Andorra avança amb França i Espanya per impulsar el tramvia amb la Seu i les zones econòmiques d’Organyà i Pamiers
Andorra avança amb França i Espanya per impulsar el tramvia amb la Seu i les zones econòmiques d’Organyà i Pamiers Redacció-ANA Andorra avança en la creació d’una estructura amb Catalunya i Occitània que podria facilitar l’impuls del tramvia amb la Seu d’Urgell i de les zones econòmiques especials d’Organyà i Pamiers. Els tres territoris negocien una Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT), una eina jurídica per desenvolupar projectes conjunts i accedir a finançament europeu. La ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, ha explicat aquest dijous que les converses es troben en una fase avançada, després de quatre reunions trilaterals.Els treballs se centren ara en la redacció del conveni constitutiu i dels estatuts de la futura agrupació. Una estructura per donar impuls al Tramvalira La mobilitat i la connectivitat seran un dels pilars de la cooperació, amb el Tramvalira entre els projectes que es posaran sobre la taula.La futura agrupació podria oferir un marc compartit per treballar aquesta connexió i explorar vies de suport comunitari. L’ambaixadora per a la Cooperació Transfronterera, Noëlia Souque, ha precisat que també s’estudiaran altres alternatives de transport.Entre aquestes hi haurà iniciatives vinculades al desenvolupament de l’aeroport Andorra-la Seu i a la millora de les connexions amb l’Arieja.L’objectiu és reduir l’aïllament d’Andorra i facilitar els desplaçaments entre els territoris veïns. Organyà i Pamiers, en l’agenda econòmica Les zones econòmiques especials d’Organyà i Pamiers són altres projectes que, segons Tor, es podrien desenvolupar en el marc de l’agrupació.S’inscriuen en l’eix de desenvolupament i diversificació econòmica, amb la voluntat de reforçar els intercanvis transfronterers. La nova estructura també preveu cooperar en la sostenibilitat de les muntanyes i en la protecció i promoció del patrimoni cultural.El compromís polític es va formalitzar al febrer, amb un intercanvi de cartes entre Xavier Espot, Salvador Illa i Carole Delga. Buscar projectes i finançament europeu La creació de l’AECT centrarà la primera sessió de les II Jornades de Cooperació Transfronterera, el 21 d’octubre.La trobada permetrà presentar l’estudi jurídic elaborat i identificar projectes i programes europeus als quals es podria optar. Els dies 22 i 23 d’octubre se celebrarà el primer Fòrum Empresarial Transfronterer, impulsat per la CEA i Creand.El repte és convertir la cooperació institucional en projectes concrets, amb Andorra com a pol d’atracció econòmica del territori. No hi ha comentaris
FEDA estrena app per controlar el consum elèctric, comparar-lo amb els veïns i evitar sorpreses a la factura
FEDA estrena app per controlar el consum elèctric, comparar-lo amb els veïns i evitar sorpreses a la factura Redacció Saber si gastes més electricitat que els teus veïns, descobrir a quines hores es dispara el consum o rebre un avís abans que la factura es converteixi en una sorpresa. Aquestes són algunes de les possibilitats que incorpora FEDA i tu, la nova aplicació de Forces Elèctriques d’Andorra (FEDA), que amplia les eines disponibles perquè els clients controlin la seva despesa energètica. La principal novetat és que els usuaris ja no es limitaran a consultar quant han consumit al final del mes. Ara podran analitzar la despesa hora per hora, comparar-la amb altres consumidors i identificar possibles excessos. L’aplicació ofereix gràfics de consum horari, diari i mensual, una informació que permet conèixer millor els hàbits energètics de cada habitatge. Saber si gastes més que els altres habitants de la parròquia Una de les funcions més singulars és la possibilitat de comparar el consum amb el d’altres clients de FEDA. L’usuari disposa de cinc opcions de comparació: el període anterior, la mitjana de la parròquia, el conjunt de clients, els usuaris amb característiques similars o totes les referències alhora. Això permetrà, per exemple, comprovar si una llar d’Andorra la Vella consumeix més electricitat que la mitjana de la seva parròquia o si la seva despesa s’allunya de la d’habitatges amb un perfil comparable. La informació pot ajudar a detectar consums excessius que fins ara passaven desapercebuts perquè una xifra aïllada a la factura no permet saber si es gasta molt o poc. Un perfil energètic personalitzat per reduir la factura La nova aplicació també permet elaborar un perfil energètic de cada habitatge. Per obtenir-lo, el client ha de respondre un qüestionari sobre les