Només un 7% confia en els valors que comuniquen les marques: el debat que Creand porta als seus proveïdors
Només un 7% confia en els valors que comuniquen les marques: el debat que Creand porta als seus proveïdors Redacció Creand Crèdit Andorrà ha celebrat aquest dimecres una jornada de formació en sostenibilitat destinada als seus proveïdors. La iniciativa ha servit per analitzar les principals tendències i els reptes ambientals, socials i de governança (ASG) als quals s’enfronten actualment les empreses. La trobada, sota el lema ‘Connectar, reflexionar, inspirar’, ha volgut generar un espai d’intercanvi de coneixements i de reflexió sobre la manera com els canvis socials influeixen en els hàbits de consum i en allò que els clients esperen de les empreses. La formació ha estat impartida per 21gramos, consultora i agència de comunicació especialitzada en sostenibilitat i impacte positiu. Durant la primera part de la jornada s’ha analitzat especialment la distància entre el discurs corporatiu i la credibilitat que aquest genera entre els consumidors. En aquest sentit, s’han presentat dades de l’últim estudi ‘Marcas con valores’, elaborat per 21gramos. L’informe apunta que només un 7% dels ciutadans creu les marques quan comuniquen els seus valors a través dels fets. La sessió també ha abordat l’evolució del consum responsable, que segons el mateix estudi ha experimentat una disminució del 5% durant el darrer any. En una segona part, els participants han aprofundit en les noves exigències socials i ambientals que afrontaran les empreses, posant especial atenció en la generació Alpha, considerada la primera generació plenament digital. El director de Sostenibilitat de Creand Crèdit Andorrà, Martí Alay, ha valorat positivament la implicació dels proveïdors i ha remarcat que la trobada ha permès conèixer de primera mà les seves inquietuds. Alay ha incidit en la necessitat d’integrar els criteris ambientals, socials i de governança en tota la cadena de valor, des de l’origen fins a la prestació final del servei. Per la seva banda, la CEO de 21gramos, Marta González-Moro, ha posat en valor la participació aconseguida i l’intercanvi d’experiències entre els assistents. Segons ha destacat, iniciatives d’aquest tipus permeten ampliar els coneixements sobre sostenibilitat i reflexionar sobre l’impacte que tenen les decisions empresarials més enllà de la mateixa activitat de les companyies. No hi ha comentaris
Pot Andorra obrir més hotels i centres comercials si no té pisos per als nous treballadors?
Pot Andorra obrir més hotels i centres comercials si no té pisos per als nous treballadors? Ricard Poy El creixement de l’economia andorrana està obrint un debat que va més enllà de la construcció de nous hotels, centres comercials o grans establiments: pot Andorra continuar autoritzant activitats que necessiten centenars de treballadors si després no hi ha habitatges assequibles per allotjar-los? La falta de pisos a preus compatibles amb els salaris s’ha convertit en un dels principals límits al creixement del país. La qüestió és especialment significativa en sectors com el comerç, l’hoteleria i la restauració, intensius en mà d’obra i que depenen en bona part de treballadors arribats de fora. Cada nou projecte empresarial pot generar activitat econòmica i llocs de treball, però també comporta l’arribada de nous residents que necessiten un lloc on viure. Si l’oferta residencial no augmenta al mateix ritme, la pressió sobre el mercat del lloguer encara pot créixer més. Vincular els nous projectes a l’habitatge En aquest context, Virtus ha plantejat que l’autorització de nous centres comercials estigui vinculada obligatòriament a un pla d’habitatge per als treballadors a càrrec de l’empresa promotora. El partit considera que les grans superfícies són incompatibles amb el seu model turístic, basat en la qualitat per damunt de la quantitat, però defensa que, si igualment s’autoritzen, les empreses han d’assumir part de l’impacte residencial que generen. La proposta podria obrir un debat més ampli: aplicar aquesta exigència no només als centres comercials, sinó també als hotels o altres grans projectes que comportin contractacions importants. D’aquesta manera, la disponibilitat de mà d’obra deixaria de ser l’únic criteri per valorar la viabilitat d’una inversió i s’hi incorporaria també la capacitat real del país per allotjar els nous treballadors. Virtus argumenta que bona part dels empleats que necessiten aquests projectes perceben salaris que difícilment poden competir amb els preus actuals del mercat immobiliari. El partit també qüestiona que sigui