afectava un dels blocs. Les flames es van estendre ràpidament pel conjunt i van acabar afectant greument els set edificis. El foc va afectar uns 10.000 metres quadrats d’habitatges i 12.000 d’aparcament, sense causar ferits perquè el complex encara no estava ocupat. Durant el dia, els bombers van haver de continuar treballant i utilitzar mitjans aeris després que alguns focus revifessin. Les causes de l’incendi continuen sota investigació. D’aquesta manera, un projecte que havia necessitat vint anys per convertir-se en realitat, 14 anys d’obres i una inversió d’uns 130 milions d’euros va quedar greument destruït en qüestió d’hores. Només tres mesos després de la seva presentació i just quan havia de començar una nova etapa com un dels complexos residencials més luxosos i singulars d’Andorra. No hi ha comentaris
Andorra vol frenar la població, però la falta de mà d’obra obliga a ampliar la immigració
Andorra vol frenar la població, però la falta de mà d’obra obliga a ampliar la immigració Ricard Poy La manca de mà d’obra està obligant el Govern a buscar noves fórmules per permetre l’arribada de treballadors estrangers, malgrat la política de contenció del creixement demogràfic dels darrers anys. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha obert la porta a estendre a diferents sectors la quota especial d’immigració plantejada inicialment per l’Associació de Contractistes d’Obra (ACODA) per cobrir necessitats puntuals de personal. La mesura encara s’està definint i requerirà una modificació de la Llei d’immigració, però evidencia la dificultat de combinar la voluntat de frenar el creixement de la població amb les necessitats del mercat laboral. Hoteleria i restauració són altres sectors amb una elevada demanda de personal i podrien beneficiar-se d’aquesta flexibilització. El Govern també planteja ampliar de tres a cinc anys el període durant el qual els treballadors temporers podran continuar al país mitjançant els mecanismes previstos a la normativa. Molné ha defensat que la nova quota “en cap cas serà inflacionista” i ha recordat que el creixement interanual de la població s’ha moderat fins a situar-se en el 1,9% a l’agost. El dilema entre limitar la població i trobar treballadors L’Executiu es troba així davant un equilibri complex: vol contenir l’augment de residents, però al mateix temps necessita facilitar l’arribada de mà d’obra perquè determinades empreses puguin mantenir l’activitat. El conseller general de Concòrdia, Cerni Escalé, ha advertit dels possibles efectes d’aquesta política sobre l’habitatge, els serveis públics i el territori, així com del risc que una demanda de treballadors superior a l’oferta generi un “efecte crida”. Molné ha defensat, en canvi, que el creixement econòmic necessita treballadors, tot i que ha insistit que l’arribada de nova població ha de ser sostenible. La ministra també ha recordat que les quotes havien arribat a superar les 6.000 autoritzacions anuals el 2003, molt per sobre dels nivells actuals. El Govern aposta, per tant, per mantenir la contenció demogràfica, però la realitat del mercat laboral l’empeny a introduir més flexibilitat en les quotes d’immigració per cobrir una manca de treballadors que afecta diversos sectors de l’economia andorrana. No hi ha comentaris
Els motius pels quals Andorra és el país més segur d’Europa i el segon del món
Els motius pels quals Andorra és el país més segur d’Europa i el segon del món Ricard Poy Andorra fa anys que ocupa les primeres posicions dels rànquings internacionals de seguretat i ha arribat fins i tot a situar-se com el país més segur del món. El rànquing anual de Numbeo del 2025 va situar el Principat en la primera posició mundial, amb un índex de seguretat de 84,7 punts sobre 100, per davant dels Emirats Àrabs Units i Qatar. El 2026, Andorra continua al capdamunt del rànquing: és el país més segur d’Europa i el segon més segur del món, amb 84,8 punts, empatat en aquesta segona posició amb Qatar. Només els Emirats Àrabs Units, amb un índex de seguretat de 86 punts, se situen per davant del