característiques de casa seva, els equipaments disponibles i els sistemes que utilitza per consumir energia. A partir d’aquestes dades, FEDA i tu calcula una estimació del consum esperat per a un habitatge similar i mostra si la despesa real està per sobre o per sota d’aquesta referència. El sistema també ofereix recomanacions personalitzades d’estalvi, amb l’objectiu d’ajudar els usuaris a modificar hàbits i reduir el consum. Avisos quan el consum es dispara Una altra funcionalitat destacada són les alertes de consum, pensades per advertir els clients quan gasten més energia del que és habitual. Aquest sistema permet identificar desviacions i actuar amb més rapidesa, sense haver d’esperar a rebre la factura mensual per descobrir un increment de la despesa. L’objectiu és evitar que una factura elevada sigui la primera notícia d’un consum excessiu. Totes les factures, contractes i pagaments en una sola aplicació Més enllà del control del consum, FEDA i tu també es converteix en un espai únic per gestionar els serveis energètics contractats. Els clients poden consultar els contractes d’electricitat, calor, fred, carregadors i Llum Verda, així com l’historial de factures de tots els contractes. L’aplicació permet comprovar quins rebuts estan pagats i quins continuen pendents, consultar-los per anys i descarregar la informació en format Excel. També incorpora un xat per contactar directament amb FEDA i resoldre dubtes sense necessitat de recórrer a altres canals d’atenció. Finalment, una funció permet convidar altres persones a compartir la gestió dels contractes i la consulta de les factures, una possibilitat especialment útil per a famílies o habitatges amb diversos responsables. No hi ha comentaris
Andorra obre la porta a establir en les empreses plans de pensions complementaris per als treballadors
Andorra obre la porta a establir en les empreses plans de pensions complementaris per als treballadors Redacció Andorra podria avançar cap a un sistema en què els treballadors del sector privat disposessin d’un pla de pensions vinculat a l’empresa per complementar la jubilació de la CASS. El president del grup parlamentari Demòcrata, Jordi Jordana, considera que caldrà abordar aquesta fórmula perquè la pensió pública pot resultar insuficient per mantenir els ingressos després de deixar de treballar. La fórmula ja funciona en la funció pública, on existeix un pla que acumula aportacions mensuals per generar una prestació complementària quan el treballador es jubila.Aquest estalvi permet cobrar un complement compatible amb la pensió de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, de manera que el beneficiari disposa de dues fonts d’ingressos.La normativa fixa una aportació ordinària del 3% del salari brut per part de l’Administració i un altre 3% per part del treballador que participa en el pla.Les aportacions dels empleats són voluntàries en els termes previstos per la llei, mentre que les que corresponen a l’Administració són obligatòries.Els diners s’integren en un fons de pensions destinat a finançar les prestacions futures dels partícips.És, per tant, un mecanisme d’estalvi durant la vida laboral que complementa la jubilació pública quan arriba el moment de retirar-se. Les empreses públiques també ofereixen precedents En empreses públiques com FEDA també existeixen plans de jubilació amb aportacions de l’entitat i dels treballadors, encara que les condicions difereixen de les de la funció pública.Segons els seus comptes del 2024, els empleats incorporats a partir de l’1 de gener del 2001 participen en un fons gestionat per una empresa externa.En aquest pla, FEDA aporta un 4% del salari i el treballador hi contribueix amb un altre 4%, destinat a constituir un estalvi per a la jubilació.El precedent mostra que els plans vinculats a l’ocupador ja formen part de les condicions laborals d’una part del sector públic andorrà.Estendre aquesta fórmula al sector privat permetria ampliar l’accés a un complement de pensió construït al llarg dels anys de treball. Plans compartits entre empreses d’un mateix sector Jordana planteja que diverses empreses d’un mateix sector podrien agrupar els seus treballadors en un pla compartit per facilitar-ne la implantació.Aquest segon pilar es diferencia dels productes que cada persona pot contractar individualment amb bancs o asseguradores, que corresponen al tercer pilar.La finalitat seria millorar la taxa de substitució, és a dir, la proporció dels ingressos laborals que es conserva després de jubilar-se.El debat arriba mentre Demòcrates defensa una reforma gradual del sistema davant la jubilació de la generació del baby-boom.Jordana veu difícil culminar-la aquesta legislatura i reclama un acord polític ampli per adaptar el sistema a l’esperança de vida.La proposta presentada preveu modificar progressivament el factor de conversió, un element clau en el càlcul de la pensió, mentre els plans d’empresa queden com un debat pendent. No hi ha comentaris