l’Estat qui acabi comprant habitatges a preu de mercat per oferir-los posteriorment a preus assequibles, perquè considera que això pot acabar traslladant al sector públic una part del cost residencial generat per iniciatives privades. Créixer només fins on permet l’habitatge El dilema, per tant, és si Andorra ha d’adaptar el seu creixement econòmic a la seva capacitat residencial. Aturar determinats projectes podria limitar inversions, activitat i creació d’ocupació, mentre que continuar expandint sectors intensius en mà d’obra sense incrementar paral·lelament el parc d’habitatge podria agreujar els problemes per trobar treballadors i allotjar-los. La proposta de Virtus introdueix una tercera possibilitat entre prohibir nous establiments i continuar autoritzant-los sense condicions: permetre els projectes, però exigir que els promotors acreditin prèviament com s’allotjarà la plantilla addicional que necessitaran. Això convertiria l’habitatge en un element més de la planificació econòmica i obligaria a plantejar una pregunta abans de cada gran inversió: si Andorra necessita importar treballadors per fer-la funcionar, on viuran? No hi ha comentaris
Els empresaris alerten que Andorra dispara la despesa pública i compromet el diferencial fiscal amb Espanya i França
Els empresaris alerten que Andorra dispara la despesa pública i compromet el diferencial fiscal amb Espanya i França Redacció L’Empresa Familiar Andorrana (EFA) ha encès els llums d’alerta davant el creixement de la despesa pública a Andorra. Els empresaris consideren que el Principat ha de vigilar per no avançar cap a un model en què el sector públic guanyi cada vegada més pes sobre l’economia, com ha passat en grans estats europeus com Espanya i França, perquè això podria acabar comprometent un dels principals avantatges competitius del país: una fiscalitat sensiblement inferior a la dels seus veïns. La preocupació de l’EFA parteix d’una tendència concreta. Durant els darrers tres anys, la despesa pública ha crescut per sobre del producte interior brut (PIB) i l’entitat situa actualment el pes del sector públic al voltant del 39%. La comparació amb els dos països veïns permet veure cap a on podria avançar Andorra si aquesta tendència es mantingués. La despesa pública representava el 2024 el 45,5% del PIB a Espanya, mentre que a França arribava al 57,3%, un dels percentatges més elevats d’Europa. Precisament, l’EFA considera essencial evitar que Andorra perdi progressivament la distància que tradicionalment l’ha separat de les economies veïnes. La preocupació de l’EFA parteix d’una tendència concreta. Durant els darrers tres anys, la despesa pública ha crescut per sobre del producte interior brut (PIB) i l’entitat situa actualment el pes del sector públic al voltant del 39%. La comparació amb els dos països veïns permet veure cap a on podria avançar Andorra si aquesta tendència es mantingués. La despesa pública representava el 2024 el 45,5% del PIB a Espanya, mentre que a França arribava al 57,3%, un dels percentatges més elevats d’Europa. Precisament, l’EFA considera essencial evitar que Andorra perdi progressivament la distància que tradicionalment l’ha separat de les economies veïnes. La mateixa EFA ja havia advertit en estudis anteriors de les diferències entre models. En una anàlisi macroeconòmica comparada publicada per l’entitat, França superava el 50% del PIB en despesa pública, Espanya estava per sobre del 40% i Andorra se situava aleshores al voltant del 36%. L’estudi destacava que un menor pes de l’Estat era també un dels factors que permetien mantenir tipus impositius més baixos. L’altra alerta: la pressió fiscal Per als empresaris, la despesa no es pot desvincular dels impostos necessaris per finançar-la. L’EFA assegura que la pressió fiscal andorrana ha augmentat uns deu punts des del 2010 i alerta que continuar avançant en aquesta direcció pot reduir progressivament la diferència amb Espanya i França. “Un dels grans pros d’Andorra és tenir una diferència fiscal important amb els països veïns; que vagi pujant no ens interessa”, ha remarcat Aristot. L’entitat considera que preservar aquest diferencial és fonamental per continuar atraient inversió, empreses i activitat econòmica. L’EFA ha tornat a advertir públicament que l’augment de la pressió fiscal redueix l’atractiu del país per a nous negocis. La qüestió és especialment significativa en el cas de França, que el 2024 presentava una pressió fiscal del 43,5% del PIB, una de les més elevades de la Unió Europea. No hi ha comentaris
Per què els pisos que es venen a Andorra costen molt menys que els que veus als portals?