Principat. La comparació amb els Emirats Àrabs Units té, però, un context important. El país que encapçala actualment el rànquing disposa d’un sistema penal considerablement més sever que els estàndards europeus, manté la pena de mort i va tornar a registrar execucions durant el 2025. Andorra aconsegueix, en canvi, situar-se immediatament al darrere dins d’un marc jurídic europeu i sense pena de mort, fet que permet parlar d’un model de seguretat molt diferent. Un país petit on és difícil desaparèixer després d’un delicte La mateixa geografia d’Andorra és probablement un dels factors que més contribueixen a la seguretat. El país té només 468 quilòmetres quadrats, una població de poc més de 90.000 habitants i una xarxa viària molt concentrada. A diferència del que passa en una gran ciutat europea, un delinqüent té poques opcions per abandonar ràpidament el territori. Les dues principals sortides terrestres del país són les fronteres amb Espanya i França. Aquesta particularitat facilita el desplegament de controls quan es produeix un delicte greu i redueix considerablement les possibles vies de fugida. En un territori tan petit és molt més difícil passar desapercebut després de cometre un delicte. Una resposta policial molt ràpida Les dimensions del país permeten també que la Policia d’Andorra pugui reaccionar amb rapidesa davant d’un incident. Les distàncies són curtes i els principals nuclis de població es concentren al fons de les valls, fet que facilita tant la presència preventiva com la mobilització d’efectius quan es produeix una emergència. La Policia ha destacat que l’índex de resolució dels delictes supera el 70%, una dada que ajuda a entendre l’efecte dissuasiu del sistema: la probabilitat que una infracció sigui investigada i el responsable identificat és elevada. El filtre dels antecedents penals per residir a Andorra Un altre dels factors diferencials és el sistema d’immigració. Per obtenir moltes de les autoritzacions de residència al Principat cal aportar un certificat d’antecedents penals dels països corresponents. A més, l’Estat disposa de mecanismes d’expulsió i foragitament en determinats casos vinculats amb riscos per a la seguretat o l’ordre públic. Això permet a Andorra mantenir un grau de control sobre les persones que s’estableixen al país superior al que existeix entre territoris integrats plenament en un espai de lliure circulació. Molt poca delinqüència violenta La seguretat andorrana no es limita a la percepció ciutadana. Les estadístiques policials mostren que els delictes relacionats amb la seguretat pública representen una part reduïda de les actuacions del cos. La Policia ha assenyalat que només entre el 6% i el 8% de les intervencions requerides pels ciutadans estan relacionades directament amb qüestions de seguretat pública. Els homicidis, els atracaments violents i altres formes de criminalitat greu són especialment infreqüents en comparació amb el volum de població i de visitants que suporta el país. Més població sense un augment equivalent de la inseguretat La dada adquireix encara més rellevància si es té en compte la transformació demogràfica d’Andorra. El Principat ha superat els 90.000 residents i ha experimentat un fort creixement de població durant els últims anys, al qual cal sumar els milions de turistes que entren anualment al país. Tot i aquest increment de persones i desplaçaments, la inseguretat no ha crescut al mateix ritme que la població, i Andorra continua ocupant les primeres posicions mundials en els indicadors de seguretat. Una elevada sensació de seguretat al carrer Un altre dels trets que diferencia Andorra és la tranquil·litat amb què els residents perceben l’espai públic. Segons les dades de Numbeo, la percepció de seguretat quan es camina sol durant el dia supera els 92 punts sobre 100, mentre que durant la nit es manté prop dels 89 punts. Són valors excepcionalment elevats i expliquen una de les característiques més visibles de la vida quotidiana al Principat: la sensació que és possible caminar pràcticament a qualsevol hora sense una percepció elevada de risc. No hi ha comentaris