El Tesla ‘Rayo McQueen’ sortejat TheGrefg des d’Andorra acaba amb una multa de 750.000 euros per rifa il·legal
El Tesla ‘Rayo McQueen’ sortejat TheGrefg des d’Andorra acaba amb una multa de 750.000 euros per rifa il·legal Redacció L’empresa que va organitzar el sorteig d’un Tesla Model S Plaid promocionat pel youtuber TheGrefg, resident a Andorra, haurà de pagar una multa de 750.000 euros per haver celebrat la rifa sense l’autorització legal corresponent. La sanció ha estat imposada pel Ministeri de Consum espanyol a EBR Management SLU, la societat responsable de la promoció. L’empresa està lligada a TheGrefg i per tant la multa acaba sent per a ell. L’Administració espanyola considera que l’empresa va cometre una infracció molt greu de la normativa del joc. Tot i que el nom de David Cánovas, conegut com a TheGrefg, no apareix a la resolució pública, les dades de la campanya coincideixen amb el sorteig que va promocionar el creador de contingut. Gairebé 377.000 euros recaptats amb participacions d’un euro La iniciativa es va desenvolupar durant les festes de Nadal del 2024 i va finalitzar el 6 de gener del 2025. Per participar-hi, els interessats havien de comprar un fons de pantalla digital pel preu d’un euro. Cada compra donava dret a una participació en el sorteig del vehicle. El sistema va permetre vendre 376.850 participacions, amb una recaptació de 376.850 euros. El premi era un Tesla Model S Plaid propietat del mateix youtuber, que havia explicat que el cotxe li havia costat prop de 120.000 euros. En el moment de la rifa, el vehicle estava valorat en més de 75.000 euros. El problema legal era que, segons les autoritats espanyoles, la venda dels fons de pantalla constituïa en realitat una rifa encoberta, una activitat que requeria una autorització específica que l’empresa no havia obtingut. Consum rebutja els arguments de l’empresa EBR Management SLU va defensar que es tractava d’una campanya publicitària i no d’una activitat de joc. El Ministeri de Consum, però, va rebutjar aquesta interpretació i va concloure que l’operació s’havia desenvolupat sense el permís obligatori. La multa de 750.000 euros equival aproximadament al doble dels diners recaptats amb les participacions. Segons la informació publicada per El País, es tracta de la sanció més elevada coneguda a Espanya en una actuació d’aquestes característiques vinculada a un influencer. El precedent del conflicte amb una padrina d’Escaldes La controvèrsia arriba després d’un altre episodi que va situar TheGrefg al centre de l’actualitat andorrana. El 2024, la seva societat immobiliària Grefito va protagonitzar un conflicte judicial amb una llogatera de 80 anys d’un edifici d’Escaldes-Engordany. L’empresa havia comprat l’immoble el 2020 i havia deixat de renovar diversos contractes. La dona va denunciar que les obres efectuades a l’edifici havien deixat el seu habitatge en condicions inhabitables. La societat va sol·licitar-ne el desnonament, però la resolució judicial va ser favorable a la llogatera. El cas va provocar una important polèmica a Andorra sobre la protecció dels arrendataris i els drets dels propietaris. No hi ha comentaris
Pagar bé ja no basta: el repte de les empreses és aconseguir que el talent vulgui quedar-se
El nou repte de les empreses: seduir i fidelitzar el talent més enllà dels bons sous Redacció-ANA Les empreses afronten un nou repte en un mercat laboral on trobar bons professionals ja no és suficient: cal aconseguir que vulguin quedar-se. El concepte tradicional de “retenir talent” comença així a donar pas a dues paraules diferents: “seduir” i “fidelitzar”. Aquesta és una de les principals idees que ha defensat el vicepresident de Marlex, Xavier Marcet, durant la Jornada Empresa 2026 d’Andorra Telecom, celebrada sota el lema Créixer fent créixer. Marcet considera que les empreses han de saber identificar aquells empleats que realment fan una aportació diferencial i construir amb ells una relació basada en el compromís. No només és qüestió de salari El punt de partida continua sent disposar d’un treball digne i ben remunerat, però això ja no és suficient per garantir que un professional amb talent decideixi continuar en una empresa. La clau passa per crear un entorn capaç