Per què els pisos que es venen a Andorra costen molt menys que els que veus als portals? Ricard Poy El mercat immobiliari d’Andorra presenta una paradoxa enorme quan es compara el que realment paguen els compradors amb els preus que apareixen als portals immobiliaris. Els pisos venuts durant el segon trimestre han canviat de mans per una mitjana de 4.570 euros per metre quadrat, mentre que els que continuen anunciats es comercialitzen a 7.495 euros per metre quadrat. La diferència és de 2.925 euros per metre quadrat. Dit d’una altra manera, els pisos que apareixen als portals s’ofereixen de mitjana un 64% més cars que aquells que realment s’estan comprant. La comparació permet observar dues realitats molt diferents dins d’un mateix mercat: una és la dels preus de les operacions que s’han tancat i l’altra, la de les expectatives dels propietaris que intenten vendre. La realitat del mercat està en els 4.570 euros Les dades de les compravendes són les que permeten saber a quin preu els habitatges han trobat efectivament un comprador. En el segon trimestre, el preu mitjà dels pisos venuts ha estat de 4.570 euros per metre quadrat, un 3,6% més que un any abans i el màxim de la sèrie històrica. Per tant, el mercat real continua encarint-se, però ho fa molt lluny dels gairebé 7.500 euros per metre quadrat que es demanen de mitjana als portals. Precisament, una possible explicació d’aquesta enorme diferència és que els portals acumulen els habitatges que encara no han trobat comprador. Els pisos amb un preu més ajustat a allò que els compradors estan disposats a pagar poden vendre’s i desaparèixer de l’oferta, mentre que els que tenen preus molt per sobre dels nivells als quals es tanquen les operacions poden romandre anunciats durant més temps. Això fa que prendre exclusivament els portals com a termòmetre del valor real de l’habitatge pugui oferir una imatge distorsionada. Menys pisos a la venda, però cada vegada més cars Aquesta distància s’ha ampliat en un moment en què l’oferta també s’està reduint. L’últim registre comptabilitza 1.590 habitatges en venda, davant dels 1.777 d’un any abans, un descens del 10,5%. Malgrat haver-hi menys habitatges disponibles, el preu mitjà anunciat ha augmentat un 24,8% en només un any fins als 7.178 euros per metre quadrat per al conjunt dels habitatges. En el cas específic dels pisos, la xifra arriba als esmentats 7.495 euros, amb un preu mitjà anunciat de 894.805 euros per habitatge. No hi ha comentaris
El dilema d’Andorra: frena l’arribada d’immigrants, però les empreses necessiten treballadors
El dilema d’Andorra: frena l’arribada d’immigrants, però les empreses necessiten treballadors Ricard Poy Andorra ha superat ja els 90.000 habitants i el Govern intenta moderar un creixement demogràfic que els darrers anys ha avançat de manera molt ràpida. Una de les eines utilitzades és restringir l’entrada de nous treballadors estrangers mitjançant una reducció de les autoritzacions inicials d’immigració. Les últimes dades d’Estadística reflecteixen clarament aquest canvi. Entre març i maig es van concedir 1.352 autoritzacions inicials, un 21,3% menys que durant el mateix període de l’any anterior. La retallada és encara més pronunciada en les autoritzacions prorrogables, que baixen un 26,4%, fins a les 1.151. Però és en els permisos de residència i treball, els que permeten incorporar nous assalariats al mercat laboral andorrà, on la caiguda resulta especialment significativa: se’n van concedir 720, un 33% menys. La política busca limitar