Els set punts negres del trànsit a Andorra: on es formen més cues i per què
Els set punts negres del trànsit a Andorra: on es formen més cues i per què Ricard Poy El trànsit s’ha convertit en un dels grans problemes quotidians d’Andorra i la situació s’ha agreujat especialment des del 2022, coincidint amb el fort creixement de la població que es va produir després de la pandèmia. L’augment del nombre de residents, treballadors i desplaçaments diaris ha comportat també més vehicles circulant per una xarxa viària molt limitada, condicionada per l’orografia de les valls i amb escasses possibilitats de continuar ampliant-se. A aquesta pressió interna s’afegeixen els milions de visitants que rep anualment el Principat i els milers de treballadors fronterers que entren i surten del país, de manera que les hores punta laborables coincideixen amb una xarxa que en determinats punts ja treballa molt a prop del límit de la seva capacitat. La implantació del transport públic gratuït ha contribuït a absorbir una part del creixement de la mobilitat i a minimitzar l’impacte que hauria tingut l’increment dels desplaçaments si tots s’haguessin fet en vehicle privat. El bus gratuït s’ha convertit així en una peça pràcticament imprescindible per evitar una saturació encara més gran de la xarxa viària, però no ha estat suficient per impedir que les retencions siguin recurrents en determinades zones. El problema de fons és difícil de resoldre: Andorra concentra una població i una activitat econòmica creixents en unes valls estretes, amb molt pocs grans eixos de circulació i poc marge físic per crear noves carreteres. Les hores punta dels dies laborables, les entrades i sortides dels caps de setmana i les jornades de gran afluència turística acaben portant aquesta infraestructura al límit. La situació és especialment visible entre les 7.45 i les 9.00 hores, quan coincideixen els desplaçaments cap als llocs de treball i els centres educatius i apareixen retencions simultànies en diferents punts del país. Tot i que Mobilitat no publica un rànquing oficial que ordeni els punts segons les hores de retenció, hi ha set zones especialment sensibles on les cues són recurrents. 1. La travessia de Sant Julià de Lòria La CG-1 al seu pas per Sant Julià de Lòria és un dels grans colls d’ampolla de la xarxa perquè concentra pràcticament tot el trànsit que entra i surt d’Andorra per la frontera amb Espanya. Els vehicles procedents de la frontera han de travessar una zona urbana abans de continuar cap a Andorra la Vella, fet que provoca problemes especialment durant les grans operacions d’entrada. En sentit contrari, les tardes, els diumenges i els finals de pont poden concentrar milers de vehicles que es dirigeixen simultàniament cap a la frontera. La futura desviació de Sant Julià busca precisament reduir aquesta pressió sobre el centre de la parròquia. 2. La CG-1 entre la Comella i la Margineda El tram de la CG-1 entre la rotonda de la Comella i la rotonda de la Margineda és un altre dels punts on les retencions són habituals. Els problemes comencen ja durant l’hora punta del matí. Entre les 7.45 i les 9.00 hores, l’elevat volum de vehicles que es dirigeixen cap a Andorra la Vella i Escaldes-Engordany pot provocar cues en aquest corredor. A la tarda, el problema canvia de sentit. Aquí conflueixen els vehicles que abandonen la capital amb els procedents d’altres punts de la vall central i que es dirigeixen cap a Sant Julià de Lòria o la frontera. La concentració del trànsit en unes franges horàries molt concretes ha obligat Mobilitat a adoptar mesures per augmentar la capacitat de la carretera, entre les quals l’habilitació de dos carrils en sentit sud. 3. L’entrada i la sortida d’Encamp La CG-2 al seu pas per Encamp és una de les principals vies de comunicació entre les parròquies altes i el centre del país. Per aquest corredor circula bona part del trànsit procedent de Canillo, el Pas de la Casa i les estacions d’esquí, al qual s’afegeixen els desplaçaments quotidians dels residents. Les retencions són especialment habituals en les hores punta i durant els caps de setmana d’hivern. Quan el trànsit turístic se suma al dels residents i treballadors que es desplacen entre la vall d’Orient i la vall central. 