de generar confiança, compromís i vinculació. Per això Marcet prefereix parlar de fidelitzar o seduir abans que de retenir. La mateixa idea ha defensat el director de Persones i Desenvolupament Organitzatiu d’Andorra Telecom, Christian Fernández, que ha reconegut que aquesta és una preocupació compartida per les empreses del país. Fernández considera que el salari és només una part de l’equació. La confiança, poder ser un mateix dins de l’organització i gaudir professionalment poden acabar determinant si un treballador decideix quedar-se o buscar una altra empresa. Les persones per davant dels plans Marcet també planteja un canvi més profund en la manera d’entendre les empreses. “L’estratègia són les persones”, defensa, perquè qualsevol projecte acaba depenent dels professionals capaços de convertir-lo en realitat. Una idea que considera encara més important amb l’arribada de la intel·ligència artificial. Una idea que considera encara més important amb l’arribada de la intel·ligència artificial. La tecnologia, segons Marcet, ha de servir per potenciar les capacitats dels treballadors i no per substituir-los o sotmetre’ls. El repte empresarial passa, per tant, per combinar persones i tecnologia, donar més protagonisme a les noves generacions i construir organitzacions on els millors professionals no continuïn perquè algú intenta retenir-los, sinó perquè l’empresa ha aconseguit que vulguin quedar-s’hi. No hi ha comentaris
La ‘trampa’ dels 3.000 euros de mitjana de lloguer a Andorra: la realitat és menys de la meitat
La ‘trampa’ dels 3.000 euros de mitjana de lloguer a Andorra: la realitat és menys de la meitat Ricard Poy Els portals immobiliaris situen el lloguer mitjà d’un pis a Andorra per sobre dels 3.000 euros mensuals, però aquesta xifra té poc a veure amb el que realment paguen de mitjana els nous llogaters. Les dades oficials de Govern revelen una diferència enorme entre el preu dels pisos anunciats i el dels contractes que finalment es formalitzen. Segons les dades de Pisos.ad, entre l’1 de juny i el 30 de setembre el preu mitjà dels habitatges anunciats en lloguer va arribar als 3.050,92 euros mensuals, amb un preu de 27,85 €/m². La fotografia canvia radicalment quan s’abandonen els anuncis i s’observen els contractes que realment s’han signat. El sistema oficial elaborat per Govern, combinant el Sistema d’Informació dels Contractes d’Arrendament (SICAR) i l’Enquesta de Pressupostos Familiars (EPF), situa el preu dels nous contractes formalitzats durant el 2025 en 18,19 €/m² i un lloguer mensual mitjà de 1.338,64 euros. De 1.339 euros reals a més de 3.000 als portals La comparació permet entendre la distorsió que es produeix quan s’utilitzen els portals immobiliaris per explicar «quant costa llogar un pis a Andorra». Els habitatges que apareixen anunciats tenen un preu mitjà de 3.050,92 euros mensuals, mentre que els nous contractes formalitzats el 2025 es van situar de mitjana en 1.338,64 euros. És a dir, els pisos que apareixen als portals s’ofereixen de mitjana a més del doble del que es paga en els nous contractes registrats. La diferència també és contundent per metre quadrat: 27,85 €/m² als anuncis davant dels 18,19 €/m² dels nous contractes del 2025. El preu anunciat és aproximadament un 53% superior. La «trampa» dels portals immobiliaris Això no significa necessàriament que els portals manipulin els preus. La «trampa» és estadística: mesuren coses diferents. Els portals mostren el preu que demanen els propietaris pels habitatges que continuen disponibles, mentre que el SICAR permet conèixer el preu dels contractes que realment s’han acabat formalitzant. A més, els pisos més cars poden romandre anunciats durant més temps precisament perquè triguen més a trobar llogater, mentre que els habitatges a preus més competitius poden desaparèixer ràpidament dels portals. Per això, extrapolar el preu mitjà de l’oferta publicada al conjunt del mercat pot transmetre una fotografia molt més cara que la dels contractes efectivament signats. Els contractes antics encara eixamplen més la diferència La distància és encara més gran si es compara l’oferta dels portals amb tot el parc de lloguer d’Andorra. El conjunt dels contractes registrats al SICAR, inclosos els antics, presenta un preu mitjà de només 13 €/m², mentre que els contractes amb més de cinc anys d’antiguitat se situen al voltant dels 7,8 €/m². Això significa que conviuen tres realitats completament diferents: 7,8 €/m² en contractes antics, 18,19 €/m² en nous contractes del 2025 i 27,85 €/m² en els pisos que apareixen actualment anunciats. No hi ha comentaris