l’arribada de nous residents en un moment en què el país afronta una forta pressió sobre l’habitatge, les infraestructures i els serveis públics. La contrapartida és que la reducció de l’entrada de treballadors està accentuant un problema que fa temps que denuncien diferents sectors empresarials: la dificultat per trobar prou mà d’obra. Un dels àmbits més afectats per la disminució dels nous permisos és precisament el dels serveis, la restauració, els treballs personals, la protecció i el comerç. En aquestes professions es van concedir 100 autoritzacions inicials menys, una davallada del 34% respecte al mateix període de l’any anterior. També cau considerablement l’entrada de tècnics i professionals de suport, amb 79 permisos menys i una reducció del 33,1%. Aquesta situació planteja un difícil equilibri per al país: reduir la immigració per contenir el creixement de la població sense deixar les empreses sense els treballadors que necessiten. De fet, el mercat laboral andorrà manté una elevada dependència de la mà d’obra procedent de l’exterior. A 31 de maig hi havia 57.897 autoritzacions d’immigració en vigor, un 4,5% més que un any abans. D’aquestes, 43.241 corresponien a permisos de residència i treball, mentre que 10.359 eren exclusivament de residència. Els permisos per a treballadors fronterers continuen guanyant pes i arribaven als 1.984, un 4,1% més que l’any anterior. Les autoritzacions inicials de fronterers també van créixer un 2,9%, una evolució que permet incorporar mà d’obra sense incrementar en la mateixa mesura la població resident. Mentrestant, els permisos temporals han experimentat un fort augment. Especialment per l’allargament fins al juny de les autoritzacions de la temporada d’hivern en sectors com la neteja i l’hostaleria. Les dades evidencien així el repte que afronta Andorra: un model econòmic que continua necessitant treballadors estrangers mentre el país intenta posar fre a l’augment de residents. No hi ha comentaris
Des de 190 euros fins a més d’un milió: això costa convertir-se en resident a Andorra el 2026
Des de 190 euros fins a més d’un milió: això costa convertir-se en resident a Andorra el 2026 Ricard Poy Convertir-se en resident a Andorra el 2026 pot costar des de poc més de 190 euros fins a superar àmpliament el milió d’euros, segons la via escollida. El Principat ofereix diferents tipus de residència i cadascun té requisits econòmics molt diferents. La fórmula més accessible és la residència i treball per compte d’altri. En aquest cas cal disposar d’un contracte de treball amb una empresa andorrana, entrar dins de la quota d’immigració disponible i acreditar un domicili al país. La taxa inicial d’immigració és de 190,96 euros, a la qual s’han d’afegir les despeses d’habitatge i documentació. Per tant, un treballador assalariat no necessita fer una gran inversió per convertir-se en resident: el principal obstacle econòmic és, en realitat, trobar un habitatge que pugui pagar. A més, els nous permisos estan subjectes al sistema de quotes i, en els casos previstos, caldrà acreditar l’A1 de català en la primera renovació i l’A2 en la segona. Una segona possibilitat és establir-se com a treballador per compte propi. Per als empresaris que ho fan mitjançant inversió estrangera cal constituir una societat andorrana, tenir-hi una participació superior al 34%, formar part del seu òrgan d’administració i exercir-ne efectivament la direcció. El canvi important del 2026 és econòmic. El Govern ha establert per als nous permisos per compte propi