4. L’entrada de Canillo i la Cascada de Moles La CG-2 entre Canillo i la Cascada de Moles és un altre dels punts sensibles de la xarxa, sobretot durant la temporada d’esquí. Una part important dels vehicles procedents del Pas de la Casa, Soldeu, el Tarter i Canillo acaba concentrant-se en aquest corredor quan baixa en direcció a Encamp i la vall central. El problema es fa especialment visible a les hores de tancament de les pistes, quan molts visitants inicien el retorn pràcticament al mateix temps. Les limitacions de capacitat de la carretera expliquen també els projectes d’eixamplament de la CG-2 en aquesta zona. 5. La travessia de la Massana La Massana és un dels punts on les retencions tenen un caràcter més recurrent, ja que la CG-3 suporta un volum molt important de vehicles i travessa directament el nucli urbà. La primera franja especialment conflictiva arriba entre les 7.45 i les 9.00 hores, coincidint amb els desplaçaments laborals i escolars cap a la vall central. Per aquesta carretera conflueix bona part del trànsit procedent d’Ordino, Arinsal, Pal i altres nuclis de la vall del Nord abans de continuar cap a Escaldes-Engordany i Andorra la Vella. Però, a diferència d’altres punts on les cues es concentren principalment en les hores punta, a la Massana les retencions són recurrents durant bona part de la jornada. La situació és especialment visible en sentit de pujada, on és habitual que es produeixin acumulacions de vehicles al llarg del dia. La futura desviació de la Massana-Ordino està concebuda precisament per treure una part important d’aquest trànsit del centre de la vila. 6. La Dama de Gel i el carrer de la Unió L’entorn de la rotonda de la Dama de Gel i el carrer de la Unió és un dels principals punts de distribució del trànsit de la vall central.
Les sis nacionalitats estrangeres amb més residents a Andorra: quants són i quines creixen més
Les sis nacionalitats estrangeres amb més residents a Andorra: quants són i quines creixen més Ricard Poy Andorra ha superat per primera vegada els 90.000 habitants i bona part de la seva realitat demogràfica s’explica per la immigració. A 31 de juliol del 2026, el Principat comptava amb 90.021 residents, dels quals 49.893, el 55,4%, tenien nacionalitat estrangera. Entre totes les comunitats foranes, sis nacionalitats destaquen clarament per nombre de residents: espanyols, portuguesos, francesos, argentins, colombians i peruans. La nacionalitat espanyola ocupa el primer lloc amb 21.225 residents, una xifra que representa gairebé una quarta part de tota la població del país. En només un any, el col·lectiu ha incorporat 372 persones, un increment de l’1,8%. A molta distància apareixen els portuguesos, amb 8.309 residents. La comunitat portuguesa continua sent la segona estrangera més nombrosa, però segueix una tendència oposada a la majoria: ha perdut 165 residents en un any, un descens de l’1,9%. La tercera posició correspon als francesos, amb 4.263 residents. És, a més, una de les comunitats tradicionals que més està creixent: en un any ha sumat 252 persones, un 6,3% més. Per darrere ja apareix el gran canvi demogràfic dels darrers anys: l’augment de la població procedent de l’Amèrica Llatina. Els argentins són la quarta nacionalitat estrangera amb més presència, amb 3.350 residents permanents segons l’estimació d’Estadística. El col·lectiu ha crescut en 71 persones respecte del juliol del 2025. La cinquena posició és per als colombians, que ja arriben als 1.779 residents. Són, entre aquestes grans comunitats, els que experimenten el creixement percentual més espectacular: 249 persones més en només un any, un augment del 16,3%. Completen les sis primeres nacionalitats els peruans, amb 1.035 residents. També protagonitzen una expansió molt ràpida, amb 129 persones més que un any abans i un increment del 14,2%. No hi ha comentaris