Govern no obre la porta a més immigrants malgrat la queixa empresarial per falta de mà d’obra
Govern no obre la porta a més immigrants malgrat la queixa empresarial per falta de mà d’obra Redacció-ANA Govern tanca la porta a incrementar la quota d’immigrants malgrat les queixes dels empresaris per la falta de mà d’obra. El Consell Econòmic i Social celebrat aquest dimarts ha aprovat les quotes general i de temporada d’hivern, que es mantindran en les mateixes xifres que l’any passat. Govern tanca la porta a incrementar la quota d’immigrants malgrat les queixes dels empresaris per la falta de mà d’obra. El Consell Econòmic i Social celebrat aquest dimarts ha aprovat les quotes general i de temporada d’hivern, que es mantindran en les mateixes xifres que l’any passat. La patronal avisa que la quota ja neix insuficient La Confederació Empresarial Andorrana (CEA) discrepa de l’Executiu. El seu director, Iago Andreu-Sotelo, considera que la nova quota «ja neix llastada» perquè una part del contingent s’ha avançat per cobrir serveis essencials, professions titulades i càrrecs directius. La patronal recorda que el 2025 la quota general va arribar al màxim històric de 900 permisos, ampliables un 30%, i tot i això es va esgotar. Amb una activitat econòmica que es manté en nivells similars, la CEA considera «evident» que les noves xifres seran insuficients. Andreu-Sotelo alerta que intentar contenir el creixement demogràfic mentre l’economia continua reclamant treballadors genera una tensió difícil de resoldre: «És com un peix que es mossega la cua». Govern manté, en canvi, la confiança en la contractació en origen, tot i que fins ara molt poques empreses han utilitzat aquesta via. Marsol defensa que encara és una prova pilot i confia que tingui més acceptació amb l’obertura de la quota de temporada d’hivern. La CEA admet que el nou sistema necessita temps, però insisteix que la contractació en origen és només una eina més i no solucionarà per si sola la falta de mà d’obra que denuncien les empreses. No hi ha comentaris
Cap a un gran espai econòmic transfronterer entre Andorra, Catalunya i Occitània
Cap a un gran espai econòmic transfronterer entre Andorra, Catalunya i Occitània Redacció-ANA Andorra, Catalunya i Occitània volen estrènyer els seus vincles econòmics i facilitar que les empreses dels tres territoris facin negocis a banda i banda de les fronteres. Amb aquest objectiu, la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) ha presentat el primer Fòrum Empresarial Transfronterer, que reunirà empresaris, emprenedors i professionals els dies 21, 22 i 23 d’octubre. El fòrum s’integrarà en les II Jornades de Cooperació Transfronterera i l’impulsa Creand Crèdit Andorrà. El president de la CEA, Gerard Cadena, considera que l’espai transfronterer ha de convertir-se en un àmbit «prioritari i estratègic» per al Principat. L’objectiu és que Andorra incrementi la seva integració econòmica amb els territoris que l’envolten i aprofiti unes relacions comercials que, en molts casos, ja existeixen. El que inicialment havia de ser una petita jornada empresarial ha acabat creixent fins a convertir-se en un fòrum que abordarà diferents sectors econòmics. Contactes B2B per generar negocis Un dels punts centrals serà precisament facilitar el contacte directe entre empreses. El programa inclourà una sessió B2B, organitzada conjuntament amb Andorra Business, perquè empresaris, emprenedors i professionals puguin trobar possibles clients, proveïdors, socis o projectes compartits. El director de la CEA, Iago Andreu-Sotelo, ha explicat que la iniciativa ha anat guanyant dimensió a mesura que augmentava l’interès de companyies dels tres territoris, especialment de l’Alt Urgell i l’Arieja, però també de la resta de Catalunya i Occitània. La voluntat és que la cooperació no quedi limitada a grans infraestructures o projectes institucionals. La CEA vol que arribi directament a les empreses i es tradueixi en oportunitats reals de negoci. Energia, intel·ligència artificial i economia circular El programa reunirà representants d’alguns dels sectors amb més potencial per generar projectes compartits. Una de les sessions estarà dedicada a l’energia i comptarà amb Bastien Toulemonde, director d’acció regional d’EDF a Occitània, així com amb empreses dels tres territoris vinculades a la producció i distribució energètica. Les empreses volen marcar el camí als polítics El fòrum no acabarà només amb contactes empresarials. La CEA prepararà una declaració final amb recomanacions del sector privat perquè les administracions dels diferents territoris coneguin quines