vinculats a inversió estrangera una aportació de 50.000 euros a fons perdut. És a dir, uns diners que, a diferència d’un dipòsit recuperable, no es recuperen. La quota d’aquest any és de només 200 autoritzacions, 150 de les quals corresponen a inversió estrangera, 30 a professionals liberals i 20 a metges. A l’altre extrem hi ha la residència sense activitat lucrativa, coneguda habitualment com a residència passiva. És la via pensada per a persones amb patrimoni suficient que volen viure a Andorra sense treballar-hi. Des del 2026, el llistó és considerablement més alt: els nous residents passius han d’assumir una inversió mínima total d’un milió d’euros i una aportació de 50.000 euros a fons perdut per al titular, més 12.000 euros per cada persona al seu càrrec. A això s’afegeix una taxa inicial d’immigració de 3.000 euros per a la residència sense treball. Així, una persona sola que opti per aquesta modalitat necessita mobilitzar més d’un milió d’euros entre inversió, aportació obligatòria i taxes, encara que cal diferenciar la inversió —que continua formant part del seu patrimoni— dels diners entregats a fons perdut. Existeix també la figura del nòmada digital, destinada a persones que poden desenvolupar la seva feina sense una ubicació física concreta gràcies a les telecomunicacions. En aquest cas no s’exigeix la milionària inversió del resident passiu, però sí una resolució favorable del ministeri d’Economia, mitjans econòmics suficients, habitatge i una assegurança de malaltia i incapacitat. El nòmada digital ha de convertir Andorra en la seva residència principal i efectiva durant un mínim de 90 dies cada any. L’autorització inicial té una durada de dos anys i posteriorment pot renovar-se. També existeixen modalitats específiques per a professionals amb projecció internacional, esportistes, científics o persones vinculades a la cultura, sotmeses a requisits propis i a contingents molt reduïts. No hi ha comentaris
Macron confirma que Andorra seguirà controlant la quota d’immigració com ara amb l’acord amb la UE
Macron confirma que Andorra seguirà controlant la quota d’immigració com ara amb l’acord amb la UE Redacció Emmanuel Macron considera que l’acord assolit amb la Unió Europea permetrà al Principat mantenir les particularitats del seu sistema d’immigració. Això significa que Andorra podrà continuar utilitzant quotes i mecanismes propis de control, fins i tot en l’arribada de ciutadans procedents dels països comunitaris. Segons el Copríncep francès, aquest règim específic és especialment important perquè permetrà a Andorra regular el ritme d’entrada de nous residents i evitar que l’obertura cap a Europa comporti un creixement de la població difícil d’assumir. L’objectiu, defensa Macron, és preservar la capacitat del país per mantenir un creixement demogràfic sota control. La contrapartida serà especialment favorable per als andorrans, que disposaran de moltes més facilitats de mobilitat dins de la Unió Europea. L’acord els permetrà establir-se, treballar, cursar estudis o jubilar-se als estats membres sense les restriccions actuals. Macron destaca precisament aquest tractament diferenciat com una de les singularitats de l’acord. El Principat podrà avançar en la seva integració econòmica i social amb Europa, però sense perdre la capacitat de determinar la seva pròpia política d’immigració i controlar el nombre de persones que s’instal·len al país. No hi ha comentaris
Per a què servirà la planta de biometà de més de 10 milions que Govern vol instal·lar a Andorra?