barreres dificulten actualment els negocis transfronterers. El document podrà plantejar qüestions relacionades amb les infraestructures, la mobilitat o possibles règims fiscals especials. Andreu-Sotelo assegura que la preparació de les jornades ja ha permès constatar que existeixen moltes més relacions empresarials entre Andorra i els territoris veïns de les que inicialment es pensava. Segons el director de la CEA, en alguns àmbits les empreses «van un pas per endavant» de les institucions. Cap a un gran espai econòmic transfronterer La CEA vol que el fòrum sigui només el començament. Gerard Cadena defensa que una Andorra més diversificada no s’ha de construir únicament mirant cap a dins, sinó aprofitant la proximitat amb Catalunya i Occitània. El president de la patronal també ha relacionat aquesta estratègia amb l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que considera «una peça clau» per impulsar la diversificació de l’economia. L’objectiu a llarg termini és encara més ambiciós: que aquesta xarxa empresarial contribueixi a «posar la primera pedra» d’una futura Agrupació Europea de Cooperació Territorial (AECT). No hi ha comentaris
Deixar el cotxe a la Seu i entrar a Andorra en tramvia: el canvi que podria portar el Tramvalira
El tramvia entre Andorra i la Seu: així serà el projecte Redacció El projecte per unir Andorra i la Seu d’Urgell amb tramvia continua avançant i ja comença a dibuixar una de les infraestructures que més podria transformar la mobilitat entre els dos territoris. El Govern andorrà i la Generalitat treballen de manera coordinada en el Tramvalira, concebut com un sistema de transport públic ràpid, sostenible i independent del trànsit de la carretera. La característica principal és que no es planteja com un tramvia que hagi de compartir de manera generalitzada la calçada amb els vehicles. Els estudis parteixen d’un corredor segregat de la xarxa viària actual, amb una plataforma reservada que permetria evitar que el servei quedés atrapat en les retencions habituals de la N-145 i la CG-1. La Generalitat ha licitat per 867.000 euros l’estudi de viabilitat del tram català, amb un termini de redacció de 12 mesos. L’anàlisi determinarà el millor recorregut entre la Seu d’Urgell i la frontera hispanoandorrana, on la infraestructura haurà d’enllaçar amb el traçat que està desenvolupant Andorra. L’àmbit global que s’estudia arriba fins a Escaldes-Engordany. A Andorra, el Govern treballa en un tramvia lleuger que ha de vertebrar inicialment Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, de manera que l’extensió fins a la Seu funcionaria com la prolongació natural cap al sud de la futura xarxa andorrana. Un ramal podria arribar fins a l’aeroport Una de les possibilitats més destacades és construir un ramal específic fins a l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell. Això permetria que els passatgers que arribessin en avió poguessin continuar el trajecte cap al Principat en transport públic sense necessitat d’agafar un cotxe. L’estudi també analitzarà la possibilitat que el corredor incorpori una via ciclista paral·lela, especialment als trams urbans i periurbans. El projecte es planteja, per tant, com un eix de mobilitat més ampli i no únicament com una línia tramviària. Uns 4.000 passatgers diaris entre la Seu i Andorra Les primeres estimacions del Govern situen en prop de 4.000 passatgers diaris la demanda de la connexió fins a la Seu, principalment treballadors transfronterers i excursionistes. La xifra podria augmentar amb el creixement de la població resident a l’Alt Urgell i la capacitat del nou sistema per captar usuaris que actualment utilitzen el vehicle privat. El potencial és especialment important perquè la mobilitat entre tots dos territoris ja està creixent. La línia regular d’autobús entre Andorra i la Seu va superar els 268.000 viatges durant el 2025, més del doble que dos anys abans. Una de les possibilitats que obriria aquesta connexió seria que una part dels turistes que viatgen a Andorra poguessin deixar el vehicle a la Seu d’Urgell i completar el trajecte en tramvia. Un sistema d’aparcaments dissuasius connectats amb la línia permetria reduir el nombre de cotxes que travessen la frontera i entren al Principat, especialment durant els caps de setmana, ponts i períodes de màxima afluència. El tramvia podria convertir així la Seu en una porta d’entrada en transport públic a Andorra, sempre que el disseny definitiu del projecte incorpori les infraestructures necessàries per facilitar aquest model. No hi ha comentaris
Quant costa realment viure a Andorra el 2026?