Per a què servirà la planta de biometà de més de 10 milions que Govern vol instal·lar a Andorra? Redacció Convertir les restes de menjar i altres residus orgànics en energia aprofitable a Andorra. Aquesta és, de manera simplificada, la funció de la planta de biometanització que el Govern estudia implantar al país i que requeriria una inversió de més de deu milions d’euros. La instal·lació permetria tractar la matèria orgànica recollida selectivament i aprofitar el metà que es genera durant la seva descomposició. En lloc de considerar aquest gas simplement com un residu, es podria recuperar i utilitzar com a font d’energia. El projecte plantejat pel Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia preveu que aquest metà pugui servir per alimentar les centrals de cogeneració, que produeixen energia a partir d’un combustible. D’aquesta manera, una part de les deixalles generades al país passaria a convertir-se en un recurs energètic, alhora que es reduiria la quantitat de matèria orgànica que Andorra ha d’enviar a l’exterior per ser tractada. Govern ja disposa d’estudis tècnics i ara analitza quin model de planta seria més adequat i si la infraestructura podria incorporar-se a les futures inversions de Ctrasa. El principal problema és la dimensió d’Andorra. El ministre Guillem Casal admet que «no hi ha moltes plantes al món dissenyades per a una quantitat tan petita» de residus com la que podria generar el Principat. Actualment, Andorra recull selectivament entre 1.000 i 1.200 tones anuals de matèria orgànica, però l’objectiu és incrementar progressivament aquesta quantitat fins a poder arribar a unes 10.000 tones. Tot i semblar un volum considerable per al país, Casal remarca que internacionalment és una quantitat «ínfima» i «irrisòria» per a una infraestructura d’aquestes característiques. Per aquest motiu, una de les possibilitats que s’estudia és importar residus orgànics de territoris veïns. La planta podria donar així servei no només a Andorra, sinó també a zones pròximes, aconseguint el volum necessari per fer viable econòmicament la instal·lació. La inversió prevista no és menor. El ministre situa el cost de la planta en més de deu milions d’euros, tot i que recorda que l’actual sistema d’exportació de residus també comporta costos econòmics i mediambientals. Actualment, aproximadament el 70% dels residus d’Andorra s’exporten, perquè el país no disposa de la dimensió, la tecnologia o la capacitat necessàries per tractar determinades deixalles. Paral·lelament, Andorra també rep alguns residus procedents de la Cerdanya i l’Alt Urgell. La futura planta exigiria, a més, una recollida molt rigorosa de la matèria orgànica. Restes de vidre, plàstic, envasos, paper o cartró poden dificultar-ne el tractament. «Hem de tenir una matèria orgànica pura», insisteix Casal, que considera imprescindible evitar aquests materials impropis perquè els residus siguin més fàcils i econòmics de gestionar. Això obligaria a reforçar tant la implicació dels comuns, responsables de la recollida, com la conscienciació de ciutadans i empreses a l’hora de separar correctament les deixalles. Govern ja ha convocat un concurs per gestionar la fracció orgànica procedent de la recollida selectiva. Està plantejat perquè pugui assumir un volum creixent durant els pròxims anys. Si finalment es construeix, la planta permetria, per tant, transformar una part dels residus orgànics d’Andorra en energia, reduir-ne l’exportació i aprofitar el metà que genera la seva descomposició. Tot i que la seva viabilitat dependrà de disposar de prou matèria orgànica per justificar una inversió superior als deu milions d’euros. No hi ha comentaris
Andorra busca treballadors mentre Portugal ajuda els seus ciutadans a marxar del país
Andorra busca treballadors mentre Portugal ajuda els seus ciutadans a marxar del país Ricard Poy Andorra viu una paradoxa laboral i demogràfica: mentre diversos sectors econòmics tenen dificultats per trobar treballadors, Portugal impulsa accions per facilitar el retorn dels seus ciutadans residents al Principat. La iniciativa arriba en un moment en què l’elevat cost de la vida i, especialment, de l’habitatge dificulta que una part dels treballadors pugui mantenir-se al país. Andorra viu una paradoxa laboral i demogràfica: mentre diversos sectors tenen dificultats per trobar treballadors, la històrica comunitat portuguesa continua reduint-se i Portugal impulsa iniciatives per facilitar el retorn dels seus ciutadans residents al Principat. El punt d’inflexió es va produir amb la crisi econòmica del 2009, quan Andorra va arribar al màxim de 13.518 residents portuguesos. A partir d’aquell moment va començar un èxode que, encara que posteriorment s’ha produït en petites quantitats, s’ha mantingut pràcticament de manera continuada. La davallada va ser especialment intensa els primers anys. Entre 2009 i 2010, la comunitat portuguesa va baixar fins a situar-se poc per sobre dels 10.000 residents. Després d’aquella caiguda, la tendència s’ha prolongat durant prop de 16 anys, amb lleugers descensos anuals que han reduït actualment la població portuguesa fins als 8.285 residents. El problema per a Andorra és doble: marxen portuguesos i ja no n’arriben prou per substituir-los. Els salaris que ofereixen determinats sectors del Principat han deixat de ser tan competitius davant les oportunitats laborals existents en altres països europeus, especialment quan es combina el sou amb l’elevat cost de la vida a Andorra. L’habitatge és un dels factors determinants. L’encariment dels lloguers redueix l’avantatge que tradicionalment representaven els salaris andorrans i dificulta tant l’arribada de nous treballadors com la permanència dels que ja resideixen al país. La situació contrasta amb les necessitats del mercat laboral andorrà. La construcció, l’hostaleria, la restauració i el comerç continuen necessitant personal i diferents sectors alerten de les dificultats per cobrir determinats llocs de treball. La construcció és un dels exemples més evidents. Les empreses asseguren que la falta de mà d’obra dificulta executar i acabar projectes. Fins al punt que l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda) ha demanat una quota temporal específica per portar treballadors vinculats a obres concretes. En aquest context, el Consolat General de Portugal a Andorra organitza aquest setembre unes jornades per informar els residents portuguesos sobre les possibilitats, els programes i els incentius disponibles per tornar a Portugal. No hi ha comentaris
La falta de mà d’obra frena els nous pisos a Andorra: les constructores no poden acabar els edificis
La falta de mà d’obra frena els nous pisos a Andorra: les constructores no poden acabar els edificis Redacció La manca de mà d’obra s’ha convertit en un dels principals obstacles per al sector de la construcció a Andorra. Les empreses tenen cada vegada més dificultats per disposar dels treballadors necessaris per executar els projectes que tenen adjudicats, una situació que afecta especialment la construcció d’edificis d’habitatges i que pot complicar el compliment dels terminis previstos. El problema no és la falta de projectes, sinó la dificultat per trobar prou personal per portar-los a terme. Davant d’aquesta situació, l’Associació de Contractistes d’Obres (Acoda) ha traslladat aquest estiu al Govern una proposta per poder incorporar treballadors estrangers de manera temporal i vinculats exclusivament a projectes constructius concrets. La fórmula plantejada permetria a les empreses reforçar les plantilles durant els períodes en què necessiten més personal per tirar endavant una obra, ja sigui un edifici de pisos o qualsevol altre tipus de construcció. Un cop finalitzat el projecte pel qual han estat contractats, acabaria també l’autorització temporal dels treballadors. El Govern considera que la proposta és una «demanda interessant» i ja estudia com fer-la possible. El portaveu de l’executiu, Guillem Casal, ha explicat que es tractaria d’una «quota temporal i no de temporada lligada a projectes constructius». La mesura permetria traslladar parcialment al sector de la construcció una fórmula que ja s’utilitza en activitats relacionades amb el turisme, on les empreses poden contractar personal temporalment per afrontar els moments de màxima activitat. En el cas de la construcció, la necessitat apareix quan coincideixen diversos projectes o les empreses entren en fases de les obres que requereixen un volum més elevat de treballadors. La falta de professionals pot provocar que els edificis d’habitatges triguin més a acabar-se, malgrat que els projectes estiguin adjudicats i en execució. La proposta de l’Acoda, però, topa actualment amb un obstacle legal. El marc jurídic vigent no permet crear aquesta modalitat específica de quota temporal, motiu pel qual seria necessari modificar la Llei d’immigració. L’executiu ja ha començat a analitzar l’encaix jurídic de la iniciativa i treballa en la redacció d’un esborrany amb els canvis legislatius necessaris. L’objectiu és avançar-hi durant els pròxims mesos, coincidint amb el darrer període de sessions de la legislatura. No hi ha comentaris