Quant costa realment viure a Andorra el 2026? J.P. Viure a Andorra el 2026 és considerablement més car que fa només uns anys, especialment per un factor que condiciona pràcticament tota l’economia familiar: l’habitatge. El Principat continua oferint una fiscalitat baixa i salaris superiors als d’algunes zones veïnes, però trobar un pis a un preu assumible s’ha convertit en el principal problema per a molts residents. El salari mitjà se situa al voltant dels 2.900 euros mensuals, mentre que el salari medià ronda els 2.200 euros. Aquesta diferència és important perquè indica que una part molt significativa dels treballadors cobra bastant menys que la mitjana. L’habitatge ho condiciona tot El gran problema és el lloguer. Els contractes registrats presenten preus molt inferiors als que troba una persona que arriba avui al país i busca habitatge als portals immobiliaris. En aquests últims, els preus poden situar-se al voltant dels 25 o 27 euros per metre quadrat. Això significa que un pis de 60 metres quadrats pot anunciar-se per uns 1.500 o 1.600 euros mensuals, mentre que un habitatge de 80 metres quadrats pot superar fàcilment els 2.000 euros. Per a una persona que cobra aproximadament el salari medià, viure sola en un pis de mercat lliure pot consumir bona part dels ingressos mensuals només en el lloguer. Menjar, llum, internet i transport A l’habitatge cal sumar-hi les despeses quotidianes. Alimentació, electricitat, calefacció, telefonia i internet poden representar diversos centenars d’euros addicionals cada mes, especialment en una llar familiar. El cotxe també continua tenint un pes important, ja que per a molts residents és gairebé imprescindible. A canvi, els carburants acostumen a ser més barats que als països veïns i les distàncies internes són reduïdes. La fiscalitat: el gran avantatge La contrapartida és la fiscalitat. Andorra manté una pressió fiscal molt inferior a la d’Espanya o França. L’IRPF és del 0% fins als 24.000 euros anuals, del 5% entre 24.000 i 40.000 euros i arriba al 10% a partir dels 40.000 euros. L’IGI general és del 4,5%, molt per sota del 21% d’IVA d’Espanya, una diferència que es nota especialment en determinats productes i serveis. Quant necessita una persona per viure a Andorra? No existeix una única resposta. Una persona amb un lloguer antic pot tenir un cost de vida radicalment diferent del d’un nou resident que hagi de buscar pis el 2026. Precisament aquesta és una de les grans paradoxes actuals del Principat: dues persones amb el mateix salari poden tenir nivells de vida completament diferents depenent de quan van signar el contracte de lloguer. Per a qui arriba ara, l’habitatge pot convertir-se de llarg en la principal despesa mensual. Per a qui disposa d’un lloguer assequible, en canvi, els salaris relativament elevats i la baixa fiscalitat continuen fent d’Andorra un país atractiu per viure. El resultat és que preguntar “quant costa viure a Andorra?” el 2026 obliga a respondre abans una altra pregunta: “quant pagues de lloguer?”. Probablement cap altra xifra determina tant el nivell de vida actual al Principat. No hi ha comentaris